15/06/14. El Parlament de Catalunya portarà a la Fiscalia de l'Estat les compareixences, documentació i conclusions de la comissió de Caixes. Tal i com va explicar AICEC-ADICAE quan hi va comparèixer el passat desembre, el text reconeix l'estafa en la comercialització de les preferents, la mala gestió dels directius de les entitats i la manca de control i supervisió de la seva activitat per part d'organismes com el Banc d'Espanya o la Comissió Nacional del Mercat de Valors. No obstant això, la crítica no és ferma amb el que la Generalitat podia haver fet a través del Codi de Consum de Catalunya i no reconeix la perversió dels arbitratges a les preferents. El text també cita la necessitat d'una llei de segona oportunitat per frenar les execucions hipotecàries però cal recordar que la proposta de l'Associació per regular les clàusules sòl, causa de molts dels impagaments, va ser rebutjada en la regulació del Codi de Consum de Catalunya. A més, no és prou ferm en l'exigència de responsabilitat penal.

Al llarg del darrer any la Comissió d'Investigació sobre les Possibles Responsabilitats Derivades de l'Actuació i la Gestió de les Entitats Financeres i la Possible Vulneració dels Drets dels Consumidors ha escoltat prop de cent responsables de les antigues caixes d'estalvi, a més de gestors de diferents òrgans de supervisió, càrrecs polítics i representants de les persones consumidores com AICEC-ADICAE. La comissió es va crear amb l'objectiu d'investigar si hi ha hagut negligències en el procés de reestructuració de les entitats i si s'han vulnerat els drets dels consumidors. El text aprovat ha estat consensuat entre ERC i CiU amb la inclusió d'algunes aportacions del PSC i ICV i es presentarà a la Fiscalia de l'Estat.

Les preferents no només van ser una estafa sinó que els arbitratges no són nets

La comissió posa de manifest que “hi ha hagut un procediment en l'emissió i comercialització de participacions preferents que podria complir els requisits d'allò que pot ser considerat una estafa” i també la “falta de rigor en l'emissió i comercialització”. D'aquesta manera es reconeix el que l'Associació ha defensat al llarg dels darrers anys pel que fa a la manca de transparència en la informació facilitada en la comercialització.

La llei concursal i regular les clàusules abusives: mesures per frenar el drama hipotecari

Un altre dels elements que va apuntar AICEC-ADICAE en la seva compareixença era l'abús de les entitats en la concessió de crèdits hipotecaris. La comissió posa de manifest que, tot i que algunes condicions eren conegudes i consentides per la clientela, “eren perjudicials per a aquesta, ja que tot i que el finançament del 100% del valor de l’habitatge o l’absència d’aval per a rebre el crèdit hipotecari facilitava l’accés a l’habitatge per part de la clientela, en el moment en què aquest no podia fer efectiu el pagament de la quota s’activaven una sèrie de mecanismes que han portat a un gran nombre de desnonaments”. També destaca “l’agressiva política comercial de les entitats bancàries, provocada per l’elevada competència en el mercat immobiliari i pels grans marges comercials que generava en els balanços de les entitats, va fer reduir a la mínima expressió el control dels riscos en l’atorgament d’aquests productes financers”.

Aquestes propostes són correctes però no suficients i seria bo, tal i com va plantejar AICEC-ADICAE, una reforma de la llei concursal -completament ineficaç tal i com funciona avui ja que només està pensada pel tràfic mercantil- amb objectiu doble: d'una banda, establir un procediment tutelat que eviti la pèrdua de l'habitatge a la primera de canvi i, d'un altra banda, evitar que al consumidor se li segueixi reclamant un deute impagable.

El Codi de Consum de Catalunya també tenia eines per actuar contra les males pràctiques de les entitats

La falta de control i de supervisió és un altre dels punts destacats que presenta el text i que l'Associació també va constatar. La comissió conclou que “el Govern d’Espanya va intervenir en el sistema financer des de l’esclat de la crisi financera amb un retard considerable“ i que “el Banc d’Espanya no va garantir suficientment l’establiment de polítiques de risc per part de les entitats financeres que evitessin una valoració adequada del risc assumit en les estratègies de creixement que havien seguit”. Tot i així, La comissió excusa en certa manera la capacitat d'actuació de les autoritats de la Generalitat perquè “van realitzar una tasca de control del sistema financer de Catalunya en termes ajustats a les seves limitades competències”.

Les fundacions bancàries han de mantenir l'essència de lligam social i territorial

Un altre dels punts tractats en aquesta comissió ha estat el procés de conversió de les caixes d'estalvi en bancs. A les conclusions, el text recomana “la inclusió de clàusules d’impacte i de compromís social en els acords i normativa que regulin els processos de reestructuració bancària que rebin ajudes públiques”. L'Associació exigeix que no es perdi l'essència fundacional de les caixes pel que fa al lligam social i territorial i lamenta la retallada en obra social duta a terme.

LLEGEIX LA NOTÍCIA AMPLIADA AL SEGÜENT ENLLAÇ: