Com associació de consumidors, pretenem compensar la gran diferència que existeix entre el ciutadà i les grans entitats financeres, cada vegada més allunyades dels interessos dels usuaris. El nostre objectiu és aconseguir una societat més justa des de l'àmbit del consum financer, millorant la informació i les relacions entre empreses financeres i els consumidors.

UNITS SOM MÉS FORTS, ASSOCIA'T I GUANYARÀS !!

 
LA BANCA APROFITA L'IAJD PER INTOXICAR L'OPINIÓ PÚBLICA
imagen

Desembre 2018

 

Des de que va sortir la sentència del Tribunal Suprem (TS) sobre l’Impost dels Actes Jurídics Documentats (IAJD), la confusió i el desconcert s’ha apoderat de gran part de la població per la multitud d’informació contradictòria sorgida. Molta d’aquesta informació ha estat intencionadament abocada per intoxicar l’opinió pública i els mitjans de comunicació. Un argumentari favorable a la banca que pretén individualitzar a les persones perquè no sàpiguen què és el que poden reclamar.

El desembre del 2015, el TS va declarar nul·la la clàusula per la que s’imposaven totes les despeses de formalització del contracte hipotecari a les persones consumidores. El fet és que mai s’ha arribat a especificar quines són aquestes despeses. I alerta, no s’han de confondre les despeses de formalització, que és la banca la interessada, amb les de compravenda on són les persones les interessades. El dret europeu sentencia que quan una clàusula és abusiva, és nul·la, i per tant, s'extreu del contracte. Fet que en aquest cas suposaria que la banca assumís totes les despeses.

ADICAE manté que aquest impost és part de la clàusula abusiva. Tot i que, els darrers anys la banca ha continuat cobrant i imposant aquesta clàusula al marge de la legalitat vigent, mostrant el seu rebuig a acatar les sentències judicials. La lluita d’ADICAE vol fer complir la nul·litat de les despeses hipotecàries i no ens resignem davant la filigrana de l’alta institució judicial respecte l’IAJD. Ja que creiem, i així ho estableix la pròpia llei que regula l’impost, que la beneficiada és la banca. De fet, els jutjats d’instància estant començant a aclarir aquest debat, dictaminant la devolució no tan sols de les despeses de notaria, registre o gestoria, sinó també de l'impost, en la línia de la postura d’ADICAE en les seves demandes col·lectives.

Ara bé, aquesta resolució no la obtindrem des de la justícia espanyola ni amb demandes individuals. Ja que amb tota seguretat haurà d’arribar a Europa. La Comissió Europea haurà de donar resposta a aquest fet, a instància d’ADICAE. És d'esperar que en el futur el TJUE (Tribunal de Justícia de la Unió Europea) torni a treure els colors a la banca com ja ha succeït en reiterades ocasions.

De nou, s’estan tornant a col·lapsar els jutjats! Queda clar que no es pot emplaçar a les persones consumidores a presentar milers de demandes individuals. La situació requereix una solució col·lectiva i extrajudicial, que l’estat espanyol s’haurà de veure obligat a complir tal i com contempla una nova directiva europea.

 

 
ADICAE manté les demandes col·lectives malgrat el Suprem i elevarà la qüestió a Europa
imagen

Novembre 2018

 

ADICAE considera una victòria dels consumidors que la banca pagui l'impost i la creació de l'Autoritat Independent.


L'associació saluda el Reial decret Llei anunciat pel President del Govern perquè a partir d'ara siguin les entitats les que paguin l'impost de les hipoteques

ADICAE manté les seves demandes col·lectives sobre despeses hipotecàries i organitza la reacció dels consumidors perquè la banca pagui el que el Suprem va sentenciar com a abusiu en 2015

ADICAE celebra que Pedro Sánchez i el seu Govern hagi escoltat el clam social de milions d'hipotecats en contra de la decisió presa pel Tribunal Suprem aquest dimarts. L'associació considera una veritable victòria dels consumidors el Reial decret Llei que obligarà a pagar l'impost d'Actes Jurídics Documentats a partir d'ara a la banca.

