31/10/14. El “Dia Mundial de l'Estalvi” AICEC-ADICAE constata que la capacitat d'estalvi a Catalunya és pràcticament nul·la, ja que el 37'7% de llars no poden afrontar despeses imprevistes. En el cas dels joves la situació s'agreuja i un 65% assegura que no pot estalviar pràcticament res. En els últims 15 anys els múltiples fraus a l'estalvi popular comesos per la banca espanyola han atrapat més de 68.000 milions d'euros a 3 milions de persones consumidores arreu de l'Estat. La banca supera teòricament els tests d'estrès a costa seva, però un alt percentatge de la ciutadania no superaria avui proves de resistència equivalents com a conseqüència de l'actuació de les entitats. L'Associació exigeix solucions als fraus que contribueixen a agreujar aquesta situació i avui ha sortit al carrer per reivindicar-ho i informar a les persones consumidores sobre com estalviar en el pressupost familiar i reclamar els abusos, tant financers com d'altres àmbits del consum.

Barcelona, 31 d'octubre de 2014.- En un moment en què cada dia apareixen noves i indignants notícies sobre les extingides caixes d'estalvi i el “saqueig” al que van ser sotmeses, com les targetes opaques de Bankia o les investigacions del FROB a Catalunya Caixa i Caixa Galicia, es commemora el “Dia Mundial de l'Estalvi”. AICEC-ADICAE ressalta avui la situació crítica de la capacitat de resistència financera de les famílies, una informació a la qual el sector bancari sembla restar importància mentre els abusos encara no han estat resolts.

A Catalunya el 37'7% de llars no poden afrontar despeses imprevistes, segons la darrera enquesta de condicions de vida que publicava l'Instituto Nacional de Estadística (INE) i es confirma així que cada vegada és més difícil per les famílies catalanes destinar part del pressupost familiar a l'estalvi. De fet, el 14% té moltes dificultats per arribar a final de mes, segons la mateixa enquesta. El cas dels joves és especialment preocupant perquè, segons una enquesta elaborada per l'Associació, el 65% no pot estalviar i el 24% només 100€ cada mes.

En aquest context, si com s'ha fet amb els bancs d'arreu d'Europa es duguessin a terme proves de resistència de les economies familiars davant escenaris adversos (pujades de tipus d'interès, manteniment de l'augment de preus dels subministraments bàsics, continuïtat dels abusos hipotecaris i fraus a l'estalvi), ADICAE estima a partir de dades recollides a les atencions diàries arreu de l'Estat que el resultat seria la no superació dels “tests d'estrès” per part d'almenys un 35% de llars i un 25% ho faria en situació límit, dades que convergeixen amb els presentats per Cáritas sobre població espanyola en situació d'exclusió social.

Els fraus financers no resolts encara compliquen més la capacitat econòmica familiar

A tot aquest panorama s'hi sumen els fraus a l'estalvi que van atrapar un total de 68.410 milions d'euros a 2.868.335 persones arreu de l'Estat i que encara no s'han resolt. A aquests casos, com el de les participacions preferents o el deute subordinat que van capitalitzar la banca a través de l'engany a les persones consumidores, s'hi afegeixen els abusos en l'àmbit hipotecari que encara avui sostreuen més de 3.000 milions d'euros anuals a les economies familiars de l'Estat amb les clàusules sòl. Tot plegat suma una important quantitat de diners amb els quals la banca s'ajuda per superar els tests d'estrès i que incrementen el patiment econòmic de les famílies estafades.

AICEC-ADICAE ha sortit avui al carrer amb una taula informativa al barri del Poble Sec de Barcelona per recordar l'origen, pervertit amb el panorama actual, d'aquest "Dia Mundial de l'Estalvi" i reivindicar la necessitat de solucionar els fraus que encara queden pendents de ser resolts. Així mateix, s'ha repartit informació sobre com prevenir nous abusos tant en l'àmbit financer com altres temes de consum (energia, telecomunicacions i transports, entre d'altres), com reclamar i quins són els recursos a l'abast del ciutadà per tal d'estalviar dins del pressupost familiar.

