A la impunitat per als responsables de l'escàndol se suma la tardança del procés, la sentència del qual arriba més de 8 anys després del seu inici.

Els equips jurídics d’ADICAE analitzen la resolució judicial i les contradiccions que conté i apunten a un possible recurs.

ADICAE considera paradoxal una sentència que arriba gairebé 8 anys i que absol els principals culpables que, valent-se de totes les argúcies possibles, van ometre informació als inversors per a assegurar-se el capital necessari en la seva sortida a borsa en perjudici dels petits estalviadors que van donar per bona aquesta informació rebuda.

En roda de premsa el President d’ADICAE, Manuel Pardos, ha destacat que “estem davant una sentència històrica, però per la impunitat que estableix enfront de la catastròfica fallida de Caja Madrid i altres sis caixes d'estalvi més i el corresponent mal causat a gairebé 400.000 petits i petites estalviadores que van veure com els seus estalvis van ser compromesos”.

Segons Manuel Pardos, “els afectats només van rebre l'1% i no l'interès legal del 4% i molts encara no han cobrat per un procediment d'arbitratge truculent que el senyor Goirigolzarri va orquestrar perquè tenia les de guanyar".

"Aquesta sentència, que arriba de manera inoportuna, posa de manifest els problemes d'una justícia lenta, en un procés que ha estat poc transparent. Des d’ADICAE no deixarem que quedi impune el delicte i volem que hi hagi justícia amb els afectats; que es faci justícia real, econòmica, social i jurídica”, explica Manuel Pardos, qui ha destacat que "no pot quedar-se sense esclarir i amb mil contradiccions un fet tan greu com aquest".

Per part seva, Luis García Perulles, membre del Consell Jurídic d’ADICAE i lletrat del procés de Bankia de l’associació, considera que “de manera insòlita aquesta sentència dóna més crèdit als perits de la defensa i als acusats que als perits judicials que va nomenar el Banc d'Espanya i que no responien a gens d'interès, la qual cosa sembla il·lògica”.

“Ha quedat demostrat que hi havia unes deterioracions ocultes de Bankia posades de manifest pels perits del Banc d'Espanya que declaren que va haver-hi fraus comptables patents i en la sentència que ha sortit avui no es pronuncia sobre això”, ha afegit.

“És tan cridaner com estrany que la sentència atorgui ‘carta de naturalesa’ a la supervisió de la sortida a Borsa per part del Banc d'Espanya i la CNMV al mateix temps que menysprea els informes pericials realitzats per tècnics del supervisor bancari”.

Per a Luis García Perulles, aquesta sentència ataca els perjudicats, els quals culpa de no ser rescabalats perquè “no es van posar d'acord amb l'entitat quan en realitat els haurien d'haver rescabalat amb tots els interessos i no sols el capital invertit”.

“La sentència és a més paradoxal perquè contradiu a la Sala civil del Suprem, que en 2016 va sentenciar que el fullet d'informació sobre la sortida a Borsa no contenia la suficient informació sobre el valor de la companyia, la qual cosa contradiu el dictaminat avui en la sentència. L'Alt Tribunal establia que el fullet era decisiu perquè els accionistes avaluessin la inversió, però que la informació continguda era inexacta”.

Davant aquesta primera anàlisi, els equips jurídics d’ADICAE estan valorant la possibilitat de recórrer la sentència, davant un escàndol en el qual les persones consumidores van veure com les seves caixes d'estalvi entraven en fallida, i on els diners públics no seran recuperats.

VEURE AQUÍ DECLARACIONS DEL PRESIDENT D’ADICAE

A més, si ho estimen oportú poden accedir al resum de les principals qüestions de la querella presentada per ADICAE davant Bankia.

DESCARREGAR AQUÍ EL RESUM DE LA QUERELLA

Per a entrevistes o qualsevol qüestió vinculada a la nota de premsa poden contactar amb el telèfon 607261951 o bé a través de l'email prensa@adicae.net per a declaracions del President d’ADICAE i de l'equip tècnic de l'Associació a través de videoconferència o per via telefònica.

Amb aquesta primera demanda col·lectiva ADICAE llança una ofensiva davant del creixent abús de les denominades “targetes revolving”, que prosseguirà amb accions judicials enfront d'altres entitats reclamant la nul·litat de les condicions imposades a les persones consumidores que generen una espiral de deute.

L'Associació crida les persones consumidores afectades a sumar-se a les accions impulsades per ADICAE i llança una campanya d'informació per a tots els titulars d'aquesta mena de targetes tant en xarxes socials com mitjançant assemblees virtuals i un nou servei per videoconferència d'orientació i assessorament en matèria de sobreendeutament (www.adicae.net).

