(25.06.2015) Una única sessió de la vista prèvia del judici ha estat suficient perquè l'associació demostri l'abús massiu al que la banca sotmet a dos milions de famílies a Espanya. S'espera que les clàusules sòl a Espanya siguin història abans de les vacances judicials del mes d'agost.

L'impacte de les clàusules sòl en les economies familiars oscil·la entre els 2.155 i els 4.276 euros a l'any, per a hipoteques d'entre 150.000 i 250.000 euros. ADICAE calcula que la banca recapta 'il·legítimament' cada mes entre 479 i 570 milions d'euros.

El 24 de juny es va celebrar en els jutjats de Plaça de Castella la vista prèvia de la macrodemanda de ADICAE contra les clàusules sòl hipotecàries. Encara que la vista havia quedat convocada a priori també per als dies 25 i 26 de juny, l'equip judicial encarregat del procés ha decidit que el judici quedi vist per a sentència. Aquesta demanda, inicialment dirigida contra 101 entitats bancàries, inclou a 15.000 afectats que es van sumar a la mateixa.

Poc més de sis hores han calgut perquè l'escàndol de les clàusules sòl quedés demostrat. I això malgrat les traves que, novament, han interposat els advocats de la banca, que han intentat per tots els mitjans parar l'acció col·lectiva d' ADICAE: petició de testificals, presentació de noves al·legacions, exigències de desagrupar la demanda i que els afectats denunciessin individualment... Però la jutgessa s'ha mantingut ferma i no ha acceptat els requeriments de les entitats. Així, la major demanda col·lectiva contra la banca espanyola queda vista per a sentència. Els afectats esperen, ara, que abans de les vacances judicials del mes d'agost es dicti sentència i es posi fi al seu calvari.

Des del començament d'aquest procés de Justícia col·lectiva, ADICAE ha demanat el rescabalament del dany causat per aquesta clàusula abusiva, alguna cosa que està prevista en el Codi Civil espanyol, posició que ha mantingut avui encara que el Tribunal Suprem hagi signat dues sentències en les quals obligava a la banca a eliminar les clàusules sòl, però no a retornar l'indegudament cobrat de més des de la formalització del préstec.

L'impacte de les clàusules sòl en les economies familiars oscil·la entre els 2.155 i els 4.276 euros a l'any, per a hipoteques d'entre 150.000 i 250.000 euros. Tenint en compte que la clàusula sòl mitjana ascendeix al 3,5%, el tipus d'interès que s'aplica com a conseqüència dels 'sòls' és entre un 200% i un 426%. Considerant la diferència entre aplicar la clàusula sòl mitjana i Euribor + 1 o + 0,5, per a una hipoteca de 150.000 euros, una clàusula sòl mitjana té un impacte d'entre 213,84 i 179,66 euros mensuals (2.566,08 – 2.155,92 € / any); per una de 200.000 euros, entre 285,12 i 239,54 euros mensuals (3.421,44 – 2.874,48 € / any); i per a una hipoteca de 250.000 euros, entre 356,40 i 299,42 euros mensuals (4.276,80 – 3.593,04 € / any).

Prenent el cas d'una hipoteca mitjana de 200.000 euros amb clàusula sòl del 3,5%, aplicada a 2 milions d'hipoteques, es conclou que cada mes la banca 'recapta' il·legítimament entre 570 i 479 milions d'euros. Així, una gran entitat com Caixabank s'embutxaca abusivament cada mes entre 57 i 47 milions d'euros que resta de les rendes de les almenys 200.000 famílies hipotecades a les quals aplica el 'sòl'.

(12.06.2015) Aquest matí s'ha constituït el Fons d'habitatge de lloguer destinat a polítiques socials. El Departament de Territori i Sostenibilitat, 10 entitats que treballen en l'àmbit de l'habitatge social i les entitats municipalistes han subscrit un acord per constituir aquest Fons que es configura com un instrument destinat a posar a disposició de les persones i famílies en risc d'exclusió residencial els habitatges de titularitat pública i privada que integrin aquest Fons, en règim de lloguer social.

