Defensa col·lectiva dels consumidors davant pràctiques abusives
imagen

Davant els abusos comesos pels bancs, Matilde Cuena Casas, Catedràtica de Dret Civil de la Universitat Complutense i editora del blog ¿Hay Derecho?, aborda la indefensió dels consumidors i la necessitat d'una tutela preventiva eficaç, per evitar situacions que els perjudiquin.

Text: Matilde Cuena, professora titular de Dret Civil a la Universitat Complutense / Redacció

Al consumidor se li poden reconèixer molts drets substantius, però per descomptat se li han d'atorgar mecanismes processals que possibilitin el seu exercici i en això ha fallat el legislador, al meu parer, premeditadament. La protecció del consumidor és merament nominal, per “cobrir l'expedient” amb les exigències de la UE i amb una regulació lamentable, dispersa que constitueix un autèntic trencaclosques normatiu inassumible gairebé pels professionals del dret. La nostra legislació segueix sent, fins i tot després de les reformes realitzades a impulsos del TJUE, clarament pro creditoris. (afavoriment a la BANCA)

Malgrat les reformes realitzades, la nostra legislació segueix sent pro creditoris, segueix afavorint a la banca

Resoldre el problema del control d'inclusió de clàusules abusives en contracte de préstecs hipotecaris no és la solució al problema del sobreendeutament hipotecari, el qual s'ha produït per una concessió irresponsable de crèdit per part de les entitats financeres que no han complert la seva obligació d'avaluar la solvència del deutor en la concessió de préstecs hipotecaris. No s'ha avaluat la capacitat de reemborsament del deutor i s'han concedit els préstecs tenint en compte el valor de taxació del bé donat en garantia, sobrevalorat per poder complir almenys nominalment amb les exigències de la Llei de Mercat Hipotecari. La finalitat és que tals actius poguessin servir pel refinançament de les entitats. Tot això, a la vista de l'organisme supervisor.

Si a això s'acompanya d'una legislació concursal clarament pro creditoris sense un adequat règim de segona oportunitat, que si bé no val per exonerar deute hipotecari, sí seria un instrument hàbil per resoldre el problema del deute pendent després de l'execució; amb un règim en el que el prestador irresponsable dispara amb “canons retallats”, no podent-se paralitzar l'execució de la garantia hipotecària després de la declaració de concurs del deutor quan es tracta d'habitatge habitual i mantenint un crèdit privilegiat al marge del seu comportament. El resultat està servit: relacions jurídiques desequilibrades d'alt risc pel consumidor que és condemnat a l'exclusió social quan es troba en impossibilitat de pagament de les seves obligacions per circumstàncies sobrevingudes.

La causa del desastre que hem viscut i seguim vivint es troba en un problema de comportament de les entitats. La recentment aprovada Directiva UE del 4 de febrer de 2014 ha dedicat especial atenció a aquesta obligació del prestador d'avaluar la solvència del deutor que no ha de basar-se predominantment en el valor de l'immoble. Afegeix una dada decisiva i és l'obligació del prestador de denegar el préstec davant un resultat negatiu del test de solvència, això sí, sense establir quin hagi de ser la sanció per incompliment de tal obligació, aspecte que deixa a l'arbitri dels Estats membres.

La causa del desastre que hem viscut i seguim vivint es troba en un problema de comportament de les entitats

Després de la famosa sentència de 14 de maig de 2013 (cas Azid) que ha permès al·legar el caràcter abusiu de les clàusules com a causa d'oposició en l'execució hipotecària i la possibilitat que el jutge apreciï d'ofici aquest abús. S'han parat execucions hipotecàries que no podrien haver-ho fet per una altra via. Indirectament el problema del sobreendeutament hipotecari s'ha temperat a través de la reforma d'una legislació que no era la seva causa directa.

El panorama legislatiu a Espanya quan emergeix la crisi financera era certament desolador: prestadors que no avaluen el risc generant un sobreendeutament massiu de particulars i que han actuat en situació de risc moral sense patir les conseqüències de la seva negligència, i prestadores que, a més, han infestat les escriptures de préstec hipotecari de clàusules abusives, conscients que el sistema de control judicial era summament deficient i favorable als seus interessos. El remei ha consistit a desnaturalitzar el procediment d'execució hipotecària, alguna cosa que pagarem tots. Les mesures han de ser diferents. He seleccionat diverses deficiències en el control de clàusules abusives que entenc han de ser esmenades per a una eficaç protecció del consumidor imposada per mandat constitucional en l'art. 51 CE. A la pràctica tenim un sistema que segueix sent pro creditoris que només aparentment protegeix al consumidor.

La necessitat de tutela preventiva eficaç

No hi ha un adequat control notarial i registral de clàusules abusives. La veritat és que el fet que la hipoteca es constitueixi en escriptura pública i la seva inscripció sigui constitutiva no protegeix al consumidor de la inclusió de clàusules abusives.

El problema resideix en que la declaració de si una clàusula és abusiva o no només pot dur-la a terme un jutge. La Directiva 93/13 comunitària no imposa als Estats membres necessàriament un control judicial, ja que es va limitar a establir uns objectius sense acotar els mitjans per a la seva consecució.

