18/12/14. Dies després que el Congrés dels Diputats aprovés per unanimitat donar suport a la proposta de solució política pel frau filatèlic les persones afectades han sabut que el procés concursal permetrà el retorn un 10,5% dels estalvis estafats en el cas de Fórum. Tot i això, aquesta petita part és una resposta insuficient al cas -les persones afectades d'Afinsa tan sols han recuperat un 5% i res de res les d'Arte y Naturaleza- que només arribarà a una solució final si hi ha voluntat política. Per a fer escoltar aquesta reivindicació aquest matí les persones afectades s'han concentrat davant la Delegació del Govern a Barcelona així com a d'altres punts de l'Estat. A Madrid, la protesta s'ha celebrat davant el Ministeri d'Economia per recordar a De Guindos la necessitat d'una solució després de 8 anys.

El fruit de la mobilització es va collint a poc a poc. El Congrés dels Diputats va instar unànimement el Govern espanyol a “valorar la situació” de les 500.000 persones afectades, 33.000 a Catalunya, per l'estafa piramidal de Fórum, Afinsa i Arte y Naturaleza i a “valorar la procedència d'adquirir totalment o parcialment” els drets de cobrament del deute situat en més de 6.000 milions d'euros. ADICAE, com a impulsora de la plataforma que agrupa la majoria d'afectats, considera que, després de 8 anys i mig d'espera, l'acord és només un avenç descafeïnat en relació a la solució política aprovada ja a 15 parlaments autonòmics perquè no s'han concretat ni els passos ni els terminis a seguir. És per això que aquest matí les persones afectades a Catalunya s'han concentrat davant la Delegació del Govern a Barcelona i en altres 15 ciutats de l'Estat, entre les quals a Madrid on la protesta ha anat directament dirigida al ministre d'Economia, Luis De Guindos.

El retorn del 10'5% en el cas de Fórum és una mesura més que insuficient

Alguns dies després, l'Administració Concursal de Fórum Filatélico va comunicar el retorn del 10,5% dels estalvis defraudats que se suma al 10% que ja s'havia retornat prèviament i d'aquesta forma, gairebé una dècada després, s'obté la devolució d'una mínima part del deute pendent d'una estafa d'enormes dimensions. Així, un concurs que hauria d'haver estat una prioritat i ser resolt fa anys pel seu enorme impacte social i econòmic demostra el desenfocament d'una legislació que "premia" el retard dels administradors i confirma la ineficàcia de la justícia en macro concursos com els de Fórum, Afinsa o Arte y Naturaleza que a Catalunya es va endur 511 milions d'euros. Una ineficàcia que també és present a les demandes col·lectives i que exigeix, segons el parer d'ADICAE, una modificació legislativa en la línia de la reforma de la Llei d'Enjudiciament Criminal que aprova avui el Govern.

Davant aquest panorama el problema segueix sense resoldre's, tenint en compte que tot i els 8 anys transcorreguts queda encara un 80% dels estalvis sense retornar (el 95% i el 100% en els casos d'Afinsa i Arte y Naturaleza, respectivament) i, per tant, ADICAE segueix reclamant que el Govern engegui de forma urgent la solució política que es recull en la Proposició No de Llei aprovada per unanimitat el passat dia 19 de novembre al Congrés dels Diputats.

La gestió de retorn d'aquest percentatge va a càrrec de l'Administració Concursal i s'està realitzant en el termini d'un mes aproximadament des del dia 4 de desembre. Per a les persones afectades, és important recordar que si hi ha canvis de dades bancàries la gestió s'ha de fer directament amb l'Administració Concursal.

ADICAE presenta un estudi on es recull la situació actual dels col·lectius de consumidors més desprotegits sobre hàbits financers i capacitat d'estalvi.

09/12/14. A Catalunya pràcticament el 40% de la ciutadania no pot estalviar ni un euro al mes i el 31% té problemes d'endeutament excessiu com a conseqüència d'haver demanat diners per afrontar pagaments urgents. No obstant això, l'estudi mostra com tres quartes parts de les persones consumidores enquestades, tot i desconèixer com fer-ho, estarien disposades a implicar-se activament en la defensa dels seus drets. L'estudi, que recull conclusions d'una enquesta feta a l'àmbit estatal, s'ha presentat aquest matí dins de la “Trobada Estatal del Voluntariat Consumerista” celebrada a Saragossa i organitzada per ADICAE amb la presència d'altres entitats socials. Més de 1.200 voluntaris han seguit la jornada tan presencialment com a través de videoconferència a les seus de l'Associació.

Les dades més alarmants que s'extreuen de l'estudi “Situació dels consumidors dels col·lectius especialment desprotegits i dels consumidors de més edat” mostren com la capacitat d'estalvi de les famílies catalanes és nul·la pel 40% i que el 21% de vegades no pot fer front a totes les despeses. Fins i tot, un 14% es troba permanentment en “números vermells”.

És per aquesta situació que un 12% troba en el préstec o el crèdit la manera més habitual de pal·liar la necessitat urgent de diners, molt sovint “crèdits ràpids” que impliquen condicions abusives, interessos elevadíssims, risc d'impagament i, per tant, d'entrar en una situació perillosa de constant sobreendeutament. Per a un 39% el cercle familiar i les amistats són el recurs habitual quan necessiten diners que no tenen.

ADICAE aposta per la formació i la organització de les persones consumidores

L'estudi s'ha presentat aquest matí a la “Trobada Estatal del Voluntariat Consumerista” celebrada a Saragossa i organitzada per ADICAE amb la presència d'altres entitats socials com Creu Roja, Càritas, CERMI, ONCE, ASAP i RED DE SOLIDARIDAD POPULAR a més d'altres experts en la matèria. Els col·lectius de la gent gran, els desocupats, les persones immigrants i els joves han estat el focus d'aquest estudi que mostren dades rellevants de la desprotecció general de la ciutadania avui en dia en matèria financera.

