Com associació de consumidors, pretenem compensar la gran diferència que existeix entre el ciutadà i les grans entitats financeres, cada vegada més allunyades dels interessos dels usuaris. El nostre objectiu és aconseguir una societat més justa des de l'àmbit del consum financer, millorant la informació i les relacions entre empreses financeres i els consumidors.

UNITS SOM MÉS FORTS, ASSOCIA'T I GUANYARÀS !!

 
Alerta per les persones estalviadores: La banca canvia els dipòsits per fons d'inversió de risc.
imagen

(08.08.2016) La banca espanyola continua oferint productes inadequats a les persones estalviadores, a més més a més, oferint informació esbiaixada en molts dels casos. ADICAE ve constatant aquests fets en els últims mesos mitjançant la seva tasca d'informar-se i comparar productes, i que un dels equips d'Agents Actius de Consum (AAC) de l'Associació ha constatat a peu de sucursal. A continuació teniu una breu llista del que hem trobat.

CaixaBank ho ven tot, i li és igual a qui.

“Si ho necessites tenim hipoteques molt bones”, “crec que el que t'interessa realment és un PIA, perquè estalviïs per al futur”, “aquest fons d'inversió et vindrà molt bé”. Aquestes frases podrien ser normals en una negociació amb un banc... si hem preguntat per hipoteques, plans de pensions o fons d'inversions. Però no si ho hem fet per un compte corrent o un dipòsit.

CaixaBank no va tenir objeccions a treure a relluir la seva línia de fons d'inversió i les seves PIAS (pla de pensions privat) quan li preguntem per un dipòsit a termini fix perquè, segons ells, “el millor és diversificar”, encara que tinguis 27 anys i la jubilació t'arribi dins de 40 anys, o encara que 120 dels seus 217 fons d'inversió, tinguin una rendibilitat negativa acumulada en els últims 12 mesos, algun d'ells com el CaixaBank Borsa Espanya 150 del -35,42%.

L'únic dipòsit 'normal' que ens van oferir tenia una rendibilitat del 0,10%, que podia augmentar fins al 0,50% si es domiciliava la nòmina, pensió, prestació per desocupació; 3 rebuts; realitzar 3 compres mensuals amb una targeta de CaixaBank; i, a més, contractar un nombre igual o superior de productes i serveis als quals ja tingués contractats a l'inici del dipòsit. Amb totes aquestes condicions, el més probable és que les comissions derivades de tots aquests productes s'acabin menjant gran part de l'augment de la rendibilitat promesa per CaixaBank.

Banc Popular: Ofertes a bolígraf i productes per a rics.

Una targeta de visita de la interventora i una quartilla, amb informació escrita en boli bic blava. És l'única cosa que va aconseguir el nostre equip d'AAC en una de les sucursals de Banc Popular que va visitar. Ni fullets, ni molt menys informació precontractual tal com marca la llei. En aquests papers s'explicava que, per eliminar les comissions, calia tenir ingressats almenys 60.000 euros. També s'oferia un producte estructurat -sense especificar el nom-, meitat fons d'inversió, meitat dipòsit a 13 mesos, amb una rendibilitat màxima del 2,25% TAE.

En una altra sucursal sí que van oferir la informació precontractual tal com marca la legislació. El seu producte estrella era un dipòsit bonificat que aconseguia una rendibilitat de l'1,25% TAE si domiciliaves la teva nòmina i almenys 3 rebuts. Un altre dels seus productes, el Dipòsit Bienvenida, només era apte per qui estigués disposat a dipositar més de 60.000 euros.

Aquesta visita va servir per constatar que el Banc Popular utilitza els seus dipòsits com a ganxo perquè les persones estalviadores contractin altres productes de risc. Tal és el cas del 'Dipòsit Summa Rendibilitat', venut com “un gran dipòsit” que dóna una rendibilitat de l'1,25% TAE. No obstant això, no s'explica amb claredat que, per contractar-ho, s'obliga a l'usuari a invertir la meitat dels seus diners en un fons d'inversió, dels quals s'ofereixen 9. El Banc Popular no especifica cap característica d'aquests fons, ni la seva rendibilitat, ni les inversions que realitzen, ni les empreses immerses en ells. ADICAE ha constatat a la web del banc que tots ells tenen rendibilitat acumulada negativa en l'últim any, algun com per exemple el Eurovalor Mixt 70, del -11,28% TAE. És a dir, sumant la rendibilitat del dipòsit i la del fons d'inversió, el més probable és que l'usuari acabi perdent diners...