L'associació valora de forma molt positiva també la creació de l'Autoritat Independent de Protecció al Client Financer, un supervisor que ADICAE porta exigint més de deu anys davant la ineficàcia del Banc d'Espanya i la CNMV que ha convertit en un laberint les seves decisions per al consumidor.

Aquesta autoritat independent és un gran avanç per als consumidors, pot coordinar la supervisió dels organismes i protegir al consumidor financer establint una relació nova entre la banca i els clients.

La decisió del Govern no afecta a les demandes col·lectives que seguiran el seu curs mentre ADICAE segueix recollint centenars i centenars de sol·licituds per reclamar les despeses hipotecàries que ja van ser declarats nuls pel Suprem i que han originat centenars de sentències a favor dels consumidors.

L'ajustada decisió del Suprem i la decisió presa avui per Sánchez demostra que la batalla judicial segueix en peus, i apunta al fet que acabarà en el TJUE. ADICAE no baixa els braços i segueix organitzant la reacció dels milions d'hipotecats que volen reclamar les despeses hipotecàries amb assemblees i en la seva plataforma d'afectats.

El Govern ha pres un bon rumb en les seves decisions adoptades avui però ara ha de completar el camí amb l'aprovació al parlament d'una bona llei hipotecària que defensi als consumidors, no solament en el repartiment de les despeses hipotecàries, sinó en temes fonamentals com les clàusules solc o el venciment anticipat.

 
TERCERA SENTÈNCIA CONTRADICTÒRIA DEL TRIBUNAL SUPREM SOBRE LES DESPESES HIPOTECÀRIES
imagen

 

Octubre de 2018

Aquest dijous, 18 d’octubre de 2018, s’ha publicat una nova sentència del Tribunal Suprem en la que es reinterpreta, de nou, la versió sobre a qui li pertoca pagar els Impostos d’Actes Jurídics Documentats (AJD) a l’hora de formalitzar un préstec hipotecari.

Des de l’any passat hem estat reclamat de manera col·lectiva i extrajudical la devolució de totes les despeses de formalització entre totes les persones associades que així veu voler participar. Ja sabem que fins a dia d’avui cap entitat financera ha mostrat cap motivació en fer complir la sentència de 2015 en la que s’establia l’abús de la clàusula sobre les despeses hipotecàries i fins a dia d’avui no sembla que hagi de canviar aquesta postura per part de la banca. Fet que no ens sorprèn en absolut.

Sabem que aquesta sentència està suscitant gran interès, però cal deixar certs aspectes ben clars per tal d’entendre, comprendre i desgranar el pa de la palla de tot allò que es pugui anar dient.

Ara com ara, no canvia res. La banca continuarà aplicant aquesta clàusula en les noves hipoteques i seguirà cap ficada en no retornar cap import de les despeses cobrades en anterioritat. No obstant, és cert que la sentència és una petita escletxa d’esperança en la lluita per aconseguir la devolució a les persones afectades, i el que és més important, establir un criteri comú que no permeti, en un futur, que aquests abusos continuïn aplicant-se de manera impune.

Amb la voluntat d’autogestionar-nos de la millor manera i que tothom pugui rebre la millor informació possible us volem fer un petit croquis de com està la lluita sobre les despeses en aquest correu. Paral·lelament, veureu que hem programat diferents atencions col·lectives (com mai hem deixat de fer-les) per tota Catalunya per comentar tots aquells dubtes i com ens organitzem perquè la lluita continuï.

 

Les sentències del Tribunal Suprem

Desembre de 2015, la sala 1ª del Tribunal Suprem (TS) declara que la clàusula sobre les despeses de formalització és abusiva. Ja que són unes despeses que se’ns imposen a les persones consumidores, sense poder negociar-les, i on la part interessada i que se’n beneficia és la banca.

Les principals despeses que se’n deriven de la formalització del préstec són: Gestoria, Notaria, Registre, Taxació i Impostos

Ara bé, el sistema financer, com sempre, fa cas omís d’aquesta sentència i no retorna cap de les despeses que se’n deriven i continua aplicant-les avui en dia.