El passat 17 de setembre ADICAE va presentar en els jutjats mercantils de Madrid la primera demanda col·lectiva sol·licitant la nul·litat de les clàusules d'interessos dels contractes de targeta de crèdit tipus revolving contractades amb Citibank, Bancopopular-e, Barclaycard i Wizink per falta de transparència a l'hora de ser comercialitzades.

En la demanda, que s'exercita en defensa dels interessos de tots els usuaris afectats, es persegueix tant impedir que es continuïn aplicant les condicions abusives en els contractes en vigor com rescabalar a totes les persones consumidores restituint-los les quantitats indegudament pagades de més.

Segons recull ADICAE en la seva demanda, les targetes revolving comercialitzades per Wizink Bank escapen del control de transparència i han estat ofertes als consumidors a través d'una política de comercialització agressiva, provocant un greu perjudici a aquests en cobrar, en moltes ocasions, més del doble de la quantitat que es va sol·licitar.

ADICAE considera que els usuaris que han contractat aquestes targetes de crèdit tipus revolving es veuen afectats per la imposició d'unes clàusules poc transparents que provoquen un important desequilibri entre les obligacions i drets de l'entitat i les persones consumidores.

A la demanda col·lectiva interposada enfront de Wizink li seguiran accions judicials contra totes aquelles entitats que han comercialitzat i mantenen aquest tipus de targetes amb condicions abusives, amb l'objectiu de restaurar els drets de les persones consumidores.

D'aquesta manera a més, ADICAE persegueix corregir els greus riscos de sobreendeutament que el caràcter abusiu de molts d'aquests productes generen entre les persones consumidores, d'especial rellevància en el moment actual, en un context de crisi econòmica derivada de la sanitària.

Davant l'obscurantisme imperant en la contractació d'aquests productes financers, resulta impossible que la persona consumidora pogués conèixer amb precisió quina era la transcendència real i econòmica d'allò al que s'estava comprometent. Tal com ADICAE ha comprovat a través de centenars de reclamacions, gairebé el 50% dels usuaris i usuàries desconeix les condicions reals d'aquests productes financers, al no ser-li informat prèviament del cost dels interessos dels diners disposats. No obstant això, la recent Ordre Ministerial aprovada per Economia tampoc dóna solució al problema de fons, al no limitar de cap manera el caràcter abusiu dels interessos.

Durant els últims anys l'Associació ve advertint de les males pràctiques d'entitats financeres que, a través del ganxo publicitari de pagar les seves compres còmodament i en petites quotes, oferien productes amb interessos abusius, generant un veritable parany per a les persones consumidores. Per això ara des d’ADICAE es fa una crida als consumidors afectats perquè se sumin per lluitar de manera col·lectiva contra aquest frau i reclamar els seus legítims drets (https://colectivos.adicae.net/plantilla.php?id=83).

DESCÀRREGA LA BESTRETA DE LA DEMANDA

Per a entrevistes o qualsevol qüestió vinculada a la nota de premsa poden contactar amb el telèfon 607261951 o bé a través de l'email prensa@adicae.net per a declaracions del President d’ADICAE i de l'equip tècnic de l'Associació a través de videoconferència o per via telefònica.

AICEC-ADICAE espera que el desenvolupament d'alguns d'aquests acords millori, d'aquí fins a les pròximes Juntes Generals d'Accionistes, respecte als drets i millores per a tota la clientela de la nova entitat i en particular per als petits estalviadors-accionistes

Malgrat el text i presentació del "projecte comú de fusió" fet públic avui, i encara que paradoxalment el Sr.Goirigolzarri ha insistit en els "valors compartits" de totes dues entitats (suposadament el caràcter social de les antigues Caixes d'Estalvis origen d'aquestes dues grans entitats) i igualment en la "inclusió financera" i el treball per a la societat de la nova entitat després de la fusió, el conjunt dels acords dissenyen només una entitat bancària més competitiva i rendible en l'actual mercat financer espanyol i europeu.

D'altra banda el Sr. Gortázar, més lligat tradicionalment a una caixa d'estalvis com La Caixa, només va insistir en els tradicionals "mantres" bancaris de "clients, canals i productes per a crear valor", estalvi de costos, i sanejaments, en aquest últim concepte sense cap referència als gravíssims problemes amb la seva clientela que arrosseguen Bankia i CaixaBank i que ara com ara no anuncien el seu sanejament per a un resultat de marca molt més lligat a la clientela, a la qual només es refereixen com a serveis financers clàssics amb alguna referència a la innovació tecnològica.

