Com associació de consumidors, pretenem compensar la gran diferència que existeix entre el ciutadà i les grans entitats financeres, cada vegada més allunyades dels interessos dels usuaris. El nostre objectiu és aconseguir una societat més justa des de l'àmbit del consum financer, millorant la informació i les relacions entre empreses financeres i els consumidors.

UNITS SOM MÉS FORTS, ASSOCIA'T I GUANYARÀS !!

 
10 anys sense justícia ni responsabilitat política pel cas Fórum, Afinsa, AyN
imagen

(12.05.2016) ADICAE i milers d'afectats de Fórum, Afinsa i AyN exigeixen al Congrés dels Diputats el compliment de la solució ja aprovada.

Ara ja fa 10 anys des que es va destapar l'escàndol, temps en el qual solament hi ha hagut ineficàcia judicial i falses promeses dels successius governs. Davant aquest clam, es va fer una concentració a Barcelona i a diverses ciutats arreu de l'estat.

“La solució ja existeix i està aprovada, solament cal engegar-la”, ha dit Manuel Pardos, president d'ADICAE, que ha criticat com “els diferents governants s'han anat passant la pilota durant anys sense resoldre un problema d'emergència social que afecta a gairebé mig milió de persones, el 1% de la població”.
Aquest acord del Congrés instava al Govern a rescabalar als afectats a través de l'ICO, que havia de negociar amb els perjudicats una compensació dels estalvis robats.

Les mobilitzacions realitzades per ADICAE en tot el país aquest dissabte donen inici a la campanya que l'associació durà a terme per incidir en el període electoral. Aquesta campanya tindrà per objectiu col·locar als afectats a l'agenda política i obligar als principals partits a responsabilitzar-se de donar una solució justa d'una vegada per totes.

Malgrat el pas dels anys, la mobilització dels afectats segueix clamant per una solució digna, real i efectiva.

Més informació

 
ADICAE venç en la macrodemanda contra les clàusules sòl: els bancs, condemnats a eliminar-les.
imagen

(11.04.2016) El Jutjat del Mercantil nº 11 de Madrid ha resolt la macrodemanda de clàusules sòl interposada per l'associació contra els bancs, declarant nul·les totes les clàusules terra de les persones consumidores de les entitats demandades, la pràctica totalitat del sistema financer.

El Jutjat del Mercantil nº 11 de Madrid ha resolt aquest dijous la macrodemanda de clàusules sòl interposada per l'associació de persones consumidores ADICAE contra els bancs amb motiu de les clàusules terra imposades en les seves hipoteques, la major acció judicial interposada contra la banca en la història espanyola.

Els ‘sòls’ hipotecaris han estat declarats nuls per a totes les persones consumidores i tots els bancs a Espanya, acabant així aquesta Associació amb el major frau de la banca contra la ciutadania. Les clàusules sòl han estat una de les principals causes de centenars de milers d'execucions hipotecàries i desnonaments al nostre país.

ADICAE explicarà l'abast d'aquesta sentència en múltiples assemblees que es celebraran en els propers dies per totes les seus. Tothom pot contactar amb les seus de ADICAE més propera al seu domicili per rebre la pertinent informació.

D'altra banda la banca vol "morir matant". Fa mesos que ADICAE ve advertint de les ofertes enganyoses que les entitats ofereixen als seus clients de forma privada: amb el pretext de fer un favor als afectats, proposen modificar les condicions de la teva hipoteca. El banc només vol esborrar la clàusula sòl dels contractes ‘colant’ a canvi noves condicions abusives que permetin seguir guanyant en el futur uns ingressos que ara lleven il·legalment amb la clàusula terra.

 
L'estafa del Sabadell als seus hipotecats: canviar la clàusula sòl a interès fix per seguir pagant de més
imagen

(04.04.2016) Cas real detectat per ADICAE: un client que paga un 2,5%, afectat per la clàusula sòl, passaria a abonar un 2,15% d'interès fix, molt lluny del 0,74% que li correspondria segons el diferencial més euríbor signats originalment.

 El president del Sabadell eludeix responsabilitzar-se dels fraus de la CAM i avança a ADICAE responent que les comissions seguiran creixent.



