Com associació de consumidors, pretenem compensar la gran diferència que existeix entre el ciutadà i les grans entitats financeres, cada vegada més allunyades dels interessos dels usuaris. El nostre objectiu és aconseguir una societat més justa des de l'àmbit del consum financer, millorant la informació i les relacions entre empreses financeres i els consumidors.

UNITS SOM MÉS FORTS, ASSOCIA'T I GUANYARÀS !!

 
AICEC-ADICAE retreu a CaixaBank que el preu de les comissions bancàries es multiplica per quatre en deu anys
imagen

 

L'associació participa en la Junta d'Accionistes de l'entitat recentment fusionada amb Bankia aquest divendres en representació dels petits estalviadors, els accionistes i els consumidors

L'objectiu és denunciar els abusos de les principals entitats bancàries que operen a Espanya, com és el cas de Caixabank, i tal com abans ha fet en les recents juntes del Santander i el BBVA.

Entre els abusos destacats, el “salvatge” increment de les comissions a les persones consumidores; les entitats financeres han quadruplicat el preu dels seus serveis al llarg de l'última dècada.

Barcelona, 14 de maig de 2021. El cas de CaixaBank és el més sagnant pel que a l’augment de comissions bancàries. L'entitat cobrava 21 euros pel manteniment d'un compte bàsic a principis de la dècada passada. I ha incrementat les seves comissions de manteniment a 60 euros l'any amb ingrés periòdic domiciliat i 240 euros si no es disposa d'ingrés habitual.

Pel que fa a l’entitat absorbida recentment, “en Bankia ens van prometre que no tindríem comissions i no han complert”, denúncia AICEC-ADICAE en la Junta d'Accionistes. En 2020 les comissions per mantenir un compte en Bankia van pujar fins als 168 euros, excepte vinculacions cada vegada més difícils de complir.

El cas de BBVA és semblant. En 2007 cobrava 21 euros l'any pel manteniment del compte. Cinc anys després va apujar el preu 40 euros anuals. I l'última comunicació que estan rebent els seus clients en aquestes últimes setmanes els avisa d'unes comissions de fins a 160 euros anuals a partir del mes que ve en el cas de no complir els seus requisits de vinculació.

Per part seva, Banc Santander cobrava 60 euros en 2012, i les seves comissions de manteniment en l'actualitat oscil·len entre els 120 i els 240 euros anuals, en funció dels ingressos habituals. La política de ‘zero comissions’ ha acabat: “on queden les paraules i les campanyes publicitàries de les entitats financeres?”, pregunta AICEC-ADICAE en la Junta de CaixaBank.

AICEC-ADICAE exigeix una major regulació i estabilitat de les comissions, “per evitar que es converteixi en un territori comanxe on l'entitat incrementi els preus amb un mer avís amb dos mesos d'antelació amagat dins d'un gran bloc de rebuts i papers, totalment desapercebut per a la immensa majoria de consumidors”. Sol·licita a CaixaBank, com també ho ha fet en les juntes del BBVA i el Santander, una política de comissions que bandegi els abusos i fomenti una comunicació clara, directa i fefaent amb la persona consumidora.

Clàusules terra

Quins arguments justifiquen que vostès continuïn defensant que la clàusula terra no és una clàusula abusiva?” AICEC-ADICAE exhorta a CaixaBank perquè ofereixi solucions justes a les persones consumidores afectades i deixi d'allargar encara més els procediments de resolució d'aquests conflictes. Així mateix, CaixaBank ha d'adoptar “un compromís decidit de protecció cap al consumidor vulnerable”, i realitzar noves moratòries “no limitades exclusivament als préstecs hipotecaris, ampliant a la resta de préstecs que afecten els consumidors vulnerables”. L'objectiu, reforçar la prevenció i l'acció enfront del sobreendeutament.

Lluny de les moratòries improvisades i temporals en el disseny dels quals no s'ha donat cabuda a les associacions de consumidors, CaixaBank ha d'implementar de manera més decidida solucions a llarg termini per posar a la disposició del consumidor reestructuracions, quitacions i dacions en pagament justes”. AICEC-ADICAE insta el sector bancari a promoure i aplicar un nou Codi de Bones Pràctiques que superi les evidents limitacions de les eines actuals.