Març de 2018, la sala 3ª del TS sentencia a favor de la banca, de nou, excloent l’impost d’AJD de les despeses de formalització. Aquest impost pot suposar dues terceres parts de la totalitat de les despeses de formalització, i per tant, si no s’inclouen en el retorn de les despeses, la barrera judicial provocarà que moltes persones no exerceixin els seus drets. Ja que en la majoria de casos els costos judicials superaran l’import pel que s’està reclamant. Evidentment, no es tractava d’una casualitat judicial.

Octubre de 2018, la mateixa sala del TS (la 3ª) rectifica la postura de principis d’any i afirma que l’AJD sí que l’hauria de pagar l’entitat financera al ser la beneficiaria del concepte que grava l’impost.

 

Com ens afecta la sentència?

Aquesta sentència ha aclarit que el beneficiari dels impostos dels AJD són les entitats financeres i per tant, es poden incloure dins la clàusula abusiva de despeses hipotecàries. No obstant, des del 2015 aquesta clàusula ja va ser declarada abusiva i la banca ha continuat obligant a les persones consumidores a pagar-les i no retornat ni un cèntim de les ja cobrades.

 

Llavors podem exigir que ens retornin totes les despeses?

Clar que sí!! No podem permetre que la banca sempre guanyi. Però cal dir que a dia d’avui encara ens posaran molts entrebancs en el camí. Com sempre el sistema financer espanyol individualitzarà el cas i no voldrà que es generalitzi. Per tant, buscarà que es presentin demandes individuals, analitzant cas per cas. Això implicaria la presentació d’uns 6 o 8 milions de demandes que cada persona hauria de pagar sense saber si el seu cas és exactament igual que el de l’última sentència i per tant, incorrent el risc de no guanyar la demanda.

Aquesta és la manera en que la banca li encanta treballar, individualitzar-nos i fer-nos agafar la por de que podem perdre diners. Per tant, saben que molta gent no els demandarà.

I què podem fer?

AICEC-ADICAE sempre ha defensat i defensarà la lluita contra els abusos del sistema financer des de la visió EXTRAjudicial i la lluita col·lectiva. Creiem que és la millor manera per obtenir els uns resultats que beneficiïn a tota la societat, i no a casos particulars. No obstant, el camí extrajudicial no sempre ens pot dur a les victòries que esperem. Per aquest motiu plantegem demandes judicials col·lectives, o agrupades, per fer front comú.

Perquè fem accions judicials agrupades/col·lectives?

Primerament, perquè no estem d’acord en aïllar-nos entre nosaltres mateixes com a un col·lectiu d’afectades pels mateixos abusos. Creiem en la cooperació comuna i la lluita compartida. A més, les accions judicials agrupades o col·lectives ens permeten que persones que quedarien excloses del sistema judicial (pels seus elevats costos) puguin exercir els seus drets que d’altre manera, segurament, no podrien. Cal dir també que aquestes accions judicials ens permeten, un cop finalitzades, evitar que la banca individualitzi els casos, ja que les sentències engloben una causa comuna que afecta a tota la ciutadania. És a dir, defensem l’estratègia judicial contrària a la banca.

Però m’han dit que les demandes individuals són més ràpides i efectives...

Tens raó, però no defensem aquesta via pels motius que hem explicat en l’anterior pregunta. Per aquestes demandes ja existeixen professionals del sector, advocades/ts, que t’ofereixen un servei personalitzat que en cap cas l’Associació podria assumir ni pretén cobrar.

Jo puc permetrem els serveis d’una advocada/t, perquè hauria de voler entrar en una demanda judicial col·lectiva o agrupada?

Les persones que fem possible AICEC-ADICAE participem en aquest tipus de demandes perquè creiem amb la lluita col·lectiva i amb la resolució comuna, no individual, dels conflictes. A més, participar de les demandes agrupades ens ajudes a que molta gent que quedaria exclosa del sistema judicial pugui exercir els seus drets amb uns costos simbòlics i més assumibles. Ja que no existeix afany de lucre.

Si tinc cancel·lada la hipoteca puc reclamar?

