27/01/14. El darrer increment del preu de la llum anunciat pel ministre d'Indústria i Energia, José Manuel Soria, és el darrer episodi d'una història que s'està escrivint en perjudici de les persones consumidores i que continua afavorint l'oligopoli de les empreses elèctriques. Davant aquesta situació, les sis associacions de consumidors més representatives de Catalunya (AICEC-ADICAE, UCC, CUS, UNAE, ACPB i OCUC), demanem la retirada de la reforma elèctrica en el seu conjunt. Una reforma que, al cap i a la fi, és el marc que determina les regles d'aquest joc.

Per això, les associacions de consumidors sotasignats fem una crida a tota la ciutadania a sortir al carrer el proper dissabte 1 de febrer a les 11h davant de la Delegació del Govern (c/ Mallorca, 278 de Barcelona) per plantar cara la reforma elèctrica i denunciar el perjudici que estem patint les persones consumidores. Així també, animem a la resta d'organitzacions socials del país a sumar-se a la convocatòria.

Per un mercat elèctric més sostenible i just pels usuaris i consumidors fem les següents propostes:

1. Desaparició del sistema de subhastes CESUR, culpable del continu encariment de la llum. Des que està instaurat aquest sistema el resultat de la subhasta ha estat de mitjana un 13% superior al del mercat majorista. Atès que l'energia és una servei bàsic de primera necessitat, el seu accés hauria d'estar garantit a tota la ciutadania.

2. Creació d'un bo social amb un preu protegit fins que hi hagi una reforma elèctrica que permeti un preu just. En aquest context crític per les llars catalanes, s'han d'aprovar mesures encaminades a garantir el subministrament elèctric dels consumidors en qualsevol circumstància i qualsevol període de l'any. Per això, s'han d'establir mecanismes perquè les persones en risc de pobresa energètica, acreditades per les seves condicions socioeconòmiques, tinguin garantit el subministrament elèctric. Totes les llars han de poder viure en qualsevol estació de l'any amb un mínim de normalitat.

3. Demanem una regulació que separi totalment producció i distribució en empreses diferenciades. A dia d'avui s'ha demostrat que fixar els preus a futur va en contra dels consumidors. Potser suposaria un important esforç tècnic cobrar les factures a preu "de temps real", però seria la forma més justa per als consumidors i usuaris. Si es manté el sistema liberalitzat no es pot permetre la situació d'oligopoli actual en què les grans empreses són alhora productores i distribuïdores.

4. Demanem una política que potenciï fonts d'energies renovables en benefici dels consumidors i desincentivi aquelles amb majors costos reals de producció com poden ser les centrals de cicle combinat. L'experiència dels úlitms cinc anys demostra que la producció elèctrica a través d'energies renovables ha estat un factor decisiu a l'hora d'abaratir el preu majorista. És necessari avaluar les ajudes a fonts d'energia que, com les hidroelèctriques o les centrals nuclears, s'alimenten d'infraestructures amortitzades de fa temps. Cal contrastar els beneficis pel sistema amb totes les despeses reals que comporten per a l'Estat espanyol i els seus ciutadans (tant econòmics com socials, mediambientals i de seguretat).

5. Auditoria del dèficit tarifari. Aquest dèficit es conseqüència de decisions alienes als consumidors i es situa al voltant dels 30.000 milions d'euros. No pot ser-nos imputat sense explicar-nos realment com s'ha creat. Aquest dèficit de tarifa s'ha incrementat cada any ja que els costos del sistema elèctric, la raó de ser de molts dels quals es podria posar en dubte, han estat més grans que els ingressos. Entre les despeses discutibles hi ha les ajudes a fonts d'energia emissores de CO2 com el carbó i el gas natural (pagaments per capacitat), l'anul·lació anticipada dels Costos de Transició a la Competència (per la qual s'estima que les elèctriques haurien de retornar 4.000 milions d'euros), els ingents beneficis de centrals hidroelèctriques i nuclears que ja estan amortitzades o els mercats a futur de l'electricitat en què les entitats financeres obtenen quantiosos dividends (subhastes CESUR). A més a més, no podem obviar que aquest dèficit de tarifa s'està titularitzant amb l'aval de l'Estat espanyol i que són els grans bancs qui l'estan adquirint.

