Com associació de consumidors, pretenem compensar la gran diferència que existeix entre el ciutadà i les grans entitats financeres, cada vegada més allunyades dels interessos dels usuaris. El nostre objectiu és aconseguir una societat més justa des de l'àmbit del consum financer, millorant la informació i les relacions entre empreses financeres i els consumidors.

UNITS SOM MÉS FORTS, ASSOCIA'T I GUANYARÀS !!

 
La venda irregular de Fons d'Inversió entre les persones consumidores arriba als tribunals.
imagen

 

Juliol 2018

ADICAE va a l'Audiència Nacional davant l'intent de Caixabank d'eludir una sanció de la CNMV de 5 milions per incomplir la Llei del Mercat de Valors en la venda de Fons d'Inversió.

Des d’ADICAE ens hem personat al recurs interposat per Caixabank contra la multa imposada pel cobrament indegut d'incentius no permesos en la venda de fons d'inversió, del qual se n’ha de clarificar l'impacte per les persones consumidores.

La CNMV (Comissió Nacional del Mercat de Valors) va multar Caixabankamb cinc milions d'euros el passat 28 de març, per una infracció molt greu consistent en percebre de tercers incentius no permesos en fons d'inversió, sense respectar l'obligació de diligència i transparència, inclosa en els articles 208 i 284 de la Llei del Mercat de Valors.

Encara que des d’AICEC-ADICAE considerem que les sancions no són la solució als abusos sistemàtics de la banca, ja que el rescabalament a les víctimes ha de ser sempre allò fonamental, les infraccions de la de la Llei del Mercat de Valors i de les normes de conducta no poden quedar impunes.

La presència d'ADICAE vol evitar que el recurs de l'entitat prosperi i que la sanció derivada d'una infracció molt greu no quedi en paper mullat, tot i que el procediment hauria de permetre determinar amb exactitud l'abast dels danys que, en tot cas, s'hagin infligit a les persones consumidores a les quals Caixabank va "col·locar" Fons d'Inversió en base als interessos de la pròpia entitat (a canvi d'una comissió per cada contractació).

L'actuació de Caixabank no és l'única que ha estat objecte de sanció; els mateixos fets ja van suposar una multa de 3,5 milions d'euros per al BBVA, que en aquest cas ha renunciat a recórrer judicialment la decisió del supervisor (en aquest cas el BBVA va cobrar incentius no permesos en fons clònics i institucions d'inversió col·lectiva estrangeres).

Davant els abusos innombrables de la banca, que les darreres sancions fan paleses, des d’AICEC-ADICAE alertem que la regulació no serà eficaç si no es fan els passos necessaris per a garantir el seu compliment; el frau de les preferents i la col·locació d'altres productes "tòxics" són una mostra de com la legislació pot resultar inútil si no es fa una aplicació efectiva de la mateixa. Per això l'Associació considera que la transposició de MIFID II que a Espanya encara no s’ha aplicat, ha de ser una oportunitat per corregir les pràctiques abusives al sector.

Les principals deficiències en la venda de Fons d'Inversió detectades per la CNMV a través de l'eina del misteryshopping o ‘client misteriós’ són, en línia amb el que hem denunciat des d’AICEC- ADICAE en nombroses ocasions: la informació insuficient sobre costos i riscos, les recomanacions implícites verbals no reconegudes com assessorament, la utilització de fitxes comercials recollides de forma imprecisa i la incorrecta informació rellevant del DFI (Document de Dades Fonamentals). Aspectes on la banca ha de fer un gir radical que passa necessàriament pel canvi en les relacions amb les persones consumidores, tal com fa temps que des d’AICEC-ADICAE reclamem i proposem.

Participa! Mobilitza't! Uneix-te!

Salut i lluita!

 
DESPESES HIPOTECARIES: DES DEL PUNT DE PARTIDA FINS L'ACTUALITAT
imagen

 

Juny 2018

ADICAE segueix organitzant-se per tot Espanya per aconseguir una nova victòria de les persones consumidores front les 60 entitats financeres que han estafat amb les despeses abusives de formalització de les hipoteques.

