Com associació de consumidors, pretenem compensar la gran diferència que existeix entre el ciutadà i les grans entitats financeres, cada vegada més allunyades dels interessos dels usuaris. El nostre objectiu és aconseguir una societat més justa des de l'àmbit del consum financer, millorant la informació i les relacions entre empreses financeres i els consumidors.

UNITS SOM MÉS FORTS, ASSOCIA'T I GUANYARÀS !!

 
Celebrem el nostre 20è aniversari
imagen

Març 2019

 

AICEC-ADICAE compleix dues dècades defensant els drets de les persones consumidores a Catalunya de la mà de les seves institucions de consum i liderant accions i legislacions avançades com va manifestar Manuel Pardos: En aquesta relació d’AICEC-ADICAE amb les institucions i les persones consumidores crec que hem demostrat que estàvem molt a l'avantguarda.


En aquest acte, inaugurat per Jordi Tarruella, vicepresident d’AICEC-ADICAE, van intervenir Elisabeth Abad, Directora de l'Agència Catalana de Consum que va destacar “la importància de caminar sempre de la mà amb el món associatiu per a defensar amb més força els drets dels consumidors”. I també Sonia Gutiérrez Directora del Servei de Suport a les Polítiques de Consum  de la Diputació de Barcelona.

 AICEC-ADICAE, Associació de Consumidors i Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances, a Catalunya, compleix 20 anys com a referent dels consumidors de serveis financers i de la lluita contra el frau i abusos de la banca.

En la seva intervenció, Manuel Pardos, president d’ADICAE i AICEC-ADICAE ha destacat que “en l'acció col·lectiva, en la qual hem estat també pioners, hem ensopegat amb una legislació espanyola que no ens permet portar endavant l'acció col·lectiva. Aquesta acció és la principal d'una associació de consumidors i usuaris que el seu deure és defensar als consumidors i usuaris. Estem legitimats de manera prioritària i per això hauria de ser nostre principal instrument que no les demandes individuals”.

Aquestes dues dècades han situat a AICEC-ADICAE en una posició de fortalesa i reconeixement en la lluita contra les injustícies contra les persones consumidores, tant a nivell nacional com internacional. Han estat moltes les victòries dels usuaris i usuàries sobre les grans estafes que ha sofert la ciutadania en la transformació de la vida econòmica del nostre país. Moltes de les quals han hagut de ser resoltes pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea que, indefectiblement, ha donat la raó a l'associació. Avui mateix el TJUE ha avalat les tesis de l'organització quant al venciment anticipat.

AICEC-ADICAE mira al futur orgullosa del seu passat. L'Associació, un referent com a organització social, cerca que les persones exerceixis els seus drets, no solament en l'àmbit on han estat estafat, sinó que els exerceixin i els facin realitat en tots els actes econòmics realitzats. En tots aquests actes pot trobar-se el germen d'un consumidor conscienciat, participatiu i preparat davant els reptes que ens esperen.


( más información )
 
La discriminació de gènere en el sector bancari dificulta a les dones l'accés als serveis bancaris
imagen

Març 2019

 

Al voltant del 8 de març convé posar de relleu que les desigualtats arriben al tracte de les entitats financeres, que contrasten amb més severitat la situació familiar de les dones. Es demana a les dones en major mesura que acreditin l’empresa en la qual treballen i es proporciona més assessorament en les atencions als homes (62.5%) que no pas a les dones (12.5%).

L'accés al consum per a la majoria de la població ha estat a través de la compra de béns necessaris per a la reproducció de la vida. En les nostres societats patriarcals i heteronormatius, les dones s'han vist forçades a assumir les càrregues domèstic-familiars i dins de les mateixes es troba el consum. La cura i manteniment de la llar i la família implica necessàriament la realització d'una sèrie de compres i consums. Des de situacions més o menys precàries, des de moments històrics on cap més parlar d'autoconsum que de consum pròpiament, fins a les èpoques actuals de sobreconsum, les dones han estat les encarregades de comprar i elaborar els productes i mercaderies necessaris per a tota la família.