La qüestió s'agreuja amb el 'Dipòsit Doble Estalvi', amb una rendibilitat màxima del 2,25% TAE. Però, per contractar-ho, cal invertir el mateix o més en un dels fons d'inversió anteriorment esmentats i, a més, un pla de pensions de la gamma Europopular, dels quals tots menys un tenen rendibilitat negativa acumulada en l'últim any, amb el cas més escandalós del 'Europopular Espanya', que acumula una rendibilitat negativa del -19,96% en els últims 12 mesos.

Els ruïnosos fons de BBVA, Banc Santander i Bankia.

“Per obtenir més rendibilitat pels teus diners de forma segura i controlada per experts, inverteix en fons d'inversió”, és el que ens diuen directament al BBVA. I ho diuen sense embuts perquè el millor dipòsit que ens ofereixen només té una rendibilitat del 0,05% TIN. Això sí, el BBVA també amaga la rendibilitat dels seus fons d'inversió en la 'negociació' a les seves oficines... perquè, de no fer-ho, hauria de dir que 138 dels 194 fons que comercialitza té una rendibilitat anual negativa. El cas més sagnant és el del BBVA BORSA EUROPA FINANCES , FI, que té una rendibilitat anual del -41,55%.

Per la seva banda, el Banc Santander, directament, ha eliminat la informació dels dipòsits de la seva pàgina web i, en les seves sucursals, és impossible que no ens parlin d'un altre producte que no sigui el Compte 1,2,3 o dels seus fons d'inversió, amb els quals “es redueix el risc d'invertir en un sol actiu, bo o acció accedint a diferents mercats i actius en condicions més favorables a les quals tindria en cas d'accedir de forma individual”. Això sí, tampoc indiquen que el 62% dels seus fons d'inversió tenen una rendibilitat anual negativa.

Finalment Bankia va intentar col·locar-nos tot tipus de productes. Com a novetat, van tractar de vendre'ns els seus 'dipòsits en espècie'. En lloc de la rendibilitat... als nostres AAC els donaven robots de cuina, bateries, olles de pressió... a canvi que els deixis almenys 2.100 euros durant com a mínim 24 mesos. El dipòsit 'normal' més rendible que van oferir aconseguia el 0,70% TAE. I també va intentar col·locar fons d'inversió, encara que el 44% de la seva cartera té també una rendibilitat negativa en els últims 12 mesos...

Abans de contractar, informa't!

La persona consumidora no ha de deixar-se influenciar per l'opinió interessada de la persona comercial del banc. Si desitja que l'entitat li ofereixi una informació sobre un producte que vol contractar i l'única cosa que li ofereixen és publicitat, no cal conformar-se i cal exigir que li expliquin totes les condicions econòmiques per escrit. En cas que li facin realitzar un test, és que es tracta d'un producte de risc a causa que la llei obliga a realitzar aquest procés. Vigili les despeses i comissions, ja que és una informació que els bancs acostumen a ometre.

No es precipiti i compari diferents ofertes abans de signar o contractar. Si tens dubtes, vine a AICEC-ADICAE abans d'arricar perdre part dels estalvis.

 
La Banca augmenta el control sobre la informació de les persones consumidores.
imagen

(08.08.2016) El que escrius a Facebook o Twitter, la freqüència amb què actualitzes el teu perfil, la teva xarxa de contactes, els continguts als quals dónes 'likes'... fins a viure en un barri ric. Són els nous criteris de la banca per decidir si et concedeix un crèdit o no, un nou atac a la privacitat i la llibertat de les persones consumidores.

Pot ser que siguis de les quals, després de veure ‘Mr. Robot’, ja ets conscient dels perills als quals ens exposem a la xarxa, de la vulnerabilitat que suposa compartir les nostres dades a les xarxes socials. Però no tot és espionatge cibernètic alternatiu. Els mateixos bancs als quals ataca el protagonista de la sèrie s'han llançat obertament a la creació d'un algoritme que permet a les entitats financeres determinar, a través del perfil dels usuaris en xarxes socials, si una persona pagarà o no un préstec.

Així, les entitats, lluny de funcionar com la ‘nova banca’ que han promès ser per guanyar-se de nou la confiança de la clientela, han decidit apoderar-se de les tecnologies més avançades i agressives per actuar com la ‘banca de sempre’.

