Com associació de consumidors, pretenem compensar la gran diferència que existeix entre el ciutadà i les grans entitats financeres, cada vegada més allunyades dels interessos dels usuaris. El nostre objectiu és aconseguir una societat més justa des de l'àmbit del consum financer, millorant la informació i les relacions entre empreses financeres i els consumidors.

UNITS SOM MÉS FORTS, ASSOCIA'T I GUANYARÀS !!

 
El mercat hipotecari després de la crisi. Les hipoteques que venen: Com evitar una nova bombolla?
imagen

Divendres 25 de novembre ADICAE organitza, a l'auditori del Museu d'Història de Catalunya (Palau de Mar, plaça de Pau Vila 3), la Jornada “El mercat hipotecari després de la crisi. Les hipoteques que vénen: Com evitar una nova bombolla?”.

A la jornada es trobaran diferents experts que analitzaran l'actual panorama hipotecari en els seus diferents vessants: legislativa, jurídica, social i financera. S'analitzaran les noves situacions en les quals es troben les persones consumidores, com les novetats judicials sobre la clàusula solc o l'índex IRPH, i es posarà el focus en les noves clàusules o pràctiques potencialment abusives, destacant les possibilitats del consumidor enfront d'elles, també mecanismes per defensar-se en les execucions hipotecàries.

A més, s'explicarà el marc normatiu de l'Estat espanyol en matèria hipotecària, dedicant especial atenció als avanços que la nova directiva europea sobre hipoteques pot aportar a la defensa dels drets de les persones consumidores, principalment en la part relativa a la informació que ha de facilitar una entitat financera.

Debatrem si la cultura de l'habitatge ha canviat a l'Estat espanyol o podem tornar a cometre els errors de la bombolla immobiliària. Ens recolzarem en les conclusions d'una nova enquesta realitzada per ADICAE, i s'abordarà el paper de l'Estat a l'hora de garantir el dret a un habitatge assequible i en condicions dignes.

A la jornada s'espera l'assistència de persones consumidores interessades, organitzacions i plataformes d'habitatge, així com persones professionals relacionades amb habitatge i activistes pels drets socials. Destacats catedràtics, expertes en habitatge, autoritats públiques, així com persones advocades i dirigents d'ADICAE, debatran i posaran sobre la taula els punts clau del nou escenari hipotecari.

Les conclusions que s'extreguin d'aquesta jornada serviran per completar les dades analitzades en l'estudi realitzat per ADICAE dins d'aquest projecte. Pel seu interès, la jornada serà retransmesa en streaming per tal que pugui ser seguida per qualsevol persona consumidora o professional interessada des de qualsevol lloc.

 

Si estigués interessat en participar d'aquesta jornada, pot inscriure's a través del correu electrònic projectes@adicae.net o trucant al 93.159.36.33.

 
LA JUSTÍCIA ADMET A TRÀMIT LA DEMANDA COL·LECTIVA D'ADICAE CONTRA BANKIA PER LA SEVA SORTIDA A BORSA I CRIDA A LES PERSONES AFECTADES A SUMAR-SE
imagen

(07.10.2016) El procés de devolució extrajudicial dels estalvis perduts en la sortida a borsa de Bankia ha deixat sense solució a bona part de les persones afectades. Per això, ADICAE ha interposat una demanda col·lectiva contra Bankia que ha sigut admesa a tràmit pel Jutjat Mercantil Número 1 de València.

L'associació de persones consumidores obre així una via per tal que d'una vegada per totes es doni una solució que no discrimini com ha fet fins ara Bankia: ADICAE sol·licita la devolució per a totes les persones que van perdre els seus estalvis, des de les que ho van patir en la pròpia operació de sortida a borsa fins a les que després van comprar accions abans de la reformulació de comptes.

La Justícia crida a totes les persones possibles afectades a que se sumin a aquesta demanda col·lectiva abans del proper 26 d'octubre,a través de la plataforma www.accionistasbankia.org, el telèfon gratuït 900 80 10 16 i/o el correu accionistas@adicae.net.