La “transparència” i “bones pràctiques” enaltides per Josep Oliu, president del Sabadell en la seva Junta d'Accionistes contrasten amb la realitat que pateixen els seus clients. Per a aquest banc tot val, si es tracta de presumir de dividend, com va exposar ADICAE en representació dels petits accionistes i els consumidors, en una junta que es va emetre per internet fins al torn d'intervencions i respostes, com a ‘exemple’ de la seva “transparència”.

Malgrat defensar la transparència i legalitat de les seves clàusules sòl, Oliu va eludir respondre sobre la campanya ofertes privades abusives als seus hipotecats detectada per ADICAE. Conscient que la macrodemanda d'ADICAE i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ‘tombaran’ l'abús, Sabadell s'està apressant a eliminar les seves clàusules sòl assegurant-se a canvi que seguirà guanyant aquests ingressos il·legítims.

Així doncs, recomana canviar el tipus d'interès variable (euríbor) per un tipus fix amb un doble engany: omet al client que és víctima d'una clàusula sòl que li impedeix beneficiar-se de les baixades de l'euríbor; i l'atemoreix amb unes segures i imminents pujades de l'euríbor, tot i que, segons Oliu, “no esperem un canvi de tendència en un període curt”.

Per exemple, un consumidor que va contractar la hipoteca al 0,75% de diferencial més euríbor i que avui revisés la seva hipoteca hauria d'abonar un 0,738% (euríbor al -0,012). Però el fet de tenir clàusula sòl, fixada al 2,5%, significa que està pagant un 1,76% més del que li correspon. Ara, el Sabadell li proposa canviar l'actual i fraudulent 2,5% a interès variable per un 2,15% a tipus fix, on el ‘sòl’ desapareix a canvi de seguir pagant un 1,41% més del que va signar. El que el Sabadell ‘ven’ com un favor és un abús sense cap dubte.

L'associació, que està rebent nombrosos casos d'afectats, recomana no acceptar aquestes ofertes i consultar a un expert independent i sense ànim de lucre com ADICAE, doncs cada vegada jutjats dicten més la fi de la clàusula sòl i la devolució de tot l'import cobrat de més, tal com s'espera que confirmin els citats processos judicials.

D'aquesta manera, Oliu va justificar l'encariment de les comissions (17%), tendència que anirà a més: “Els accionistes no poden estar suficientment ben remunerats fins que el rendiment dels bancs que estan en el sistema superi el 10% (ara en el 7,3%). Estem en el camí del restabliment d'unes taxes, unes comissions i un interès que són els adequats per al negoci bancari”. A més, “la banca està rendint un servei social molt important en tot el que són serveis de pagament i alguns altres que encara no es cobren”.

En canvi, el president del Sabadell no va contestar a ADICAE sobre les herències de la CAM (Caixa d'Estalvis del Mediterrani): malgrat quedar-se amb tot el seu negoci i clients per 1 euro, no es responsabilitza de fraus com les quotes participatives de la CAM, deixant clar que hi ha clients de primera i de segona, com els 54.000 afectats per les quotes de la CAM.

 



 
Dia Mundial dels Drets de les Persones Consumidores
imagen

(14.03.2016) Demà, dimarts 15 de març del 2016 és el Dia Mundial dels Drets de les Persones Consumidores i des d'AICEC-ADICAE es commemorarà el dia i es llegirà el manifest en un acte públic al Centre Cívic Golferichs (Gran Via de les Corts Catalanes, 491) a les 11h. El Manifest va sota el lema:

"Els drets de les persones consumidores, drets de la ciutadania"

La societat civil representada per organitzacions socials de molts diversos àmbits ens unim en el Dia Mundial dels Drets de les Persones Consumidores amb l'objectiu de reclamar aquests drets com a nexe comú i fonamental a les nostres diverses i compartides reivindicacions socials i econòmiques.

El dret a un habitatge digne, el dret a un sustent econòmic i a un consum suficient, el dret a una justícia efectiva, el dret a una alimentació saludable, el dret a l'educació financera independent, el dret a la garantia de l'estalvi i seguretat econòmica de les famílies i d'altres de les persones consumidores són sistemàticament infringits en el nostre Estat.