Assistim atònits”, emfatitza l'associació al fil de la fusió amb Bankia “a la creació d'un monstre de proporcions colossals que es configura com la primera entitat en actius gestionats d'Espanya, en una tendència del sector bancari que cada vegada s'assembla més a un oligopoli”. Des d’AICEC-ADICAE, “veiem amb preocupació el desinterès constant del sector bancari espanyol per explorar operacions de fusió amb altres entitats financeres de la Unió Europea que ajudin a mantenir la diversitat i la competència de l'oferta bancària evitant que s'encareixin els serveis al consumidor”.

L'associació critica a més, la política retributiva dels grans executius del banc, en contraposició amb el tancament d'oficines i l'acomiadament de treballadors que es planteja després de la fusió amb Bankia. Recorda AICEC-ADICAE que l'Estat continua tenint presència en l'accionariat del banc, i que ha de fer valer la seva posició.

Impacte en el mercat de les assegurances

AICEC-ADICAE tem que l'impacte de l'absorció de Bankia serà encara major en l'àmbit assegurador amb l'anunciada ruptura dels acords signats amb Mapfre a favor de Mútua Madrilenya, “la qual cosa comportarà unes abundants indemnitzacions de més de 800 milions d'euros que repercutiran en el compte de resultats i en els eventuals dividends dels petits accionistes de Bankia”.

Vostès indiquen”, assenyala l'associació en la seva intervenció en la Junta, “els importants beneficis que s'obtindran a partir de l'any 2025 en la seva divisió d'assegurances, però no hem arribat a trobar un pla de contingència davant el possible impacte de rescatar les aportacions als plans de pensions amb més de 10 anys d'antiguitat en el 2025. Ens podem trobar amb una situació crítica que llast a futur els ingressos percebuts per l'activitat asseguradora desenvolupada per l'entitat”.

Per a entrevistes o qualsevol qüestió vinculada a la nota de premsa poden contactar amb el telèfon 607261951 o bé a través de l'email prensa@adicae.net per a declaracions del President d’ADICAE i de l'equip tècnic de l'Associació a través de videoconferència o per via telefònica.

 

 
Es compleixen 15 anys des de la intervenció de Forum, Afinsa i Arte y Naturaleza
imagen

 

La 'colza' de les finances a Espanya només ha servit per repartir 50 milions d'euros en despeses d'administració concursal

Gairebé 20 milions en el cas de Forum, més de 25 en el cas d'Afinsa, i 7 milions en el d'Arte y Naturaleza. Els processos sorgits de l'estafa financera més important de la història d'Espanya compleixen 15 anys acumulant una ingent despesa en administració concursal.

AICEC-ADICAE convoca una jornada aquest dimecres a les 18 hores amb l'objectiu d'analitzar a consciència la situació i tornar a plantejar mesures que donin resposta a les demandes dels estalviadors i estalviadores.

Barcelona, 10 de maig de 2021. L'Associació i les persones consumidores afectades analitzaran en profunditat dimecres dia 12 maig a les 18h la situació del cas Forum, Afinsa i Arte y Naturaleza, després de dècada i mitja en la qual només s'han alliberat, en el millor dels casos, un 20% de les inversions defraudades.

 

Un total de 470.000 persones afectades van veure esfumar-se al voltant de 5.000 milions d'euros en uns béns tangibles, filatèlia, suposadament valuosos i revalorizables. Entre un 5 i un 10% de les persones afectades, entre 25.000 i 45.000 persones, han perdut ja la seva vida reivindicant una solució a un frau que, en paraules del president d’ADICAE, Manuel Pardos, és ja, "la 'colza' de les finances espanyoles".

 

Des del moment en el qual va esclatar el frau, AICEC-ADICAE ha vingut proposant i plantejant a les institucions solucions de divers tipus amb l'objectiu d'alliberar les persones consumidores d'un concurs que ja es presumia llarg i tortuós. Aquesta administració concursal no ha servit per rescabalar mínimament les persones consumidores afectades, que han proposat una infinitat de solucions amb les quals podrien haver resolt la seva situació sense cap resposta ni de la Justícia ni del poder polític a Espanya.

