Octubre de 2018

Aquest dijous, 18 d’octubre de 2018, s’ha publicat una nova sentència del Tribunal Suprem en la que es reinterpreta, de nou, la versió sobre a qui li pertoca pagar els Impostos d’Actes Jurídics Documentats (AJD) a l’hora de formalitzar un préstec hipotecari.

Des de l’any passat hem estat reclamat de manera col·lectiva i extrajudical la devolució de totes les despeses de formalització entre totes les persones associades que així veu voler participar. Ja sabem que fins a dia d’avui cap entitat financera ha mostrat cap motivació en fer complir la sentència de 2015 en la que s’establia l’abús de la clàusula sobre les despeses hipotecàries i fins a dia d’avui no sembla que hagi de canviar aquesta postura per part de la banca. Fet que no ens sorprèn en absolut.

Sabem que aquesta sentència està suscitant gran interès, però cal deixar certs aspectes ben clars per tal d’entendre, comprendre i desgranar el pa de la palla de tot allò que es pugui anar dient.

Ara com ara, no canvia res. La banca continuarà aplicant aquesta clàusula en les noves hipoteques i seguirà cap ficada en no retornar cap import de les despeses cobrades en anterioritat. No obstant, és cert que la sentència és una petita escletxa d’esperança en la lluita per aconseguir la devolució a les persones afectades, i el que és més important, establir un criteri comú que no permeti, en un futur, que aquests abusos continuïn aplicant-se de manera impune.

Amb la voluntat d’autogestionar-nos de la millor manera i que tothom pugui rebre la millor informació possible us volem fer un petit croquis de com està la lluita sobre les despeses en aquest correu. Paral·lelament, veureu que hem programat diferents atencions col·lectives (com mai hem deixat de fer-les) per tota Catalunya per comentar tots aquells dubtes i com ens organitzem perquè la lluita continuï.

Les sentències del Tribunal Suprem

Desembre de 2015, la sala 1ª del Tribunal Suprem (TS) declara que la clàusula sobre les despeses de formalització és abusiva. Ja que són unes despeses que se’ns imposen a les persones consumidores, sense poder negociar-les, i on la part interessada i que se’n beneficia és la banca.

Les principals despeses que se’n deriven de la formalització del préstec són: Gestoria, Notaria, Registre, Taxació i Impostos

Ara bé, el sistema financer, com sempre, fa cas omís d’aquesta sentència i no retorna cap de les despeses que se’n deriven i continua aplicant-les avui en dia.

Març de 2018, la sala 3ª del TS sentencia a favor de la banca, de nou, excloent l’impost d’AJD de les despeses de formalització. Aquest impost pot suposar dues terceres parts de la totalitat de les despeses de formalització, i per tant, si no s’inclouen en el retorn de les despeses, la barrera judicial provocarà que moltes persones no exerceixin els seus drets. Ja que en la majoria de casos els costos judicials superaran l’import pel que s’està reclamant. Evidentment, no es tractava d’una casualitat judicial.

Octubre de 2018, la mateixa sala del TS (la 3ª) rectifica la postura de principis d’any i afirma que l’AJD sí que l’hauria de pagar l’entitat financera al ser la beneficiaria del concepte que grava l’impost.

Com ens afecta la sentència?

Aquesta sentència ha aclarit que el beneficiari dels impostos dels AJD són les entitats financeres i per tant, es poden incloure dins la clàusula abusiva de despeses hipotecàries. No obstant, des del 2015 aquesta clàusula ja va ser declarada abusiva i la banca ha continuat obligant a les persones consumidores a pagar-les i no retornat ni un cèntim de les ja cobrades.

Llavors podem exigir que ens retornin totes les despeses?

Clar que sí!! No podem permetre que la banca sempre guanyi. Però cal dir que a dia d’avui encara ens posaran molts entrebancs en el camí. Com sempre el sistema financer espanyol individualitzarà el cas i no voldrà que es generalitzi. Per tant, buscarà que es presentin demandes individuals, analitzant cas per cas. Això implicaria la presentació d’uns 6 o 8 milions de demandes que cada persona hauria de pagar sense saber si el seu cas és exactament igual que el de l’última sentència i per tant, incorrent el risc de no guanyar la demanda.

Aquesta és la manera en que la banca li encanta treballar, individualitzar-nos i fer-nos agafar la por de que podem perdre diners. Per tant, saben que molta gent no els demandarà.

I què podem fer?