Les consumidores hem de tenir tota la informació possible a l'hora d'embarcar-nos en una lluita d'aquestes dimensions, i això passa per saber com hem arribat al punt actual i quines seran les línies per les properes demandes agrupades per les despeses hipotecaries.

 

COM HEM ARRIBAT AQUÍ?

En primer lloc, una petita retrospectiva sobre el cas, el Tribunal Suprem (TS) en el 2015 va decidir que les despeses de formalització hipotecaries havien de ser abonats per l'entitat financera, entenent que la clàusula que imposava el pagament d'aquestes costos eren abusius. De la sentència se’n desprenia que es condemnava a l'entitat financera al pagament de l’impost d'Actes Jurídics Documentats (AJD), despeses d'escriptura d'hipoteca, despeses de registre de la propietat, gestoria i la taxació del immoble.

El principal conflicte es plantejava en relació al pagament dels AJD, perquè mentre la Sala 1ª del TS interpretava que l'impost l’havia d’assumir el banc, la Sala 3ª del TS considerava que l'impost ha de córrer a càrrec de la persona consumidora. S'ha de tenir en compte que el AJD pot arribar a suposar en la majoria dels casos més del 70% de les despeses totals. Per tant, s'evidencia l'estratègia de desmobilització de la població per exercir i demandar les despeses hipotecàries, ja que l'import a reclamar disminueix dràsticament.

En segon lloc, el 28 de febrer el Tribunal Suprem feia honor a la dita de «la banca sempre guanya» en sentenciar que els impostos derivats de la conformació de la hipoteca sortirien de la butxaca de les persones consumidores. El pitjor d'aquesta resolució és que contravé la mencionada sentència de 2015 que declarava abusiva aquesta clàusula donada la imposició d'aquestes despeses als consumidors sense negociació prèvia. Un cop més, resulta esgarrifador el missatge implícit que se’n deriva de les sentències del Tribunal Suprem: “la banca, estimades consumeristes, sempre guanya”. Estem parlant que la suma estimada que la banca hauria de retornar serien entre uns 6.000 i els 10.000 milions d'euros.

 

QUIN ÉS EL SEGÜENT PAS?

Davant d'aquesta indiferència judicial pel benestar i la butxaca de les persones consumidores, ADICAE procurarà ser el megàfon de la veu del descontentament i la frustració dels ciutadans/es en els tribunals a través d'una sèrie de demandes judicials agrupades que involucraran a totes les persones afectades de cada entitat i que lluitarà per la devolució de:

Despeses de gestoria

Taxació

Notaria

Registre de la propietat

Impost d'actes jurídics documentats

i tots els interessos legals que han generat en aquest temps!

 

Quina documentació és necessària? La copia del préstec hipotecari, el butlletí d'autorització d'actuacions judicials i la fitxa de participació de socis/es d'AICEC-ADICAE. Pel moment no serà necessari adjuntar les copies de les factures, però amb posterioritat, en els moments futurs de les demandes s’hauran d’aportar.

 

Quins casos poden adherir-se i quin és el termini per la recollida de butlletins? Tot i que hagi finalitzat la teva hipoteca creiem que les despeses hipotecàries ens afecten a totes per igual, encara que no podem assegurar que un cop en el jutjat ens donin la raó en totes les nostres exigències. Encara no s'ha fixat un termini màxim per acceptar les demandes per assegurar que la majoria de les persones disposades de tirar a endavant amb la demanda s’afegueixin. En aquest enllaç podràs veure més informació sobre aquesta demanda col·lectiva i com adherir-si.