La sentència del desembre de 2015 declarava abusiva, i per tant nul·la, la clàusula de les despeses hipotecàries. La nul·litat de la clàusula afecta a les hipoteques cancel·lades. Si aconseguim que s’apliqui la nul·litat podrem reclamar. La sentència de l’octubre de 2018 no ha aclarit res d’això.

Si vaig la hipoteca fa més de quatre anys, ha prescrit?

La sentència del desembre de 2015 declarava abusiva, i per tant nul·la, la clàusula de les despeses hipotecàries. La nul·litat de la clàusula no afecta la FISCALITAT de la clàusula, aquesta és la estratègia que vol que seguim la banca, així només reclamaran les últimes hipoteques.

 

Des de l’Associació què hem fet?

2016

Iniciem atencions col·lectives i xerrades formatives per empoderar-nos sobre la nul·litat de les clàusules abusives. Exigim el compliment de la llei i les sentències del Tribunal Suprem que la banca no està complint.

També iniciem una campanya reivindicativa perquè el Govern faci complir aquesta llei.

2017

A principis d’any vam començar a recollir centenars de milers de reclamacions que vam estar enviant de manera agrupada durant quasi tot el 2017. Moltes de vosaltres de ben segur que veu participar d’aquesta campanya. La resposta va ser negativa, o ni va haver-hi resposta, per part de TOTES les entitats financeres (bé, el BBVA en molts pocs casos va estar oferint entre 400€ i 600€ per fer callar boques).

2018

Ja que les entitats financeres no volien resoldre el conflicte i les autoritats judicials espanyoles no semblaven molt disposades a donar suport a les persones, al mes de maig vam haver d’iniciar accions judicials. Havíem de portar el cas a Europa!

Fins al mes d’agost hem estat rebent milers de sol·licituds per entrar a aquestes demandes judicials. Més de les que ens pensàvem!! Les estem gestionant el millor que podem i poc a poc les anirem presentant totes elles. Durant aquest mes d’octubre, tot i que la nova sentència potser ens farà endarrerir una mica més el termini.

Si no has pogut participar en aquestes demandes, no et preocupis! De ben segur que hi haurà ampliacions o en presentarem de noves.

No et desconnectis de tota informació i activitats que anem realitzant ja que totes les novetats ens les anem comunicat per aquestes vies.

Les despeses com a lluita conjunta hipotecària

Paral·lelament, a la lluita per reclamar les despeses pagades en les hipoteques, no hem d’oblidar que aquest abús forma part d’un conjunt de pràctiques que les entitats financeres no han deixat d’aplicar.

Aquesta lluita la podem guanyar al Congrés dels Diputats en la nova llei hipotecària que està sobre la taula. Una llei que imposa Europa i que s’hauria d’haver aprovat el 2014, des de llavors totes les persones de l’Estat paguem 106.000,- € DIARIS com a multa.

Aquesta llei ha de contemplar qui paga què en les despeses hipotecàries, entre d’altres clàusules que ja han estat declarades abusives. Però l’esborrany actual no contempla res d’això. Hem de lluita i fer la pressió necessària a les institucions públiques perquè el Govern espanyol legisli segons les normatives europees i declarin en la nova llei que les despeses hipotecàries de formalització les ha de pagar la banca, que no es poden incloure clàusules sòl, no afavorir els desnonaments amb venciments anticipats, clarificar l’IRPH i les hipoteques variables, no permetre l’endeutament de més del 80%, no permetre la vinculacions d’altres productes... i un gran etcètera!!

Perquè la banca no sempre guanyi siguem solidàries, responsables i crítiques. Entre totes les persones serem més fortes i no deixem mai de formar-nos perquè no ens enganyin més.

Salut i lluita!!

 
ARRIBA EL MOMENT DE FER-NOS ESCOLTAR #EstafaBancPopular
imagen

Octubre de 2018

 

Els afectats i afectades per l’estafa del Banc Popular que des del 21 d’agost fins el 15 de setembre van sol·licitar ser escoltats davant la Junta Única de Resolució (JUR) podran ara presentar els seus comentaris per escrit davant l'organisme entre el 6 i el 26 de novembre, en el marc del procés que determinarà si han de ser compensats.