 

OPORTUNITAT PER A LES PERSONES QUE VAN COMPRAR POSTERIORMENT A L'OPS

De les més de 347.000 persones que van comprar accions entre el 7 de maig de 2011 (quan es va publicar el fullet de l'OPS), i el 20 de juliol d'aquell any (dia de la sortida a borsa), només 135.000 segons la pròpia entitat han recuperat els seus estalvis mitjançant el procés extrajudicial amb el que Bankia va contestar a mitges a la reclamació d'ADICAE d'una solució global.

Descomptant les 55.000 persones que ho han aconseguit als tribunals i les altres 30.000 que estan pendents de resolució judicial, encara quedarien gairebé 130.000 persones afectades de l'OPS sense recuperar els seus estalvis.

Però aquesta via extrajudicial exclou automàticament a totes les persones consumidores que adquiriren els títols entre el 20 de juliol de 2011 (data de la sortida a borsa) i el 25 de maig de 2012, quan es va conèixer que els comptes havien estat falsejats. Aquest col·lectiu indeterminat de milers de persones afectades, al qual directament Bankia va negar el dret a acollir-se a la solució extrajudicial, ara té per primera vegada la possibilitat de reclamar de forma col·lectiva a través d'ADICAE.

 

CONTRA LES SOLUCIONS A MITGES

Igual que en el selectiu arbitratge de les preferents, Bankia ha intentat novament donar per tancats els seus fraus amb solucions a mitges. L'engany de la sortida a borsa requereix una solució universal, per a totes les persones afectades, tal com ve defensat ADICAE.

Si José Ignacio Goirigolzarri, president de Bankia, desitja posar terra de pel mig entre les pràctiques bancaries del passat i del present i publicitar “una nova Bankia”, no té sentit que persisteixi en tancar en fals els fraus massius y forci a les persones consumidores a recórrer als tribunals, quan nombroses sentencies, incloses les del tribunal suprem, han declarat l'engany.

Bankia, que no va voler acceptar la reclamació d'arbitratge de consum col·lectiu per a totes les persones afectades que ADICAE va presentar a l'AECOSAN, es troben ara un nou front judicial per la seva negativa al diàleg i a autèntiques solucions extrajudicials, com les que ADICAE ve defensant davant fraus massius com aquest o d'altres comesos per la banca de l'Estat espanyol.

 
Risc per les persones consumidores: nova volta de rosca de l'oligopoli de les telecomunicacions
imagen

(28.09.2016) Més del 90% del mercat de la telefonia i internet a Espanya ha quedat en mans només de 4 empreses: Movistar, Vodafone, Orange i Masmovil, que acaba de fer oficial la compra de Yoigo i Pepephone. A menor competència, major risc de problemes per a les persones consumidores. Per prevenir, cal que coneguis quins són els principals abusos d'aquestes empreses.

L'augment de línies de banda ampla mòbil al juliol, amb 423.817 noves altes, comporta un reforçament de l'oligopoli en matèria de telecomunicacions. Els usuaris i les usuàries han de romandre alerta per evitar abusos de les companyies telefòniques.

Les últimes dades de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) indiquen que les tres grans empreses del sector de les telecomunicacions (Movistar, Vodafone i Orange) van veure reforçada la seva posició de domini després de l'augment de les línies de banda ampla mòbil al nostre país amb 423.817 noves altes al juliol. Aquest mes va tancar amb un total de 38,8 milions de línies de telefonia mòbil, xifra que suposa un 7,5% més que en el mateix mes de l'any anterior. Entre les tres grans companyies controlen un 83,13%.

A aquest escenari cal afegir un quart actor que pren força: MásMóvil acaba d'adquirir dues empreses de les trucades ‘low cost’, Pepephone i Yoigo, les quals seguiran funcionant com fins ara, amb marca pròpia. A més, cal recordar que també aquest any Orange va comprar Jazztel.

A l'espera de comprovar quins efectes tenen aquestes operacions en els clients, la realitat és que l'oligopoli de les telecomunicacions fa una volta de rosca i es reconcentra encara més: entre Movistar, Vodafone, Orange i MásMóvil controlen més del 90% d'un sector que és el que més reclamacions de persones consumidores genera.

