Entitats financeres, grans superfícies comercials i distribuïdores d'energia, telecomunicacions o carburants, entre moltes altres empreses, ofereixen aquestes targetes d'ajornament de pagament que poden generar deutes que multipliquen el capital inicialment sol·licitat.

Els jutjats comencen a confirmar el caràcter abusiu d'aquests crèdits, que tenen interessos de fins al 30% i que fins i tot el Banc d'Espanya considera usuraris. Els tribunals europeus també estan posant el focus sobre aquestes targetes.

AICEC-ADICAE alerta a totes les persones consumidores perquè comprovin si poden tenir una targeta d'aquest tipus, vinculada a qualsevol marca comercial, i posa a la seva disposició un model tipus de reclamació amb l'objectiu d'anul·lar aquest contracte de crèdit.

Barcelona, 26 de maig de 2021. L'Associació AICEC-ADICAE crida a les persones consumidores afectades a sumar-se a les accions impulsades per l’associació i llança una campanya d'informació per a tots els titulars d'aquesta mena de productes tant en xarxes socials com mitjançant assemblees virtuals. L'associació persegueix corregir els greus riscos de sobreendeutament que el caràcter abusiu de molts d'aquests productes genera entre les persones consumidores, d'especial rellevància en el moment actual, en un context de crisi econòmica derivada de la sanitària.

AICEC-ADICAE posa a la disposició de les persones consumidores un model tipus de reclamació amb el qual es pot sol·licitar de la financera l'anul·lació del crèdit contractat així com la restitució dels pagaments cobrats irregularment. Tal com l'associació ve comprovant a través de multitud de reclamacions, la meitat dels usuaris i usuàries desconeix les condicions reals d'aquests productes financers, al no ser informats i informades prèviament del cost dels interessos dels diners disposats.

I molts altres, directament, no saben si disposen d'aquesta mena de targetes. En el mateix model de reclamació, es recorda que en moltes ocasions "en contractar aquesta targeta, el reclamant no va tenir coneixement de la càrrega onerosa que la concertació de l'operació de crèdit li suposava", un defecte de falta de transparència que ja de per si mateix implica nul·litat contractual. Per això AICEC-ADICAE crida les persones consumidores a contactar amb l'associació per comprovar les condicions de les seves targetes de crèdit a consum per si poguessin incloure el 'revolving'. L'associació ha detectat fins a 200 models de targetes susceptibles d'incloure aquesta opció, amb la qual la persona consumidora pot disposar de més crèdit a mesura que amortitzi petits pagaments.

La passada tardor AICEC-ADICAE va presentar en els jutjats mercantils de Madrid la primera demanda col·lectiva sol·licitant la nul·litat de les 'revolving' contractades amb Citibank, Bancopopular-e, Barclaycard i Wizink per falta de transparència a l'hora de ser comercialitzades. En la demanda, que s'exercita en defensa dels interessos de totes les persones afectades, es persegueix tant impedir que es continuïn aplicant les condicions abusives en els contractes en vigor com rescabalar a totes les persones consumidores restituint-les les quantitats indegudament pagades de més.

D’acord amb AICEC-ADICAE en la seva demanda, les targetes 'revolving' escapen del control de transparència i han estat ofertes a les persones consumidores a través d'una política de comercialització agressiva, provocant un greu perjudici a aquestes en cobrar, en moltes ocasions, més del doble de la quantitat que es va sol·licitar. L'associació considera que aquelles persones que les han contractades es veuen afectades per la imposició d'unes clàusules poc transparents que provoquen un important desequilibri entre les obligacions i drets de l'entitat i la persona consumidora.

En un acte datat el 25 de març, el Tribunal de la Unió Europea va avalar la doctrina del Tribunal Suprem per anul·lar contractes amb targetes 'revolving' per ser declarats com a "usura" quan superen un determinat tipus d'interès, en declarar que aquest criteri no és contrari a les normes comunitàries. Va dictaminar que els estats membres continuen sent competents per establir disposicions pel que fa a aquest assumpte i, per consegüent, pot establir-se, com defensa AICEC-ADICAE, "una limitació de la TAE amb la finalitat de lluitar contra la usura".

Per a entrevistes o qualsevol qüestió vinculada a la nota de premsa poden contactar amb el telèfon 607261951 o bé a través de l'email prensa@adicae.net per a declaracions del President d’ADICAE i de l'equip tècnic de l'Associació a través de videoconferència o per via telefònica.