6. Potenciar un mercat més just. El principal problema al qual s'enfronten els consumidors és el preu de la factura de la llum. La Tarifa d'Últim Recurs (TUR) va ser creada com a garantia d'un certa estabilitat als preus davant la liberalització del mercat. Les companyies l'han utilitzat per marcar els seus preus i això ha contribuït a que les ofertes del mercat lliure no hagin millorat la TUR. Cal una tarifa realment regulada pel Govern de l'Estat espanyol i no per les subhastes.

7. Si es fixés el límit d'accés a la TUR per sota de l'actual (10 Kw) seria un greu perjudici per a milions de consumidors. Així també, és fonamental la rebaixa de l'IVA del 21% al 4% a la TUR. L'electricitat és un servei bàsic. Qualsevol variació de la TUR ha de tenir en compte indicadors socioeconòmics de les famílies com a factors de correcció en cada moment. És insostenible per als consumidors que les rendes familiars hagin disminuït de forma considerable en els últims anys mentre la llum ha pujat més d'un 70%. Cal mantenir el bo social per als consumidors que visquin en una situació més precària.

Associacions impulsores:

- Associació d'Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances de Catalunya (AICEC-ADICAE)

- Unió de Consumidors de Catalunya (UCC)

- Coordinadora d'Usuaris de la Sanitat, Salut, Consum i Alimentació (CUS)

- Federació Unió Cívica de Consumidors i Mestresses de Casa de Catalunya (UNAE)

- Associació de Consumidors de la Província de Barcelona (ACPB)

- Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya (OCUC)

Barcelona, 27 de gener de 2014

20/1/14. L'Associació ha analitzat contractes de diferents tipologies, tant de crèdit com d'estalvi, corresponents a 52 entitats bancàries diferents de l'Estat espanyol i ha pogut comprovar com han incorporat prop de mig miler de clàusules abusives. Amb aquestes clàusules, aprofitant la posició contractual de força davant els consumidors, les principals entitats financeres busquen limitar els drets dels consumidors i fer que hagin de sufragar costos i despeses molt elevats que sovint ni tan sols estan obligats a suportar.

Totes aquestes dades i conclusions les ha recollit ADICAE a l'informe “Análisis de ADICAE de cláusulas abusivas en contratos bancarios 2013” després d'estudiar 278 contractes tant de crèdit com d'estalvi: contractes de serveis bancaris bàsics com targetes de crèdit i dèbit, comptes corrents, estalvi a termini i contractes marc; contractes de préstec amb garantia hipotecària; contractes d'estalvi-inversió i contractes de crèdit al consum i préstec personal.

Aquesta anàlisi posa sobre la taula un total de 469 clàusules en què la relació contractual entre les entitats financeres i els usuaris no és equilibrada i juga a favor dels interessos de les entitats. Les clàusules que més es repeteixen són les comissions cobrades irregularment, sobrevalorades o fins i tot duplicades; compensació de saldos injustificada; interessos abusius (generalment de demora) i la seva capitalització i, finalment, situacions en les que l'entitat ha informat d'una manera poc transparent al consumidor. ADICAE considera que aquesta quantitat és “marejadora i pròpia d'un país absolutament al marge del dret i la defensa dels drets dels usuaris”.

El recompte de les clàusules s'ha fet tenint en compte els següents criteris: si una clàusula es repeteix en contractes diferents de la mateixa entitat només es comptabilitza una vegada; si dues clàusules són similars però pertanyen a diferents entitats es comptabilitza cada una per separat; i, si a diferents contractes, tot i ser de la mateixa entitat, hi ha clàusules diferents sobre un objecte específic també es comptabilitzen totes elles.