L'experiència diu que a menor competència, major risc per a les persones consumidores. Per això, repassem els principals problemes dels usuaris i usuàries en aquest sector i les vies per reclamar.

 

Principals problemes dels usuaris i usuàries de telefonia

Cobrament de penalitzacions completes sense tenir en compte que ha de ser proporcional al mateix temps que resti per finalitzar la permanència.

Vigila amb el roaming. Si vols utilitzar el mòbil a l'estranger, assegura't de tenir activat el servei de roaming, informant-te abans de les tarifes que t'aplicarà la teva companyia, especialment les d'accés a Internet. Per cert, després de la pressió de les organitzacions de consumidors i el rebuig de les persones usuàries, la Comissió Europea ha retirat el pla de limitar a 90 dies el roaming i ha presentat una nova proposta per evitar l'ús abusiu quan la desaparició d'aquest servei sigui efectiva al juny de 2017.

Aplicar l'IVA a les penalitzacions de permanència, quan aquests pagaments no estan subjectes a l'impost.

Cobrament per serveis que la companyia va oferir gratuïtament.

Cobrament per alliberar el mòbil quan ha acabat el període de permanència o si ja s'ha abonat la penalització.

Cobrament d'SMS Premium que no han estat sol·licitats.

Que la companyia es quedi amb el saldo de les targetes prepagament, obligant a consums mínims o a recàrrecs periòdics.

Cobrament per emetre les factures en paper o per no domiciliar el seu pagament.

Errors en la facturació.

Orientar als clients a cridar a telèfons 902 quan volen contactar amb la seva empresa, quan la llei prohibeix cobrar per les trucades al servei d'atenció al client.

 

Com reclamar

Les persones consumidores podeu presentar reclamacions davant el Servei d'Atenció al Client de la vostra companyia:

Per escrit: És important quedar-se amb un justificant de lliurament de la reclamació.

Per telèfon: Hem d'exigir que ens facilitin un document que acrediti la presentació de la reclamació.

Si passat un mes la companyia no contesta o l'explicació que ens donen no ens satisfà podrem continuar la reclamació per les següents vies:

L'Oficina d'Atenció a l'Usuari de Telecomunicacions. Depèn del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç, i té com a funcions la resolució de controvèrsies entre operadors i persones usuàries. Es podrà presentar la reclamació davant aquest organisme en un termini màxim de tres mesos des de la recepció de la contestació per part del Servei d'Atenció al Client o si transcorre un mes sense contestació. Si aquesta oficina resol a favor del consumidor es podrà obligar a la companyia a la devolució de les quantitats facturades indegudament.

Juntes Arbitrals de Consum. És un procediment ràpid, senzill, gratis i voluntari per a les parts. El termini per acudir a aquesta via és de tres mesos explicats des de la resposta de l'operador o la finalització del termini d'un mes que té per respondre. Si l'empresa accedeix a sotmetre's a Arbitratge es dictarà un laude i serà d'obligat compliment per a ambdues parts. Si un consumidor acudeix a les Juntes Arbitrals i la companyia finalment no es vol adherir al sistema de resolució extrajudicial de conflictes es torna a obrir el termini de 3 mesos per reclamar davant l'Oficina d'Atenció a l'Usuari de Telecomunicacions.

ADICAE posa a la disposició de totes les persones consumidores una senzilla aplicació per generar reclamacions de forma automàtica així com les seves seus a tota Espanya, on totes les persones usuàries poden efectuar les corresponents reclamacions.

 
La banca encareix els crèdits a l'estudi més d'un 30% en només un any
imagen

ADICAE analitza en un estudi fins a 28 productes específics que ofereix la banca espanyola per finançar graus i màsters, amb un interès mig del 9,08% i una TAE abusives en les grans entitats bancàries: BBVA (23,91%) i Santander (24,13%). Els estudiants i les seves famílies, a més, es veuen abocats a contractar diversos productes vinculats.

El cost de finançar estudis universitaris es dispara a l'Estat espanyol. Als 1.110 euros de mitjana anuals que costa estudiar un grau, o els 2.020 euros d'un màster, se sumen despeses de material escolar, o el lloguer d'un habitatge si s'estudia fora de la localitat d'origen. Per això milers de famílies es veuen abocades a demanar un crèdit a una entitat financera. Els costos s'han encarit un 32,55% en l'últim any, segons l'estudi realitzat per ADICAE .