L'últim exemple, es diu Big Data Scoring, una empresa impulsada per la multinacional de targetes de crèdit MasterCard que ha creat un algorisme utilitzat pels bancs per decidir si concedeix o no un crèdit a una persona.

L'algoritme, posat en funcionament a principis de 2016, rastreja a internet el teu perfil: on vius, qui són els teus amics, els ‘likes’ de les teves xarxes, si tens compte en una xarxa professional, si la mantens actualitzada, etc. "Amb això es defineix si ets més favorable a pagar o no”, explica Robert Brunet, un dels responsables de l'empresa.

D'aquesta manera, la tasca que abans feia el responsable de la sucursal quan sol·licitàvem un préstec ara la fa una màquina que sembla passar per alt que el big data només és fiable si es mou a partir d'evidències, mentre que les xarxes socials mostren meres intencions no sempre reals. És més, l'aplicació de la banca es basa en classismes inadmissibles: per exemple, si vius en un barri ric, seràs un bon client i retornaràs el préstec; si vius en un barri pobre, ets un morós en potència: “És més factible que paguis si vius a Sarrià que a La Mina”, expliquen des del projecte.


BIG DATA: OR PER A la BANCA

No és la primera vegada que la banca intenta costi el que costi fer-se amb informació personal amb finalitats comercials. Amb motiu del compliment de la Llei 10/2010 de Prevenció de Blanqueig de Capitals –pensada justament contra el frau de les grans fortunes-, les entitats financeres han hagut de verificar la identitat dels titulars de tots els seus comptes, per a això bastava amb digitalitzar el DNI del client. No obstant això, aprofitant una ambigua normativa del Banc d'Espanya, s'ha donat carta lliure a la banca per proveir-se de no només del DNI, sinó d'informació susceptible d'utilitzar-se per a finalitats comercials, com la declaració de l'IRPF, nòmines o contractes de treball.

Resulta paradoxal que, després que la banca s'hagi saltat els controls legals que determinen la idoneïtat del client per vendre-li un producte –com demostren els fraus de les preferents, les clàusules sòl o directament la concessió d'hipoteques durant la bombolla immobiliària-, ara s'obstini a utilitzar mètodes tan intrusius i al marge de la regulació per classificar a una persona com a clienta “de risc” o no en relació al que apareix a les seves xarxes socials.

De nou, i encara que els principals deutors de la banca són grans empreses, s'assenyala a les petites estalviadores com les major causants de la morositat. Mentre, els bancs segueixen oferint productes tòxics i amb condicions abusives, com els interessos usurers de molts dels seus crèdits. I és que cada vegada més persones són víctimes d'aquests alts interessos que amaguen targetes ‘revolving’, crèdits ràpids i microcrèdits, concedits per ‘quiosquets’ aliens a tota supervisió però també per empreses dependents de la gran banca.


SÍ A INTERNET I A LES XARXES SOCIALS, PERÒ DE FORMA SEGURA

Per tot això és imprescindible que exercim un consum crític i responsable, també com a persones usuàries de xarxes socials i internet en general. Podem augmentar els nivells de privadesa de la nostra activitat a Facebook o Twitter modificant la configuració dels nostres comptes, o rebutjant les cookies, aquesta altra forma d'intrusisme en la nostra privacitat gràcies a la qual les empreses poden bombardejar-nos amb publicitat personalitzada. Aquí t'expliquem com esborrar del teu ordinador aquests arxius que s'instal·len en el navegador per ‘recordar' les nostres preferències.

Arribarà a existir l'aplicació que identifiqui els fraus bancaris abans de caure a les seves xarxes? Mentrestant, la millor arma que tenim les persones consumidores és la formació crítica i independent. Per a això, i de forma totalment gratuïta, la plataforma Online d'Educació Financera d'ADICAE ofereix una gran varietat de cursos mitjançant els quals aprenem a detectar clàusules abusives en els contractes i ofertes i com enfrontar-nos a elles.

 
"El proper Govern ha d'engegar la solució aprovada per Fórum, Afinsa, Art i Naturalesa si volem Justícia"
imagen

(28.07.2016) El president d’ADICAE, Manuel Pardos, assegura que la sentència del cas Afinsa certifica la "gran fallada de la Justícia i l'Estat de Dret" perquè, encara que es condemna a les persones responsables a retornar els diners a les persones afectades, la deterioració dels béns d'Afinsa fa que sigui improbable que aquestes recuperin la totalitat dels seus estalvis.

 La secció Primera de la Sala penal de l'Audiència Nacional ha condemnat a 11 dels 13 exdirectius d'Afinsa per delicte d'estafa agreujada, insolvència punible, delicte continuat de falsejament dels comptes anuals, blanqueig de capitals i delicte contra la Hisenda Pública a penes que en els casos més greus aconsegueixen els 12 anys de presó. El president d’ADICAE, Manuel Pardos, ha qualificat la condemna de “rebaixes d'estiu de l'Audiència Nacional i la Justícia espanyola, perquè ADICAE i la Fiscalia sol·licitaven 19 anys de presó per als afectats”.

El tribunal els aplica el tipus agreujat de l'estafa en valorar el perjudici massiu que va produir la companyia filatèlica. Es va tractar d'una de les estafes piramidals més rellevant coneguda pels nostres tribunals, amb 190.022 persones afectades, 2.438 creditors al moment de la intervenció (9 de maig de 2006) i 2.574 milions d'euros en el seu passiu i 150 milions de segells en els seus magatzems. En total els condemnats han estat condemnats a retornar a les persones afectades 2.574 milions d'euros.

No obstant això el més probable és que les persones afectades no rebin la totalitat dels seus diners per aquesta via perquè, tal com es pregunta el president de ADICAE, “com es cobren, si després de 10 anys només s'ha recuperat el 10% dels diners perquè s'ha deteriorat el patrimoni d'Afinsa per la crisi econòmica i immobiliària?”, en referència a les minses quantitats obtingudes mitjançant la venda dels béns de l'empresa en el concurs de creditors. “Aquesta sentència no soluciona gairebé gens per a les persones afectades, que només han cobrat un 10%. Segurament l'embargament dels béns dels acusats pot tenir algun efecte, però no massa”, reitera Pardos.

Una estafa que segons explica el tribunal va afectar a la classe mitjana, amb víctimes que en molts casos van perdre els estalvis que guardaven per a la jubilació o per fer front a situacions de crisis. Es va tractar d'un negoci fictici "sense cap sentit econòmic" basat en una sobrevaloració constant de segells que no tenien valor intrínsec. “És una gran fallada de la Justícia i l'Estat de Dret, 10 anys després no és ni un ni l'altre. El procediment que ha usat l'Audiència Nacional és vergonyós, ha causat nombrosos problemes a advocats i procuradors. No hi ha hagut Justícia pública i exemplar”, ha criticat el president d’ADICAE. A més els condemnats recorreran la sentència amb tota probabilitat.

La via política, l'única solució possible

ADICAE seguirà lluitant perquè s'engegui la solució aprovada al Congrés “per unanimitat de tots els partits, que hauria d'haver engegat ja el Govern del PP i haurà de fer-ho el proper Govern si volem que la Justícia representi alguna cosa real per a la ciutadania. Hem parlat amb tots els partits i segueixen estant d'acord amb la solució, i així ens ho van dir en les reunions que vam tenir a la passada campanya electoral. Això ha de complir-se i ser efectiu”, ha explicat Pardos.

La proposta consisteix, que el Ministeri d'Economia i Competitivitat, a través de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO), dirigeixi als qui ostenten la condició de consumidors i usuaris una oferta d'adquisició, per un determinat percentatge del seu valor nominal, de les quantitats reconegudes com a crèdit ordinari en els respectius procediments concursals en curs de Fórum Filatèlic, S. a., Afinsa Béns Tangibles, S.A. i Art i Naturalesa Gespart, S.L.

No es tracta d'una fórmula nova, ja que ja es va aplicar en un altre gran escàndol, com va ser el de la cooperativa Promoció Social d'Habitatges (PSV), i, a més, no tindria perquè produir increment del dèficit públic, ja que el ICO adquiriria un actiu en procediments concursals que, li suposa un desemborsament real equivalent menor al nominal dels actius que adquireix.

 
El judici de preferents de Bankia confirma que la solució als fraus bancaris passa per l'acció col·lectiva
imagen

(14.07.2016) "La vista del judici de les preferents de Bankia ha permès confirmar el caràcter massiu i orquestrat del frau que requereix una solució col·lectiva", com ha assenyalat Manuel Pardos, president d’ADICAE. De fet, el jutge ha desmuntat la intenció de Bankia d'analitzar client per client i ha confirmat que el cas requereix una anàlisi col·lectiva, recolzant-se en una altra operació en massa com la de les clàusules terra.


EL PRINCIPI DE LA FI DE L'ETAPA NEGRA DE LA BANCA ESPANYOLA

"Avui ha quedat clar que l'estafa de les preferents no estava resolta, com han volgut fer veure Goirigolzarri o el propi Govern, que amb els seus injusts arbitratges van deixar sense solució a la meitat de les persones afectades", ha afegit Pardos. Dels 2.143 afectats que defensa l'Associació en aquest procés (el major contra Bankia), han assistit més de 500 persones a una sala que s'ha quedat petita.

"Ahir van ser les clàusules terra, avui les preferents i demà les comissions en els caixers de CaixaBank, sembla que la banca espanyola no té fi en els seus fraus", ha recordat Pardos. "La banca només pot salvar-se fent Justícia si vol tenir la confiança dels clients i jugar el paper que ha de jugar en l'economia ha de ser transparent i amb un tracte just a les persones consumidores. Esperem que sigui el principi de la fi de l'etapa negra de la història de la banca a Espanya", ha assenyalat Pardos.

La quantitat mitjana defraudada és de 30.000 € per client (el que porta a 64 milions el total a recuperar en aquest cas). En canvi, Bankia només va incloure en el seu arbitratge a aquells que tenien menys de 10.000€, la qual cosa al seu torn va incomplir amb criteris tan absurds com, per exemple, si la persona tenia estudis o no.

El tribunal ha acceptat totes les proves presentades per ADICAE, que a més ha sol·licitat l'efecte extensiu de la sentència perquè qualsevol afectat, hagi reclamat o no, pugui beneficiar-se.


BANKIA: NUL·LA TRANSPARÈNCIA, NUL·LA COL·LABORACIÓ

El judici hauria quedat vist per sentència si Bankia no s'hagués negat a presentar dues proves sol·licitades per ADICAE, la qual cosa ha portat al jutge a ordenar a l'entitat al fet que les aporti abans del 14 de setembre. A partir d'aquesta data serà quan es fixi una única sessió perquè cada part present les seves conclusions.

En concret, Bankia s'ha negat a mostrar l'argumentari intern amb el qual l'Adreça donava les instruccions i estratègies a seguir per les sucursals per vendre el producte fraudulent, i el sistema de bons i incentius amb el qual es premiava als empleats que més preferents col·loquessin. Sens dubte és "la gota que satisfà el got de la supèrbia i la nul·la transparència que Bankia ha mostrat des del principi", la qual cosa evidencia que, molt al seu pesar, les preferents encara no estan resoltes.

ADICAE espera que la resolució segueixi el camí de la recent victòria de l'Associació contra les subordinades de Caja Madrid, on es va declarar la nul·litat dels contractes per la abusivitat, no només de la comercialització, sinó de les condicions generals de contractació, clàusules bessones a les quals figuren en els contractes de preferents.

 
Manuel Pardos: "Seguirem lluitant per aconseguir la devolució de tots els diners cobrats de més amb les clàusules sòl"
imagen

(13.07.2016)El president d'ADICAE crida a les consumidors a romandre unides, impulsant novament la mobilització social. A més, recorda que l'informe de l'advocat no és vinculant i que la Comissió Europea ja s'ha pronunciat a favor de la devolució de tots els diners cobrats de més per part de la banca.


El president d'ADICAE, Manuel Pardos, ha valorat l'informe de l'advocat general del Tribunal Europeu de Justícia (TJUE), que no obliga a la banca espanyola a retornar tots els diners cobrats de més amb les abusives clàusules sòl. “La notícia del pronunciament de l'advocat general, l'italià Mengozzi, sobre la limitació o no del rescabalament i la devolució dels diners cobrats de més amb les clàusules sòl, després de ser declarades abusives pel Tribunal Suprem d'Espanya, és una pèssima notícia sobretot per a Europa”, ha assegurat Pardos.


L'informe de l'advocat no vol dir que la sentència vagi a anar pel mateix camí, ja que no es tracta d'un document vinculant. En realitat l'advocat general correspondria a la figura que tenen els fiscals a Espanya. El següent pas serà el pronunciament de tot el TJUE davant aquesta qüestió tan controvertida a Europa. “Cal recordar que la Comissió Europea ens ha defensat als consumidors i usuaris”, ha indicat Pardos. En efecte, la Comissió Europea va publicar al 2015 un informe que no deixava lloc al dubte en el qual afirmava que els bancs espanyols estan incomplint la normativa europea i havien de retornar tots els diners cobrats de més amb les clàusules terra.