20/10/14. A principis d'octubre, el Jutjat Mercantil número 6 de Madrid va condemnar tres dirigents d'Afinsa a fer-se càrrec dels 1.825 milions d'euros del forat generat i a la inhabilitació per a la gestió de béns durant 15 anys. Pocs dies més tard, el magistrat de l'Audiència Nacional processava 32 responsables de Fórum Filatélico als quals acusa d'estafar 3.702 milions, i reconeixia el mecanisme "defraudatori piramidal" de l'empresa. Aquestes dues notícies serveixen per avançar en la condemna dels estafadors però no són realment efectives per a les persones afectades en el camí per recuperar els seus estalvis. Entre Fórum, Afinsa i Arte y Naturaleza són al voltant de 500.000 famílies que van perdre uns 6.000 milions d'euros. En qualsevol cas, els directius no tenen els diners que han de tornar i és per això que es fa més evident que mai la necessitat que l'Estat es faci càrrec dels deutes als creditors, tal com recull la proposta de solució de la Plataforma Unitaria Solución Fórum–Afinsa, impulsada per ADICAE. Les dues notícies confirmen també la inoperància dels organismes supervisors, que van fer els ulls grossos massa temps, i l'excessiva tardança de la Justícia que ha esperat 8 anys per pronunciar-se després de la intervenció de les empreses.

El Jutjat Mercantil de Madrid condemnava el 6 d'octubre a 3 administradors d'Afinsa a pagar als creditors el forat comptable de 1.825 milions d'euros que van generar a l'empresa quan va declarar-se en concurs després de ser intervinguda el 2006. A això s'hi suma la inhabilitació per administrar béns de qualsevol societat durant 15 anys. La sentència basa la condemna en la incorrecta comptabilització de les quantitats entregades pels clients en els contractes filatèlics i també en la sobrevaloració dels segells. De fet, el negoci filatèlic només servia per encobrir una estafa piramidal perquè els segells amb els quals aparentment es garantien els interessos dels contractes o no existien o no arribaven ni de lluny al valor que se'ls hi donava. D'aquesta manera era com els gestors havien de captar més clients amb la inversió dels quals pagar els interessos als anteriors. Per tant, aquesta és una condemna més que justificada, però no servirà per retornar els diners que van perdre les persones que van invertir els seus estalvis en aquesta empresa.

En el cas de Fórum, a l'auto emès pel jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz es processa 32 responsables de Fórum Filatélico als quals s'acusa d'estafar 3.702 milions d'euros a 269.203 clients. Ruz reconeix el mecanisme "defraudatori piramidal" dut a terme per part d'aquests directius que, com en el cas d'Afinsa, van inflar els preus dels segells que adquiria la clientela estafada. El magistrat assegura que l'empresa era "econòmicament inviable des del seu origen" i que "no comptava amb el patrimoni suficient ni generava els recursos necessaris per fer front als elevats compromisos de pagament". De fet, les seves pèrdues acumulades eren superiors als 38 milions d'euros el maig de 2006 i la valoració dels seus segells, situada en 4.300 milions, tenia un valor onze vegades inferior segons el catàleg Yvert & Tellier. Per ocultar la situació, com a Afinsa, les aportacions dels nous clients servien per pagar les desinversions i rendibilitats dels antics, als quals feien creure que les rendibilitats abonades eren fruit de la revalorització dels segells.