Novament, serà una lluita llarga i feixuga amb molts interrogants pel davant. I que segurament, haurà d’acabar anant a Europa coneixent l’actitud dels tribunals espanyols i la seva sensibilitat vers els abusos financers. Per aquest motiu, cal canviar les normes de joc i no només podem pensar en la devolució d’uns quants front la resta. Ho volem per a tothom i per sempre. I no només les despeses hipotecàries, hi ha infinitat de clàusules i estafes relacionades amb la bombolla immobiliària que no podem permetre que es tornin a repetir mai més. Per aquest motiu, la voluntat de l’Associació és i serà modificar la llei hipotecària que actualment s’està debatent al Congrés dels Diputats. Una llei de l’època napoleònica que el Govern de l’Estat i els principals grups parlamentaris del Congrés dels Diputats no pretenen modificar per donar una solució política, real i factible a aquests abusos. Que es pretén aprovar desobeint les pròpies sentències judicials. No es tracta només de la devolució d’uns diners, es tracta de l’honor i l’orgull de tota la ciutadania de la que pretenen prendre’ns el pèl una vegada més.

Però si alguna cosa ens resulta important a AICEC-ADICAE és el potencial transformador per la societat que conté la nostra última exigència: la nul·litat d'aquesta clàusula abusiva. Amb el vostre suport i comprimís serem totes i tots capaços de canviar la legislació perquè en el futur tota persona consumidora estigui protegida d'aquests abusos. Aconseguit això, haurem aportat el nostre gra de sorra per seguir avançant cap a la societat justa que ens mereixem i aspirem.

 

Participa! Mobilitza't! Uneix-te!

Salut i lluita!

 

 
Les ombres dels testaments i les herències
imagen

Febrer 2018

El 16 i 23 de gener vam organitzar dues taules rodones sobre les ombres de les herències i els testaments, per debatre sobre els dubtes, les trampes i les coses a tenir en compte abans de fer un testament o heretar. Per aquelles persones que no vau poder assistir-hi vam entrevistar al ponent d’aquestes jornades, Albert Fetscher, amb les preguntes que van tenir més interès per els assistents.

- A qui afecta la legislació catalana sobre les herències?

El dret civil de Catalunya s’aplica a totes les persones que tenen el veïnatge civil català, que són aquelles persones nascudes de pares amb veïnatge civil català o adoptades per persones que també el tenen o aquelles que resideixin continuadament a Catalunya durant dos anys sempre que manifestin al Registre Civil la voluntat d'adquirir-la. També ho seran aquelles persones que portin més de 10 anys residint contínuament a Catalunya.

- I si els pares són de veïnatges diferents?

Les persones nascudes de pare i mare amb veïnatges civils diferents poden optar per qualsevol dels dos en arribar a la majoria d'edat.

- Quins béns formen part part d'una herència?

Els béns Immobles com cases, pisos, locals, places de pàrquing, terrenys o els bens mobles que pot ser qualsevol cosa, diners, accions, cotxes... . També es poden heretar drets pendents de realitzar per la persona que ha mort com opcions de compra i crèdits pendents de cobrar; o també, els deutes clar, tant amb l’Administració, amb Bancs o amb altres persones.

- Quins tipus de testaments existeixen?

Poden haver-hi testaments oberts, redactats davant un notari i testaments tancats on el testador escriu el seu testament, el signa en totes les fulles i el tanca dins d’una coberta que no es pugui obrir si no és trencant-la. El lliura a un notari, informant que és un testament. El testament tancat s’obrirà quan li acreditin al notari la defunció del testador. També existeix el testament hològraf escrit a mà pel testador, signat en totes les pàgines, identificant lloc i data de l’atorgament. No obstant, li ha de donar valor un notari. Caduquen als 4 anys de la defunció, és a dir, si no li dóna valor el notari i l’accepten dintre del termini no serà vàlid.

- Quina és la figura de l’hereu?

L’hereu és aquella persona que adquireix els béns i els drets de l'herència, se subroga en les obligacions del causant que no s'extingeixen per la mort i, a més, ha de complir les càrregues hereditàries.

L'hereu adquireix l'herència amb l'acceptació, però els efectes d'aquesta es retrotrauen al moment de la mort del causant.

-Una empresa pot ser hereva?

Poden ser hereus tant les persones físiques com les jurídiques. Existeix una total llibertat de testar. Quan els hereus són a títol universal, s'entén que és tot per a totes. Si la persona que hereva ha mort abans que el causant, el substitueixen els seus fills si el causant no ha previst cap altre tipus de substitució. Tot i que l’hereu ho és sempre.