“La primera impressió que hem vist en aquest informe de 25 pàgines, que estudiarem, parla de sancions per a Espanya però no era una sanció el que es demanava al TJUE sinó la interpretació de la directiva 93/13 de la Comissió i del Consell Europeu que declarava nul·les totes les clàusules hipotecàries abusives”, explica Pardos.


Per això, el president d'ADICAE creu que “s'equivoca l'advocat general”, i ha advertit que ADICAE i la plataforma d'afectats per clàusules terra, “seguirem lluitant perquè aquest gravíssim frau a milions de persones consumidores no es resolgui per l'argument que va donar el Tribunal Suprem i al que s'adhereix l'advocat general, que 'pobreta banca espanyola, que ha fet un frau enorme i ara no ho pot pagar perquè entraria en fallida'. El lobby de la banca espanyola ha aconseguit pressionar al tribunal per alliberar-se de fer Justícia davant aquest frau constant”.


Per això “avui cridem a totes les persones consumidores a secundar les mobilitzacions que farem a les principals places de l'Estat espanyol”. “Seguirem la lluita fins a aconseguir que es faci Justícia com ha de ser i es retorni tots els diners cobrats de més amb les clàusules terra. Aquesta no és l'Europa que volem, és una Europa desprestigiada si es plega als interessos de la banca espanyola”, ha criticat Pardos.

 
Consultar l'arxiu amb totes les notícies


Des d'AICEC-ADICAE volem que participis en la teva defensa i en la defensa organitzada de tots els consumidors. Com més siguem, amb més força defensarem els nostres drets! Contacta amb nosaltres i envia'ns un e-mail amb les teves propostes de participació.

Últimes notícies i esdeveniments

08-08-2016 Durant les vacances no te la juguis i viatja sempre amb els teus drets.
A l'estiu, amb les vacances de pel mig, augmenta significativament el consum en sectors com el comerç, l'hostaleria, el transport o l'oci. Això ajuda a crear el caldo de cultiu idoni per als abusos a les persones consumidores i usuàries. Recents exemples com la fallida de l'operador turístic Low Cost Travel Group -que ha deixat a 20.000 turistes sense vacances a Balears- o els retards de Vueling així demostren.

07-07-2016 Afectat per Vueling? Reclama aquí els teus drets
L'aerolínia Vueling està provocant retards i cancel·lacions en nombrosos vols, afectant greument als viatges i vacances de milers de persones consumidores. Des d' ADICAE hem creat un formulari específic perquè reclamis els teus drets i possibles indemnitzacions, a més d'informar-te davant qualsevol dubte.

03-06-2016 Els números vermells, un abús sense control
Que un compte es queda en números vermells, és a dir que no disposa de saldo momentani per fer front als pagaments domiciliats, constitueix un gran negoci per a les entitats de crèdit, ja que cobren per diferents conceptes de forma abusiva i cara.

03-06-2016 Tipus negatius en préstecs hipotecaris: que pagui la banca
Amb l'Euríbor marcant registres en negatiu es planteja una qüestió d'interès per a les persones consumidores: tenen dret els hipotecats a rebre interessos de la banca pel seu préstec quan el tipus negatiu superi al diferencial?

12-05-2016 AICEC-ADICAE denúncia les males pràctiques de Caixabank i Banc Sabadell a les seves juntes d'accionistes.
El passat dijous 27 d'abril es celebrava la junta d'accionistes de Caixabank. AICEC-ADICAE i vàrem ser presents i vam aprofitar per denunciar les males pràctiques d'aquesta entitat.

AICEC en imatges

Últimes fotos de la galeria

Assemblea informativa clàusula terra 13.07.2016
TAST Social - Tarragona
TAST Social - Tarragona
TAST SOCIAL - Tarragona
Trobada Estatal 26N
Trobada Estatal 26N

Actualment hi ha 145 fotografies a la Galeria d'Imatges.

Accedir a la Galeria d'Imatges

Segueix l'actualitat i participa en les nostres xarxes socials

Serveis de l'Associació

Asesoría on-line

ASSESSORIA AICEC-ADICAE
Faci les seves consultes a través de correu electrònic amb total confidencialitat al nostre equip d'assessors i rebi resposta en un temps rècord.

 
ADICAE - Asociación de Usuarios de Bancos, Cajas y Seguros de España
ADICAE Servicios Centrales: c/Gavín, 12 local, 50001 ZARAGOZA (España).
N.I.F. G50464932. Inscrita con el N° 5 en el registro de Asociaciones de Consumidores del Instituto Nacional de Consumo de España. Email