Octubre de 2018

Aquest dijous, 18 d’octubre de 2018, s’ha publicat una nova sentència del Tribunal Suprem en la que es reinterpreta, de nou, la versió sobre a qui li pertoca pagar els Impostos d’Actes Jurídics Documentats (AJD) a l’hora de formalitzar un préstec hipotecari.

Des de l’any passat hem estat reclamat de manera col·lectiva i extrajudical la devolució de totes les despeses de formalització entre totes les persones associades que així veu voler participar. Ja sabem que fins a dia d’avui cap entitat financera ha mostrat cap motivació en fer complir la sentència de 2015 en la que s’establia l’abús de la clàusula sobre les despeses hipotecàries i fins a dia d’avui no sembla que hagi de canviar aquesta postura per part de la banca. Fet que no ens sorprèn en absolut.

Sabem que aquesta sentència està suscitant gran interès, però cal deixar certs aspectes ben clars per tal d’entendre, comprendre i desgranar el pa de la palla de tot allò que es pugui anar dient.

Ara com ara, no canvia res. La banca continuarà aplicant aquesta clàusula en les noves hipoteques i seguirà cap ficada en no retornar cap import de les despeses cobrades en anterioritat. No obstant, és cert que la sentència és una petita escletxa d’esperança en la lluita per aconseguir la devolució a les persones afectades, i el que és més important, establir un criteri comú que no permeti, en un futur, que aquests abusos continuïn aplicant-se de manera impune.

Amb la voluntat d’autogestionar-nos de la millor manera i que tothom pugui rebre la millor informació possible us volem fer un petit croquis de com està la lluita sobre les despeses en aquest correu. Paral·lelament, veureu que hem programat diferents atencions col·lectives (com mai hem deixat de fer-les) per tota Catalunya per comentar tots aquells dubtes i com ens organitzem perquè la lluita continuï.

Les sentències del Tribunal Suprem

Desembre de 2015, la sala 1ª del Tribunal Suprem (TS) declara que la clàusula sobre les despeses de formalització és abusiva. Ja que són unes despeses que se’ns imposen a les persones consumidores, sense poder negociar-les, i on la part interessada i que se’n beneficia és la banca.

Les principals despeses que se’n deriven de la formalització del préstec són: Gestoria, Notaria, Registre, Taxació i Impostos

Ara bé, el sistema financer, com sempre, fa cas omís d’aquesta sentència i no retorna cap de les despeses que se’n deriven i continua aplicant-les avui en dia.

Març de 2018, la sala 3ª del TS sentencia a favor de la banca, de nou, excloent l’impost d’AJD de les despeses de formalització. Aquest impost pot suposar dues terceres parts de la totalitat de les despeses de formalització, i per tant, si no s’inclouen en el retorn de les despeses, la barrera judicial provocarà que moltes persones no exerceixin els seus drets. Ja que en la majoria de casos els costos judicials superaran l’import pel que s’està reclamant. Evidentment, no es tractava d’una casualitat judicial.

Octubre de 2018, la mateixa sala del TS (la 3ª) rectifica la postura de principis d’any i afirma que l’AJD sí que l’hauria de pagar l’entitat financera al ser la beneficiaria del concepte que grava l’impost.

Com ens afecta la sentència?

Aquesta sentència ha aclarit que el beneficiari dels impostos dels AJD són les entitats financeres i per tant, es poden incloure dins la clàusula abusiva de despeses hipotecàries. No obstant, des del 2015 aquesta clàusula ja va ser declarada abusiva i la banca ha continuat obligant a les persones consumidores a pagar-les i no retornat ni un cèntim de les ja cobrades.

Llavors podem exigir que ens retornin totes les despeses?

Clar que sí!! No podem permetre que la banca sempre guanyi. Però cal dir que a dia d’avui encara ens posaran molts entrebancs en el camí. Com sempre el sistema financer espanyol individualitzarà el cas i no voldrà que es generalitzi. Per tant, buscarà que es presentin demandes individuals, analitzant cas per cas. Això implicaria la presentació d’uns 6 o 8 milions de demandes que cada persona hauria de pagar sense saber si el seu cas és exactament igual que el de l’última sentència i per tant, incorrent el risc de no guanyar la demanda.

Aquesta és la manera en que la banca li encanta treballar, individualitzar-nos i fer-nos agafar la por de que podem perdre diners. Per tant, saben que molta gent no els demandarà.

I què podem fer?

AICEC-ADICAE sempre ha defensat i defensarà la lluita contra els abusos del sistema financer des de la visió EXTRAjudicial i la lluita col·lectiva. Creiem que és la millor manera per obtenir els uns resultats que beneficiïn a tota la societat, i no a casos particulars. No obstant, el camí extrajudicial no sempre ens pot dur a les victòries que esperem. Per aquest motiu plantegem demandes judicials col·lectives, o agrupades, per fer front comú.

Perquè fem accions judicials agrupades/col·lectives?