La solució política permetria la recuperació dels estalvis i ja ha rebut amplis suports

Totes dues notícies apareixen en el moment en què la solució política plantejada per la Plataforma Unitaria Solución Fórum–Afinsa suma ja el suport de 15 parlaments autonòmics i centenars d'ajuntaments. Tot plegat és un reconeixement dels plantejaments que ADICAE ja fa anys que defensa i la posada en evidència que 8 anys sense resposta són masses per les persones afectades. La lentitud de la Justícia és imperdonable així com ho és la inoperància dels organismes supervisors totalment incapaços de detectar anys d'administració irregular; quan van intervenir les empreses quan ja poc s'hi podia fer per frenar l'estafa. “La sentència és una bona notícia, fa justícia, però la millor justícia per les persones afectades és la recuperació dels seus estalvis”, afirmava Manuel Pardos, president de l'Associació, quan es va conèixer la sentència d'Afinsa. I és que ni d'un cas ni de l'altre se'n poden extreure conseqüències pràctiques per les persones estafades (els condemnats no tenen els diners que han de tornar) així que no els queda altra que continuar esperant una resposta dels concursos de creditors. Per això, ADICAE exigeix a través d'aquesta proposta el rescat immediat per part del Govern central del prop de mig milió d'afectacions entre Fórum, Afinsa i Arte y Naturaleza, 33.000 a Catalunya. Aquesta és una solució raonable, viable i justa i consisteix en què l'ICO adquireixi els drets de les persones afectades en aquests procediments concursals per recuperar així els seus estalvis, indispensables per a les famílies.

10/10/14. Cinc execucions a l'hora confirmen que el drama hipotecari a l'Estat espanyol està molt lluny de resoldre's. A Catalunya, la xifra de procediments es dispara un 18% en un any; de 8.805 el primer semestre del 2013 a 10.387 en el mateix període de 2014. El dia en què es coneixen les dades sobre execucions hipotecàries del primer semestre del 2014 l'Associació trasllada als membres de la Comissió d'Economia del Congrés dels Diputats una proposta per a la inclusió d'un mecanisme específic pels consumidors a través de d'una disposició addicional en la tramitació del Projecte de Llei de mesures urgents en matèria concursal. L'associació insisteix així en la urgència i necessitat d'una reforma completa dels procediments concursals a Espanya perquè s'hi inclogui als consumidors. Sense aquest canvi normatiu, les estadístiques seguiran sent alarmants.

Dos anys després del primer "decret De Guindos" el ritme d'execucions hipotecàries a l'Estat espanyol, lluny de disminuir, segueix exactament igual com va començar fa ja gairebé cinc anys. El nombre total d'execucions hipotecàries iniciades de gener a juny d'aquest any va ser de 21.178, segons l'estadística presentada avui pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ). És a dir, tot i els pedaços que han anat aprovant els diversos governs, el ritme de procediments d'execució que pateixen els consumidors es manté estable i fins i tot s'accelera, una situació que ADICAE considera alarmant.

Gairebé 120 execucions al dia al conjunt de l'Estat, 5 cada hora, és una xifra prou escandalosa com perquè les autoritats prenguin immediatament les mesures correctores necessàries per a frenar aquest fenomen que ADICAE denuncia des que va començar la crisi. En aquests anys l'Associació ha presentat diferents propostes tant al Govern com al Parlament de Catalunya, on els procediments registrats pel CGPJ augmenten un 18% entre el primer semestre de 2013 i el de 2014, de 8.805-10.387.

La morositat hipotecària ha arribat al 6,28%, durant 2012 i 2013 gairebé 100.000 famílies van perdre el seu habitatge, segons l'informe del Banc d'Espanya presentat al maig passat, i entre 2007 i 2013 es van iniciar un total de 523.740 execucions hipotecàries. Davant d'això, ADICAE proposa novament abordar la regulació d'una situació conseqüència de la irresponsabilitat interessada de la banca en la concessió d'hipoteques i de la lleonina, injusta i abusiva legislació hipotecària que només registra tímids avenços a favor dels consumidors quan s'empeny des de la Unió Europea.

ADICAE considera imprescindible abordar les execucions també des de la perspectiva judicial
Enfront l'enfocament gairebé exclusivament humanitari que s'està donant al drama hipotecari, i tot i que aquest no pot ser obviat, ADICAE posa èmfasi en la perspectiva de la Justícia i dels drets legítims de les persones consumidores davant l'abús continuat en l'àmbit hipotecari, del qual les clàusules sòl, les taxacions, o les pràctiques i polítiques de les entitats, entre d'altres elements, en són exponent.