 

Entre les mesures proposades per la nostra associació, un rescat per part de l'ICO o de Moneda i Timbre que pogués compensar les pèrdues de les persones consumidores. Així mateix, centenars de pronunciaments, proposicions, debats i accions polítiques en tota mena d'institucions públiques van mostrar el seu suport a una solució viable i factible per als afectats.

 

No obstant això, un darrere l'altre, governs i parlaments d'un i un altre signe polític han arraconat les demandes de les persones consumidores per mantenir-les en un procés inacabable. L'últim pronunciament, de la Unió Europea, insta a Espanya a donar solució al frau. Seguim a l'espera; AICEC-ADICAE continuarà exigint, i així ho portarà davant institucions polítiques i judicials, que es posi fi d'una vegada per sempre a un frau que no pot continuar ni un minut més.

 

L’associació continuarà acompanyant les persones consumidores, les víctimes d'aquesta 'colza' financera, i continuarà proposant solucions viables que rescabalin aquest volum d'estalvis defraudat pel que era simplement un quiosquet piramidal.

 

Aquest dimecres, a les 18 hores, es durà a terme una jornada virtual en la qual les persones consumidores afectades, agrupades i organitzades per AICEC-ADICAE, reflexionaran col·lectivament i planificaran noves accions amb les quals continuar reclamant el que legítimament els pertany.

 

El Pla de Recuperació i Resiliència de l'economia espanyola, acabat de presentar pel Govern i amb el qual es pretén vehicular un important volum d'ajudes europees, fa que sigui un bon moment perquè els poders públics compleixin les seves promeses i analitzin si és 'resilient' un procés concursal de tres lustres.

 
La factura de la llum augmenta i no perquè les persones consumidores gastin més. Què ens amaguen les empreses energètiques?
imagen

Les dades extretes de diversos comparadors i observatoris del preu de l'electricitat demostren que la demanda, l’“increment de la demanda” que addueixen les empreses elèctriques, no és en realitat un factor a tenir en compte per explicar l'abusiva pujada del preu de la llum que estan sofrint les persones consumidores en els últims mesos. La diferència en el preu majorista, i en el preu de la factura final, és bastant pronunciada entre els mesos d'hivern de 2020 i 2021 i, no obstant això, la demanda total és molt semblant en aquests períodes.

 

Les empreses energètiques s'escuden darrere d'uns factors que no tenen a veure amb la pujada del preu de la llum. Llavors, qui són realment els responsables d'aquestes pujades? Les persones consumidores es troben en situació de desconeixement sobre la factura de la llum i sobre quins són els motius reals d'aquestes pujades del preu que afecten les economies de tota la població, i reivindiquen total transparència per trobar informació fiable sobre la realitat d'un mercat abusiu.

 

Diversos comparadors públics i privats estableixen que al març de 2021 el preu mitjà del mercat elèctric majorista va ser de 45,45€/Mwh. Si comparem amb febrer d'aquest mateix any, podem observar que s'ha registrat una pujada en el preu d'un 59,53%. I si comparem en relació amb març de 2020 la ‘matèria primera’ ha pujat un 63,84%. Dos terços més car, un encariment que les companyies atribueixen al “augment de la demanda” en combinació amb la “conjuntura internacional”. No obstant això, les dades desmenteixen aquest argumentari.

 

Realment la demanda és un motiu per a la pujada de la llum?

 

L'any 2019, el mes amb major demanda va ser gener, gairebé arribant als 25.000 Gwh, i el preu mitjà va ser de 61,99€/Mwh. I el segon mes amb major demanda va ser juliol, 24.000 Gwh per a un preu mitjà de 51,46€/Mwh. A l'any següent, gener va ser el mes amb major demanda, al voltant dels 23.500 Ghw amb un cost de 41,1€/Mwh, seguit del mes de juliol entorn als 23.100 Gwh amb un preu mitjà de 34,64€/Mwh. És a dir, una demanda molt semblant, i uns preus ostensiblement menors, entre un 30 i un 40% més barats.

