El dia 31 d’octubre se celebra el Dia Mundial de l’Estalvi i des d’AICEC-ADICAE volem aprofitar aquesta jornada per fer una crida a la presa de consciència sobre la importància de tenir un fons per a imprevists econòmics i al mateix temps, denunciar la manca d’ètica d’algunes entitats financeres que juguen amb els estalvis de la seva clientela.

La pandèmia de la COVID-19, la crisi sanitària i econòmica que patim, ens enfronten a reptes que mai havíem vist, així els dubtes pel que fa a la gestió dels nostres comptes i deutes floreixen enmig d’aquest context d’incertesa i inseguretat.

Davant d’aquesta situació, les possibilitats d’entrar en una situació de sobreendeutament augmenten, especialment d’un sobreendeutament passiu, derivat de circumstàncies alienes com la pèrdua del lloc de treball. Llavors, els béns de la persona consumidora són insuficients per fer el pagament dels deutes i això suposa no poder estalviar ni el 10 per cent dels ingressos mensuals, no tenir un fons d’emergència per pagar imprevistos i retards en el pagament d’obligacions, entre d’altres.

Aquesta situació és causada no només per la COVID 19, sinó també per un entorn que és propici a l’endeutament, a oferir baixa rendibilitat pels productes d’estalvi, a la comercialització agressiva de targetes (com les denominades targetes revolving, que cobren interessos molt alts), i a factors de tipus personal i generacionals.

D’acord amb experts enla matèria, el 20 per cent dels ingressos s’haurien de destinar a estalvi i el 30 per cent dels mateixos (com màxim) a la hipoteca, però és possible en el context actual? Era possible abans?

Tot i que la taxa d’estalvi a Espanya va experimentar una pujada per causa del confinament, segons les darreres dades disponibles sobre estalvi (Instituto de Estudios Económicos i Euroestat, 2018), les famílies de la Unió Europea aporten el 10,4 per cent de la seva renda disponible a l’estalvi. Tanmateix, Espanya se situa per sota amb un 5,9 per cent de taxa d’estalvi, lluny de la mitjana europea i ben lluny de països com França o Alemanya amb una taxa d’estalvi del 13,9 per cent i 18,5 per cent respectivament. Entre les causes d’aquesta diferència està la manca de cultura financera.

Des d’AICEC-ADICAE impulsem l’educació en aquest àmbit com a eina davant els abusos dels bancs i altres empreses que mitjançant comissions desorbitades minen la capacitat d’estalvi de les persones consumidores.

En l’actualitat, estem duent a terme dos projectes amb l’objectiu de resoldre dubtes, formar i sensibilitzar en qüestions de sobreendeutament i hipoteques. Els socis i sòcies tenen la possibilitat de formar-se’n, impartir xerrades a altres persones i així proporcionar les eines necessàries perquè la ciutadania pugui prendre les millors decisions tenint en compte la informació oferida, el context i la seva situació personal.

De nou el Tribunal Suprem es fa trampa a si mateix i retorça les seves interpretacions per a contradir al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i a la doctrina més especialitzada sobre el control de Transparència per donar-li la raó a la banca entrant en una espiral de resolucions a favor de la mateixa.

Fins i tot entra en contradicció amb la llei de Condicions Generals de Contractació i la mateixa llei 5/2019 del 15 de març, reguladora dels contractes de crèdit immobiliari, que estableix que "les condicions incorporades de manera no transparent en els contractes en perjudici dels consumidors seran nul·les de ple dret", i recupera antics posicionaments establerts en la STS 241/2013, de 9 de maig que "la falta de transparència no suposa necessàriament que siguin desequilibrades i que el desequilibri sigui important en perjudici del consumidor", per a establir que encara que manca de transparència no existeix desequilibri ni mala fe per les entitats que es basen en índexs oficials.

Una interpretació, mancant la lectura de les sentències i del vot particular, que ja ha fet aquests mesos anteriors alguna audiència provincial, com la d'Alacant, i que ens porta al pla i paradoxa d'haver d'aclarir en què consisteix el concepte de transparència, transparència que per part de la doctrina especialitzada, com la del Catedràtic de Dret Civil i ex Magistrat del Tribunal Suprem Javier Orduña, es tracta d'un veritable control de legalitat, i que té com a evidència que la falta de transparència implica irremeiablement un abús.

ADICAE SERVEIS JURÍDICS

Víctor Cremades Erades

Coordinador del Consell Jurídic d'ADICAE-*SERJUR

Per a entrevistes o qualsevol qüestió vinculada a la nota de premsa poden contactar amb el telèfon 607261951 o bé a través de l'email prensa@adicae.net per a declaracions del President d'ADICAE i de l'equip tècnic de l'Associació a través de videoconferència o per via telefònica. 