D'altra banda i de la mateixa forma l'imaginari social de la masculinitat es fonamenta a ser el cap de família, és a dir aquell que és responsable de procurar a la unitat familiar la renda monetària per a adquirir els béns i serveis necessaris per a la subsistència de la llar. Això representa que majoritàriament l'home és qui administra i representa a la família en la gestió de la renda i el patrimoni i no precisa l'autorització de la dona per a comprar, vendre, deixar, hipotecar o avalar. És a dir, com més esporàdica és la compra d'un bé o servei però més significació social tingui, l'home adquireix més pes en la decisió en l'execució de la compra. En altres paraules, les compres que es realitzen amb major freqüència i són necessàries per al benestar de la llar formen part del treball quotidià de les dones.

En aquest sentit, en el sector financer, en la mesura en què els productes contractats es compliquen, les dones perden autonomia. La titularitat dels crèdits, plans de pensions i productes d'inversió de les parelles corresponen en major percentatge als homes, sent això més evident pel que fa a les inversions (32,7% dels homes enfront del 17,3% de les dones) (SETEM, 2016). Aquests últims i els plans de pensions són productes sobre els quals els homes tenen un paper més decisiu tant pel que fa a la cerca d'informació com a la presa de decisió final.

Un altre eix de desigualtat es pot veure a l’hora de sol·licitar un préstec, on les dones s’han de veure amb més barreres que els homes principalment per tres diferents factors.

En primer lloc, a la masculinització o feminització del projecte que es vol finançar. El caràcter més o menys feminitzat dels projectes empresarials impulsats per dones pot repercutir en la consideració que les entitats financeres realitzen a l'hora d'avaluar el seu risc, interès o viabilitat. Si estan molt feminitzats i són molt petits, solen ser considerades poc interessants com a negocis per la seva menor rendibilitat. La seva viabilitat es tendeix a avaluar negativament. Si, per contra, apunten al desenvolupament de projectes “masculinitzats” liderats per dones, l'estereotip que aquestes tenen menys competències per a afrontar-lo amb èxit tendeix a generar dubtes respecte de la viabilitat d'aquest.

En segon lloc, també representen una barrera per a les dones les polítiques de crèdit de les entitats financeres. Aquestes polítiques no exclouen formalment a la dona que, en aquest sentit i de manera general, està emparada pel marc legal (almenys als països considerats desenvolupats) però, més enllà de les directrius, la veritat és que la manera en la qual s'apliquen pot condicionar el tracta que les entitats donen a les dones. La manera de triar els grups objectius preferents, en alguns casos, pot estar esbiaixada pel gènere. Els criteris del risc de crèdit poden tenir, així mateix, el mateix biaix de gènere a l'hora d'avaluar les operacions. Això es pot traduir en majors exigències, costos més alts o exigència de contractar productes associats.

Finalment, la bretxa salarial, una variable determinant que incideix en la capacitat de les dones per a accedir al crèdit a causa dels límits d'endeutaments establerts per les entitats financeres per a evitar que el o la clienta utilitzi un percentatge superior dels seus ingressos mensuals destinats a aquest concepte. De fet, així ho explica el mateix BBVA, en el seu informe del 2014 sobre les pensions i els hàbits d'estalvi orientats a la jubilació a Espanya.

Des de l’Associació creiem essencial que aquestes desigualtats desapareguin fonamentalment amb una millor formació a les persones consumidores, amb especial èmfasis en els col·lectius vulnerables; dones, joves, nouvinguts i gent amb formació reglada baixa, i amb mesures polítiques pel millorament de la situació les dones en els espais productius i una disminució de les tasques reproductives.


( más información )
 
LA BANCA APROFITA L'IAJD PER INTOXICAR L'OPINIÓ PÚBLICA
imagen

Desembre 2018

 

Des de que va sortir la sentència del Tribunal Suprem (TS) sobre l’Impost dels Actes Jurídics Documentats (IAJD), la confusió i el desconcert s’ha apoderat de gran part de la població per la multitud d’informació contradictòria sorgida. Molta d’aquesta informació ha estat intencionadament abocada per intoxicar l’opinió pública i els mitjans de comunicació. Un argumentari favorable a la banca que pretén individualitzar a les persones perquè no sàpiguen què és el que poden reclamar.

