- Els criteris per demostrar la vulnerabilitat poden arribar a ser massa estrictes i el procediment administratiu lent

Barcelona, 23/04/2020

Des de Aicec-Adicae ja vam defensar i demanar la moratòria hipotecaria, que defensa a les persones consumidores davant la incapacitat de pagament provocada per la crisi del covid-19, i que actualment s’ha ampliat d’un mes a tres donat l’ampliació de l’estat d’alarma.

Aquesta moratòria la podem demanar fins a un 1 mes desprès de la finalització de l’estat d’alarma, no genera cap interès ni penalitzacions. 

Recordem els requisits que es demanem per tal que ho tinguem present

1. Estar en situació d’atur.

2. Haver tingut uns ingressos ( al conjunt de l'uniat familiar) inferiors als 1,613,52€ corrsesponent al IPREM x3, en el mes previ a demanar la moratòria.

3. Que la quota hipotecaria més les despeses de subministrament superi el 35% dels ingressos familiars.

4. Que la carga hipotecaria s’hagi multiplicat per almenys 1,3.

Complir els requisits és indispensable i com associació que defensem a totes les persones consumidores, desitjaríem que aquests siguin menys restrictius, per tal d’arribar a més afectats i fer més universals les ajudes.

Ara bé, el malestar i la problemàtica més gran que com associació de persones consumidores hem detectat ha sigut les traves burocràtiques, que es generen alhora de cercar tota la documentació a presentar, ja que en molts casos les persones no disposen dels medis necessaris, com lectors de dni’s o certificats digitals o simplement ordinador, i en molts casos remarcar que els processos poden ser complexos i no tothom sap gestionar-los.

També el haver de passar per notari resulta una trava més, i com associació de persones consumidores demanem que en la mesura del possible es puguin simplificar els tràmits, una opció per evitar aquest procés de notaria serià la creació d’un contracte privat entre les parts amb caràcter d'urgència donat la situació actual.

Una pràctica que estem començant a veure és que algunes entitats estan facilitant l’aplaçament del deute a persones i famílies que no entrarien dins les moratòries, ara bé tot i que ens sembla una bona pràctica val a dir que les condicions no són les mateixes i podrien generar interessos a pagar.

Per tant, com Aicec-Adicae creiem oportú mirar de legislar o reglamentar aquestes practiques amb un codi a seguir, per tal d’evitar abusos o situacions perjudicials per als consumidors.

- A conseqüència de l'Estat d'Alarma Aicec-Adicae, fa un recordatori en les alertes i consells de pagaments mitjançant contactless

Des de fa temps la tecnologia contactless ha entrat a la nostra quotidianitat, ja sigui gràcies a les targetes bancàries o als nostres telèfons intel·ligents amb xip que permet la connectivitat NFC, el mateix que disposen les targetes, i que ens permet realitzar pagaments només apropant el dispositiu o targeta bancària al terminal de pagament.

El pagament mitjançant aquesta tecnologia és ràpid i àgil, permetent realitzar compres sense necessitat de marcar PIN de fins a 20€ per defecte, amb l'objectiu de facilitar les transaccions diàries, si bé és cert que moltes de les app’s bancàries i en les seus bancàries podem variar aquest límit.

Ara bé, com hem pogut veure recentment i amb l'objectiu d'augmentar la protecció enfront de l'actual crisi provocada pel covid-19, i aconseguir evitar que les persones consumidores entrin en contacte amb el terminal TPV, s'’ha augmentat el límit per a pagar mitjançant contactless sense necessitat de marcar el PIN a 50€, mentre duri l'estat d'alarma.

Cal remarcar que en un principi això no implica que com a consumidors perdem seguretat, hem de tenir en compte que l'Autoritat Bancària Europea (EBA) ha donat el seu vistiplau, i 50€ és límit màxim permès per la legislació europea. També quan superem mes de 150€ en despeses en 5 operacions consecutives haurem de marcar el PIN, amb l'objectiu d'evitar abusos.

Atès que els objectius d'aquesta mesura són merament sanitaris mentre duri l'estat d'alarma actual, per a millorar la seguretat i fomentar el pagament mitjançant targeta o dispositius amb NFC i reduir així el pagament en metàl·lic, que pot resultar una font de contagis, com a associació de persones consumidores creiem que tota protecció és necessària. I com volem aportar el nostre coneixement us oferim un seguit de consells per a evitar fraus i augmentar la seguretat d'aquesta opció de pagament.

1. Revisa que la teva entitat t'ha permès l'augment del límit a 50€, no tots els comerços han habilitat aquesta opció als seus terminals. No t'estranyis que et demani el PIN.

2. Si realitzes el pagament mitjançant telèfon intel·ligent o dispositius amb NFC com un wearable, aconsellem portar la connexió NFC desconnectada fins al moment del pagament. I no portis sempre activada la targeta virtual.

3. Aconsellem utilitzar l'app de pagament oficial de la nostra entitat, Google Pay i Apple Pay. Evitar d’altres desconegudes.