El President d’ADICAE, Manuel Pardos, expert reconegut en els temes relatius a les Caixes d'Estalvis de les quals va ser Conseller com a representant dels clients en l'època de les primeres lleis democratitzadores (i que va donar orígen a ADICAE), ha reiterat el posicionament de l'Associació de donar suport a la fusió recordant "que l'origen social i popular de les 18 caixes d'estalvis integrades en Bankia i CaixaBank obliga a renovar els valors ètics i socials que van representar les Obres Socials de les caixes, el seu ampli patrimoni i herència, i a mantenir el seu lligam a través de les Fundacions dels bancs-caixes com a accionistes significatius socials de l'entitat, al costat dels 750.000 petits estalviadors accionistes ja tradicionals d'aquestes entitats que, conformement a les previsions normatives sobre la implicació a llarg termini dels accionistes i altres connexes, suposen un gran valor de les societats de capital que ha de ser reconegut".

D'altra banda Manuel Pardos ha cridat l'atenció els "nous-vells" dirigents del Consell d'Administració de la nova CaixaBank sobre la ineludible necessitat de transformar les formes de relació amb la clientela i les persones consumidores, atès que mantenir les mateixes fórmules, visions i estratègies del passat genera el risc que l'entitat resultant de la fusió frustri totes les expectatives generades. "La consideració de la clientela en els acords de fusió i en la presentació pública de la futura nova entitat no ha tingut en el màrqueting de la presentació els analistes ni en la roda de premsa més que una consideració de mera clientela en el sentit bancari tradicional, la qual cosa no representa la innovació i la nova relació que avui s'exigeix a les grans entitats amb la seva base social, màximament quan la pròpia Llei de Defensa de la Competència implica la defensa dels clients-consumidors i que la CNMC avaluï abans de donar el seu vistiplau en quina mesura les eficiències reeixides amb la fusió són traslladades als consumidors en la forma d'una major o millor oferta i de menors preus", ha afegit el President d’ ADICAE.

Com és conegut ADICAE té una àmplia representació en les Juntes Generals de totes dues entitats i està preparant activitats que han començat ja per a mobilitzar a aquesta gran massa de petits estalviadors accionistes que com ha destacat Manuel Pardos, "encara que constitueixen un elevadíssim número i representen un capital social rellevant, desgraciadament no té presència eficaç en les Juntes Generals"

Per a entrevistes o qualsevol qüestió vinculada amb la nota de premsa poden contactar amb el telèfon 607261951 o bé a través de l'email prensa@adicae.net.

D’acord amb el Manuel Pardos, President d’ADICAE: "les cinc claus exigides per ADICAE han de ser recollides en el projecte de fusió i els acords que s'aconsegueixin avui".
CONSULTA LES CINC CLAUS AQUÍ

Davant els esdeveniments que es preveuen en el dia d'avui pel que fa a la fusió de Bankia i CaixaBank, AICEC-ADICAE està a la disposició dels mitjans de comunicació interessats per a oferir valoració sobre el possible acord.

"Els acords que aconsegueixin avui els Consells d'Administració de CaixaBank i Bankia deuen necessàriament garantir un avanç en els drets dels clients i consumidors, respectar al gran "petit accionariat" present en totes dues entitats (gairebé 750.000 estalviadors) i assegurar una major o millor oferta i menors preus", ha destacat avui el President d’ADICAE, Manuel Pardos. En aquest sentit, ha recordat que els assenyalats acords "es veuran subjectes a la valoració de les respectives Juntes d'Accionistes, en les quals el repte és aconseguir que els legítims drets dels petits accionistes estalviadors es vegin atesos, i a la decisió de la CNMC, que segons la Llei haurà de valorar en quina mesura les possibles eficiències de la fusió es traslladaran als consumidors"

Manuel Pardos, qui recorda que ADICAE va sorgir inicialment com a resposta als abusos en el Govern de les extintes Caixes d'Estalvis (18 de les quals van ser absorvidas per CaixaBank i Bankia), ha dit que "aquest pas endavant en el procés de concentració que es va iniciar amb la "liquidació" de les Caixes d'Estalvi hauria de ser un punt d'inflexió en les relacions de la banca amb la clientela, donant lloc a un gir profund en la forma en què l'entitat resultant considera i tracta els consumidors". Sobre aquest tema ha afegit que "una nova gran entitat que neixi arrossegant sense solució els greus abusos comesos a milions de consumidors afrontaria un hàndicap que impediria el necessari restabliment de la confiança dels consumidors i la ciutadania en el conjunt del sector".