Per això ADICAE s'ha dirigit avui novament als diputats de la Comissió d'Economia i Competitivitat del Congrés traslladant una proposta completa per esmenar el Projecte de Llei de mesures urgents en matèria concursal (provinent del Reial decret llei 11/2014), que es troba actualment en procés de tramitació a la cambra baixa.

La proposta d'ADICAE (a disposició dels mitjans interessats) detalla i articula un procediment concursal específic per a consumidors, que permeti ordenar els seus deutes d'acord amb els seus ingressos i que tingui com a objecte evitar la pèrdua de l'habitatge i impedir que el consumidor es vegi condemnat a un deute perpètua.

07/10/14. El Jutjat del Mercantil de Madrid condemna als administradors d'Afinsa a pagar als creditors el forat comptable de 1.825 milions d'euros que van generar a l'entitat i confirma així la inoperància dels supervisors, incapaços de detectar anys d'administració irregular. La sentència no implica conseqüències pràctiques per les persones a qui es van estafar els estalvis i per això ADICAE exigeix el rescat immediat per part del Govern central del prop de mig milió d'afectacions pels fraus filatèlics a l'Estat espanyol, 33.000 a Catalunya. L'Associació també manifesta la necessitat que s'iniciï la fase de judici a l'Audiència Nacional del procés penal que ha de mostrar l'entramat de funcionament de les empresesa, en mans del jutge Santiago Pedraz.

ADICAE critica l'excessiva tardança i la inoperància absoluta dels organismes supervisors i reguladors a l'hora de vigilar l'activitat de les empreses dedicades a la captació d'estalvi mitjançant béns tangibles. Van ser incapaços de detectar anys d'administració i pràctiques comercials irregulars tant a Fòrum com a Afinsa i Arte y Naturaleza, pràctiques que mantenen atrapats 6.000 milions d'euros de prop de 500.000 persones afectades arreu de l'Estat. A Catalunya són 33.000 les famílies afectades que van perdre al voltant de 511 milions.

La sentència feta pública ahir assenyala que els tres principals responsables d'Afinsa han de respondre pel forat generat a l'empresa i queden inhabilitats quinze anys, des de la fermesa de la resolució, per administrar béns aliens, representar o administrar qualsevol persona, exercir el comerç o tenir càrrec o intervenció administrativa o econòmica en companyies mercantils o industrials. Aquesta inhabilitació dóna nous arguments a totes les persones afectades pels fraus filatèlics a l'Estat, a les quals ADICAE representa en bona part i per les quals reitera la necessitat d'una solució immediata, global i col·lectiva.

La solució política permetria la recuperació dels estalvis i ja ha rebut amplis suports

“La sentència és una bona notícia, fa justícia, però la millor justícia per les persones afectades és la recuperació dels seus estalvis”, afirma Manuel Pardos, president de l'Associació, ja que “vuit anys per donar una solució a un dels majors fraus a l'estalvi a l'Estat espanyol són masses i desacrediten tant a la Justícia com al Govern”. És per això que l'Associació exigeix a reguladors, Administració i Justícia que assumeixin la seva responsabilitat, i que l'Audiència Nacional dicti ja sentència en el judici penal pendent.

No és en va recordar que la solució política al cas va ser una promesa de tots els partits tant del Govern com de l'oposició. De fet, quan Mariano Rajoy era candidat a la presidència l'any 2008 va signar una carta on s'hi comprometia. Ara, les persones afectades reclamen al president del govern espanyol un "rescat" que desbloquegi uns estalvis absolutament indispensables per a aquestes famílies. Tretze parlaments autonòmics i centenars d'ajuntaments han aprovat ja mocions de suport per a la solució política que han impulsat la Plataforma d'Afectats i ADICAE i que és una solució perfectament assumible per a la recuperació de tots els estalvis atrapats.