El desembre del 2015, el TS va declarar nul·la la clàusula per la que s’imposaven totes les despeses de formalització del contracte hipotecari a les persones consumidores. El fet és que mai s’ha arribat a especificar quines són aquestes despeses. I alerta, no s’han de confondre les despeses de formalització, que és la banca la interessada, amb les de compravenda on són les persones les interessades. El dret europeu sentencia que quan una clàusula és abusiva, és nul·la, i per tant, s'extreu del contracte. Fet que en aquest cas suposaria que la banca assumís totes les despeses.

ADICAE manté que aquest impost és part de la clàusula abusiva. Tot i que, els darrers anys la banca ha continuat cobrant i imposant aquesta clàusula al marge de la legalitat vigent, mostrant el seu rebuig a acatar les sentències judicials. La lluita d’ADICAE vol fer complir la nul·litat de les despeses hipotecàries i no ens resignem davant la filigrana de l’alta institució judicial respecte l’IAJD. Ja que creiem, i així ho estableix la pròpia llei que regula l’impost, que la beneficiada és la banca. De fet, els jutjats d’instància estant començant a aclarir aquest debat, dictaminant la devolució no tan sols de les despeses de notaria, registre o gestoria, sinó també de l'impost, en la línia de la postura d’ADICAE en les seves demandes col·lectives.

Ara bé, aquesta resolució no la obtindrem des de la justícia espanyola ni amb demandes individuals. Ja que amb tota seguretat haurà d’arribar a Europa. La Comissió Europea haurà de donar resposta a aquest fet, a instància d’ADICAE. És d'esperar que en el futur el TJUE (Tribunal de Justícia de la Unió Europea) torni a treure els colors a la banca com ja ha succeït en reiterades ocasions.

De nou, s’estan tornant a col·lapsar els jutjats! Queda clar que no es pot emplaçar a les persones consumidores a presentar milers de demandes individuals. La situació requereix una solució col·lectiva i extrajudicial, que l’estat espanyol s’haurà de veure obligat a complir tal i com contempla una nova directiva europea.

 

 
ADICAE manté les demandes col·lectives malgrat el Suprem i elevarà la qüestió a Europa
imagen

Novembre 2018

 

ADICAE considera una victòria dels consumidors que la banca pagui l'impost i la creació de l'Autoritat Independent.


L'associació saluda el Reial decret Llei anunciat pel President del Govern perquè a partir d'ara siguin les entitats les que paguin l'impost de les hipoteques

ADICAE manté les seves demandes col·lectives sobre despeses hipotecàries i organitza la reacció dels consumidors perquè la banca pagui el que el Suprem va sentenciar com a abusiu en 2015

ADICAE celebra que Pedro Sánchez i el seu Govern hagi escoltat el clam social de milions d'hipotecats en contra de la decisió presa pel Tribunal Suprem aquest dimarts. L'associació considera una veritable victòria dels consumidors el Reial decret Llei que obligarà a pagar l'impost d'Actes Jurídics Documentats a partir d'ara a la banca.

L'associació valora de forma molt positiva també la creació de l'Autoritat Independent de Protecció al Client Financer, un supervisor que ADICAE porta exigint més de deu anys davant la ineficàcia del Banc d'Espanya i la CNMV que ha convertit en un laberint les seves decisions per al consumidor.

Aquesta autoritat independent és un gran avanç per als consumidors, pot coordinar la supervisió dels organismes i protegir al consumidor financer establint una relació nova entre la banca i els clients.

La decisió del Govern no afecta a les demandes col·lectives que seguiran el seu curs mentre ADICAE segueix recollint centenars i centenars de sol·licituds per reclamar les despeses hipotecàries que ja van ser declarats nuls pel Suprem i que han originat centenars de sentències a favor dels consumidors.

L'ajustada decisió del Suprem i la decisió presa avui per Sánchez demostra que la batalla judicial segueix en peus, i apunta al fet que acabarà en el TJUE. ADICAE no baixa els braços i segueix organitzant la reacció dels milions d'hipotecats que volen reclamar les despeses hipotecàries amb assemblees i en la seva plataforma d'afectats.

El Govern ha pres un bon rumb en les seves decisions adoptades avui però ara ha de completar el camí amb l'aprovació al parlament d'una bona llei hipotecària que defensi als consumidors, no solament en el repartiment de les despeses hipotecàries, sinó en temes fonamentals com les clàusules solc o el venciment anticipat.