ADICAE com a associació més representativa dels usuaris de serveis bancaris i dels petits accionistes estalviadors, ha estudiat i analitzat les possibles conseqüències per als més de 21 milions de clients que es veuran afectats per la fusió de les dues entitats. Per això, l'Associació vigilarà les mesures que es duguin a terme a través de la fusió, perquè els 743.000 petits accionistes estalviadors resultants de la fusió vegin reconeguts els seus drets i que les seves posicions siguin tingudes en compte en les Juntes Generals.

A més, ADICAE continuarà defensant els drets de les persones consumidores perquè després de l'actual procés de concentració bancària es reparin els múltiples abusos i fraus als consumidors comesos per part de les dues entitats citades pels casos de preferents, clàusula terra, revolving, despeses hipotecàries, IRPH, etc. que continuen sense solució.

AICEC-ADICAE valoraria positivament i defensaria fins i tot el vot favorable en les Juntes Generals, que són les que han d'aprovar real i jurídicament la fusió entre totes dues entitats, sempre que es respectin els drets de les persones consumidores.

 L'Associació, que representa a desenes de milers de socis i sòcies clients i a diversos milers de petits i petites estalviadores accionistes de les antigues caixes d'estalvis integrades, donarà suport a la fusió sempre que els interessos de les persones consumidores i petites estalviadores i accionistes es vegin reflectits netament en el qual serà sens dubte el primer gran banc espanyol.

Barcelona. 16 de setembre de 2020. La Junta Directiva Nacional d’ADICAE ha analitzat el procés de fusió des del primer moment en el qual es va anunciar i, després de les consultes a sectors representatius dels seus socis, clients de CaixaBank i Bankia i petits estalviadors accionistes, exigeix que, els acords de fusió entre els dos Consells d'Administració actuals de Bankia i CaixaBank, continguin almenys els següents aspectes en benefici dels milions de clients i persones consumidores de totes dues entitats:

1) Que la nova entitat neixi sanejada dels greus problemes que arrosseguen tant Bankia com CaixaBank amb una part important de la seva clientela en els coneguts temes de clàusula terra, IRPH, despeses hipotecàries, targetes revolving, i fins i tot en algun cas de les preferents, comprometent-se a arbitrar solucions extrajudicials que satisfacin i reconciliïn als clients amb la nova entitat, restaurant la confiança de la clientela en general, avui profundament deteriorada.

AICEC-ADICAE, que està organitzant activament els seus socis i sòcies i petits estalviadors-inversors, vigilarà estretament que tots els serveis financers contractats pels usuaris de cadascuna de les dues entitats no es vegin modificats de manera unilateral després de la fusió i amb perjudici per a ells.

2) El respecte absolut, com està determinat jurídicament en la legislació de fusions i de protecció de les persones consumidores, als drets i condicions contractuals de tota la clientela, comprometent-se a més, al fet que la nova entitat ofereixi nous avantatges i beneficis a la gran massa de persones consumidores i usuàries clients.

3) Que pel que fa als petits estalviadors-accionistes (570.000 en el cas de CaixaBank i 173.000 en el cas de Bankia) i els futurs que, sens dubte, recollirà la nova entitat, vegin respectats els seus legítims drets en l'equació de bescanvi sense supeditar-se al dels grans accionistes actuals i tinguin garantit alhora el funcionament transparent i participatiu, encara que no siguin el principal capital dinerari, però sí un gran capital social de les societats cotitzades.

4) Coneixent l'origen de la nova entitat que sens dubte recull el capital i el patrimoni de nombroses i principals caixes d'estalvis, de les quals encara ara, com en el cas de la Fundació Social de La Caixa però no en les antigues caixes integrades en Bankia, la nova entitat hauria de respectar a les fundacions socials de totes les caixes integrades, implementant algun sistema de finançament que permeti la supervivència d'aquestes importants institucions de l'obra social de les caixes d'estalvis. Per a l'Associació, els moviments en el sector bancari són una ocasió perquè es revisi la figura de les fundacions bancàries resultants de la conversió de les caixes d'estalvis en bancs, reforçant la perspectiva social i la participació de les persones consumidores i la societat civil en aquestes fundacions.

5) AICEC-ADICAE demana al Govern espanyol i en particular al Ministeri d'Economia, òrgan que deu finalment autoritzar la fusió, així com al Banc d'Espanya, Comissió Nacional del Mercat de Valors i especialment a la Comissió Nacional dels Mercats i la competència, que garanteixin plenament els drets i els interessos de les persones consumidores en aquesta fusió.

Per consegüent, fa una crida a totes les persones consumidores, clients de totes dues entitats que seran afectades per la fusió perquè s'agrupin en la plataforma CaixaBank-Bankia a través de la seva pàgina web www.adicae.net i de les seves oficines en tota Espanya.