 

I, no obstant això, en el que va de l'any 2021, el mes amb la major demanda ha estat gener, sobrepassant els 23.000 Gwh amb un preu mitjà de 60,17€/Mwh. Com s'ha esmentat, al gener de 2020 la demanda va ser de gairebé 24.000 Gwh amb un valor de 41,1€/Mwh, s'ha registrat un augment en el preu d'un 31,70%, increment que no es correspon amb una alça en la demanda.

 

Més encara. Al desembre de 2019 la demanda va ser de 22.000 Gwh amb un preu mitjà de 33,8€/Mwh. I aquest mateix mes en 2020 la demanda va ser al voltant de 22.200 Gwh i el seu valor és 41,97€/Mwh; la diferència en el preu equival a un 19,47% amb una demanda pràcticament idèntica. La demanda anual de l'any 2019 va ser d'uns 265.000 Gwh amb un preu mitjà de 47,68€/Mwh, i l'any 2020 va xifrar una demanda de 250.000 Gwh amb un valor mitjà de 33,96€/Mwh, un terç inferior amb una demanda lleugerament inferior.

 

Quins altres factors amaga la pujada de l'electricitat?

 

Primerament, les companyies de llum argumenten que han de produir una major energia utilitzant mitjans més cars, això fa que els Mw es produeixin a un major cost i per això hi ha un augment del preu. Segon, les condicions climatològiques adverses dificulten la producció de renovables, que són més barates. I un tercer factor seria, al seu judici, l'internacional, ja que la producció i demanda de la resta de països afecta al cost de l'energia elèctrica del nostre país.

 

Al final, les persones consumidores són les principals perjudicades per un fenomen que “preocupa” els governs, però al qual no són capaços de posar un remei estable. Entre un 10 i un 20% de les llars espanyoles sofreixen pobresa energètica, entesa com la impossibilitat de mantenir els habitatges a unes temperatures saludables, o la dificultat per poder abonar les factures i els rebuts elèctrics.

 
Qui paga la crisi financera?
imagen

La crisi econòmica derivada de la pandèmia ha afectat a tothom i el sistema financer i bancari, no és una excepció. En aquest context, les persones consumidores estem pagant també la crisi dels bancs i així ho demostren l'augment i l'aparició de noves comissions.

Les comissions són pagaments que cobren els bancs a canvi de prestar els seus serveis i com norma general, a major vinculació, major possibilitat de zero comissions. Tanmateix, darrerament estem vivint un període d'increment en les comissions bancàries i augment d'exigències en la vinculació per poder evitar-les: més targetes, més hipoteques, més contractació de productes financers... Les entitats penalitzen així als clients de comptes corrents amb poca o cap vinculació amb el banc.

Les xifres varien segons l'entitat, aquestes en són algunes: Bankia cobra 168 euros l'any sense ingressos domiciliats, Banc Santander i CaixaBank fins a 240 euros l'any en cas de no complir les condicions i BBVA cobra 100 euros a particulars sense vinculació.

Els tipus de vinculacions que s'exigeixen en molts casos són targetes, les quals també tenen comissions (depenent del cas), i si són de crèdit poden ser «revolving»: un tipus de targetes que permet pagar a terminis però amb tipus d'interès molt alts.

D'acord amb el Banc d'Espanya i pel que fa a la comissió de manteniment dels comptes vinculats (per exemple amb hipoteques o dipòsits) es presenten dues opcions. Si el producte es va contractar abans d'abril de 2012 i el compte es fa servir per a la gestió d’aquest, el banc no pot cobrar la comissió. En el cas que el compte s'utilitzi per altres fins (treure diners, pagar l'IBI o la Comunitat de Propietaris, etc.), l'entitat sí podria cobrar-nos la comissió corresponent.

Si el préstec o el dipòsit es va contractar després d'abril de 2012, l'entitat podrà cobrar comissions de manteniment sempre que el banc hagi informat devedament al client que vulgui contractar un producte, de l'obligació d'obrir un compte i del seu cost. Aquest cost ha d'estar inclòs en el càlcul de la TAE (la via que tenim les persones consumidores per veure i comparar la rendibilitat del dipòsit o el cost del préstec) i l'entitat no pot incrementar les comissions mentre la hipoteca existeixi.