Segons va comunicar la presidenta de l'organisme, Elke König, aquest dilluns, durant la primera fase del procés es van rebre al voltant de 12.000 expressions d'interès entre accionistes i bonistas. La JUR ha anunciat avui que l'avaluació de la elegibilitat de les parts registrades en la primera fase del procés gairebé ha finalitzat, per la qual cosa la segona etapa, en la qual els afectats podran enviar els seus comentaris sobre la decisió preliminar de l'organisme de no compensar-los, s'iniciarà el proper 6 de novembre.


Aquest dia, els registrats elegibles o el seu representant rebran un enllaç personal únic per correu electrònic a un portal online, que romandrà obert fins al dilluns 26 de novembre a les 12.00 hores CET. La JUR revisarà i avaluarà tots els comentaris rebuts per prendre una decisió final sobre si s'ha d'atorgar o no una compensació als accionistes afectats. A causa de la gran quantitat de parts involucrades en el procés, no es proporcionaran respostes individuals.

No obstant això, abans de prendre una decisió formal, l'entitat comunitària ha d'escoltar als afectats en el citat procés. König es va mostrar "confiada" que en la segona fase no rebran 12.000 comentaris i va rebutjar definir com a "queixes" les expressions d'interès rebudes. Hem de demostrar que s’equivoca i que estem en desacord amb la decisió pressa i que s’ha de obtenir una compensació!

 

QUINS SÓN ELS SEGÜENTS PASSOS? Aneu escrivint els vostres comentaris a la JUR.
Tenim moltes coses:

1) La JUR confirma que el termini per presentar els comentaris per escrit dels afectats del Popular és del 6 al 26 de novembre.

2) Rebreu un enllaç al vostre correu electrònic que us donarà accés a la web on haureu d'introduir el text amb els vostres comentaris.

3) El termini acaba a les 12:00 de la nit del 26 de novembre.
4) Si algú no té correu electrònic i vam posar el de ADICAE us informaré perquè em feu arribar els vostres comentaris.

5) El 31 d'octubre a les 18 h a la seu de Creu dels Molers,13 (Barcelona tindrà lloc la propera reunió per organitzar la concentració del 8 de novembre. Tenim idees noves i es va a sumar més gent. Esteu totes i tots convidats a venir.


És important que seguiu les notícies per la pàgina de Facebook de les persones afectades. Us animem a seguir lluitant perquè cada vegada estem més prop de desenbullar tot aquest assumpte i ser reconeguts per institucions públiques com estafats/des.


No estem bojos, sabem que ens van robar!

 


( más información )
 
LES PROFUNDITATS DE CATALUNYA CAIXA
imagen

Octubre de 2018

 

El judici del cas de Catalunya Caixa va començar aquest dijous, 4 d’octubre de 2018, i s’allargarà fins a finals de novembre. Es reclama als acusats que paguin al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) més de dos milions i mig d’euros més interessos en concepte de responsabilitat civil. En el seu escrit, la fiscalia acusa als directius de l’entitat, ara propietat del BBVA, d’haver aplicat una irresponsable política de retribucions. Ja que durant la difícil situació econòmica d’aquesta entitat, els sous dels ex-directius, Adolf Todó i Jaume Massana, no van deixar de pujar durant els anys 2009, 2010 i 2011. En concret, el fiscal argumenta que van haver-hi dos acords en el Consell d’Administració, el gener i l’octubre del 2010, que van ser clarament il·legals; mentre es produïa la fusió de Caixa Catalunya, Caixa de Tarragona i Caixa de Manresa el maig del 2010. Període en el que, a més, l’entitat va rebre dues injeccions del FROB pel valor de quasi tres mil milions d’euros (3.000.000.000.€), quantitat que suposava gairebé el 90% dels recursos propis del nou banc. En total hi passaran 41 acusats, entre els quals s’hi troben l’ex-president de Catalunya Caixa, Narcís Serra, i l’ex-director general Adolf Todó. Però també ex-alcaldes i empresaris de la Catalunya Central que formaven part del Consell d’administració. Confirmant així l’estreta relació entre sistema financer i sistema polític en el nostre país.