L'associació participa en la Junta d'Accionistes de l'entitat recentment fusionada amb Bankia aquest divendres en representació dels petits estalviadors, els accionistes i els consumidors

L'objectiu és denunciar els abusos de les principals entitats bancàries que operen a Espanya, com és el cas de Caixabank, i tal com abans ha fet en les recents juntes del Santander i el BBVA.

Entre els abusos destacats, el “salvatge” increment de les comissions a les persones consumidores; les entitats financeres han quadruplicat el preu dels seus serveis al llarg de l'última dècada.

Barcelona, 14 de maig de 2021. El cas de CaixaBank és el més sagnant pel que a l’augment de comissions bancàries. L'entitat cobrava 21 euros pel manteniment d'un compte bàsic a principis de la dècada passada. I ha incrementat les seves comissions de manteniment a 60 euros l'any amb ingrés periòdic domiciliat i 240 euros si no es disposa d'ingrés habitual.

Pel que fa a l’entitat absorbida recentment, “en Bankia ens van prometre que no tindríem comissions i no han complert”, denúncia AICEC-ADICAE en la Junta d'Accionistes. En 2020 les comissions per mantenir un compte en Bankia van pujar fins als 168 euros, excepte vinculacions cada vegada més difícils de complir.

El cas de BBVA és semblant. En 2007 cobrava 21 euros l'any pel manteniment del compte. Cinc anys després va apujar el preu 40 euros anuals. I l'última comunicació que estan rebent els seus clients en aquestes últimes setmanes els avisa d'unes comissions de fins a 160 euros anuals a partir del mes que ve en el cas de no complir els seus requisits de vinculació.

Per part seva, Banc Santander cobrava 60 euros en 2012, i les seves comissions de manteniment en l'actualitat oscil·len entre els 120 i els 240 euros anuals, en funció dels ingressos habituals. La política de ‘zero comissions’ ha acabat: “on queden les paraules i les campanyes publicitàries de les entitats financeres?”, pregunta AICEC-ADICAE en la Junta de CaixaBank.

AICEC-ADICAE exigeix una major regulació i estabilitat de les comissions, “per evitar que es converteixi en un territori comanxe on l'entitat incrementi els preus amb un mer avís amb dos mesos d'antelació amagat dins d'un gran bloc de rebuts i papers, totalment desapercebut per a la immensa majoria de consumidors”. Sol·licita a CaixaBank, com també ho ha fet en les juntes del BBVA i el Santander, una política de comissions que bandegi els abusos i fomenti una comunicació clara, directa i fefaent amb la persona consumidora.

Clàusules terra

“Quins arguments justifiquen que vostès continuïn defensant que la clàusula terra no és una clàusula abusiva?” AICEC-ADICAE exhorta a CaixaBank perquè ofereixi solucions justes a les persones consumidores afectades i deixi d'allargar encara més els procediments de resolució d'aquests conflictes. Així mateix, CaixaBank ha d'adoptar “un compromís decidit de protecció cap al consumidor vulnerable”, i realitzar noves moratòries “no limitades exclusivament als préstecs hipotecaris, ampliant a la resta de préstecs que afecten els consumidors vulnerables”. L'objectiu, reforçar la prevenció i l'acció enfront del sobreendeutament.

“Lluny de les moratòries improvisades i temporals en el disseny dels quals no s'ha donat cabuda a les associacions de consumidors, CaixaBank ha d'implementar de manera més decidida solucions a llarg termini per posar a la disposició del consumidor reestructuracions, quitacions i dacions en pagament justes”. AICEC-ADICAE insta el sector bancari a promoure i aplicar un nou Codi de Bones Pràctiques que superi les evidents limitacions de les eines actuals.

“Assistim atònits”, emfatitza l'associació al fil de la fusió amb Bankia “a la creació d'un monstre de proporcions colossals que es configura com la primera entitat en actius gestionats d'Espanya, en una tendència del sector bancari que cada vegada s'assembla més a un oligopoli”. Des d’AICEC-ADICAE, “veiem amb preocupació el desinterès constant del sector bancari espanyol per explorar operacions de fusió amb altres entitats financeres de la Unió Europea que ajudin a mantenir la diversitat i la competència de l'oferta bancària evitant que s'encareixin els serveis al consumidor”.

L'associació critica a més, la política retributiva dels grans executius del banc, en contraposició amb el tancament d'oficines i l'acomiadament de treballadors que es planteja després de la fusió amb Bankia. Recorda AICEC-ADICAE que l'Estat continua tenint presència en l'accionariat del banc, i que ha de fer valer la seva posició.