Amb motiu del Dia Mundial de l'Alimentació que es commemora aquest 16 d'octubre ADICAE llança un conjunt d'activitats i materials per a reforçar el paper clau de les persones consumidores com a agents de transformació de la indústria agroalimentària.

ADICAE exigeix a la indústria alimentària un compromís amb una producció responsable i sostenible, i destaca el paper de l'economia circular també en la producció i consum d'aliments en la lluita enfront del canvi climàtic.

L'Associació posa a la disposició de les persones consumidores la web otroconsumoposible.es, que recull material sobre diferents aspectes de l'economia circular, amb la finalitat de reivindicar la transformació del model econòmic per a fer-lo més just i sostenible.

En aquest 16 d'octubre, Dia Mundial de l'Alimentació, ADICAE fa una crida a les persones consumidores perquè siguin una part activa de la necessària transició a una economia més justa i sostenible. Només a través de la presa de consciència col·lectiva, i l'organització en la defensa dels seus drets, es podran exigir marcs reguladors i de control clars.

Davant l'esgotament de recursos i la seva finitud, el consumisme exacerbat, l'obsolescència programada i els problemes ambientals, l'associació considera necessària la transició cap a altres formes de consum més sostenibles. Per això, ADICAE advoca per un paper actiu de les persones consumidores com a col·lectiu, amb poder de decisió en el mercat, que permeti impactar en la forma en què s'utilitzen les deixalles i els desaprofitaments, i així transitar del model actual lineal de 'usar i tirar' cap a un món més just, circular i sostenible.

L'Associació insta a més que les institucions públiques i el sector privat garanteixin un model d'alimentació sostenible i saludable que eviti l'excés d'envasos i redueixi la petjada ecològica en la producció i distribució del sector. Així mateix, ADICAE considera necessari que es revisi l'actual Estratègia Espanyola d'Economia Circular per a reforçar la posició de les persones consumidores en la mateixa.

Des d'aquesta perspectiva, ADICAE presenta aquest Dia Mundial de l'Alimentació un ampli ventall d'activitats, que continuen les desenvolupades en aquest àmbit per l'Associació des de 2015 i que s'emmarquen en el projecte “L'economia circular com a eina per a la millora de la posició dels consumidors en un escenari de crisi econòmica i sanitària”, amb el qual busca ajudar a convertir les persones consumidores en agents de transformació de la indústria agroalimentària.

Entre el 15 d'octubre i el 6 de novembre ADICAE celebra un cicle de 17 trobades autonòmiques en els quals reunirà consumidors, productors i distribuïdors de productes sostenibles i de proximitat, i experts de diversos àmbits. En ells s'abordaran qüestions com ara els aspectes clau per a fer una compra més eficient i de productes de temporada elaborats en la zona, les iniciatives per a la reducció dels envasos, o les vies per a la influència activa de les persones consumidores com a col·lectiu en la producció i comercialització alimentària. Tot això des d'una perspectiva lligada al consum sostenible, l'economia circular i la sostenibilitat ambiental.

A més l'Associació durà a terme el cicle de webinars “Tallers de consum i alimentació saludable i sostenible”, on abordarà la sostenibilitat com a pilar bàsic d'un consum més responsable per a conscienciar les persones consumidores sobre l'actual sistema de producció i distribució d'aliments i el reciclatge dels mateixos, i per a bandejar l'exclusiva apel·lació als comportaments individuals com a motor del canvi i destacar que un consum conscient i ètic és el que complementa aquesta visió com l'acció col·lectiva i l'organització davant l'opacitat i els abusos quotidians del mercat en el model econòmic imperant.

AVANÇ D'AGENDA D'ACTIVITATS

Trobades autonòmiques:

16 d'octubre: Madrid

(Coincidint amb el Dia Mundial de l'Alimentació, la trobada autonòmica reunirà les 17.00 hores a representants d'organitzacions com COAG, el Mercat Social de Madrid o la “Xarxa de Ciutats per l'Agroecologia”, així com a diferents cooperatives i projectes lligats a iniciatives i pràctiques de consum local sostenible)

20 d'octubre: Galícia (la Corunya) / Cantàbria

21 d'octubre: Catalunya

22 d'octubre: Aragó / Balears / Canàries (Las Palmas) / Comunitat Valenciana

27 d'octubre: Canàries (Tenerife)

28 d'octubre: Astúries

29 d'octubre: Galícia (Vigo)

4, 5 i 6 de nov.: Andalusia

Cicle de webinars: 14, 22 i 29 d'octubre

Per a entrevistes o qualsevol qüestió vinculada a la nota de premsa poden contactar amb el telèfon 607261951 o bé a través de l'email prensa@adicae.net per a declaracions del President de ADICAE i de l'equip tècnic de l'Associació a través de videoconferència o per via telefònica.