Aquesta vulneració enfonsa les seves arrels a considerar al ciutadà per part dels grans poders econòmics com a mera mercaderia per a la maximització dels seus beneficis i interessos, degradant els nostres drets socials i econòmics a la mínima expressió. Davant d'això reivindiquem els drets de les persones consumidores com l'instrument clau per parar els peus a aquest joc del “tot s'hi val” en el tauler de l'economia. Les consumidores volem influir decisivament en les regles del joc.

Les entitats financeres i grans empreses són les que han imposat les seves normes sobre les institucions en les més importants legislacions en matèria econòmica i de consum de manera sistemàtica des de la transició. Però la situació ha canviat i no volem tolerar més abusos a les persones consumidores, i per això volem desmarcar-nos definitivament de l'antic sistema de corrupció econòmica i fraus massius a les consumidores amb les armes de l'acció col·lectiva, de l'acord social, de la participació en les institucions i de la lluita contra l'individualisme i la passivitat.

Els poders públics han de garantir la defensa dels consumidors i usuaris i la protecció dels seus interessos econòmics i socials. Malgrat això, a l'Estat espanyol ens trobem la paradoxa, com un cas paradigmàtic a Europa, d'una alta conflictivitat en l'àmbit del consum i, de manera cíclica, amb enormes fraus i abusos massius per part de les entitats financeres i altres sectors de l'anomenat “gran consum”.

Volem un canvi de model de consum per democratitzar el sistema econòmic i construir una societat més justa. Demanem que en totes les actuacions dels poders públics es considerin els drets de les persones consumidores com a peça central per a un nou model econòmic i de país. El canvi també comença per les persones consumidores!

Per tot això, reivindiquem:

- El dret a uns serveis financers justos i transparents. Els serveis financers són cada vegada més importants per a les consumidores, però tenir accés a ells no és suficient; també han de ser justos i transparents. El frau i els abusos com a sistema ha de finalitzar a través d'un nou marc de regulació i supervisió que posi al les entitats financeres al servei dels consumidors i no al servei d'uns poderosos, com succeeix actualment. Garantir la transparència i acabar amb la falta d'informació i la complexitat dels contractes financers és fonamental per garantir els drets i la seguretat de les consumidores.

- El dret a una justícia col·lectiva eficaç i ràpida. Sense justícia col·lectiva, no hi ha justícia per als consumidors. L'acció col·lectiva davant abusos generalitzats no només permet estalviar temps i costos a les persones afectades i a la pròpia justícia, evidentment saturada, sinó visualitzar davant tota la societat la dimensió que adquireixen els fraus de les empreses i entitats financeres, així com la força que poden tenir els consumidors i les consumidores agrupades i organitzades sota una causa legítima i comuna.

- El dret a un subministrament energètic a preu just per a tothom. L'energia, sent un be que influeix directament amb la possibilitat de viure una vida digna, és un dret bàsic al qual tothom hauríem de tenir accés a un preu just, de forma general i igualitària. No pot ser un privilegi d'uns pocs, sinó un dret per a tots i totes.

- El dret a una alimentació saludable i sostenible. El dret a l'alimentació és un dels drets humans fonamentals i, al mateix temps, les persones tenim dret a accedir a una alimentació saludable i sostenible. Una correcta alimentació és fonamental no només per a la salut, sinó també per a la bona vida de les persones consumidores. El consum responsable no només ha de mirar a aquestes, sinó també a les empreses, en la producció i distribució. Només a través d'aquesta corresponsabilitat podrem consumir bé, per viure millor.

Així, enfront de l'intent de considerar als consumidors i les consumidores com a subjectes individuals dels que emana l'únic dret a la lliure elecció de compra dins del mercat, nosaltres reivindiquem el canvi de paradigma de les persones consumidores, passant de ser un subjecte individual i passiu a agent social amb drets. Només sortint d'aquesta ficció individualista i mercantilista del consumidor (i, per tant, de la ciutadania) que encobreix una situació de desequilibri i dominació, podrem garantir l'efectiva aplicació dels drets econòmics i socials.


Els drets de les persones consumidores són claus pels drets econòmics i socials!

Els drets de les persones consumidores són claus pel canvi!