Més enllà de l'anàlisi també es denuncia per buscar solucions

L'anàlisi d'aquesta documentació no només ha servit per l'elaboració d'aquest informe sinó que també s'ha presentat i remès les denúncies pertinents a les autoritats competents en matèria de consum i supervisió financera com l'Institut Nacional de Consum (INC), La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), el Banc d'Espanya i l'Agència Catalana del Consum pel que fa al territori català. En qualsevol cas, aquestes denúncies no són aïllades ja que se sumen a les que les persones consumidores transmeten a aquests organismes. Tot i que generalment se'ls hi doni la raó als usuaris cal seguir dotant de major autoritat i capacitat sancionadora als supervisors bancaris ja que la banca ignora constantment les seves advertències.

Les entitats analitzades, algunes que han estat absorbides durant el procés de reestructuració bancària:

Bankia: Caja Madrid, Bancaja.

Liberbank: CajAstur i Caja Castilla la Mancha.

Banc Sabadell: Sabadell i CAM.

CaixaBank: La Caixa, Caja de Canarias, Caja Sol, Caja de Ahorros de Huelva y Sevilla.

Ibercaja: Ibercaja y Caja de Ahorros de la Inmaculada.

Sociedad Cooperativa de Crédito: Caja Rural De Granada , Caja Laboral, Cajamar, Caixa Rural Galega.

Banco Mare Nostrum: Caixa Penedés,Caja Granada, Caja de Ahorros de Murcia.

Banco Popular: Banco Popular y Banco Pastor.

NCG Banco: Caixa GaliCia, NovaCaixa.

KutxaBank: BBK, Cajasur, Caja Laboral y Kutxa.

Banco Santander: Banesto, Banco de Andalucia y OpenBank.

Ceiss: Caja españa y Unicaja.

BBVA

Altres entitats: Cetelem, Cofidís, Ge Money Bank, Finanmadrid, Banque PSA Finance, UCI, Caja de Ahorros de Canarias, Caja Rural de Asturias, Banco Gallego; Caixa Penedés; Bankinter, Unicaja.

CONSULTA L'ESTUDI FENT CLIC AL SEGÜENT ENLLAÇ:

3/1/14. Les noves fórmules de les entitats financeres per augmentar els seus beneficis passen actualment per cobrar comissions desorbitants als seus clients. Actualment un consumidor pot arribar a pagar 567'8 euros anuals per les comissions generades pels productes i operacions més habituals, tal i com va explicar l'Associació en un estudi passat sobre comissions bancàries. Per tal d'esquivar les entitats financeres en aquesta estratègia de les entitats financeres ADICAE presenta una eina en línia que permet comparar 351 comissions de manera senzilla.

La nova estratègia de les entitats financeres per augmentar els seus beneficis després de l'esclat de la bombolla immobiliària i la reducció de crèdits ha estat l'augment de les comissions cobrades als consumidors. El “Comparador de Comissions” que presenta l'associació és una eina que permet, de manera senzilla i gratuïta a través d'internet, conèixer els productes financers de més de 40 bancs i comparar-los entre si. Les comissions analitzades són les que fan referència a operacions i productes habituals tals com comptes corrents, llibretes d'estalvi, targetes, transferències... El funcionament és senzill i es centra en tres passos: sel·leccionar el tipus de comissió per producte, el sistema el compara amb més de 350 comissions i, finalment, permet analitzar amb detall la que més convingui a l'usuari.

Amb aquesta eina es s'ofereix als consumidors la possibilitat de contrarrestar les tàctiques de les entitats financeres d'una manera senzilla, independent i objectiva. ADICAE actualitza regularment la informació obtinguda directament de les pàgines webs de les entitats. No obstant, també adverteix que la informació pot canviar i recomana demanar informació detallada dels productes a les sucursals, no signar res sense haver-ne estudiat les condicions prèviament i negociar-ne les rebaixes possibles. Com a valor afegit, el comparador inclou una sèrie de recomanacions que serveixin per guia l'usuari abans de contractar un producte.