En el passat butlletí de setembre ja vàrem exposar els propòsits i despropòsits de la nova llei hipotecària que el Congrés dels Diputats estava tramitant per complir amb les directives d'Europa. Directives que des de 2014 s'estaven incomplint per adaptar la normativa hipotecaria que en Espanya no es reformava des del 1946; i mentre no es modifiqui ni reformi per adaptar-la als nous temps, Europa sanciona a l’Estat espanyol i a tota la ciutadania a pagar 106.000 € diaris. Amb aquest motiu l'Associació va realitzar el 24 de novembre una Jornada Hipotecària a Madrid i el 13 de desembre a Barcelona en la que es van convidar a totes les persones associades que tinguessin interès a debatre la norma que el Govern pretén aprovar.

La nova llei vol acabar amb la falta de transparència dels contractes hipotecaris, però no assumeix la seva complexitat. I per tant, un contracte confús, ple de clàusules i vinculacions farà que el consumidor mitjà no l'entengui i no sigui clarificador. Ja que la transparència no és només escriure o signar conforme s'han entès totes les condicions generals del contracte, com pretenen que realitzem les persones consumidores en un futur. O negociar una clàusula no vol dir directament que s'estigui comprenent els efectes d'aquesta, i per tant, no pugui ser abusiva; com també es pretén fer amb la nova normativa. Amb aquesta finalitat en les jornades hipotecàries vam parlar del contracte “tipus”, senzill i igual, com a una possible solució a aquest problema.

A partir de la seva aprovació els bancs no podran vendre hipoteques “bonificades” amb les que a canvi de contractar una sèrie de productes extres, com targetes i assegurances, es redueix la quota mensual. No obstant, tot i semblar una bona notícia, la nova llei no especifica que si la persona consumidora no contracta algun producte extra que el banc vulgui, aquest no li prestarà els diners ni firmarà la hipoteca. Fet, que a la pràctica no solucionarà el problema de la venta forçosa i de pressió deslleial que les entitats financeres realitzen.

Un dels temes més conflictius ha estat la no modificació sobre el venciment anticipat de la que els bancs disposen en els contractes de formalització per cancel·lar un préstec hipotecari i iniciar un procés de execució hipotecària de manera unilateral i arbitrària. I és que la nova llei tan sols proposa que ara sigui una mica més llarga l'espera abans de que es pugui executar a la vegada que no obliga als bancs a emprar opcions paral·leles com la dació en pagament, reestructuració o la segona oportunitat. Pel que a la pràctica tan sols s'endarrereix allò inevitable, però amb un petit rentat de cara superficial.

A part, es pretén donar una importància suprema al paper del notari com a assessor financer que obligarà a les persones consumidores a firmar un document conforme se l'hi han explicat totes les condicions; minvant d'aquesta manera, la possibilitat de poder reclamar abusos en un futur. Cal esmentar, que molts notaris ja han mostrat el seu desacord en aquesta pràctica ja que no és la seva especialitat i tampoc els hi atorguen la potestat de poder dictaminar una clàusula com abusiva o no, ja que aquesta és una tasca per un jutge. Per tant, tan sols es tracta de posar nous impediments a les persones consumidores de cara a futures reclamacions.

Finalment, amb la nova legislació s'accentua la voluntat del Govern estatal d'iniciar una campanya forta pel canvi de les hipoteques variables a les fixes, que són les que actualment donen més interessos a les entitats bancàries.

Amb tot, es preveu una nova normativa feta a corra cuita per exigències d'Europa que no resol cap dels problemes de les persones consumidores en relació a la contractació de préstecs de garantia hipotecaria.