 

Organitzacions socials que hi donen suport:

- UGT – Catalunya

- CCOO – Catalunya

- Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC)

- Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB)

- Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya (FATEC)

- Plataforma per una Fiscalitat Justa

- Plataforma per un Habitatge Digne

- Associació ProHabitatge

- ATTAC – Catalunya

- Justícia i Pau

- Marea Blanca de Catalunya

- Consell de la Joventut de Barcelona (CJB)

- Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya (OCUC)

- Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN)

- Xarxa d'Economia Solidària de Catalunya

- Som Energia

- Federació d'Associacions de Colombians en Catalunya

- Opcions. Per una Nova Cultura del Consum

- MacroSeny. Cuina amb Cor i Seny

- Vitam Pleni

 
La fallida sistèmica i delictiva de les caixes d'estalvis
imagen

ADICAE és l'única organització que està present a les principals causes penals contra les caixes d'estalvis

Després de la publicació aquest dimarts de la sentencia de l'Audiència Nacional contra els responsables de Caja Castilla-La Mancha, l'associació de consumidors ADICAE difon el següent article per a la seva difusió als mitjans de comunicació i fa les següents precisions:

1. La fallida de les caixes d'estalvis, que representava el 50% del sistema financer espanyol, no pot quedar impune i lliure de càstig dels seus responsables, com indiquen els nuls resultats dels pocs processos judicials oberts.

2. L'últim exemple d'aquests “judici-farsa” és CCM: el cost de 9.000 milions d'euros pagats pels espanyols per rescatar la caixa equival a 29.970 euros de multa per cadascun dels acusats, que a la pràctica no trepitjaran la presó.

3. ADICAE s'ha personat als principals judicis penals contra els gestors de les caixes per exigir responsabilitats de presó.

4. Amb més de 300 directius de caixes imputats, cap ha acabat encara a la presó.

5. En la major part dels casos els responsables de les desaparegudes caixes han estat ‘premiats’ ocupant càrrecs de màxima responsabilitat als bancs que les han absorbit.

6. Aquest frau sistemàtic i generalitzat es va cometre a costa dels seus propis clients de tota la vida, als quals van arruïnar i van mentir amb productes tòxics. ADICAE crida als partits polítics, còmplices d'aquesta situació -després d'anys als òrgans de govern de les caixes-, a impulsar un gran procés de depuració de responsabilitats de tot un sector per evitar que aquesta impunitat incentivi nous fraus i abusos als consumidors.

 

Les caixes d'estalvi constituïen més de la meitat del sistema financer espanyol; la seva liquidació i la seva fallida tan estesa són motius suficients perquè s'obri una "causa general" contra elles, com reclama ADICAE. Després de quatre decrets de "sanejament financer", es va permetre la liquidació de les caixes d'estalvis amb l'aquiescència dels diferents governs, que complien els anhels de la banca, i sense depurar responsabilitats. ADICAE proposa aquesta causa contra les caixes d'estalvis i els seus gestors, dels quals més de 300 ja estan imputats.

L'obertura de múltiples processos contra Bankia, Nova Galicia Banc, CAM, Catalunya Banc, Caixa Castella-la Manxa, i altres querelles contra dirigents d'altres entitats com el Banc de València, Banca Cívica o Catalunya Caixa, etc., ha posat de manifest el desgovern generalitzat que imperava a les caixes d'estalvis espanyoles. ADICAE està present en totes aquestes causes obertes com a acusació particular i popular per demanar responsabilitats per la successió d'actuacions fraudulentes que es van realitzar amb la connivència dels diferents partits polítics, de cacics locals i empresaris de dubtosa reputació i passant per sobre de la seva pròpia normativa i estatuts. Els governs de Zapatero-Salgado i Rajoy-De Guindos no han sabut posar límit a aquesta situació malgrat les seves tèbies reformes i han permès que es liquidin les caixes, fent pagar a tots els espanyols les enormes quantitats del rescat.