ADICAE qualifica de despropòsit la visió dels supervisors respecte als problemes reals de les persones consumidores financeres, plasmada en les seves intervencions en l'acte pel Dia de l'Educació Financera.

L'Associació reivindica una educació financera que lluny d'ocultar, com avui s'ha fet en l'acte del Banc d'Espanya i la CNMV, els grans problemes i abusos haguts sobre les persones consumidores, prengui les lliçons de les mateixes i impulsi una visió i actitud crítica per part de les persones consumidores.

Com l'experiència a Espanya ha demostrat, es reprodueixen abusos sistèmics enfront dels quals cap educació financera és solució, i menys la impulsada pel Banc d'Espanya i la CNMV juntament amb la pròpia banca. Com exemple, ADICAE destaca que una millor educació financera (malgrat ser necessària) no hauria pogut evitar pràctiques com l'abusiva imposició de despeses de formalització d'hipoteques o les clàusules terra (condicions imposades per la pràctica totalitat de la banca) ni escàndols com el de la sortida a Borsa de Bankia.

Les declaracions d’avui del governador del Banc d'Espanya apel·lant a la responsabilitat de les persones consumidores a l'hora d'endeutar-se semblen obviar la realitat de l'abusiva comercialització de targetes revolving o els abusos permanents en matèria hipotecària (enfront dels quals el propi Tribunal Europeu – TJUE - ha hagut d'intervenir en reiterades ocasions), claus en relació al sobreendeutament.

D'altra banda l'expressat pel President de la CNMV apunta en la mateixa errada direcció, atès que resulta paradoxal que després d'una successió escandalosa de fraus i enganys als petits i petites estalviadores a Espanya en els últims anys (participacions preferents, sortida a Borsa de Bankia, etc.) es descarregui la responsabilitat dels danys sobre les mateixes persones consumidores víctimes d'aquests abusos, qui per molta educació i cultura financera que tinguessin van afrontar pràctiques de comercialització enganyosa i autèntics “tsunamis” publicitaris per a la venda de productes tòxics.

Segons destaca ADICAE, l'educació financera no pot convertir-se en eximent i justificació dels abusos bancaris i financers, ni en instrument per a derivar a les persones consumidores tota classe de conseqüències de pràctiques abusives derivades de males pràctiques i fraus. Per això ADICAE ha presentat avui 11 propostes que, després d'una anàlisi dels continguts i enfocaments impulsats per la banca i els supervisors financers, considera inajornables per a aconseguir una educació financera realment útil per a les persones consumidores (veure Annex al final d'aquesta nota).

En tot cas, ADICAE considera que una educació financera crítica ha de ser una eina fonamental perquè els usuaris adquireixin els coneixements necessaris i assumeixin els enfocaments adequats per a afrontar els reptes econòmics i financers actuals i futurs des d'una perspectiva responsable i crítica; el contrari suposa que les millores del funcionament del sistema financer a les quals ha fet referència la Ministra d'Economia, Nadia Calviño, siguin millores només al servei del propi sistema i no de les persones consumidores i clients.

Annex:

Reptes i propostes d’AICEC-ADICAE per a una educació financera crítica i eficaç per a les persones consumidores.

• Incloure els nous reptes econòmics als quals s'estan exposant les persones consumidores amb motiu de la crisi provocada per la Covid-19 i les possibles solucions en aquests reptes.

• Estar destinada no sols als més petits, sinó que haurien de tenir accés a una educació financera de qualitat joves, adults, persones grans i persones en situació de vulnerabilitat.

• Ser impartida per docents formats en economia ètica i crítica, amb la participació de les legítimes organitzacions de persones consumidores i usuàries i no com ara gairebé en exclusiva per empleats o ex-empleats de la banca.

• Incorporar tots els conceptes nous que estan sorgint en l'àmbit de l'economia i les finances (fintech, digitalització, criptomonedas, etc.) i parlar d'exemples de males pràctiques o casos abusius com les preferents, les clàusules sol o l’IRPH.

• Crear un grup europeu d'experts en educació financera, donada la globalització de l'activitat bancària i els processos de fusions esdevenidors, amb una representació adequada d'organitzacions socials, educatives i de persones consumidores.