Des d'AICEC-ADICAE recomanem revisar els comptes bancaris amb regularitat i revisar els pagaments. En cas d'irregularitats, s'han de demanar explicacions a l'entitat financera i reclamar els nostres drets com a persones consumidores.

Aquest article ha estat publicat al Diari Zona Sec

 

 
AICEC-ADICAE considera "sorprenent i no comprensible" que CaixaBank fulmini una de cada quatre oficines de la seva xarxa
imagen

La fusió de CaixaBank i Bankia implicarà el tancament de més de 1.500 oficines i l'acomiadament de més de 8.000 treballadors, una retallada en tota regla que empitjorarà el servei i l'atenció a la persona consumidora.

"Vam entendre la fusió com una oportunitat per crear un banc sòlid i modern en el context financer europeu actual", refereix el president d’ADICAE, Manuel Pardos. "Però no trobem ni aquesta modernització ni aquesta solidesa. Al final, la fusió només és una operació de tancament d'oficines i monopoli encobert".

ADICAE insisteix en la necessitat absoluta que la banca estableixi un diàleg amb les persones consumidores per eliminar la desconfiança que genera de manera creixent. "Per descomptat, estem tan sorpresos com els treballadors i els clients davant aquests plans de CaixaBank".

Barcelona, 21 d’abril de 2020. Mig any després que el Govern d'Espanya autoritzés la fusió entre CaixaBank i Bankia, ja es coneixen els plans concrets de 'reestructuració' de l'entitat, que al final l'única cosa que inclouen són tancaments massius d'oficines i un ERO que s'emportarà per davant a un 20% de la plantilla de l'entitat. "No és, per descomptat, el model de fusió que esperàvem", assenyala el president d’ADICAE, Manuel Pardos, que considera "sorprenent, i no comprensible" el pla conegut aquest dimecres.

Sobre aquest tema, 1.534 oficines menys per eliminar una de cada quatre sucursals, amb efectes en l'atenció a les persones consumidores, evidentment negatius. "Donem suport a processos de fusió bancària que serveixin per crear entitats modernes, solvents i que posin als consumidors en el centre de l'atenció. El que coneixem avui, per descomptat, va en direcció contrària", diu Manuel Pardos. "Això és una operació de tancament i enderrocament encobert, tot el contrari del que necessita la banca".

Durant l'última Junta d'Accionistes de l'entitat l'Associació ja va recordar als responsables de CaixaBank que “desgraciadament” el Pla de Fusió no incorpora res en relació amb els drets dels petits i petites accionistes, clients i persones consumidores. L'anunci d'avui no fa sinó confirmar aquest fet. “Seguim sense veure compromisos clars i complets que facin avanç en aquesta matèria”, per la qual cosa, Manuel Pardos manifesta "tot el suport als treballadors i als clients de CaixaBank davant el que creiem que és una evident mala notícia".

El reconeixement dels drets de les persones consumidores i la restauració de la confiança en el sector financer han de ser els eixos sobre els quals pivotin els processos de reestructuració que la banca espanyola continua duent a terme. "La banca té molt a explicar, resoldre i solucionar mitjançant el diàleg amb les organitzacions representatives com ADICAE”, reivindica Manuel Pardos, "però, lluny d'això, el que veiem són comportaments abusius i absolutament allunyats dels interessos dels consumidors. Continuem esperant".

 

Per a entrevistes o qualsevol qüestió vinculada a la nota de premsa poden contactar amb el telèfon 607261951 o bé a través de l'email prensa@adicae.net per a declaracions del President de ADICAE i de l'equip tècnic de l'Associació a través de videoconferència o per via telefònica.

 
Consultar l'arxiu amb totes les notícies


 
ADICAE - Asociación de Usuarios de Bancos, Cajas y Seguros de España
ADICAE Servicios Centrales: c/Gavín, 12 local, 50001 ZARAGOZA (España).
N.I.F. G50464932. Inscrita con el N° 5 en el registro de Asociaciones de Consumidores del Instituto Nacional de Consumo de España. Email