ADICAE demana al Jutjat Mercantil 1 de Badajoz que mantingui la pregunta a Europa sobre les despeses hipotecàries i incorpori consulta sobre la interpretació assumida pel Tribunal Suprem.

Donat el caràcter nul de la clàusula genèrica de despeses, l'Associació manté que les entitats bancàries han d'indemnitzar o rescabalar al consumidor totes les despeses hipotecàries, inclòs el IAJD.

Després que el Tribunal Europeu es pronunciés el passat 16 de juliol sobre la nul·litat de la clàusula que imposa les despeses de formalització d'hipoteca i oferís una interpretació sobre la devolució d'aquestes, el Tribunal Suprem va dictar sentència en la qual continua denegant la devolució de gran part d'aquestes despeses. Davant aquesta situació, i en el marc de la qüestió prejudicial que ADICAE va impulsar i que va ser elevada pel Jutjat del Mercantil 1 de Badajoz al TJUE, els magistrats europeus han preguntat si aquesta consulta es manté, i en aquest cas hauria de tornar a pronunciar-se sobre aquest tema.

ADICAE considera necessari mantenir viva la batalla judicial perquè la Unió Europea es pronunciï sobre la pràctica generalitzada de la banca d'imposar a les persones consumidores el pagament de l'aranzel notarial i del IAJD en el moment de la formalització d'hipoteques, i aclareixi la interpretació que el Suprem ha assumit sobre aquest tema després del pronunciament del TJUE.

D'aquesta manera, ADICAE planteja al Jutjat del Mercantil 1 de Badajoz la necessitat de mantenir la consulta al TJUE ja admesa, incorporant a la mateixa la petició de pronunciament respecte del recent dictamen del Tribunal Suprem. Per això, l'Associació ha presentat al·legacions davant aquest jutjat en el procediment de les qüestions prejudicials elevades a Europa sobre accions col·lectives contra Cajalmendralejo i Liberbank, en entendre que si una clàusula ha estat declarada nul·la per abusiva, la distribució de les despeses va en contra del dret de la UE i la seva legislació.

Les qüestions prejudicials van ser impulsades per ADICAE en una demanda col·lectiva, per la qual el Jutjat de Badajoz va preguntar al TJUE si a més de les despeses de notaria i registre s'han de retornar als consumidors també les despeses de taxació i l'impost (IAJD).

Segons ADICAE, l'última sentència del TJUE d'aquest mes de juliol avala les seves pretensions: si la clàusula genèrica de despeses és nul·la, l'entitat bancària ha d'indemnitzar o rescabalar al prestatari consumidor totes les despeses hipotecàries, entre ells també els notarials i l'Impost d'Actes Jurídics Documentats.

En aquest sentit, l'Associació insisteix que el pagament del IAJD ve impost en una clàusula predisposada i no negociada, la qual és declarada nul·la per abusiva. Per tant, sol·licita la seva expulsió i la restitució íntegra al prestatari de les despeses indegudament pagades per aquest.

Aquesta reivindicació d’ADICAE s'empara en l'absència en el dret nacional d'absolutament cap norma que “imposi” al consumidor el pagament de cap de les despeses que s'inclouen dins de la clàusula genèrica de despeses.

Respecte als aranzels notarials, fins i tot entenent que els interessats en la intervenció del notari són prestador i prestatari, no ens trobem davant una norma imperativa, sinó davant una decisió salomònica d'adjudicar per meitat a totes dues parts el pagament d'aranzel notarial.

ADICAE, que va interposar l'any passat més de 100 demandes col·lectives reclamant la nul·litat de la “clàusula de despeses” i la devolució íntegra de totes les despeses i impostos, fa una crida a les persones consumidores a no renunciar als drets.

La crisi del Covid-19 s'ha traduït en un augment de l'activitat dels anomenats inversors minoristes, petits estalviadors, que entren en el mercat en un moment de gran incertesa.

Tal com venia detectant ADICAE, gràcies als nous canals no presencials de comunicació oberts durant la pandèmia, via WhatsApp al número 660175964 o el correu electrònic consultas@adicae.net s'està produint un augment significatiu en el nombre i l'activitat dels petits estalviadors, confirmat ja per les autoritats europees en la matèria i motivat sens dubte pel context actual provocat per la propagació del coronavirus Covid-19 i el seu impacte innegable en l'economia i mercats financers de tot el món.