Manuel Pardos, president d'ADICAE, ha obert la jornada tot ressaltant la necessitat que les persones consumidores deixin de ser subjectes passius i que es consolidi un “voluntariat consumerista com el de la Xarxa d'Agents Actius en Consum que persegueixi expandir-se a totes les organitzacions socials i a tots els pobles i barris de l'Estat espanyol per lluitar contra els abusos que la banca i les grans empreses perpetuen contra les persones consumidores”. Aquesta xarxa, que actualment ja suma més de 1.200 persones, posa de manifest la necessitat tant dels col·lectius vulnerables com de la ciutadania en general de ser motor del canvi. De fet, 3 de cada 4 persones enquestades afirmen que estarien disposades a participar activament en la defensa dels seus drets, tot i que molts desconeixien encara com fer-ho.

Juan Hdez. Vigueras, autor entre altres llibres, de Els lobbies financers, tentacles del poder. Clau Intel·lectual (2013)

Al final, l'Associació Espanyola de Banca, el gran lobby bancari, va guanyar la batalla per la modificació de la legislació hipotecària enfront dels jutges degans i de les organitzacions ciutadanes que van portar la seva veu al Congrés, perseguint normes més justes i humanitàries pels milers de desnonaments hipotecaris de mates de les facilitats creditícies de bancs i caixes, que no van controlar els seus riscos.

I a la primavera de 2013 l'actual Govern va convocar a un grup d'experts per estudiar la sostenibilitat del sistema de pensions públiques. I per a aquest estudi d'interès general, hi van acudir experts del sector privat: de les asseguradores Aviva, Mapfre i de la seva patronal Unespa, com també personatges de la banca. No sorprèn que la nova legislació resultant hagi reduït les pensions i promogui indirectament plans de pensions privats, perquè l'ampliació de mercat global de les assegurances és un objectiu del món financer.

Més encara, en els darrers anys de greus problemes financers, la premsa va informar dels contactes directes a Madrid del Rei Juan Carlos, del president del Govern i d'altres autoritats amb els màxims directius de l'Institut de Finances Internacionals, el principal lobby financer mundial amb seu a Washington. Aquest Institut va intervenir en el disseny polític i legislatiu de la conversió de les caixes d'estalvi en bancs (sense intervenció dels electors) i en la creació del “banc dolent” (la societat mercantil Sareb) per alliberar als accionistes de la banca dels actius tòxics (solars i urbanitzacions invendibles, etc.) amb càrrec als contribuents espanyols.

Són tres exemples vius de com actuen al nostre país els lobbies que defensen els interessos bancaris i financers.

Certament, els lobbies o grups d'interès formen part de les democràcies avançades. Grups econòmics, sindicats, ONG, esglésies, etc., deixen sentir, o ho intenten, la seva pressió davant els governs per mitjans legals o no per imposar els seus interessos particulars. A les societats democràtiques es tendeix a la proliferació d'aquests grups d'interessos de tot tipus. I la complexitat dels assumptes públics ha donat lloc a lobbies especialitzats com agències de professionals, gabinets jurídics o de comunicació estratègica, associacions gremials o professionals que ofereixen estudis, informes, contactes o altres prestacions per compte d'altri per influir davant els governants o davant l'opinió pública.

La influència o pressió que exerceix qualsevol lobby o grup d'interès és directament proporcional al poder que representa, sigui pels recursos dels quals disposa, pel seu pes en l'opinió pública o per la capacitat de la mobilització ciutadana. Aquest poder dependrà de factors molt diversos, entre ells, de la rellevància social que tinguin els interessos que defensa i dels recursos que disposin els qui exerceixin les activitats de lobby, siguin econòmics, organitzatius o intel·lectuals.

Per aquest motiu les activitats de pressió política dels grups financers tenen un abast difícilment comparable al que pugui tenir qualsevol altre grup d'interès encara que sigui també d'abast mundial. Els lobbies que serveixen a la banca o als grups financers acumulen mitjans de tot tipus (diners, coneixement expert, vinculacions socials, etc.) superiors als dels governs. A més, les seves organitzacions estan connectades a nivell internacional perquè els mercats financers són globals. També, en la mesura en què s'ha liberalitzat l'activitat financera i s'han eliminat els controls i la supervisió estatal que sempre ha exercit el poder polític sobre la banca (enfront de la llibertat d'innovació i de creació de nous productes per a l'estalvi) el ciutadà queda sovint indefens, sense la desitjable protecció de l'Estat. I és que la banca financera globalitzada genera riscos, gairebé sempre ocults, per al consumidor o petit estalviador i fins i tot per al sistema, com ens ha ensenyat l'experiència recent.

De la UE hauríem de saber que els lobbies financers tenen un pes específic en l'elaboració de les directives bancàries i financeres. Dels 30.000 lobbistes que ronden per Brussel·les, s'estima que entre 700 i 2.000 són professionals altament qualificats dels grans bancs com Goldman Sachs o Deutsche Bank que, com a experts, participen en els comitès de la Comissió europea pels estudis i informes previs a les decisions plasmades a les directives que, aprovades pel Consell de caps d'Estat i de govern, són tramitades als Parlaments sense cap mena de debat i es converteixen en lleis nacionals. És per aquest motiu que, gairebé sempre, els interessos ciutadans queden relegats davant els interessos dels grans grups financers.

Per tant, és urgent que hi hagi una ciutadania activa, informada, critica i més organitzada per a la defensa dels seus interessos en matèria de gestió dels diners.