AICEC-ADICAE sempre ha defensat i defensarà la lluita contra els abusos del sistema financer des de la visió EXTRAjudicial i la lluita col·lectiva. Creiem que és la millor manera per obtenir els uns resultats que beneficiïn a tota la societat, i no a casos particulars. No obstant, el camí extrajudicial no sempre ens pot dur a les victòries que esperem. Per aquest motiu plantegem demandes judicials col·lectives, o agrupades, per fer front comú.

Perquè fem accions judicials agrupades/col·lectives?

Primerament, perquè no estem d’acord en aïllar-nos entre nosaltres mateixes com a un col·lectiu d’afectades pels mateixos abusos. Creiem en la cooperació comuna i la lluita compartida. A més, les accions judicials agrupades o col·lectives ens permeten que persones que quedarien excloses del sistema judicial (pels seus elevats costos) puguin exercir els seus drets que d’altre manera, segurament, no podrien. Cal dir també que aquestes accions judicials ens permeten, un cop finalitzades, evitar que la banca individualitzi els casos, ja que les sentències engloben una causa comuna que afecta a tota la ciutadania. És a dir, defensem l’estratègia judicial contrària a la banca.

Però m’han dit que les demandes individuals són més ràpides i efectives...

Tens raó, però no defensem aquesta via pels motius que hem explicat en l’anterior pregunta. Per aquestes demandes ja existeixen professionals del sector, advocades/ts, que t’ofereixen un servei personalitzat que en cap cas l’Associació podria assumir ni pretén cobrar.

Jo puc permetrem els serveis d’una advocada/t, perquè hauria de voler entrar en una demanda judicial col·lectiva o agrupada?

Les persones que fem possible AICEC-ADICAE participem en aquest tipus de demandes perquè creiem amb la lluita col·lectiva i amb la resolució comuna, no individual, dels conflictes. A més, participar de les demandes agrupades ens ajudes a que molta gent que quedaria exclosa del sistema judicial pugui exercir els seus drets amb uns costos simbòlics i més assumibles. Ja que no existeix afany de lucre.

Si tinc cancel·lada la hipoteca puc reclamar?

La sentència del desembre de 2015 declarava abusiva, i per tant nul·la, la clàusula de les despeses hipotecàries. La nul·litat de la clàusula afecta a les hipoteques cancel·lades. Si aconseguim que s’apliqui la nul·litat podrem reclamar. La sentència de l’octubre de 2018 no ha aclarit res d’això.

Si vaig la hipoteca fa més de quatre anys, ha prescrit?

La sentència del desembre de 2015 declarava abusiva, i per tant nul·la, la clàusula de les despeses hipotecàries. La nul·litat de la clàusula no afecta la FISCALITAT de la clàusula, aquesta és la estratègia que vol que seguim la banca, així només reclamaran les últimes hipoteques.

Des de l’Associació què hem fet?

2016

Iniciem atencions col·lectives i xerrades formatives per empoderar-nos sobre la nul·litat de les clàusules abusives. Exigim el compliment de la llei i les sentències del Tribunal Suprem que la banca no està complint.

També iniciem una campanya reivindicativa perquè el Govern faci complir aquesta llei.

2017

A principis d’any vam començar a recollir centenars de milers de reclamacions que vam estar enviant de manera agrupada durant quasi tot el 2017. Moltes de vosaltres de ben segur que veu participar d’aquesta campanya. La resposta va ser negativa, o ni va haver-hi resposta, per part de TOTES les entitats financeres (bé, el BBVA en molts pocs casos va estar oferint entre 400€ i 600€ per fer callar boques).

2018

Ja que les entitats financeres no volien resoldre el conflicte i les autoritats judicials espanyoles no semblaven molt disposades a donar suport a les persones, al mes de maig vam haver d’iniciar accions judicials. Havíem de portar el cas a Europa!

Fins al mes d’agost hem estat rebent milers de sol·licituds per entrar a aquestes demandes judicials. Més de les que ens pensàvem!! Les estem gestionant el millor que podem i poc a poc les anirem presentant totes elles. Durant aquest mes d’octubre, tot i que la nova sentència potser ens farà endarrerir una mica més el termini.

Si no has pogut participar en aquestes demandes, no et preocupis! De ben segur que hi haurà ampliacions o en presentarem de noves.

No et desconnectis de tota informació i activitats que anem realitzant ja que totes les novetats ens les anem comunicat per aquestes vies.