- Què em pot demanar una entitat financer per acreditar que sóc l’hereu d’uns productes bancaris?

El banc ens pot demanar que acreditem ser oficialment els hereus, és a dir, que ens demani una còpia del testament per acreditar la condició d’hereu i de què sóc hereu. D’altra banda, també ens demanaran les últimes voluntats. I que hagis pagat els impostos corresponents. En principi amb això ja en tindrien prou.

- Què és la successió intestada?

Doncs això succeeix en el moment en que no hi ha cap testament vàlid. Per tant és el cas que contempla la llei i està regulat. En aquests casos, seran hereus els fills tant matrimonials com no matrimonials i els adoptats i el cònjuge o parella tindrà l'usdefruit de tots els bens.

- Què és el llegat?

Segons la definició del Diccionari de la llengua catalana el llegat és: «Disposició per causa de mort que implica una adquisició de béns a títol particular». És a dir, tot allò que el difunt ha ordenat a favor de diverses persones els correspon per parts iguals. Si el legatari mor abans que el causant i aquest no diu res, seran legataris els fills del legatari. Pot ésser objecte de llegat tot allò que pugui atribuir al legatari un benefici patrimonial i no sigui contrari a la llei. Es pot deixar en llegat l’usdefruit d’un bé.

Si el legatari repudia (no accepta) el llegat, el bé torna a l'herència i passa a ser pels hereus.

- En els testaments també es parla del terme «legítima», què és?

La legítima confereix als fills o ascendents del difunt el dret a obtenir en l'herència un valor patrimonial. El dret a llegítima neix en el moment de la mort del causant. Es presumeix que la llegítima és acceptada mentre no s'hi renuncia. El dret a percebre la legítima es transmet als hereus del legitimari. Són legitimaris tots els fills del causant per parts iguals. Si els causant no té fills, són legitimaris els progenitors per parts iguals.

- A quina part tenen dret els legitimaris?

La quantia de la llegítima és la d’un quart del valor dels béns de l'herència en el moment de la mort del causant menys els deutes i les despeses de la darrera malaltia i de l'enterrament. S'han d'afegir el valor dels béns donats els darrers 10 anys abans a la mort i el resultat dividir-lo pel número de fills. L'hereu és qui ha de pagar la legítima. La pot pagar en diners o béns de l'herència.

- Abans has parlat del «usufructuari», què és exactament?

L'usdefruit és el dret d'usar i gaudir de béns aliens, és a dir que no són teus. Els usufructuaris han de respectar la destinació econòmica del bé i, en l'exercici del dret, s'han de comportar d'acord amb les regles d'una bona administració. Els usufructuaris que deterioren els béns usufructuats responen dels danys causats.

- I llavors, quins deures té una persona usufructuaria?

Les despeses de conservació, manteniment, reparació ordinària i subministrament dels béns usufructuats, i els tributs i les taxes de meritació anual són a càrrec dels usufructuaris. Els usufructuaris de finques hipotecades no han de pagar el deute garantit amb la hipoteca.

- Què passa si la meva parella no em posa com hereu o hereva?

D’això se’n diu la quarta viudal i és que el cònjuge vidu o el convivent en parella estable (sense necessitat d’estar cassats, però es testificar que porten anys visquen junts) que no tingui els recursos econòmics suficients per a satisfer les seves necessitats té dret a obtenir la quantitat que calgui per a atendre-les, fins a un màxim de la quarta part de l'herència. S'ha de tenir en compte el nivell de vida de què gaudia durant la convivència i el valor de l'herència, també la seva edat, l'estat de salut, els salaris o rendes que estigui percebent, les perspectives econòmiques previsibles i qualsevol altra circumstància rellevant. L'hereu o les persones facultades per a fer el pagament poden optar per fer-lo en diners o en béns de l'herència.

- Però si la meva parella no m’ha deixat l’habitatge en herència i el seu valor és més que la quarta part de la que tinc dret, haig de marxar de casa?