Mala gestió i corrupció al govern de les caixes

Els procediments penals han revelat els negocis especulatius i interessos particulars dels qui han governat i gestionat les caixes d'estalvis els últims 25 anys. La normativa sobre aquestes entitats i els seus propis estatuts les van convertir en vedat de partits, fundacions, grups d'interès econòmic i alts executius. Els objectius socials es van anar corrompent per una estructura de govern que aïllava i “ningunejava” la representativitat dels impositors, els seus veritables amos. La conseqüència és que el control de les caixes va recaure en unes poques mans que van fer d'elles el seu niu per alimentar interessos particulars i partidistes.

 

Operacions immobiliàries especulatives i incontrolades

Caja Castilla-la Mancha seria un exemple clar de dilapidació del patrimoni de les caixes d'estalvis en operacions ruïnoses. Des de l'arribada de Moltó a la presidència de CCM, l'entitat es va embarcar en una política immobiliària faraònica. Segons els informes dels administradors provisionals i del Banco de España, es van dur a terme operacions sense complir els procediments de solvència, i va haver-hi deficiències organitzatives i tècniques; fins i tot, operacions concedides a persones relacionades amb l'entitat, com a crèdits a diversos grups familiars per 459 milions d'euros.

Caixa Galicia i Caixanova també es van embarcar a l'aventura immobiliària amb participacions a Astroc i Sacyr i el pes del maó als seus balanços es va fer insostenible. La participació de Caixa Galicia a l'accionariat d'Astroc, amb la concessió de crèdits i la fallida de la sortida a borsa de la immobiliària, va suposar a l'entitat un crebant de 300 milions d'euros. Al seu torn, Catalunya Caixa es va unir al grup immobiliari Vertix per crear l'empresa Landomus (Vertix Procam) i que, segons recerques de la Fiscalia, va comprar terrenys molt per sobre del seu valor de taxació. Al moment de la seva liquidació, Landomus presentava un patrimoni negatiu de 165 milions d'euros.


Els sous indecents dels consellers

A la majoria de les entitats investigades en els procediments penals, els alts càrrecs manejaven les caixes d'estalvis com si fossin seves. El seu únic objectiu era assegurar-se grans jubilacions i indemnitzacions amb condicions econòmiques absurdes. A les caixes gallegues va haver-hi sous i prejubilacions milionàries dels seus directius amb contractes blindats elaborats per ells mateixos. Per tapar aquest espoli, els estats financers estaven replets de paranys comptables. L'acord de fusió de Caixa Galicia amb Caixanova el 2010, amb el vistiplau de la Xunta de Galicia, es va fer basant-se en unes comptabilitats que no reflectien la situació real. El cas de la Caixa d'Estalvis del Mediterrani és un altre exemple de falsejament de comptes, que va arribar a reflectir beneficis al 2010 quan realment estava perdent diners. La CAM també té causes obertes per la percepció de dietes abusives de diversos consellers.


L'espoli de les caixes a centenars de milers de clients

Davant els forats als seus comptes, moltes caixes van treure profit dels estalvis dels seus clients per salvar els nombres. Aquests productes es van col·locar indiscriminadament ocultant la veritable situació financera de les entitats en un context en el qual s'exigia més capital a les entitats de crèdit. Aquesta va ser una conseqüència del arraconament al qual van sotmetre als impositors les corruptes estructures de govern de les caixes i evidencia clarament el caràcter de pla preconcebut, al qual ni el Banco de España ni la CNMV van ser capaços de respondre.


Productes de risc per salvar el compte de les caixes

A Catalunya, l'aposta de Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manresa en relació a la bombolla immobiliària va fer que els seus comptes s'esfondressin. La ‘solució’ que van adoptar els seus gestors va ser comercialitzar de forma massiva productes financers abusius, com swaps hipotecaris (una aposta financera en la qual el consumidor acabava pagant més per la seva hipoteca) o obligacions subordinades i participacions preferents que computaven com a capital de qualitat als ruïnosos comptes d'aquestes caixes però que atrapaven a la perpetuïtat pràcticament els estalvis dels consumidors. Les caixes gallegues, per la seva banda, van dur a terme una estratègia similar, realitzant una venda de participacions preferents. Per a això van abusar de la confiança dels seus clients -molts d'ells tota la vida-, a través de l'àmplia xarxa de sucursals per tota la geografia gallega. No van dubtar a jugar amb la denominació dels productes. De la mateixa forma va succeir per exemple amb l'anomenada "hipoteca tranquil·la" que va comercialitzar Caixa Galicia i que tancava contractes parany “contra la pujada de l'euríbor”, que en el fons era un swap hipotecari.