Les despeses com a lluita conjunta hipotecària

Paral·lelament, a la lluita per reclamar les despeses pagades en les hipoteques, no hem d’oblidar que aquest abús forma part d’un conjunt de pràctiques que les entitats financeres no han deixat d’aplicar.

Aquesta lluita la podem guanyar al Congrés dels Diputats en la nova llei hipotecària que està sobre la taula. Una llei que imposa Europa i que s’hauria d’haver aprovat el 2014, des de llavors totes les persones de l’Estat paguem 106.000,- € DIARIS com a multa.

Aquesta llei ha de contemplar qui paga què en les despeses hipotecàries, entre d’altres clàusules que ja han estat declarades abusives. Però l’esborrany actual no contempla res d’això. Hem de lluita i fer la pressió necessària a les institucions públiques perquè el Govern espanyol legisli segons les normatives europees i declarin en la nova llei que les despeses hipotecàries de formalització les ha de pagar la banca, que no es poden incloure clàusules sòl, no afavorir els desnonaments amb venciments anticipats, clarificar l’IRPH i les hipoteques variables, no permetre l’endeutament de més del 80%, no permetre la vinculacions d’altres productes... i un gran etcètera!!

Perquè la banca no sempre guanyi siguem solidàries, responsables i crítiques. Entre totes les persones serem més fortes i no deixem mai de formar-nos perquè no ens enganyin més.

Salut i lluita!!

Octubre de 2018

Els afectats i afectades per l’estafa del Banc Popular que des del 21 d’agost fins el 15 de setembre van sol·licitar ser escoltats davant la Junta Única de Resolució (JUR) podran ara presentar els seus comentaris per escrit davant l'organisme entre el 6 i el 26 de novembre, en el marc del procés que determinarà si han de ser compensats.

Segons va comunicar la presidenta de l'organisme, Elke König, aquest dilluns, durant la primera fase del procés es van rebre al voltant de 12.000 expressions d'interès entre accionistes i bonistas. La JUR ha anunciat avui que l'avaluació de la elegibilitat de les parts registrades en la primera fase del procés gairebé ha finalitzat, per la qual cosa la segona etapa, en la qual els afectats podran enviar els seus comentaris sobre la decisió preliminar de l'organisme de no compensar-los, s'iniciarà el proper 6 de novembre.

Aquest dia, els registrats elegibles o el seu representant rebran un enllaç personal únic per correu electrònic a un portal online, que romandrà obert fins al dilluns 26 de novembre a les 12.00 hores CET. La JUR revisarà i avaluarà tots els comentaris rebuts per prendre una decisió final sobre si s'ha d'atorgar o no una compensació als accionistes afectats. A causa de la gran quantitat de parts involucrades en el procés, no es proporcionaran respostes individuals.

No obstant això, abans de prendre una decisió formal, l'entitat comunitària ha d'escoltar als afectats en el citat procés. König es va mostrar "confiada" que en la segona fase no rebran 12.000 comentaris i va rebutjar definir com a "queixes" les expressions d'interès rebudes. Hem de demostrar que s’equivoca i que estem en desacord amb la decisió pressa i que s’ha de obtenir una compensació!

QUINS SÓN ELS SEGÜENTS PASSOS? Aneu escrivint els vostres comentaris a la JUR.
Tenim moltes coses:

1) La JUR confirma que el termini per presentar els comentaris per escrit dels afectats del Popular és del 6 al 26 de novembre.

2) Rebreu un enllaç al vostre correu electrònic que us donarà accés a la web on haureu d'introduir el text amb els vostres comentaris.

3) El termini acaba a les 12:00 de la nit del 26 de novembre.
4) Si algú no té correu electrònic i vam posar el de ADICAE us informaré perquè em feu arribar els vostres comentaris.

5) El 31 d'octubre a les 18 h a la seu de Creu dels Molers,13 (Barcelona tindrà lloc la propera reunió per organitzar la concentració del 8 de novembre. Tenim idees noves i es va a sumar més gent. Esteu totes i tots convidats a venir.

És important que seguiu les notícies per la pàgina de Facebook de les persones afectades. Us animem a seguir lluitant perquè cada vegada estem més prop de desenbullar tot aquest assumpte i ser reconeguts per institucions públiques com estafats/des.

No estem bojos, sabem que ens van robar!