La incertesa que engloba el mercat actual, amb alta volatilitat, lluny d'espantar al petit estalviador ha provocat una reacció activa en molts d'ells que es tradueix en un increment d'operacions. Des d'aquesta associació es vol recordar que precisament aquesta alta volatilitat es tradueix en un augment de riscos de mercat, per la qual cosa s'aconsella una dosi extra de prudència a l'hora d'acostar-se a les diferents ofertes d'inversió.

Sens dubte, aquest augment en l'activitat inversora ha provocat un correlatiu increment de l'oferta i, lamentablement, no tota compleix amb tots els requisits necessaris que protegeixen al consumidor, donant peu a ofertes d'inversió enganyoses i a una nova irrupció de «quiosquets financers» que escapen als controls que imposa la normativa.

Com no podia ser d'una altra manera, des d’ADICAE, més enllà d'alertar dels riscos de la situació actual dels mercats sense precedent, s'insisteix en la necessitat que els actors principals del mercat financer atenguin les normes de conducta marcades per la normativa MiFID II, perquè el moment requereix un estricte compliment de les mateixes com a reforç de la protecció dels drets dels ciutadans i, més encara, quan parlem de petits estalviadors amb poca experiència a l'hora d'invertir i, potser, sense els coneixements necessaris per a autoprotegir-se.

OPERAR NOMÉS AMB EMPRESES AUTORITZADES

En aquesta línia de prestar especial vigilància a les empreses de serveis d'inversió, des d’ADICAE es vol recordar que només les empreses autoritzades (societats i agències de valors, societats gestores de cartera, EAFI, bancs i caixes d'estalvis…) estan sotmeses a les normes que regulen els mercats de valors, com la MiFID II, a més dels conseqüents controls dels organismes supervisors ( Comissió Nacional del Mercat de Valors -CNMV- i Banc d'Espanya).

En paral·lel, una empresa no autoritzada, no registrada en la CNMV ni en el Banc d'Espanya, escapa del control d'aquests, ni tindrà acreditats uns requisits mínims per a l'exercici d'aquesta activitat i, la qual cosa redunda en el perjudici per als inversors, no estan adherits al Fons de Garantia d'Inversions o de Dipòsits, per la qual cosa aquests no estan protegits en cas d'insolvència de l'entitat no autoritzada.

L'Associació destaca que els crèdits al consum són a Espanya un 40% més cars que la mitjana europea a l'inici del curs escolar.

El cost de finançar les despeses de l'inici del curs escolar i els abusos en targetes de crèdit, revolving, i crèdits ràpids augmenten el risc d’endeutament de les famílies en un context agreujat per la crisi sanitària i econòmica provocada per la COVID-19.

Segons ha comprovat ADICAE, les dades del Banc d'Espanya mostren com a Espanya els crèdits al consum, i per tant també el finançament de la denominada “tornada a l’escola“ són un 40% més cars que la mitjana de la Unió Europea. En concret, mentre els bancs espanyols de mitjana ofereixen crèdits al consum amb un 8,01% TAE, els bancs europeus ofereixen crèdits a un 5,72%. I si parlem d'operacions a termini entre 1 i 5 anys, la diferència és més crítica; la mitjana del tipus d'interès estaria en un 7,68%, un 62,7% per sobre de la mitjana de la UE (4,72%).

L'Associació considera que aquest 2020 la costa de setembre, causada principalment per les despeses vinculades a la tornada a l’escola, es veurà agreujada per la crisi sanitària i econòmica provocada per la COVID-19, obligant moltes famílies a sol·licitar crèdits per a assumir les despeses.

Per a Manuel Pardos, President d’ADICAE, “l'augment del crèdit per a finançar les despeses s'accentua amb l'inici del curs escolar, de manera que l'especial mancança d'aquest finançament a Espanya, afegida al recurs de molts consumidors i famílies a targetes revolving i de crèdit, crèdits ràpids, etc, productes financers que estan associats a elevats interessos que submergeixen als consumidors en una espiral d’endeutament, configuren una situació en la qual la prevenció, cauteles a prendre i informació dels consumidors adquireix una especial rellevància”.

Per aquest motiu ADICAE ha posat en marxa un ampli projecte de prevenció i resposta als riscos d’endeutament familiar en la “nova normalitat”, mitjançant el qual i a través de les activitats, estudis i iniciatives que ho componen, es faran arribar als consumidors la formació, informació i eines necessàries per a prevenir situacions d’endeutament execessiu i abús i per a respondre eficaçment a les mateixes quan s'hagin produït.

Per això, ADICAE recomana fer solament un ús puntual del crèdit, realitzant la devolució en els terminis més reduïts que resultin possible, comparant, informant-se i evitant caure en ofertes enganyoses que sota aparents facilitats de concessió i pagament encobreixen interessos desproporcionats.