Impacte en el mercat de les assegurances

AICEC-ADICAE tem que l'impacte de l'absorció de Bankia serà encara major en l'àmbit assegurador amb l'anunciada ruptura dels acords signats amb Mapfre a favor de Mútua Madrilenya, “la qual cosa comportarà unes abundants indemnitzacions de més de 800 milions d'euros que repercutiran en el compte de resultats i en els eventuals dividends dels petits accionistes de Bankia”.

“Vostès indiquen”, assenyala l'associació en la seva intervenció en la Junta, “els importants beneficis que s'obtindran a partir de l'any 2025 en la seva divisió d'assegurances, però no hem arribat a trobar un pla de contingència davant el possible impacte de rescatar les aportacions als plans de pensions amb més de 10 anys d'antiguitat en el 2025. Ens podem trobar amb una situació crítica que llast a futur els ingressos percebuts per l'activitat asseguradora desenvolupada per l'entitat”.

Per a entrevistes o qualsevol qüestió vinculada a la nota de premsa poden contactar amb el telèfon 607261951 o bé a través de l'email prensa@adicae.net per a declaracions del President d’ADICAE i de l'equip tècnic de l'Associació a través de videoconferència o per via telefònica.

La 'colza' de les finances a Espanya només ha servit per repartir 50 milions d'euros en despeses d'administració concursal

Gairebé 20 milions en el cas de Forum, més de 25 en el cas d'Afinsa, i 7 milions en el d'Arte y Naturaleza. Els processos sorgits de l'estafa financera més important de la història d'Espanya compleixen 15 anys acumulant una ingent despesa en administració concursal.

AICEC-ADICAE convoca una jornada aquest dimecres a les 18 hores amb l'objectiu d'analitzar a consciència la situació i tornar a plantejar mesures que donin resposta a les demandes dels estalviadors i estalviadores.

Barcelona, 10 de maig de 2021. L'Associació i les persones consumidores afectades analitzaran en profunditat dimecres dia 12 maig a les 18h la situació del cas Forum, Afinsa i Arte y Naturaleza, després de dècada i mitja en la qual només s'han alliberat, en el millor dels casos, un 20% de les inversions defraudades.

Un total de 470.000 persones afectades van veure esfumar-se al voltant de 5.000 milions d'euros en uns béns tangibles, filatèlia, suposadament valuosos i revalorizables. Entre un 5 i un 10% de les persones afectades, entre 25.000 i 45.000 persones, han perdut ja la seva vida reivindicant una solució a un frau que, en paraules del president d’ADICAE, Manuel Pardos, és ja, "la 'colza' de les finances espanyoles".

Des del moment en el qual va esclatar el frau, AICEC-ADICAE ha vingut proposant i plantejant a les institucions solucions de divers tipus amb l'objectiu d'alliberar les persones consumidores d'un concurs que ja es presumia llarg i tortuós. Aquesta administració concursal no ha servit per rescabalar mínimament les persones consumidores afectades, que han proposat una infinitat de solucions amb les quals podrien haver resolt la seva situació sense cap resposta ni de la Justícia ni del poder polític a Espanya.

Entre les mesures proposades per la nostra associació, un rescat per part de l'ICO o de Moneda i Timbre que pogués compensar les pèrdues de les persones consumidores. Així mateix, centenars de pronunciaments, proposicions, debats i accions polítiques en tota mena d'institucions públiques van mostrar el seu suport a una solució viable i factible per als afectats.

No obstant això, un darrere l'altre, governs i parlaments d'un i un altre signe polític han arraconat les demandes de les persones consumidores per mantenir-les en un procés inacabable. L'últim pronunciament, de la Unió Europea, insta a Espanya a donar solució al frau. Seguim a l'espera; AICEC-ADICAE continuarà exigint, i així ho portarà davant institucions polítiques i judicials, que es posi fi d'una vegada per sempre a un frau que no pot continuar ni un minut més.

L’associació continuarà acompanyant les persones consumidores, les víctimes d'aquesta 'colza' financera, i continuarà proposant solucions viables que rescabalin aquest volum d'estalvis defraudat pel que era simplement un quiosquet piramidal.

Aquest dimecres, a les 18 hores, es durà a terme una jornada virtual en la qual les persones consumidores afectades, agrupades i organitzades per AICEC-ADICAE, reflexionaran col·lectivament i planificaran noves accions amb les quals continuar reclamant el que legítimament els pertany.