Durant l'any següent a la mort, el supervivent no separat que no sigui usufructuari universal del patrimoni té dret a continuar utilitzant l'habitatge conjugal i a ésser alimentat a càrrec d'aquest patrimoni, d'acord amb el nivell de vida que havien mantingut els cònjuges i amb la importància del patrimoni.

- Per acabar, un tema que a molta gent li preocupa, què hem de fer amb l’impost de successions?

S’ha de presentar i pagar dintre dels 6 mesos posteriors a la defunció. Es pot demanar pròrroga de 6 mesos més per a presentar-lo, però llavors s’hauran de pagar interessos de demora. Cal dir per això, que actualment no és un impost tan elevant com antigament. De fet, l’impost que pot suposar els imports més alts és la plusvàlua municipal i no pas el de successions.



 

 
Les ombres de la nova Llei Hipotecària
imagen

En el passat butlletí de setembre ja vàrem exposar els propòsits i despropòsits de la nova llei hipotecària que el Congrés dels Diputats estava tramitant per complir amb les directives d'Europa. Directives que des de 2014 s'estaven incomplint per adaptar la normativa hipotecaria que en Espanya no es reformava des del 1946; i mentre no es modifiqui ni reformi per adaptar-la als nous temps, Europa sanciona a l’Estat espanyol i a tota la ciutadania a pagar 106.000 € diaris. Amb aquest motiu l'Associació va realitzar el 24 de novembre una Jornada Hipotecària a Madrid i el 13 de desembre a Barcelona en la que es van convidar a totes les persones associades que tinguessin interès a debatre la norma que el Govern pretén aprovar.

 

La nova llei vol acabar amb la falta de transparència dels contractes hipotecaris, però no assumeix la seva complexitat. I per tant, un contracte confús, ple de clàusules i vinculacions farà que el consumidor mitjà no l'entengui i no sigui clarificador. Ja que la transparència no és només escriure o signar conforme s'han entès totes les condicions generals del contracte, com pretenen que realitzem les persones consumidores en un futur. O negociar una clàusula no vol dir directament que s'estigui comprenent els efectes d'aquesta, i per tant, no pugui ser abusiva; com també es pretén fer amb la nova normativa. Amb aquesta finalitat en les jornades hipotecàries vam parlar del contracte “tipus”, senzill i igual, com a una possible solució a aquest problema.

 

A partir de la seva aprovació els bancs no podran vendre hipoteques “bonificades” amb les que a canvi de contractar una sèrie de productes extres, com targetes i assegurances, es redueix la quota mensual. No obstant, tot i semblar una bona notícia, la nova llei no especifica que si la persona consumidora no contracta algun producte extra que el banc vulgui, aquest no li prestarà els diners ni firmarà la hipoteca. Fet, que a la pràctica no solucionarà el problema de la venta forçosa i de pressió deslleial que les entitats financeres realitzen.

 

Un dels temes més conflictius ha estat la no modificació sobre el venciment anticipat de la que els bancs disposen en els contractes de formalització per cancel·lar un préstec hipotecari i iniciar un procés de execució hipotecària de manera unilateral i arbitrària. I és que la nova llei tan sols proposa que ara sigui una mica més llarga l'espera abans de que es pugui executar a la vegada que no obliga als bancs a emprar opcions paral·leles com la dació en pagament, reestructuració o la segona oportunitat. Pel que a la pràctica tan sols s'endarrereix allò inevitable, però amb un petit rentat de cara superficial.

 

A part, es pretén donar una importància suprema al paper del notari com a assessor financer que obligarà a les persones consumidores a firmar un document conforme se l'hi han explicat totes les condicions; minvant d'aquesta manera, la possibilitat de poder reclamar abusos en un futur. Cal esmentar, que molts notaris ja han mostrat el seu desacord en aquesta pràctica ja que no és la seva especialitat i tampoc els hi atorguen la potestat de poder dictaminar una clàusula com abusiva o no, ja que aquesta és una tasca per un jutge. Per tant, tan sols es tracta de posar nous impediments a les persones consumidores de cara a futures reclamacions.