 
TERCERA SENTÈNCIA CONTRADICTÒRIA DEL TRIBUNAL SUPREM SOBRE LES DESPESES HIPOTECÀRIES
imagen

 

Octubre de 2018

Aquest dijous, 18 d’octubre de 2018, s’ha publicat una nova sentència del Tribunal Suprem en la que es reinterpreta, de nou, la versió sobre a qui li pertoca pagar els Impostos d’Actes Jurídics Documentats (AJD) a l’hora de formalitzar un préstec hipotecari.

Des de l’any passat hem estat reclamat de manera col·lectiva i extrajudical la devolució de totes les despeses de formalització entre totes les persones associades que així veu voler participar. Ja sabem que fins a dia d’avui cap entitat financera ha mostrat cap motivació en fer complir la sentència de 2015 en la que s’establia l’abús de la clàusula sobre les despeses hipotecàries i fins a dia d’avui no sembla que hagi de canviar aquesta postura per part de la banca. Fet que no ens sorprèn en absolut.

Sabem que aquesta sentència està suscitant gran interès, però cal deixar certs aspectes ben clars per tal d’entendre, comprendre i desgranar el pa de la palla de tot allò que es pugui anar dient.

Ara com ara, no canvia res. La banca continuarà aplicant aquesta clàusula en les noves hipoteques i seguirà cap ficada en no retornar cap import de les despeses cobrades en anterioritat. No obstant, és cert que la sentència és una petita escletxa d’esperança en la lluita per aconseguir la devolució a les persones afectades, i el que és més important, establir un criteri comú que no permeti, en un futur, que aquests abusos continuïn aplicant-se de manera impune.

Amb la voluntat d’autogestionar-nos de la millor manera i que tothom pugui rebre la millor informació possible us volem fer un petit croquis de com està la lluita sobre les despeses en aquest correu. Paral·lelament, veureu que hem programat diferents atencions col·lectives (com mai hem deixat de fer-les) per tota Catalunya per comentar tots aquells dubtes i com ens organitzem perquè la lluita continuï.

 

Les sentències del Tribunal Suprem

Desembre de 2015, la sala 1ª del Tribunal Suprem (TS) declara que la clàusula sobre les despeses de formalització és abusiva. Ja que són unes despeses que se’ns imposen a les persones consumidores, sense poder negociar-les, i on la part interessada i que se’n beneficia és la banca.

Les principals despeses que se’n deriven de la formalització del préstec són: Gestoria, Notaria, Registre, Taxació i Impostos

Ara bé, el sistema financer, com sempre, fa cas omís d’aquesta sentència i no retorna cap de les despeses que se’n deriven i continua aplicant-les avui en dia.

Març de 2018, la sala 3ª del TS sentencia a favor de la banca, de nou, excloent l’impost d’AJD de les despeses de formalització. Aquest impost pot suposar dues terceres parts de la totalitat de les despeses de formalització, i per tant, si no s’inclouen en el retorn de les despeses, la barrera judicial provocarà que moltes persones no exerceixin els seus drets. Ja que en la majoria de casos els costos judicials superaran l’import pel que s’està reclamant. Evidentment, no es tractava d’una casualitat judicial.

Octubre de 2018, la mateixa sala del TS (la 3ª) rectifica la postura de principis d’any i afirma que l’AJD sí que l’hauria de pagar l’entitat financera al ser la beneficiaria del concepte que grava l’impost.

 

Com ens afecta la sentència?

Aquesta sentència ha aclarit que el beneficiari dels impostos dels AJD són les entitats financeres i per tant, es poden incloure dins la clàusula abusiva de despeses hipotecàries. No obstant, des del 2015 aquesta clàusula ja va ser declarada abusiva i la banca ha continuat obligant a les persones consumidores a pagar-les i no retornat ni un cèntim de les ja cobrades.

 

Llavors podem exigir que ens retornin totes les despeses?