ADICAE ha analitzat els 28 principals productes que ofereixen les entitats per costejar els estudis universitaris. Amb un tipus d'interès a tipus fix en la seva majoria, les entitats imposen una TAE mitjana del 9,08%, respecte al 6,85% de 2015. Així, els alumnes del curs 2016-2017 es troben des crèdits al 4% (Cajasiete) fins al 11,66% de Banc Popular o el 13,60% de Sabadell, encara que la palma se l'emporten BBVA (23,91%) i Santander (24,13%). En moltes ocasions, aquests alts interessos solen estar camuflats en la lletra petita i difuminats tipogràficament, passant desapercebuts.

 

COMPTE AMB PRODUCTES VINCULATS, ALTES COMISSIONS I MANCANCES

L'anàlisi d'ADICAE ha detectat que en els crèdits a l'estudi també s'obliga a contractar productes associats com assegurances de vida (CaixaBank, Oficinadirecta.com) i d'accidents (Sabadell) i altres com un pla de pensions comercialitzat per Liberbank amb l'esquer de reduir l'interès. I, en la majoria dels casos, comporten la domiciliació de nòmina o pensió.

ADICAE recorda que no hi ha cap llei que obligui a contractar un producte vinculat quan es subscriu un préstec, de manera que la persona consumidora sempre pot negociar amb l'entitat i valorar si li convé o no acceptar aquests productes, que encareixen el préstec a través de les comissions que tenen per si mateixos i minven la seva independència d'actuació davant de la del banc.

Algunes de les comissions són elevades tenint en compte que van dirigits a estudiants. Santander i BBVA apliquen les comissions d'obertura més altes: fins a un 3%; els segueix Sabadell, amb un 2%. Cal afegir les comissions de cancel·lació o amortització parcial o anticipada, que oscil·len entre el 0,5 i l'1%.

Una de les suposades avantatges d'aquests crèdits són els seus períodes de carència (fins de 5 anys) durant el temps en què l'alumne es trobi immers en els seus estudis, temps en què només paga interessos però no capital del crèdit. Però l''ajuda' no és tal ja que, transcorreguda la carència, els interessos es calculen sobre la quantitat que queda per pagar i en conseqüència acabarà pagant més diners al banc.

 

CRÈDITS RÀPIDS: PERILLOSA ALTERNATIVA

Una creixent alternativa però gens aconsellable és la dels crèdits ràpids i microcrèdits. Després de la aparent facilitat per aconseguir i tornar els diners, s'amaguen altíssims interessos, amb TAE que arriben al 16,03% (Cofidis), 19,50% (Cetelem) o sagnants 1915% (Vivus) o 5.431% (PepeDinero).

Perquè qualsevol ciutadà aprengui a evitar que el crèdit es converteixi en un parany, ADICAE ha publicat el 'Manual pràctic sobre el crèdit ràpid i el crèdit al consumi l'estudi 'La realitat del crèdit no hipotecari a Espanya. Anàlisi econòmica i jurídic del crèdit al consum i els crèdits ràpids '.

 

CONTROL DE LES INSTITUCIONS

Mentre el BCE facilita crèdit a cost zero a la banca, aquesta segueix sense traslladar a les famílies les mesures dirigides a reflotar l'economia real. El Ministeri d'Economia i el Banc d'Espanya han de posar fi a unes condicions abusives per als estudiants i les seves famílies. I més tenint en compte que, segons la Llei de Repressió de la Usura, en vigor des de 1908, no és legal imposar interessos notablement superiors al normal del diner i manifestament desproporcionats, en un moment en què el tipus d'interès legal està al 3% segons el Banc d'Espanya, i el Banc Central Europeu manté els tipus d'interès de l'eurozona en el 0%.

Així mateix, ADICAE anima els estudiants i les seves famílies a buscar altres alternatives abans d'acudir a aquests préstecs, com les beques d'institucions públiques, programes de les universitats d'ajudes a l'estudi o el préstec de familiars.