En molts casos, per a l'Associació, l’endeutament excessiu ve afegit amb l'ús de targetes de tipus revolving i la falta de transparència a l'hora de contractar aquests productes financers. “Prop del 50% dels consumidors, segons hem comprovat a través dels nostres socis, desconeix si la seva targeta de crèdit és de tipus revolving i, per tant, no sap sobre el cost dels interessos que aquest producte comporta”, explica Manuel Pardos.

ADICAE continua agrupant consumidors a través de la plataforma de l'Associació (https://colectivos.adicae.net/plantilla.php?id=83), entorn de la campanya que està duent a terme en matèria de targetes revolving. Per a dubtes i consultes, l'Associació posa a disposició el correu consultas@adicae.net i el Whatsapp 660175964.

Barcelona. 4 de setembre de 2020. L'important anunci d'una molt probable fusió de Bankia i CaixaBank culmina simbòlicament l'històric procés de privatització i concentració de les caixes d'estalvis espanyoles, un enorme patrimoni que representava més del 50% del sistema financer espanyol al qual no se li ha fet justícia com a patrimoni popular ni se li ha donat, ni se li dóna la transparència necessària per a les persones consumidores i ciutadania.

Per això, ADICAE l'organització més representativa dels usuaris de serveis bancaris i financers i dels petits accionistes estalviadors està estudiant en profunditat el significat d'aquest pas final de privatització i concentració bancària a Espanya avançant tres qüestions que ens semblen imprescindibles per a un procés de fusió en el qual els protagonistes principals som la ciutadania consumidora i clients de totes dues entitats:

1-Els actuals processos de fusió i concentració bancària han de veure's acompanyats d'avanços en els drets de las persones consumidores i ADICAE considera fonamental que en una fusió que donaria lloc al major grup espanyol es reparin els múltiples abusos i fraus a les persones consumidores per part de la banca espanyola, preferents, terra, revolving, despeses, IRPH, etc. que continuen sense solució.

2-Els equips tècnics d’ADICAE dedicaran tots els seus esforços en aquesta etapa a vigilar estretament que els serveis contractats actualment pels 13,7 milions d'usuaris clients de CaixaBank i els més de 8 milions de Bankia no es vegin modificats.

3-El President d’ADICAE al costat de l'Associació ha començat a organitzar les persones consumidores i usuàries clients de totes dues entitats, de Bankia i CaixaBank. Així com els 173.000 petits accionistes estalviadors de Bankia i els més de 570.000 de CaixaBank, a fi d'impulsar que les seves posicions siguin tingudes en compte en les Juntes Generals, que són l'únic òrgan de govern representatiu que té facultats per a aprovar aquesta operació, sense les manipulacions habituals en la banca espanyola.

La Associació considera que aquesta eina podria suposar nombrosos avantatges per a les persones consumidores, alhora que mostra la seva inquietud per la falta d'una base de jurisprudència.

Quan un usuari o consumidor signava un contracte en el comerç o el sistema financer tradicional el feia des del convenciment que des del contingut del mateix es derivarien les accions motivades pels esdeveniments. Si en el contracte s'especificava que en cas de retard d'un vol comportaria una compensació, l'usuari o persona consumidora acudia a aquest contracte per a exigir la compensació especificada si finalment el vol es retardava.

Quan un usuari, en la nova realitat que ha suposat la revolució digital en el comerç i el sistema financer, signa un smart contract (contracte intel·ligent), ho fa des del convenciment que el mateix contracte executarà el seu propi contingut i, en el mateix cas anterior, sabrà que si el seu vol es retarda el mateix contracte s'executa i es produirà de manera immediata la reconeguda compensació. No és el futur, és un present cada vegada més instaurat en el nou sistema financer i una més de les aplicacions que permet el denominat blockchain.

ADICAE, dins del seu convenciment que l'alfabetització digital serà l'únic camí pel qual els usuaris i persones consumidores podran continuar defensant els seus drets davant la nova realitat canviant, no escatima esforços en la seva labor de fomentar aquesta alfabetització digital i recorda que la presència d'aquests smart contracts és cada vegada més freqüent, sense que pel seu poc temps d'instauració hagin quedat resolts tots els dubtes jurídics que sobre els mateixos sobrevolen.

Dins d'aquesta aposta per la formació d'usuaris i persones consumidores davant les noves realitats del sector financer naixia, al costat de cursos específics en la matèria accessibles per a qualsevol ciutadà i de manera gratuïta en el portal educatiu online d'aquesta associació, el Manual Pràctic sobre la Digitalització del Sector Financer, amb l'objectiu, en paraules del mateix President d’ADICAE, Manuel Pardos, de “formar els consumidors interessats a millorar el seu coneixement sobre les novetats que la tecnologia ha introduït en el sector de les finances”.