Primerament, perquè no estem d’acord en aïllar-nos entre nosaltres mateixes com a un col·lectiu d’afectades pels mateixos abusos. Creiem en la cooperació comuna i la lluita compartida. A més, les accions judicials agrupades o col·lectives ens permeten que persones que quedarien excloses del sistema judicial (pels seus elevats costos) puguin exercir els seus drets que d’altre manera, segurament, no podrien. Cal dir també que aquestes accions judicials ens permeten, un cop finalitzades, evitar que la banca individualitzi els casos, ja que les sentències engloben una causa comuna que afecta a tota la ciutadania. És a dir, defensem l’estratègia judicial contrària a la banca.

Però m’han dit que les demandes individuals són més ràpides i efectives...

Tens raó, però no defensem aquesta via pels motius que hem explicat en l’anterior pregunta. Per aquestes demandes ja existeixen professionals del sector, advocades/ts, que t’ofereixen un servei personalitzat que en cap cas l’Associació podria assumir ni pretén cobrar.

Jo puc permetrem els serveis d’una advocada/t, perquè hauria de voler entrar en una demanda judicial col·lectiva o agrupada?

Les persones que fem possible AICEC-ADICAE participem en aquest tipus de demandes perquè creiem amb la lluita col·lectiva i amb la resolució comuna, no individual, dels conflictes. A més, participar de les demandes agrupades ens ajudes a que molta gent que quedaria exclosa del sistema judicial pugui exercir els seus drets amb uns costos simbòlics i més assumibles. Ja que no existeix afany de lucre.

Si tinc cancel·lada la hipoteca puc reclamar?

La sentència del desembre de 2015 declarava abusiva, i per tant nul·la, la clàusula de les despeses hipotecàries. La nul·litat de la clàusula afecta a les hipoteques cancel·lades. Si aconseguim que s’apliqui la nul·litat podrem reclamar. La sentència de l’octubre de 2018 no ha aclarit res d’això.

Si vaig la hipoteca fa més de quatre anys, ha prescrit?

La sentència del desembre de 2015 declarava abusiva, i per tant nul·la, la clàusula de les despeses hipotecàries. La nul·litat de la clàusula no afecta la FISCALITAT de la clàusula, aquesta és la estratègia que vol que seguim la banca, així només reclamaran les últimes hipoteques.

Des de l’Associació què hem fet?

2016

Iniciem atencions col·lectives i xerrades formatives per empoderar-nos sobre la nul·litat de les clàusules abusives. Exigim el compliment de la llei i les sentències del Tribunal Suprem que la banca no està complint.

També iniciem una campanya reivindicativa perquè el Govern faci complir aquesta llei.

2017

A principis d’any vam començar a recollir centenars de milers de reclamacions que vam estar enviant de manera agrupada durant quasi tot el 2017. Moltes de vosaltres de ben segur que veu participar d’aquesta campanya. La resposta va ser negativa, o ni va haver-hi resposta, per part de TOTES les entitats financeres (bé, el BBVA en molts pocs casos va estar oferint entre 400€ i 600€ per fer callar boques).

2018

Ja que les entitats financeres no volien resoldre el conflicte i les autoritats judicials espanyoles no semblaven molt disposades a donar suport a les persones, al mes de maig vam haver d’iniciar accions judicials. Havíem de portar el cas a Europa!

Fins al mes d’agost hem estat rebent milers de sol·licituds per entrar a aquestes demandes judicials. Més de les que ens pensàvem!! Les estem gestionant el millor que podem i poc a poc les anirem presentant totes elles. Durant aquest mes d’octubre, tot i que la nova sentència potser ens farà endarrerir una mica més el termini.

Si no has pogut participar en aquestes demandes, no et preocupis! De ben segur que hi haurà ampliacions o en presentarem de noves.

No et desconnectis de tota informació i activitats que anem realitzant ja que totes les novetats ens les anem comunicat per aquestes vies.

Les despeses com a lluita conjunta hipotecària

Paral·lelament, a la lluita per reclamar les despeses pagades en les hipoteques, no hem d’oblidar que aquest abús forma part d’un conjunt de pràctiques que les entitats financeres no han deixat d’aplicar.

Aquesta lluita la podem guanyar al Congrés dels Diputats en la nova llei hipotecària que està sobre la taula. Una llei que imposa Europa i que s’hauria d’haver aprovat el 2014, des de llavors totes les persones de l’Estat paguem 106.000,- € DIARIS com a multa.

Aquesta llei ha de contemplar qui paga què en les despeses hipotecàries, entre d’altres clàusules que ja han estat declarades abusives. Però l’esborrany actual no contempla res d’això. Hem de lluita i fer la pressió necessària a les institucions públiques perquè el Govern espanyol legisli segons les normatives europees i declarin en la nova llei que les despeses hipotecàries de formalització les ha de pagar la banca, que no es poden incloure clàusules sòl, no afavorir els desnonaments amb venciments anticipats, clarificar l’IRPH i les hipoteques variables, no permetre l’endeutament de més del 80%, no permetre la vinculacions d’altres productes... i un gran etcètera!!

Perquè la banca no sempre guanyi siguem solidàries, responsables i crítiques. Entre totes les persones serem més fortes i no deixem mai de formar-nos perquè no ens enganyin més.

Salut i lluita!!