El Fons d'habitatges de lloguer destinat a polítiques socials va ser aprovat pel Parlament de Catalunya gràcies al treball de la Plataforma pel Dret a un Habitatge Digne, de la qual forma part AICEC-ADICAE, que al juliol de l'any 2013 va iniciar una campanya per fer-lo realitat.

Inicialment, s'integraran en el fons dels habitatges públics de la Generalitat, dels Ajuntaments, els habitatges de les borses municipals de lloguer, els habitatges d'inclusió i els habitatges de les entitats financeres que han estat cedits fins al moment a les administracions.

Els habitatges que s'incloguin en el fons hauran de ser adjudicats sempre per una administració pública, per un període mínim de 5 anys i el preu del lloguer haurà de ser almenys un 20% inferior al preu del mercat. Els llogaters d'aquests habitatges podran demanar un ajut al pagament del lloguer que garanteixi que el lloguer que paguen no supera els percentatges sobre els seus ingressos fixats a l'acord.

L'acord inclou també un compromís anual per incrementar el fons de lloguer destinat a polítiques socials per part de l'administració i els ajuntaments.

Finalment, també es preveu un mecanisme pel qual les entitats financeres o els grans  tenidors d’habitatges puguin integrar-se dins el fons pels habitatges que gestionin  directament aquestes entitats, sempre que es compleixin els requisits que consten a  l’acord. Així mateix, caldrà que es comprometin a no realitzar desnonaments de  famílies en situació de vulnerabilitat residencial.

Des d'AICEC-ADICAE celebrem la constitució del Fons i considerem que cal seguir avançant per garantir el compliment de la funció social de la propietat per garantir el dret a l'habitatge. És necessari abordar polítiques estratègiques des de l'àmbit del consum per evitar que es repeteixin els errors del passat que van portar a una irresponsable bombolla immobiliària els efectes de la qual seguim patint cada dia.

Subscriuen el conveni:

Per l’Associació Catalana de Municipis (ACM), Sr. Miquel Buch,

Per la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), Sr. Xavier Amor

Per Comissions Obreres de Catalunya (CCOO), Sr. Joan Carles Gallego

Per Unió General de Treballadors de Catalunya (UGT), Sr. Josep M. Alvarez

Pel Consell Nacional de Joventut de Catalunya (CNJC), Sra. Lucía de Frias

Per la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), Sr. Jordi Giró

Per les Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), Sra. Teresa Crespo

Per l’Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances de Catalunya (AICEC- ADICAE), Sr. Jordi Tarruella

Per Càritas Diocesana de Barcelona, Sr. Salvador Busquets

Per L’Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya (L’OCUC). Sra. Montse Torrent

Per Justícia i Pau, Sr. Eudald Vendrell

Les entitats socials signants ho fan també en nom i representació de les següents entitats:

Associació AVALUEM, anàlisi i desenvolupament, Associació Pro Habitatge, Càritas Diocesana de Lleida, CIEMEN, centre internacional escarré per a les minories ètniques i les nacions, Dempeus per la Salut Pública, Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC), Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), Fundació Arrels, Consell de la Joventut de Barcelona, Moviment Laic i Progressista (MLP), Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC), Associació VIH-DA (Badalona), Federació d’Associacions Veïnals de Castelldefels (FAVC), Xarxa 9 Barris Acull, Sostre CIVIC, Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, Unió de Consumidors de Catalunya (UCC)

(11.06.2015)  Segons la CNMC la banca espanyola va rebre al 2013 6.817 milions en ajudes directes de l'Estat. També es va dotar de 53.607 milions d'euros en garanties, que no van arribar a executar-se. L'Estat va seguir rescatant a la banca sense solucionar els múltiples abusos comesos: participacions preferents, clàusules sòl, comissions abusives...

La Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) ha publicat recentment el seu informe anual sobre ajudes públiques efectuades per l'Estat al 2013. I posa l'accent principalment en les ajudes destinades al sector financer. Aquestes ajudes poden “alterar el funcionament dels mercats” i implicar “distorsions en el joc competitiu” indica la  Competència.