Una d'aquestes novetats, interessant per les possibilitats que obre per a les persones consumidores i, en certa manera, inquietant encara per mancar d'una base jurisprudencial, són els denominats smart contracts, contractes intel·ligents que, fruit del blockchain, constitueixen una eina per explorar pels seus múltiples desenvolupaments.

ADICAE defineix els smart contracts com a contractes digitals que, basant-se en la tecnologia de cadenes de blocs blockchain, són capaços d'executar-se de manera autònoma, automàtica i sense intermediaris.

D'aquesta primera definició s'albiren uns certs avantatges que per als consumidors aportaran, i aporten, aquests contractes intel·ligents, com la major velocitat, la pràctica immediatesa, ja que queden automatitzats mitjançant software processos fins ara manuals.

COM FUNCIONEN ELS SMART CONTRACTS

Basant-se, com dèiem en la tecnologia blockchain, en la qual gràcies a una cadena de blocs es van registrant, copiant i emmagatzemant una sèrie d'accions en tots els ordinadors que conformen una xarxa, de manera que tota aquesta informació no podrà ser esborrada o modificada si no es fa en tots els ordinadors de la xarxa a l'uníson, aquests contractes intel·ligents es realitzen a través de programes informàtics que mitjançant un codi encriptat els emmagatzemen i executen des de la xarxa de manera automàtica si es produeix la condició establerta per les parts perquè s'activi. Tornant a la definició inicial, gràcies al sistema de xifratge i registre de les accions, s'executen de manera autònoma, automàtica i sense intermediaris.

A més a més, i com a gran novetat, aquests smart contracts ni tan sols necessiten ser creats per persones físiques o jurídiques, sinó que poden ser-ho a través de la programació informàtica. En l'exemple inicial del vol, n'hi ha prou amb pensar que en el mateix moment de contractar un determinat vol, una aplicació gestionés un contracte de transport pactant les condicions del servei i els preus sense que el consumidor hagi de realitzar cap interacció física amb ningú. Un contracte que més enllà d'incloure l'esmentada compensació per retard, l'executarà de manera immediata arribat el cas i sense cap intermediació.

AVANTATGES I DUBTES SOBRE ELS SMART CONTRACTS

A més de la major velocitat que suposa l'automatització de determinats processos, els contractes intel·ligents comporten una sèrie d'avantatges sobre els tradicionals, com podria ser:

Confiança. L'encriptació assegura que el contracte només sigui llegit per les persones implicades.
Autonomia. No són necessaris intermediaris entre les parts.
Menys costos. En prescindir d'intermediaris, es reduirien els costos associats.
Seguretat. La tecnologia blockchain ofereix garanties de seguretat molt elevada.

No obstant això, i sobre aquests avantatges reals que suposaria una implantació majoritària d'aquest tipus de contractes en els drets dels consumidors i usuaris, ADICAE continua mostrant uns certs dubtes inicials que giren, en bona part, sobre les discrepàncies jurídiques sobre la seva validesa i aplicació, derivades de la seva pròpia naturalesa autònoma i automàtica. Des d'aquesta associació es recorda que es tracta d'una tecnologia molt nova i en ple procés evolutiu, per la qual cosa manca d'una base jurisprudencial que serveixi de precedent.

RISCOS I INCONVENIENTS DELS SMART CONTRACTS

Però a més dels dubtes jurídics sobre aquest nou tipus de contractes jurídics, sorgeix en relació als mateixos una sèrie de riscos i inconvenients, lligats a tota innovació i en funció de l'ús que es faci d'ella i com reaccioni l'entorn. Des d’ADICAE es vol destacar:

Inmutabilitat del contingut. No poden ser modificats, fins i tot encara que es detectin fallades en la seva programació.
Poca flexibilitat. A la falta de possibilitats d'actualització se suma l'elevada dificultat de detenir la seva execució una vegada que s'iniciï.
Incertesa. Derivada de la falta de regulació i absència explícita de jurisdicció i lleis aplicables en casos de controvèrsies.
Consentiment. Segons el Codi Civil el consentiment només pot ser atorgat per persones i pot plantejar-se un problema quan les parts ordenants són ordinadors o màquines mancades d'aquest.
Nous intermediaris. Si bé es reduirien les despeses de notaris, advocats i altres intermediaris tradicionals, podrien aparèixer de nous com a programadors que solen tenir honoraris elevats.