Les quotes participatives de la CAM

La CAM va emetre també participacions preferents, deute subordinat i quotes participatives amb informació fictícia, alguna cosa que als procediments es va a posar de manifest, per captar inversors i finançar-se de nou. Tan sols en quotes participatives, van ser 54.000 els afectats de la caixa que van ser enganyats, ja que els van col·locar productes amb risc i molta escassa liquiditat. Després de la fallida de la CAM, les quotes van passar a valer 0 €. Amb la reestructuració bancària, el banc de Sabadell va absorbir a la CAM; ell és qui ha de respondre com a responsable civil subsidiari d'aquestes pràctiques fraudulentes de la caixa valenciana.


El frau de les caixes va afectar a tot el territori nacional

Pràcticament la totalitat del territori nacional està esquitxat per un cas o un altre, la qual cosa evidencia que aquestes males gestions no eren casos aïllats, sinó maneres d'actuar sistemàtiques dels responsables de les entitats. Banca Cívica, fruit de la fusió de Caixa Canàries, Caixa Rural de Navarra, Cajasol i Caixa de Burgos, en són clars exemples. Les diferents caixes que van formar Banca Cívica van atrapar a milers de clients amb preferents i deute subordinat, i també van comercialitzar prop de 200.000 hipoteques amb clàusules sòl. Un altre exemple és el de Unicaja banc, grup sorgit de l'agrupament de Unicaja, Caixa de Jaén i Banc CEISS (Caixa Espanya, Caixa Duero). Unicaja, que tenia previst una sortida a borsa, i haurà de respondre per la comercialització de preferents per part del CEISS, ha estat condemnada a anul·lar clàusules sòl igual que el Banc Mare Nostrum, entitat fruit de la fusió de Caja Murcia, Caixa Penedès, Caixa Granada i Sa Nostra.


Sense una causa general a les caixes, tot podria repetir-se

Més enllà de les actuacions penals concretes, és evident que el fet que més del 50% del sistema financer d'un país s'arruïni enmig de falsedats i abusos als seus clients, exigiria una ‘causa general’. Això significa analitzar en profunditat les causes d'aquest desastre: els errors de regulació, el funcionament dels organismes reguladors durant els últims anys, el paper dels organismes reguladors (Banco de España i CNMV) i comunitats autònomes, qui s'han beneficiat d'aquesta liquidació de les caixes, amb Isidro Fainé, màxim responsable de La Caixa, com a major interessat...

L'objectiu és no solament posar en evidència als responsables d'aquest ruïnós fracàs, sinó evitar que tornin a repetir-se comportaments similars. Ara, la resta de les caixes d'estalvis s'han convertit en les anomenades ‘fundacions bancàries’. Un estrany híbrid que està dominat per les mateixes pautes i personatges que van portar les caixes a la ruïna. A mig termini, la destinació de molts bancs-caixa com Unicaja, Ibercaja… serà probablement 'ser menjats’ pels grans fons d'inversió internacionals i altres taurons financers (Santander, BBVA, etc.) que aniran entrant en el seu accionariat, diluint el paper de les fundacions i absorvint-les.

 
Consultar l'arxiu amb totes les notícies


Des d'AICEC-ADICAE volem que participis en la teva defensa i en la defensa organitzada de tots els consumidors. Com més siguem, amb més força defensarem els nostres drets! Contacta amb nosaltres i envia'ns un e-mail amb les teves propostes de participació.