Des d’AICEC-ADICAE lamentem que les acusacions no vagin al fons de l'escàndol global de les irregularitats financeres: la gestió que es va fer i l’especulació immobiliària. Recordem que Procam, la filial immobiliària de CatalunyaCaixa, es va tancar justament en plena bombolla immobiliària, amb operacions que posteriorment posarien en risc la que era la segona caixa d'estalvis catalana. Procam, que arribaria a ser una de les majors empreses del sector, va basar la seva estratègia en el creixement mitjançant l'adquisició d'immobles i les aliances amb altres promotores. Les empreses amb les quals s'aliava Procam, i de les quals segons l'informe prenia participacions “importants”— al voltant del 50%— al seu torn compraven sòls sobretot no urbanitzables. Quan va esclatar la bombolla, la immobiliària de l'antiga caixa d'estalvis tenia projectes per tota Espanya, Portugal i Europa de l'Est. A partir d'aquell moment, els socis van entrar en crisis i els actius es van devaluar. La política de la caixa va ser la de “no deixar caure a cap societat del grup” pel “risc que podria suposar a la seva reputació”, la qual cosa encara va enfonsar més a la promotora.

Casos com els que aquí es jutgen han fet canviar els mecanismes de control als consells d'administració, tot i això no es compleixen encara els paràmetres que dicta la Unió Europea. A més, ens trobem amb una jurisprudència que segueix sent permissiva amb la banca, i no es percep cap intenció política de buscar una solució efectiva i permanent als abusos de poder de les financeres. Es a dir, encara queda molt per fer! No s’ha creat cap mecanisme perquè les entitats financeres tinguin la seva activitat especulativa regulada per llei. Llavors va ser el sector immobiliari, però a dia d’avui les entitats segueixen creant bombolles especulatives que creixen més que la economia real. I no cal ser un especialista en economia per adonar-nos que tornarà a petar la següent bombolla que creen impunement aquestes empreses. Les lliçons apreses de les nefastes gestions de CatalunyaCaixa i de la crisi en general no s’estan duent a terme en una política real que esmorteeixi els efectes de possibles futures crisi (com si es va fer en els anys 1929 i els 70’s). Per descomptat, aquest fet, ens deixa de nou a l’estacada a totes les persones consumidores front les pràctiques abusives del sistema financer.


( más información )
 
Consultar l'arxiu amb totes les notícies


Des d'AICEC-ADICAE volem que participis en la teva defensa i en la defensa organitzada de tots els consumidors. Com més siguem, amb més força defensarem els nostres drets! Contacta amb nosaltres i envia'ns un e-mail amb les teves propostes de participació.

AICEC en imatges

Últimes fotos de la galeria

Assemblea de la plataforma d'afectades per l'estafa del Banc Popular. 
4 de Setembre de 2018
Assemblea de la plataforma d'afectades per l'estafa del Banc Popular. 
4 de Setembre de 2018
Assemblea de la plataforma d'afectades per l'estafa del Banc Popular. 
4 de Setembre de 2018
Assemblea de la plataforma d'afectades per l'estafa del Banc Popular. 
4 de Setembre de 2018
Concentració per l'estafa del Banc Popular - Juliol del 2018
Concentració per l'estafa del Banc Popular - Juliol del 2018

Actualment hi ha 172 fotografies a la Galeria d'Imatges.

Accedir a la Galeria d'Imatges

Segueix l'actualitat i participa en les nostres xarxes socials

Serveis de l'Associació

Asesoría on-line

ASSESSORIA AICEC-ADICAE
Faci les seves consultes a través de correu electrònic amb total confidencialitat al nostre equip d'assessors i rebi resposta en un temps rècord.

 
ADICAE - Asociación de Usuarios de Bancos, Cajas y Seguros de España
ADICAE Servicios Centrales: c/Gavín, 12 local, 50001 ZARAGOZA (España).
N.I.F. G50464932. Inscrita con el N° 5 en el registro de Asociaciones de Consumidores del Instituto Nacional de Consumo de España. Email