4. Una opció segura que moltes entitats ofereixen és si paguem mitjançant telèfon intel·ligent, és que el PIN ens el demanen en el propi dispositiu, evitant així qualsevol contacte amb el TPV i mantenint així una bona seguretat.

5. Recomanem tenir instal·lat un antivirus per protegir la nostra seguretat. Contrasenyes mitjançant empremta digital per a entrar en app’s bancàries i per a autoritzar pagaments, i disposar de PIN o patró activats.

6. Si observem qualsevol moviment estrany, o creiem que la nostra targeta a pogut caure en mans desconegudes, contactar amb la nostra entitat de manera urgent.

- Recordem que l’asseguradora ha de retornar els diners dels serveis no prestats, segons l’article 106 bis de la Llei de Contracte d’Assegurances

Des de Aicec-Adicae defensem que com bé precisa la llei 2/1997 del 3 d'abril, sobre el serveis funeraris, el servei funerari és un servei fonamental d'interès general, i ja vam veure que el cost mitjà d'un enterrament és de 6.000 € en ciutats com Barcelona, i potser si hem estat pagant una assegurança de decessos, segurament la xifra que hem invertit dels nostres estalvis al llarg dels anys a l'enterrament sigui bastant superior.

Si a tot això li sumem que a data de 16/04/2020 la xifra de víctimes mortals que informa el Departament de Salut és de 3.855 persones a Catalunya, ara bé aquesta data prové de les defuncions produïdes als centres hospitalaris, sense comptabilitzar les succeïdes a totes les residències privades o domicilis particulars.

Segons les funeràries han registrat un total de 7.097 defuncions per Covid-19 a Catalunya, pràcticament el doble. Aquest fet implica que les funeràries han hagut d'aplicar el protocol de seguretat especial per a aquests enterraments. Per tant, és fàcil entendre la complexitat del cas i les dificultats que el sector ha de fer front i la situació de força major on estem immersos. Per tant, que succeeix amb totes les cobertures i extres contractats si tenim una assegurança de decessos i desgraciadament hem de fer-la servir.

Donat l'estat l'alarma actual els actes funeraris estan prohibits i per tant, gran part dels serveis que estaven contractats, no s'estan prestant. La llei 50/1980 de 8 d'octubre de Contracte d'Assegurances, ja estableix aquestes situacions a l'article 106 bis. On s'argumenta que l'asseguradora hauria d'abonar als hereditaris la suma assegurada o la diferència entre la mateixa i els serveis finalment prestats. Aquest import s'hauria de calcular amb les tarifes vigents, és a dir el preu de mercat actual dels serveis que no s'han prestat.

- L'associació adverteix que està en mans de les entitats financeres que les persones usuàries d'aquests, puguin percebre els seus drets i beneficiar-se  

En el Reial decret llei 11/2020 publicat recentment sobre noves mesures per a combatre el virus COVID-19, s'han inclòs tres supòsits excepcionals que permeten als partícips de plans de pensions especialment afectats per la situació actual, percebre amb una quantia limitada els seus drets consolidats durant un període de 6 mesos -fins al 14 de setembre d'enguany- sempre que es trobin en uns supòsits taxats.

El límit màxim del rescat no ha de superar els salaris no percebuts mentre es mantingui la vigència del ERTE, o els ingressos deixats de percebre durant la situació de crisi en cas de treballar per compte propi.

La norma estatal sobre plans de pensions no precisa com acreditar el fet de trobar-se en les situacions previstes, ni tampoc com calcular l'import màxim que es pot rescatar en cada cas.  

A dia d’avui, no s’està desenvolupant aquesta norma, ni tampoc s'ha realitzat cap comunicat per part d'organismes oficials que serveixi de guia i orientació, per la qual cosa el consumidor haurà de consultar a través de la seva entitat financera o comercialitzadora com tramitar-lo, que documentació ha d'aportar i quines quantitats li poden correspondre. És a dir, que s'haurà de validar i tractar cada cas individualment amb l'entitat financera.

Us aportem els supòsits que permeten el rescat de plans de pensions, l'import màxim que es pot sol·licitar, i de manera orientativa, una idea sobre com es podrien acreditar totes dues circumstàncies. En qualsevol cas, serà l'entitat financera sobre la base dels seus propis criteris qui determinarà quina documentació o justificants es necessiten per a executar-lo;

1) Trobar-se en situació legal de desocupació a conseqüència d'un expedient de regulació temporal d'ocupació derivada de l’actual situació de crisi sanitària ocasionada pel COVID-19. Podrà percebre els salaris deixats de percebre durant la vigència del ERTE.

El partícip podrà aportar el document que acrediti estar afectat per ERTE, l'última nòmina i el justificant del cobrament de la prestació per desocupació -havent d'acreditar aquesta situació mensualment-.

2) Ser empresari titular d'establiments on l'obertura al públic s'hagi suspès a conseqüència de la declaració d'estat d'alarma. Podrà percebre els ingressos nets estimats deixats de percebre mentre es mantingui el seu establiment tancat al públic o en inactiu.