L'opció del legislador espanyol ha estat la del control judicial, el que fa que el sistema sigui en si mateix abusiu perquè exigeix un sobreesforç extraordinari del consumidor i en conseqüència fa que la seva protecció sigui de molt baix nivell.

A) Mitjançant el control notarial

Donada la posició d'inferioritat i desequilibri contractual en la que es troba el consumidor, la tutela eficaç serà la que es brindi al mateix moment de celebració del contracte, evitant haver d'acudir als tribunals per obtenir una declaració de nul·litat de les clàusules.

Els notaris només poden fer un control de clàusules ja declarades nul·les o bé per constar així en la llei en la famosa llista negra (arts. 85 i següents TRLCU) o per sentència judicial ferma pel coneixement de la qual el Registre de Condicions Generals de la Contractació és insuficient pel retard que acumula. No es poden valorar clàusules en les que calgui realitzar una ponderació i valoració en funció de les circumstàncies del cas concret.

La funció preventiva ha de funcionar i on funciona és en la formació del contracte perquè una vegada lliurades les prestacions, només un jutge podrà declarar la nul·litat, normalment davant un incompliment del deutor amb el que s'arribarà tard.

La Llei 1/2013 de 14 de maig preveu que l'escriptura pública hagi d'incloure una expressió manuscrita en els termes que determini el Banc d'Espanya en la que el prestatari manifesti que ha estat advertit dels possibles riscos derivats del contracte, sempre que es tracti de persona física i es tracti de préstec hipotecari sobre habitatge habitual.

La fórmula manuscrita és insultant pel deutor i notari i no garanteix un control d'inserció.

El legislador desaprofita la preparació d'aquests col·lectius que són funcionaris públics permetent la seva actuació la fase final quan ja una clàusula ha estat declarada abusiva, però no en la fase prèvia.

El notari té obligació d'informar a una de les parts respecte de les clàusules de les escriptures i prestarà assistència especial l'atorgant necessitat d'ella.

En vista de les nefastes conseqüències del deficient sistema de tutela preventiva, el Consell del Notariat ha creat l'ÒRGAN DE CONTROL DE CLÀUSULES ABUSIVES.

Quan un notari consideri que la clàusula del contracte pot ser abusiva (no les ja declarades nul·les) comunica aquesta circumstància a l'òrgan de control de clàusules abusives. Tal òrgan l'analitza i si considera que és abusiva es comunica al consumidor, a l'entitat, o fins i tot al Ministeri Fiscal perquè actuï.

Aquest tipus d'actuacions poden ser de gran ajuda perquè el legislador actualitzi la llista negra de clàusules abusives i és útil precisament en contractes de préstec hipotecari que es formalitzen en escriptura pública.

B) Mitjançant el control registral

Els registradors tenen les mateixes limitacions que els notaris recollides en l'art. 84 TRLCU. El seu control es centra en clàusules: nul·les per estar incloses en la llista negra dels arts. 85 i ss TRLCU, contràries a norma imperativa, declarades nul·les per sentència ferma inscrita en el Registre del CGC.

El control judicial no està renyit amb un control administratiu previ

És doctrina jurisprudencial consolidada que el control de clàusules abusives ha d'estendre's a les que estiguin afectades d'una causa directa de nul·litat apreciable objectivament perquè així resulta d'una norma que ho expressi sense entrar en circumstàncies del cas concret.

Els notaris i registradors han de rebutjar aquelles clàusules financeres si la seva nul·litat és declarada per resolució judicial ferma i aquelles el caràcter de les quals pot ser apreciat sense necessitat de fer valoració del cas concret.

Aquest control és insuficient i això ha provocat la desnaturalització del procediment d'execució hipotecària. És necessari establir un control de legalitat previ que pugui ser qüestionat judicialment. Em sembla una proposta que necessàriament ha de valorar-se. El control judicial no està renyit amb un control administratiu previ.



Des d' volem que participis en la teva defensa i en la defensa organitzada de tots els consumidors. Com més siguem, amb més força defensarem els nostres drets! Contacta amb nosaltres i envia'ns un e-mail amb les teves propostes de participació.

en imatges

Últimes fotos de la galeria

Calendari d'activitats al gener
Nou programa d'Alfabetització Digital
Bon Nadal i pròsper any nou a tots els nostres socis i sòcies
Jornada sobre el crèdit
Celebració de la nostra tradicional Copa de Cava
Jornada el Crèdit a debat

Actualment hi ha 289 fotografies a la Galeria d'Imatges.

Accedir a la Galeria d'Imatges

Segueix l'actualitat i participa en les nostres xarxes socials

Serveis de l'Associació

Asesoría on-line

Assessoria d'
Faci les seves consultes a través de correu electrònic amb total confidencialitat al nostre equip d'assessors i rebi resposta en un temps rècord.

ADICAE - Asociación de Usuarios de Bancos, Cajas y Seguros de España
ADICAE Servicios Centrales: c/Gavín, 12 local, 50001 ZARAGOZA (España).
N.I.F. G50464932. Inscrita con el N° 5 en el registro de Asociaciones de Consumidores del Instituto Nacional de Consumo de España. Email