AICEC-ADICAE destaca que en cap moment el TJUE considera l’IRPH com "no abusiu", i lamenta que la banca insisteixi a continuar tractant de limitar l'eficàcia de l'acció col·lectiva.

S'incrementa la confusió a la qual les persones consumidores es veuen sotmeses, amb l'objectiu de desincentivar les seves reivindicacions i la reclamació dels seus drets.

Barcelona, 22 de novembre de 2021. L'acte dictat pel TJUE amb relació a una qüestió prejudicial relativa a l’abusivitat de l’IRPH aporta com a única novetat l'obligació del jutge de valorar si, declarada la falta de transparència, la mateixa deriva a més en la consideració de la clàusula com abusiva.

Aquesta perspectiva, a l'adopció de la qual sembla evident que no han estat alienes les actuacions de pressió d'Espanya i el sector bancari espanyol, s'intenta traduir, per part dels bancs implicats, en la necessitat que cada cas sigui abordat de manera individual, abocant a desenes de milers de persones consumidores a la reclamació individual i tractant de limitar l'eficàcia de l'acció col·lectiva fins i tot abans de la transposició de la ja en vigor Directiva Europea “sobre accions de representació”.

La resolució del TJUE resta efectivitat directa a la falta de transparència, la qual no basta aparentment i segons el parer del tribunal, per considerar una clàusula abusiva. Això implica de manera directa la necessitat que, tal com ve proposant i defensant AICEC-ADICAE des de 2017, s'aclareixi normativament a Espanya l'abast i efectes del principi de “transparència material” que en el seu moment va adoptar el Suprem com a manera d'evitar declarar abusives d'una vegada totes les clàusules terra, que malgrat tot AICEC-ADICAE defensa com un principi que no sols ha d'avaluar-se en la contractació amb les persones consumidores, sinó generar efectes directes quan s'incompleix.

Per això AICEC-ADICAE considera urgent que es reprengui la iniciativa que ja l'any 2018 es va adoptar en el Congrés dels Diputats, i que hauria d'aclarir que, en absència de transparència, el desequilibri que es genera converteix la clàusula afectada per aquesta situació en indiscutiblement abusiva, tal com a més va recollir en el seu moment el vot particular del magistrat Javier Orduña en la primera sentència del Suprem sobre l’IRPH.

En qualsevol cas la Directiva europea que regula les clàusules abusives ja assenyala en el seu article 4 que en la valoració de l’abusivitat d'una clàusula han de tenir-se en compte les circumstàncies (també les de caràcter col·lectiu) relatives a la contractació, en les quals l'existència o no de transparència és element clau, i d'on s'hauria de derivar aquest caràcter abusiu.

Mentrestant la confusió a la qual se sotmet a les persones consumidores s'incrementa, en l'ànim evident de limitar el número d'hipotecats que es llancin a reclamar uns drets que l'acte del TJUE de cap manera els ha negat, en benefici evident de les entitats que van comercialitzar préstecs amb l’IRPH com a índex de referència, i al mateix temps que falses associacions de persones consumidores busquen aprofitar aquesta situació per “fer negoci” a força d'emplaçar-les al “d'un en un” de les demandes individuals, i fins i tot amb bases jurídiques deficients, que no donen resposta global a un abús massiu.

Per entrevistes o qualsevol qüestió vinculada a la nota de premsa poden contactar amb el telèfon 607261951 o bé a través de l'email prensa@adicae.net per a declaracions del President d’ADICAE i de l'equip tècnic de l'Associació a través de videoconferència o per via telefònica.