Haurà d'aportar documentació que acrediti la titularitat de l'establiment (llicència d'activitat, rebut de l'IAE, etc.) i estimació de pèrdues (últim IRPF, declaracions d'IVA, etc.).

3) Ser treballador per compte propi que haguessin estat prèviament integrats en un règim de la Seguretat Social com a tals i que hagin cessat la seva activitat a conseqüència de la situació de crisi sanitària ocasionada pel COVID-19. Podrà percebre els ingressos nets estimats deixats de percebre per aquesta situació.

Haurà d'aportar documentació que acrediti ser autònom de sector afectat (certificació o rebut Seguretat Social o Mutualitat, IAE, etc.) i estimació de pèrdues (últim IRPF, declaracions d'IVA, etc.).

Aquests supòsits no estan prevists en els butlletins d'adhesió actuals dels partícips. Desconeixem si aquest nou supòsit de liquiditat serà comunicat per les totes les comercialitzadores o financeres de manera proactiva als seus partícips, ni tampoc si se'ls explicarà com sol·licitar-lo o resoldre'l.

Com a Associació de persones consumidors, reclamem una correcta legislació i que es realitzi una regulació d'urgència, per a defensar els drets de les persones usuàries i no deixar en mans de les entitats privades el criteri, ja que això pot provocar situacions d'indefensió i possibles abusos. També creiem necessària aquesta legislació per tal d’unificar criteris i evitar diferències entre comercialitzadores i aconseguir així que tots els consumidors es beneficiïn per igual.

El confinament ha suposat un augment del teletreball, de les classes a distància, de les activitats i l'oferta cultural virtual. La realitat és que ara passem més temps connectats que mai, i això, ha estat un factor desencadenant per a l'augment significatiu en el nombre de casos d'estafa en línia o “phishing”.

Recordem que el “phising” és una tècnica utilitzada per ciberdelinqüents per a obtenir informació personal i bancària dels usuaris per així en la majoria de casos, robar a la víctima i fins i tot demanar crèdits en el seu nom. L'estafador, conegut com phisher, es val de tècniques de suplantació d'una entitat legítima com pot ser un banc, fent-se passar per una persona o empresa de confiança en una aparent comunicació oficial electrònica, en general un correu electrònic, o algun sistema de missatgeria instantània, xarxes socials, SMS, fins i tot es pot realitzar l'estafa utilitzant també trucades telefòniques i recentment s'ha vist com també a través de cadenes de WhatsApp.

Les estadístiques del 2019 van mostrar com el “phishing” havia fet estralls en les empreses de tot el món, afectant a més del 90% de les organitzacions. Enguany, amb l'augment del temps que passem connectats, es genera una situació en la qual els consumidors es tornen cada cop més vulnerables.

Des d’ADICAE volem recordar una sèrie de recomanacions que ofereix l'OMS i el Centre Criptológico Nacional per a no caure en aquestes ciberestafas, estafes i fraus relacionats amb el coronavirus:

-     1) Assegura't de la persona o entitat que t'envia el correu electrònic o sms: acaba en .com, .és, .org...? És un nick llarg, curt, compost de números...? Coneixes l'adreça de correu?

-      2) Fixa't en què el link o enllaç corresponen a l'organisme oficial la pàgina que vols visitar. Per exemple, l'únic enllaç oficial de l'OMS és https://www.who.int.

-     3) No regalis la teva informació personal fins que no estiguis segur/a. Ja hem vist que les donacions a qualsevol lloc no són la millor idea perquè no estem segurs de qui cedim les nostres dades.

-     4) Sigues prudent. Pren-te el teu temps per a comprovar el que estàs llegint, què et demanen i on accediràs. Tampoc segueixis les instruccions de qualsevol desconegut.

-     5) Desconfia de les promocions sobre remeis i cures noves del coronavirus. "150€ per una vacuna contra el *coronavirus!!" o "Test exclusiu per a *COVID-19 per 300$" probablement són fraus.

-     6) I, sobretot, pregunta: l'OMS té obert un canal per a denunciar casos (https://www.who.int/about/report_scam/en/), i també es pot reportar un frau al INCIBE (Institut Nacional de Ciberseguretat) en el següent enllaç (https://www.osi.es/es/reporte-de-fraude).

A ADICAE també existeix un espai en la Web Observatori, (https://noteenredesconlasredes.adicae.net/) per a posar la lupa en les estafes publicitàries i la venda fraudulenta de productes en xarxes socials que cada vegada s'estan instaurant més en Internet. A través d'un senzill formulari (https://noteenredesconlasredes.adicae.net/observatorio/) els consumidors poden denunciar qualsevol abús.

La pàgina té també l'objectiu de formar, per això allotja un curs en línia  (https://formacion.adicae.net/course/redesypublicidaddigital/) gratuït titulat “Nous reptes i tendències en les xarxes socials: el desafiament dels consumidors” amb l'objectiu d'identificar les tècniques de màrqueting en la publicitat digital i els mecanismes digitals de reclamació existents per a la resolució de conflictes.