Octubre de 2018

El judici del cas de Catalunya Caixa va començar aquest dijous, 4 d’octubre de 2018, i s’allargarà fins a finals de novembre. Es reclama als acusats que paguin al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) més de dos milions i mig d’euros més interessos en concepte de responsabilitat civil. En el seu escrit, la fiscalia acusa als directius de l’entitat, ara propietat del BBVA, d’haver aplicat una irresponsable política de retribucions. Ja que durant la difícil situació econòmica d’aquesta entitat, els sous dels ex-directius, Adolf Todó i Jaume Massana, no van deixar de pujar durant els anys 2009, 2010 i 2011. En concret, el fiscal argumenta que van haver-hi dos acords en el Consell d’Administració, el gener i l’octubre del 2010, que van ser clarament il·legals; mentre es produïa la fusió de Caixa Catalunya, Caixa de Tarragona i Caixa de Manresa el maig del 2010. Període en el que, a més, l’entitat va rebre dues injeccions del FROB pel valor de quasi tres mil milions d’euros (3.000.000.000.€), quantitat que suposava gairebé el 90% dels recursos propis del nou banc. En total hi passaran 41 acusats, entre els quals s’hi troben l’ex-president de Catalunya Caixa, Narcís Serra, i l’ex-director general Adolf Todó. Però també ex-alcaldes i empresaris de la Catalunya Central que formaven part del Consell d’administració. Confirmant així l’estreta relació entre sistema financer i sistema polític en el nostre país.

Des d’AICEC-ADICAE lamentem que les acusacions no vagin al fons de l'escàndol global de les irregularitats financeres: la gestió que es va fer i l’especulació immobiliària. Recordem que Procam, la filial immobiliària de CatalunyaCaixa, es va tancar justament en plena bombolla immobiliària, amb operacions que posteriorment posarien en risc la que era la segona caixa d'estalvis catalana. Procam, que arribaria a ser una de les majors empreses del sector, va basar la seva estratègia en el creixement mitjançant l'adquisició d'immobles i les aliances amb altres promotores. Les empreses amb les quals s'aliava Procam, i de les quals segons l'informe prenia participacions “importants”— al voltant del 50%— al seu torn compraven sòls sobretot no urbanitzables. Quan va esclatar la bombolla, la immobiliària de l'antiga caixa d'estalvis tenia projectes per tota Espanya, Portugal i Europa de l'Est. A partir d'aquell moment, els socis van entrar en crisis i els actius es van devaluar. La política de la caixa va ser la de “no deixar caure a cap societat del grup” pel “risc que podria suposar a la seva reputació”, la qual cosa encara va enfonsar més a la promotora.

Casos com els que aquí es jutgen han fet canviar els mecanismes de control als consells d'administració, tot i això no es compleixen encara els paràmetres que dicta la Unió Europea. A més, ens trobem amb una jurisprudència que segueix sent permissiva amb la banca, i no es percep cap intenció política de buscar una solució efectiva i permanent als abusos de poder de les financeres. Es a dir, encara queda molt per fer! No s’ha creat cap mecanisme perquè les entitats financeres tinguin la seva activitat especulativa regulada per llei. Llavors va ser el sector immobiliari, però a dia d’avui les entitats segueixen creant bombolles especulatives que creixen més que la economia real. I no cal ser un especialista en economia per adonar-nos que tornarà a petar la següent bombolla que creen impunement aquestes empreses. Les lliçons apreses de les nefastes gestions de CatalunyaCaixa i de la crisi en general no s’estan duent a terme en una política real que esmorteeixi els efectes de possibles futures crisi (com si es va fer en els anys 1929 i els 70’s). Per descomptat, aquest fet, ens deixa de nou a l’estacada a totes les persones consumidores front les pràctiques abusives del sistema financer.

Taula Rodona 13 de setembre 2018 (Espai Veïnal Calàbria66)

Van participar:

AICEC-ADICAE

Elisabeth Boncompte (mediadora i doctorant UB)

Sergi Salavert (Coordinador segell EthSI)

Les assegurances suposen un 6% del PIB del estat espanyol, i tenen un impacte diari en la vida de les persones. Tot i així, la progressiva liberalització del sector de les assegurances i la cerca de grans rendibilitats han acabat tergiversant una eina de protecció social per convertir-la en una màquina de lucre que genera múltiples impactes socials, econòmics i mediambientals. És per això, que hem de conèixer quines polítiques hi ha darrere de cada una de les companyies i saber com reclamar en el moment en que no segueixin aquells criteris amb els que s’havien compromès.