Pel seu impacte en l'economia espanyola, la CNMC separa les ajudes al sector financer de les atorgades en la resta d'àmbits. Així, les ajudes regulars van aconseguir els 2.779 milions d'euros, dels quals 1.351 van ser ajudes sectorials. Una xifra 'irrisòria' si la comparem amb les atorgades al sector financer, com veurem a continuació.

D'acord amb la metodologia de la Comissió Europea, la CNMC assegura que a Espanya, durant el 2013, les mesures de recapitalizació del sector financer van aconseguir els 2.110 milions d'euros (un 0,21% del PIB); el rescat d'actius deteriorats -productes financers que han perdut gran part del seu valor: crèdits, preferents, promocions immobiliàries...- va ser de 4.507 milions d'euros (un 0,44% del PIB); i altres mesures de liquiditat, 200 milions (un 0,02% del PIB).

En termes globals, Espanya va destinar al 2013 un 0,7% del seu PIB a mesures de recapitalizació i rescat d'actius deteriorats, per un 0,2% de la mitjana dels països de la Unió Europea. En total, 6.817 milions d'euros en ajudes directes al sector financer per part de l'Estat espanyol. Comparada aquesta xifra amb els pressupostos del 2013 de Ministeris tan importants com els de Sanitat (2.592,672 milions) i Educació (1.944,853 milions), el rescat a la banca guanya en rellevància.

La banca no retorna els diners prestats

A més també es van destinar 53.607 milions d'euros a garanties -avals, cèl·lules hipotecàries...- però la CNMC assegura que “no s'han executat i no han implicat un cost directe per a les finances públiques”, encara que adverteix que “pot existir un impacte indirecte per l'assumpció de riscos que comporta i pels efectes potencials sobre la competència efectiva”. Una competència que, a l'Estat, brilla per la seva absència.

La CNMC també comptabilitza les ajudes concedides en formes de recapitalizació i rescat i protecció d'actius deteriorats entre el 2008 i el 2013, i els ingressos obtinguts pel sector públic mitjançant comissions o alienacions. La possibilitat de recuperar aquests imports disposats o de revendre aquests actius depèn de la salut financera de les entitats, l'estat del sistema financer, la situació econòmica global, els incentius introduïts, l'esquema temporal de protecció d'actius dissenyat... Les raons per les quals pot al·ludir la banca per no retornar el rescat financer són moltes. Tantes que, l'Estat només ha recuperat 6.411 dels 166.722 milions d'euros 'prestats' entre ajudes directes i garanties entre 2008 i 2013.

Aquestes dades, del tot punt vergonyoses, s'agreugen encara més si tenim en compte que les ajudes atorgades per l'Estat han anat a parar a un sistema financer especialista a perpetrar abusos massius cap a les persones consumidores en els últims lustres.

Així, amb escàndols encara sense una solució global per als afectats com els de Fòrum, Afinsa, Arte y Naturaleza, les clàusules sòl, el deute subordinat o les participacions preferents, ADICAE calcula que les entitats financeres espanyoles han obtingut de manera il·legítima més de 68.000 milions d'euros dels estalvis de les persones consumidores de l'Estat. De fet, només amb l'escàndol de les preferents la banca va captar al voltant de 40.000 milions d'euros abans del 2013, en el que va anar un primer rescat a la banca, per l'esquena i carregat a la butxaca de les persones consumidores. Uns abusos que segueixen sense solucionar-se de manera col·lectiva, tal com seria necessari i de Justícia. I que continuen, en aquests moments en forma de múltiples comissions abusives.

Així mateix, cal remarcar que les ajudes públiques no han servit perquè el sistema financer espanyol -que continua 'reestructurant-se'- hagi canviat un àpex les seves males pràctiques comercials, tal com ve denunciant ADICAE i com va quedar demostrat en la conferència 'La protecció als consumidors i el nou panorama bancari' organitzada recentment per la nostra associació.