 

 

 
Les antigues caixes d'estalvis destinen a obra social la tercera part del que invertien en 2008
imagen

(30.08.2016) Al 2015 les fundacions bancàries, que gestionen l'obra social de les antigues caixes d'estalvis, només van dedicar a l'obra social 717 milions, pels 2.059 que invertien en 2008. És urgent la creació d'un nou model de banca social que millori el tracte a la seva clientela i no comercialitzi indegudament productes tòxics o complexos a persones estalviadores.

Les antigues caixes d'estalvis, després de la reestructuració bancària convertides en 'fundacions bancàries', han vingut donant de costat a l'obra social des que va començar la crisi econòmica al 2008. Aquell any les entitats associades a la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvis (CECA) van invertir en obra social un total de 2.059 milions d'euros. No obstant això, al 2015 aquesta xifra va descendir a 717, segons dades oficials de la CECA. En set anys l'obra social de les caixes d'estalvis s'ha vist reduïda en un 66%.


Aquesta disminució de la inversió en obra social contrasta, no obstant això, amb els ingressos per comissions netes que van obtenir aquestes entitats l'any passat: 4.521 milions d'euros, un 4,3% més que l'obtingut al 2014 per aquest concepte. És a dir, inverteixen en obra social 6 vegades menys del que guanyen en comissions netes. A més els beneficis d'aquestes entitats, en 2015, van aconseguir els 2.950 milions d'euros.


Des de l'any 2013, quan va finalitzar el gruix de la reestructuració bancària a Espanya, les antigues caixes d'estalvis han obtingut uns beneficis de 9.878 milions d'euros. No obstant això, en aquest període, amb prou feines han invertit 2.197 milions d'euros en l'obra social. Lamentablement les noves entitats que van sortir després de l'enèsima reestructuració del sistema bancari espanyol semblen haver-se menjat el patrimoni fundacional de les caixes d'estalvis.


Una caixa d'estalvis amb vocació social i territorial, perfectament possible


L'Associació d'Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances (ADICAE) considera urgent la creació d'un nou model de banca social, i recorda que la millor inversió en 'obra social' que poden fer les extintes caixes d'estalvis és anul·lar les clàusules sòl i retornar els diners cobrats de més a la gent afectada, retornar els diners atrapats en productes tòxics com les participacions preferents, o rebaixar les seves sagnants comissions bancàries. Tot això suposaria que milions de famílies tinguessin menys problemes per arribar a final de mes, la qual cosa seria molt més efectiva que la majoria de projectes d''obra social' que financen les fundacions bancàries.


ADICAE considera que les fundacions de les caixes d'estalvis haurien de quedar-se part suficient de l'accionariat per desenvolupar l'obra social de les caixes i no deixar-les abandonades amb al·lusió a l'article 32 de la Llei 26/2013 de caixes d'estalvis i fundacions bancàries. L'Associació considera imprescindible impulsar canvis que obliguin a les entitats de crèdit a dotar un percentatge major dels seus beneficis a obra social, per aconseguir almenys el 45% dels mateixos, percentatge molt allunyat de la mitjana del 22% que han destinat en els últims 3 anys.


Així mateix ADICAE també aposta per nous nomenaments de patrons de les fundacions, que compleixin realment amb l'exposat en l'article 38 de la de la Llei 26/2013 de caixes d'estalvis i fundacions bancàries, que els defineix com el “màxim òrgan de govern i representació de les fundacions bancàries. Correspon al patronat complir les finalitats fundacionals i administrar amb diligència els béns i drets que integren el patrimoni de la fundació”. Els patrons de les actuals fundacions bancàries són una continuïtat arbitrària, caciquil i polititzada a més de ser aquelles persones que van portar a la fallida les caixes d'estalvis.


Dins d'aquests patronats, a més, ha d'haver-hi entitats representatives dels interessos col·lectius de la ciutadania i per això s'ha de tenir en compte a les associacions de persones consumidores, perquè exerceixin una funció especial de control del patrimoni de les caixes d'estalvis i que les accions que desenvolupi el patronat vagin encaminades cap a una veritable obra social.