Clar que sí!! No podem permetre que la banca sempre guanyi. Però cal dir que a dia d’avui encara ens posaran molts entrebancs en el camí. Com sempre el sistema financer espanyol individualitzarà el cas i no voldrà que es generalitzi. Per tant, buscarà que es presentin demandes individuals, analitzant cas per cas. Això implicaria la presentació d’uns 6 o 8 milions de demandes que cada persona hauria de pagar sense saber si el seu cas és exactament igual que el de l’última sentència i per tant, incorrent el risc de no guanyar la demanda.

Aquesta és la manera en que la banca li encanta treballar, individualitzar-nos i fer-nos agafar la por de que podem perdre diners. Per tant, saben que molta gent no els demandarà.

I què podem fer?

AICEC-ADICAE sempre ha defensat i defensarà la lluita contra els abusos del sistema financer des de la visió EXTRAjudicial i la lluita col·lectiva. Creiem que és la millor manera per obtenir els uns resultats que beneficiïn a tota la societat, i no a casos particulars. No obstant, el camí extrajudicial no sempre ens pot dur a les victòries que esperem. Per aquest motiu plantegem demandes judicials col·lectives, o agrupades, per fer front comú.

Perquè fem accions judicials agrupades/col·lectives?

Primerament, perquè no estem d’acord en aïllar-nos entre nosaltres mateixes com a un col·lectiu d’afectades pels mateixos abusos. Creiem en la cooperació comuna i la lluita compartida. A més, les accions judicials agrupades o col·lectives ens permeten que persones que quedarien excloses del sistema judicial (pels seus elevats costos) puguin exercir els seus drets que d’altre manera, segurament, no podrien. Cal dir també que aquestes accions judicials ens permeten, un cop finalitzades, evitar que la banca individualitzi els casos, ja que les sentències engloben una causa comuna que afecta a tota la ciutadania. És a dir, defensem l’estratègia judicial contrària a la banca.

Però m’han dit que les demandes individuals són més ràpides i efectives...

Tens raó, però no defensem aquesta via pels motius que hem explicat en l’anterior pregunta. Per aquestes demandes ja existeixen professionals del sector, advocades/ts, que t’ofereixen un servei personalitzat que en cap cas l’Associació podria assumir ni pretén cobrar.

Jo puc permetrem els serveis d’una advocada/t, perquè hauria de voler entrar en una demanda judicial col·lectiva o agrupada?

Les persones que fem possible AICEC-ADICAE participem en aquest tipus de demandes perquè creiem amb la lluita col·lectiva i amb la resolució comuna, no individual, dels conflictes. A més, participar de les demandes agrupades ens ajudes a que molta gent que quedaria exclosa del sistema judicial pugui exercir els seus drets amb uns costos simbòlics i més assumibles. Ja que no existeix afany de lucre.

Si tinc cancel·lada la hipoteca puc reclamar?

La sentència del desembre de 2015 declarava abusiva, i per tant nul·la, la clàusula de les despeses hipotecàries. La nul·litat de la clàusula afecta a les hipoteques cancel·lades. Si aconseguim que s’apliqui la nul·litat podrem reclamar. La sentència de l’octubre de 2018 no ha aclarit res d’això.

Si vaig la hipoteca fa més de quatre anys, ha prescrit?

La sentència del desembre de 2015 declarava abusiva, i per tant nul·la, la clàusula de les despeses hipotecàries. La nul·litat de la clàusula no afecta la FISCALITAT de la clàusula, aquesta és la estratègia que vol que seguim la banca, així només reclamaran les últimes hipoteques.

 

Des de l’Associació què hem fet?

2016

Iniciem atencions col·lectives i xerrades formatives per empoderar-nos sobre la nul·litat de les clàusules abusives. Exigim el compliment de la llei i les sentències del Tribunal Suprem que la banca no està complint.

També iniciem una campanya reivindicativa perquè el Govern faci complir aquesta llei.

2017

A principis d’any vam començar a recollir centenars de milers de reclamacions que vam estar enviant de manera agrupada durant quasi tot el 2017. Moltes de vosaltres de ben segur que veu participar d’aquesta campanya. La resposta va ser negativa, o ni va haver-hi resposta, per part de TOTES les entitats financeres (bé, el BBVA en molts pocs casos va estar oferint entre 400€ i 600€ per fer callar boques).