Certament fins l’actualitat el sector de les assegurances sembla haver evitat el qüestionament crític entorn al consum, però és el moment de preguntar-se com podem accedir a alternatives ètiques i quins són els requisits mínims que han de complir: com la transparència, la comprensibilitat del contracte, en l’agilitat i eficiència del servei. A banda, l'orientació social en les inversions que realitzen també és rellevant, sobretot perquè les companyies asseguradores inverteixen en productes opacs, en sectors vinculats a mercats especulatius o en d’altres més segurs però nocius en termes socials i mediambientals.

En el segell #EthSi tenen un espai per poder fer arribar tota tipologia d'informació sobre companyies, des de productes concrets, inversions, experiències personals,.. Per aconseguir el màxim d'informació possible, i crear un coneixement general sobre l'àmbit de les assegurances. Entre altres coses, quan consumim en una asseguradora hem de tenir en compte aspectes més enllà del preu i les clàusules, com el comportament de les companyies i les condicions en que es troben les seves treballadores.

Les aliances entre banca i asseguradores estan a l’ordre del dia. A banda de compartir polítiques d’inversió, amb agressives campanyes de publicitat uns i altres aprofiten els respectius canals de distribució per oferir-se al client des d’una finestreta única. És una pràctic habitual que per reduccions en la quota de la hipoteca el banc pressioni per a que t’asseguris amb la companyia (i el contracte) que ells mateixos t’ofereixen. S’ha d’anar amb molt de cura perquè moltes vegades això en realitat acaba suposant un preu molt elevat pel servei realment prestat.

Els principals problemes que es presenten a les persones consumidores es poden resumir en dos àmbits: la informació prèvia a la formalització dels contractes i la resolució dels conflictes amb la companyia d’assegurances.

Pel que fa la primera, cal dir que les companyies d’assegurances utilitzen un llenguatge molt complicat i enrevessat, presentant una mancança de transparència en els seus contractes. Existeix una guia explicativa i divulgativa d’aquest llenguatge per simplificar-lo i fer-lo arribar a més persones, es troba en el web de la UNESPA: http://www.unespa.es/que-hacemos/autorregulacion/ …

Tampoc existeix cap tipus de model homogeni que permeti a les persones comparar pòlisses entre diferents companyies i valorar les prestacions que donen cada una de les ofertes. Aquest fet impedeix a les persones consumidores identificar aquelles cobertures que es volen contractar de debò i no adquirir pòlisses amb cobertures inferiors o superiors a les desitjades. La comercialització d'assegurances es presenta actualment en una venta de paquets tancats en condicions: on normalment o es contracten les prestacions més baixes i mínimes o obliga a les persones a contractar "paquets" amb prestacions més elevades, que moltes vegades ni vol ni necessita.

Cal dir que s’ha perdut en la darrera dècada una progressiva deshumanització de la comercialització d’assegurances que anteriorment sí que podien oferir les corredories d’assegurances.

El segon aspecte a tenir en compte en els abusos de les companyies d’assegurances són els conflictes sorgits a l’hora de resoldre sinistres. Tan en moments dels canvis de condicions, renovacions i baixes o els pèrits i solucions de sinistres.

La “barrera pericial” pot comportar un dels principals inconvenients per arribar a solucionar els conflictes amb les asseguradores, donat que moltes vegades amb les reclamacions no s'aconsegueix una resposta efectiva. Ja que el pèrit inicial prové de la pròpia companyia i poden sorgir conflictes d’interessos. Si la persona consumidora volgués realitzar un segon peritatge, però l’haurà de sufragar ella mateixa, fet que comporta que molta gent no ho pugui pagar o li suposi una despesa superior a la reclamada. Aquest fet comporta un gran prejudici a les persones consumidores ja que se’ns limiten els nostres drets a l’hora de reclamar.

De la mateixa manera succeeix en la solució dels conflictes per la via judicial. Ja que les companyies asseguradores no volen acceptar vies intermèdies no judicials que permetin la defensa dels interessos de les persones. El fet de haver de solucionar aquests conflictes mitjançant la justícia, comporten unes despeses que molta gent ni pot pagar o li suposa un esforç econòmic superior al reclamat. Actualment a nivell espanyol i nivell català de consum tenim la via de la mediació en consum, on les assegurances estan incloses. Però aquestes no volen accedir de manera voluntària a aquesta via. Les companyies asseguradores no tenen cap voluntarietat a l'hora d’una mediació en els conflictes amb els clients, el que suposa una eina dissuasòria, i segurament abusiva, que afecta a totes les persones consumidores.