26-05-2016 BARCELONA CHARLAS INFORMATIVAS
Com entendre i estalviar amb la factura elèctrica Lloc: Seu d'AICEC-ADICAE (c/Creu dels Molers, 13 local - Barcelona) Hora: 19h

31-05-2016 BARCELONA CHARLAS INFORMATIVAS
No caiguis en el parany dels crèdits ràpids! Lloc: Centre Cívic El Sortidor (Plaça El Sortidor, 2) Hora: 19:30h

03-06-2016 GIRONA CHARLAS INFORMATIVAS
Quines comissions ens poden cobrar i com reclamar les que no? Lloc:Centre Cívic Pla de Palau (c/Saragossa,27) Hora: 18h

10-06-2016 GIRONA ASAMBLEA DE SOCIOS
Grup local de Girona Lloc: Centre Cívic Pla de Palau (c/Saragossa,27) Hora: 18h

10-06-2016 GIRONA CHARLAS INFORMATIVAS
Assegurances: ho cobreix? Lloc: Centre Cívic Pla de Palau (c/Saragossa,27) Hora: 19h

16-06-2016 BARCELONA CHARLAS INFORMATIVAS
Telecomunicacions, quins drets tinc? Lloc: Seu d'AICEC-ADICAE (c/Creu dels Molers, 13 local) Hora: 19h

Últimes notícies i esdeveniments

12-05-2016 AICEC-ADICAE denúncia les males pràctiques de Caixabank i Banc Sabadell a les seves juntes d'accionistes.
El passat dijous 27 d'abril es celebrava la junta d'accionistes de Caixabank. AICEC-ADICAE i vàrem ser presents i vam aprofitar per denunciar les males pràctiques d'aquesta entitat.

12-05-2016 El TTIP amenaça la protecció dels drets de les persones consumidores
El TTIP contempla greus canvis en els sectors d'alimentació, medicina o serveis financers, entre uns altres. En l'horitzó apareix la creació d'un 'Fòrum Financer Regulador' que podria suposar la impossibilitat que els governs nacionals controlin les emissions de productes tòxics per part de la banca. L'Acord Transatlàntic per al Comerç i la Inversió, conegut com TTIP per les seves sigles en anglès, tracta, en teoria, de crear un mercat de comerç únic transatlàntic entre la Unió Europea i Est

12-05-2016 ADICAE acaba amb les Clàusules Sòl en una sentència històrica.
El Jutjat del Mercantil nº 11 de Madrid va resoldre el passat dijous dia 7 d'abril la macrodemanda de les clàusules sòl interposada per l'associació de persones consumidores ADICAE contra els bancs amb motiu de les clàusules terra imposades en les seves hipoteques, la major acció judicial interposada contra la banca en la història espanyola.

07-04-2016 “Regressivitat, proporcionalitat i fixació de criteris bàsics”: la proposta d'ADICAE per unes comissions bancàries justes
Davant l'increment de gairebé 400€ en les comissions bancàries, l'Associació no resta en silenci i demana al Banc d'Espanya i al Ministre d'economia De Guindos i Boga, que regulin aquestes mesures completament abusives i desmesurades i mobilitzen a totes les persones consumidores a signar la petició i reivindicar els seus drets.

07-04-2016 El BCE presenta nous estímuls que no milloren la situació de la Banca Espanyola
El passat 11 de març, el Banc Central Europeu presenta les noves mesures per revitalitzar l'economia europea davant el nou tipus d'interès al 0%. Draghi eleva de 60.000 a 80.000 milions mensuals les adquisicions d'actius, incrementa també deu punts bàsics el tipus d'interès que cobra als bancs pels seus dipòsits (fins un 0,4 %) i genera propostes que estimulen la banca i les grans empreses.

AICEC en imatges

Últimes fotos de la galeria

Trobada Estatal 26N
Trobada Estatal 26N
Trobada Estatal 26N
Trobada Estatal 26N
Trobada Estatal 26N
Trobada Estatal 26N

Actualment hi ha 141 fotografies a la Galeria d'Imatges.

Accedir a la Galeria d'Imatges

Segueix l'actualitat i participa en les nostres xarxes socials

Serveis de l'Associació

Asesoría on-line

ASSESSORIA AICEC-ADICAE
Faci les seves consultes a través de correu electrònic amb total confidencialitat al nostre equip d'assessors i rebi resposta en un temps rècord.

 
ADICAE - Asociación de Usuarios de Bancos, Cajas y Seguros de España
ADICAE Servicios Centrales: c/Gavín, 12 local, 50001 ZARAGOZA (España).
N.I.F. G50464932. Inscrita con el N° 5 en el registro de Asociaciones de Consumidores del Instituto Nacional de Consumo de España. Email