 

Finalment, amb la nova legislació s'accentua la voluntat del Govern estatal d'iniciar una campanya forta pel canvi de les hipoteques variables a les fixes, que són les que actualment donen més interessos a les entitats bancàries.

 

Amb tot, es preveu una nova normativa feta a corra cuita per exigències d'Europa que no resol cap dels problemes de les persones consumidores en relació a la contractació de préstecs de garantia hipotecaria.

 
Crear alarma social a canvi de beneficis i privilegis polítics
imagen

Noviembre 2017

El sistema financer i el sistema polític espanyol han aprofitat novament una situació de crisi política per acabar amb els drets de les persones consumidores. Des del 2011 estem assistint a un desmantellament programat i quirúrgic de tots els nostres drets socials, laborals i de consum amb la finalitat de mantenir els beneficis de l'elit de l'Estat espanyol. AICEC-ADICAE s'ha centrat sempre en els drets de les persones consumidores en el mercat financer i de les asseguradores, però no podem obviar que la situació actual va més enllà de la vulneració de la normativa de consum, clàusules abusives o demés. Aquesta és només la punta de l'iceberg del pacte entre banca i política: amb l'estendard de la recuperació econòmica han aconseguit mantenir els seus privilegis mentre la resta de la ciutadania hem hagut de lluitar per sobreviure amb les restes que ens han deixat.



Els bancs han estat i estant vivint contínuament dels favors polítics que els hi brinden els diferents governs i a canvi, de tant en tant, les entitats financeres els hi retornen aquests favors més enllà de el finançament preferent del seus partits polítics. Aquesta ha estat la situació en la que ha sortit Caixabank i Banc Sabadell incendiant l'opinió pública i creant una alarma social injustificada en tots els seus clients per raons polítiques sorgides a Catalunya durant el mes d'octubre de 2017.



Una entitat financera es caracteritza per enviar sempre missatges tranquil·litzadors i de calma davant qualsevol situació d'alarma, ja que la seva estabilitat financera en depèn d'ella. Per aquest motiu des d'Aicec-Adicae ens hem sorprès amb l'actitud d'aquells qui haurien de ser els bombers econòmics, ja sigui només per la seva pròpia estabilitat, hagin actuat de manera incendiària. Es podria dir que tan Caixabank com Banc Sabadell han estat uns “piròmans-bombers” per motius polítics no justificats en la realitat, sinó amb una interpretació interessada, subjectiva i falsa.

 
Consultar l'arxiu amb totes les notícies


Des d'AICEC-ADICAE volem que participis en la teva defensa i en la defensa organitzada de tots els consumidors. Com més siguem, amb més força defensarem els nostres drets! Contacta amb nosaltres i envia'ns un e-mail amb les teves propostes de participació.

AICEC en imatges

Últimes fotos de la galeria

Concentració per l'estafa del Banc Popular - Juliol del 2018
Concentració per l'estafa del Banc Popular - Juliol del 2018
Concentració per l'estafa del Banc Popular - Juliol del 2018
Concentració per l'estafa del Banc Popular - Juliol del 2018
Concentració per l'estafa del Banc Popular - Juny del 2018
Concentració per l'estafa del Banc Popular - Juny del 2018

Actualment hi ha 168 fotografies a la Galeria d'Imatges.

Accedir a la Galeria d'Imatges

Segueix l'actualitat i participa en les nostres xarxes socials

Serveis de l'Associació

Asesoría on-line

ASSESSORIA AICEC-ADICAE
Faci les seves consultes a través de correu electrònic amb total confidencialitat al nostre equip d'assessors i rebi resposta en un temps rècord.

 
ADICAE - Asociación de Usuarios de Bancos, Cajas y Seguros de España
ADICAE Servicios Centrales: c/Gavín, 12 local, 50001 ZARAGOZA (España).
N.I.F. G50464932. Inscrita con el N° 5 en el registro de Asociaciones de Consumidores del Instituto Nacional de Consumo de España. Email