Agost 2018

PER QUÈ NECESSITEM UNA REGULACIÓ PÚBLICA DELS SERVEIS BÀSICS BANCARIS?

Aquí us exposem algunes de les raóns

1) Rati elevat de punts de venta

2) Tancament d’oficines

3) Oficines com a punt de venta comercial agressiva

4) Garantir provisió de liquiditat

5) Exclusió financera

6) Servei bàsic monopolitzat

7) Regulació del sector privat o socialització dels serveis bàsics

Explicació dels punts:

- El mercat financer espanyol encara té a dia a d'avui una sobredimensió d'oficines. La més alta d'Europa (6'7 per cada 10.000 habitants).

- El nou model bancari està passant per la digitalització dels serveis i el tancament d'oficines. S’estan reduint despeses en aquells serveis que no aporten cap benefici monetari a l’entitat financera.

- Les oficines NO són cap punt d'atenció al client ni de servei. Les oficines són punts de venta i col·locació de productes tòxics amb pràctiques comercials molt agressives.

- Un compte corrent té l’obligatorietat de tenir associat el servei de garantir la aprovisionament de liquiditat dels seus clients/es. És a dir, poder fer operacions amb efectiu. Les entitats bancàries no estan garantint la provisió de liquiditat. Podrien instal·lar caixers mòbils i/o punts d'atenció itinerants.

- L’exclusió financera està afectant a aquelles persones que per falta d'alfabetització digital no poden operar amb el nou sistema bancari. També queden excloses aquelles persones que no poden complir amb les exigents obligacions del compte i no poden afrontar les múltiples i les més elevades comissions d’Europa.

- L'eliminació de les caixes locals i les fusions bancàries han deixat en mans de quatre grans empreses tot el mercat. Estan establint una sèrie de comissions monopolistes que podríem considerar abusives que no garanteixen un accés digne a un compte corrent ni a poder operar amb l'efectiu.

- Tenir accés a un compte corrent és ja, a dia d'avui, un servei bàsic com l'accés a la llum o l'aigua. Si les empreses privades no poden garantir aquest accés i fan un us inadequat de la posició de força: l'Administració Pública hauria de poder donar una resposta.

Algunes xifres:

8,6% de la població de la demarcació de Lleida, la menys densa en xarxes, viu en municipis sense cap oficina bancària,

30.473 persones de la demarcació de Barcelona han quedat sense sucursals pròximes durant els anys de la crisi econòmica,

456 pobles sense cap sucursal,

229.000 catalans no tenen accés a cap oficina bancària al seu municipi de residència La reducció de la xarxa d'entitats durant la crisi ha fet créixer el nombre d'afectats en més de 67.000 persones en set anys