Per tot això ADICAE ha exigit a tots els grups polítics, en reunions de treball mantingudes en els últims mesos, l'engegada d'un nou model de caixa d'estalvi, contrari als abusos i els desequilibris que es van produir durant la bombolla immobiliària i dels quals els bancs tampoc són innocents. Una caixa d'estalvis amb vocació social i territorial, que doni la importància que es mereix al foment d'activitats productives sostenibles i al bon tracte de la clientela minorista, i que no comercialitzi indegudament productes tòxics o complexos a estalviadors del carrer, és perfectament viable i aconsellable.

 
Consultar l'arxiu amb totes les notícies


Des d'AICEC-ADICAE volem que participis en la teva defensa i en la defensa organitzada de tots els consumidors. Com més siguem, amb més força defensarem els nostres drets! Contacta amb nosaltres i envia'ns un e-mail amb les teves propostes de participació.

Últimes notícies i esdeveniments

02-12-2016 7 passos per consumir de forma crítica i responsable i no caure en el consumisme del Black Friday, el Cibermonday o les festes de Nadal
(2.12.2016) Recomanem en 7 senzills passos practicar un consum crític i responsable, planificat, intel·ligent i d'acord a les possibilitats i necessitats reals, amb el doble objectiu d'aconseguir el màxim estalvi sense caure en la irresponsabilitat consumista, que pot conduir a l'endeutament.

02-11-2016 "NO ÉS LA POLÍTICA, SÓN ELS MERCATS"
Manuel Pardos, membre del Consell Consultiu de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), més enllà de la politització del càrrec i el suposat buit de poder, considera que "Elvira Rodríguez i els seus antecessors no han fet la suficient força perquè la CNMV fos una institució vertaderament forta i amb mitjans per vigilar als mercats i protegir a les persones consumidores."

28-09-2016 La vinculació de productes financers a la contractació de préstecs hipotecaris
És una pràctica habitual dels bancs que al costat de la contractació del préstec hipotecaris imposin a la persona consumidora un gran nombre d'altres productes si vol accedir a determinades condicions de finançament. Comentem en aquest article la legalitat d'aquesta pràctica. Aquestes obligacions de contractació són nombroses i de divers tipus: pòlisses d'assegurança (incendi, amortització...) domiciliació de la nòmina o rebuts, subscripció de plans de pensions, contractació de targetes de

31-08-2016 Vueling aplica malament les compensacions pels retards en els seus vols i retorna a la gent afectada menys diners del que deuria
La companyia aèria no està aplicant correctament el Reglament Europeu 261/2004 i està retornant a les persones afectades pels seus injustificables retards del mes de juny menys de la meitat dels diners que els correspondria.

08-08-2016 Durant les vacances no te la juguis i viatja sempre amb els teus drets.
A l'estiu, amb les vacances de pel mig, augmenta significativament el consum en sectors com el comerç, l'hostaleria, el transport o l'oci. Això ajuda a crear el caldo de cultiu idoni per als abusos a les persones consumidores i usuàries. Recents exemples com la fallida de l'operador turístic Low Cost Travel Group -que ha deixat a 20.000 turistes sense vacances a Balears- o els retards de Vueling així demostren.

AICEC en imatges

Últimes fotos de la galeria

Assemblea informativa clàusula terra 13.07.2016
TAST Social - Tarragona
TAST Social - Tarragona
TAST SOCIAL - Tarragona
Trobada Estatal 26N
Trobada Estatal 26N

Actualment hi ha 145 fotografies a la Galeria d'Imatges.

Accedir a la Galeria d'Imatges

Segueix l'actualitat i participa en les nostres xarxes socials

Serveis de l'Associació

Asesoría on-line

ASSESSORIA AICEC-ADICAE
Faci les seves consultes a través de correu electrònic amb total confidencialitat al nostre equip d'assessors i rebi resposta en un temps rècord.

 
ADICAE - Asociación de Usuarios de Bancos, Cajas y Seguros de España
ADICAE Servicios Centrales: c/Gavín, 12 local, 50001 ZARAGOZA (España).
N.I.F. G50464932. Inscrita con el N° 5 en el registro de Asociaciones de Consumidores del Instituto Nacional de Consumo de España. Email