El Pla de Recuperació i Resiliència de l'economia espanyola, acabat de presentar pel Govern i amb el qual es pretén vehicular un important volum d'ajudes europees, fa que sigui un bon moment perquè els poders públics compleixin les seves promeses i analitzin si és 'resilient' un procés concursal de tres lustres.

Les dades extretes de diversos comparadors i observatoris del preu de l'electricitat demostren que la demanda, l’“increment de la demanda” que addueixen les empreses elèctriques, no és en realitat un factor a tenir en compte per explicar l'abusiva pujada del preu de la llum que estan sofrint les persones consumidores en els últims mesos. La diferència en el preu majorista, i en el preu de la factura final, és bastant pronunciada entre els mesos d'hivern de 2020 i 2021 i, no obstant això, la demanda total és molt semblant en aquests períodes.

Les empreses energètiques s'escuden darrere d'uns factors que no tenen a veure amb la pujada del preu de la llum. Llavors, qui són realment els responsables d'aquestes pujades? Les persones consumidores es troben en situació de desconeixement sobre la factura de la llum i sobre quins són els motius reals d'aquestes pujades del preu que afecten les economies de tota la població, i reivindiquen total transparència per trobar informació fiable sobre la realitat d'un mercat abusiu.

Diversos comparadors públics i privats estableixen que al març de 2021 el preu mitjà del mercat elèctric majorista va ser de 45,45€/Mwh. Si comparem amb febrer d'aquest mateix any, podem observar que s'ha registrat una pujada en el preu d'un 59,53%. I si comparem en relació amb març de 2020 la ‘matèria primera’ ha pujat un 63,84%. Dos terços més car, un encariment que les companyies atribueixen al “augment de la demanda” en combinació amb la “conjuntura internacional”. No obstant això, les dades desmenteixen aquest argumentari.

Realment la demanda és un motiu per a la pujada de la llum?

L'any 2019, el mes amb major demanda va ser gener, gairebé arribant als 25.000 Gwh, i el preu mitjà va ser de 61,99€/Mwh. I el segon mes amb major demanda va ser juliol, 24.000 Gwh per a un preu mitjà de 51,46€/Mwh. A l'any següent, gener va ser el mes amb major demanda, al voltant dels 23.500 Ghw amb un cost de 41,1€/Mwh, seguit del mes de juliol entorn als 23.100 Gwh amb un preu mitjà de 34,64€/Mwh. És a dir, una demanda molt semblant, i uns preus ostensiblement menors, entre un 30 i un 40% més barats.

I, no obstant això, en el que va de l'any 2021, el mes amb la major demanda ha estat gener, sobrepassant els 23.000 Gwh amb un preu mitjà de 60,17€/Mwh. Com s'ha esmentat, al gener de 2020 la demanda va ser de gairebé 24.000 Gwh amb un valor de 41,1€/Mwh, s'ha registrat un augment en el preu d'un 31,70%, increment que no es correspon amb una alça en la demanda.

Més encara. Al desembre de 2019 la demanda va ser de 22.000 Gwh amb un preu mitjà de 33,8€/Mwh. I aquest mateix mes en 2020 la demanda va ser al voltant de 22.200 Gwh i el seu valor és 41,97€/Mwh; la diferència en el preu equival a un 19,47% amb una demanda pràcticament idèntica. La demanda anual de l'any 2019 va ser d'uns 265.000 Gwh amb un preu mitjà de 47,68€/Mwh, i l'any 2020 va xifrar una demanda de 250.000 Gwh amb un valor mitjà de 33,96€/Mwh, un terç inferior amb una demanda lleugerament inferior.

Quins altres factors amaga la pujada de l'electricitat?

Primerament, les companyies de llum argumenten que han de produir una major energia utilitzant mitjans més cars, això fa que els Mw es produeixin a un major cost i per això hi ha un augment del preu. Segon, les condicions climatològiques adverses dificulten la producció de renovables, que són més barates. I un tercer factor seria, al seu judici, l'internacional, ja que la producció i demanda de la resta de països afecta al cost de l'energia elèctrica del nostre país.

Al final, les persones consumidores són les principals perjudicades per un fenomen que “preocupa” els governs, però al qual no són capaços de posar un remei estable. Entre un 10 i un 20% de les llars espanyoles sofreixen pobresa energètica, entesa com la impossibilitat de mantenir els habitatges a unes temperatures saludables, o la dificultat per poder abonar les factures i els rebuts elèctrics.