2018

Ja que les entitats financeres no volien resoldre el conflicte i les autoritats judicials espanyoles no semblaven molt disposades a donar suport a les persones, al mes de maig vam haver d’iniciar accions judicials. Havíem de portar el cas a Europa!

Fins al mes d’agost hem estat rebent milers de sol·licituds per entrar a aquestes demandes judicials. Més de les que ens pensàvem!! Les estem gestionant el millor que podem i poc a poc les anirem presentant totes elles. Durant aquest mes d’octubre, tot i que la nova sentència potser ens farà endarrerir una mica més el termini.

Si no has pogut participar en aquestes demandes, no et preocupis! De ben segur que hi haurà ampliacions o en presentarem de noves.

No et desconnectis de tota informació i activitats que anem realitzant ja que totes les novetats ens les anem comunicat per aquestes vies.

Les despeses com a lluita conjunta hipotecària

Paral·lelament, a la lluita per reclamar les despeses pagades en les hipoteques, no hem d’oblidar que aquest abús forma part d’un conjunt de pràctiques que les entitats financeres no han deixat d’aplicar.

Aquesta lluita la podem guanyar al Congrés dels Diputats en la nova llei hipotecària que està sobre la taula. Una llei que imposa Europa i que s’hauria d’haver aprovat el 2014, des de llavors totes les persones de l’Estat paguem 106.000,- € DIARIS com a multa.

Aquesta llei ha de contemplar qui paga què en les despeses hipotecàries, entre d’altres clàusules que ja han estat declarades abusives. Però l’esborrany actual no contempla res d’això. Hem de lluita i fer la pressió necessària a les institucions públiques perquè el Govern espanyol legisli segons les normatives europees i declarin en la nova llei que les despeses hipotecàries de formalització les ha de pagar la banca, que no es poden incloure clàusules sòl, no afavorir els desnonaments amb venciments anticipats, clarificar l’IRPH i les hipoteques variables, no permetre l’endeutament de més del 80%, no permetre la vinculacions d’altres productes... i un gran etcètera!!

Perquè la banca no sempre guanyi siguem solidàries, responsables i crítiques. Entre totes les persones serem més fortes i no deixem mai de formar-nos perquè no ens enganyin més.

Salut i lluita!!

 
Consultar l'arxiu amb totes les notícies


Des d'AICEC-ADICAE volem que participis en la teva defensa i en la defensa organitzada de tots els consumidors. Com més siguem, amb més força defensarem els nostres drets! Contacta amb nosaltres i envia'ns un e-mail amb les teves propostes de participació.

06-05-2019 BARCELONA Actos / Conferencias / Debates
Debate de las formaciones políticas que concurren a las elecciones municipales del 26 de mayo del 2019

07-05-2019 GIRONA Actos / Conferencias / Debates
Debate de las formaciones políticas que concurren a las elecciones municipales del 26 de mayo del 2019

14-05-2019 TARRAGONA Actos / Conferencias / Debates
En motivo al día del seguro, se hace una charla en la sede de Tarragona con un ponente socio experto en la materia.

AICEC en imatges

Últimes fotos de la galeria

20è Aniversari d'AICEC-ADICAE - Març 2019
20è Aniversari d'AICEC-ADICAE - Març 2019
20è Aniversari d'AICEC-ADICAE - Març 2019
Concentració Plataforma Afectades Banc Popular - Març 2019
Concentració Plataforma Afectades Banc Popular - Març 2019
Mercat Tres Xemenies - Març 2019

Actualment hi ha 221 fotografies a la Galeria d'Imatges.

Accedir a la Galeria d'Imatges

Segueix l'actualitat i participa en les nostres xarxes socials

Serveis de l'Associació

Asesoría on-line

ASSESSORIA AICEC-ADICAE
Faci les seves consultes a través de correu electrònic amb total confidencialitat al nostre equip d'assessors i rebi resposta en un temps rècord.

 
ADICAE - Asociación de Usuarios de Bancos, Cajas y Seguros de España
ADICAE Servicios Centrales: c/Gavín, 12 local, 50001 ZARAGOZA (España).
N.I.F. G50464932. Inscrita con el N° 5 en el registro de Asociaciones de Consumidores del Instituto Nacional de Consumo de España. Email