• Aprovar una Llei que fixi i desenvolupi els principis i continguts de l'educació financera en general, així com les condicions per a importació a Espanya.

• Incloure com a obligatòria en la formació reglada una assignatura d'educació o economia financera des d'edats primerenques.

• Incorporar noves metodologies didàctiques a l'ensenyament de les competències financeres que afavoreixin un aprenentatge significatiu dels continguts i competències.

• Crear una comissió intersectorial per a l'elaboració del pròxim Pla d'Educació Financera que compti amb les associacions de persones consumidores.

• Crear una comissió paritària de la CNMV i el Banc d'Espanya amb associacions de persones consumidores especialitzades per a la revisió de les iniciatives i activitats que estan en marxa.

• Articular un programa d'educació financera adaptat a les diferents etapes de la vida per a la seva impartició a la resta de la població.

Per a entrevistes o qualsevol qüestió vinculada amb la nota de premsa poden contactar amb el telèfon 607261951 o bé a través de l'email prensa@adicae.net.

L'Associació destaca el risc que una educació financera acrítica es converteixi en eximent i justificació per als abusos financers.

AICEC-ADICAE presenta 11 reptes i propostes com a reivindicació per a una veritable educació financera, i llança una bateria de múltiples activitats per a les persones consumidores en tota Espanya que s'inicien aquest Dilluns 5 d'octubre amb el seminari web “Els consumidors i l'educació financera”.

L'actual enfocament de moltes de les actuals iniciatives institucionals i de la banca en matèria d'educació financera mai hauria evitat l'abús de les clàusules terra, les despeses hipotecàries, l’IRPH, les preferents o l'escàndol de la sortida a Borsa de Bankia, en fomentar una visió acrítica i conformista de l'activitat i productes bancaris.

Segons AICEC-ADICAE, confiar que l'educació financera, element clau per a les persones consumidores, és per si mateixa una “vacuna” infal·lible contra els abusos en el sector financer és una quimera que només interessa defensar a la banca i els qui prevalen el negoci financer sobre els drets de les persones consumidores.

Davant aquesta situació, i davant l'allau d'iniciatives que amb motiu del denominat “Dia de l'Educació Financera” s'han previst, AICEC-ADICAE presenta 11 propostes que, després d'una anàlisi dels continguts i enfocaments impulsats per la banca i els supervisors financers, considera inajornables per a aconseguir una educació financera realment útil per a les persones consumidores (veure Annex al final d'aquesta nota).

En tot cas, AICEC-ADICAE considera que una educació financera crítica ha de ser una eina fonamental perquè els usuaris i usuàries adquireixin els coneixements necessaris i assumeixin els enfocaments adequats per a afrontar els reptes econòmics i financers actuals i futurs des d'una perspectiva responsable i crítica i no sota els paràmetres que s'imparteixen des de les entitats bancàries i diversos sectors interessats a formar mers “bons clients futurs”.

Segons un estudi elaborat per AICEC-ADICAE abans de la crisi de la Covid-19, el 60% dels enquestats reconeixia que el seu nivell d'educació financera era baix o molt baix. Aquest desconeixement ha portat a la meitat de les persones consumidores a signar contractes d'un producte financer sense saber el que signava.

Les persones enquestades culpen de les seves manques en aquesta matèria a les entitats bancàries en un 30,3% dels casos i només un 19,7% responsabilitza al sistema educatiu. Així, l'objectiu d’AICEC-ADICAE és contrarestar l'educació bancària i financera que les entitats proporcionen a les persones consumidores per evitar els abusos de la banca.

Per això l'Associació ha planificat una bateria de més de 100 activitats que s'estendran fins a final d'any i que comencen aquest Dilluns amb el seminari web en línia “Els consumidors i l'educació financera”, en el qual des de les 18.00 hores participaran dirigents d’ADICAE i experts com el Catedràtic de Finances de la Universitat de Saragossa D. Luis Ferruz Agut, i en el qual es debatrà sobre la importància de l'educació financera per a les persones consumidores i es presentaran tots els cursos i tallers formatius a la seva disposició, a més de la renovada web d'educació en línia d’ADICAE (formacion.adicae.net).

Amb aquestes activitats ADICAE persegueix a més contrarestar l’“educació bancària i financera” que les entitats proporcionen a les persones consumidores i aconseguir una educació financera crítica, participativa, reivindicativa i centrada en els drets i interessos del i les usuàries.

El sobreendeutament de les persones consumidores, aspecte de creixent preocupació en l'actual crisi, i els productes i pràctiques bancàries lligats al mateix (targetes revolving, crèdits i préstecs, abusos en hipoteques, etc.…); els abusos i conflictes lligats a l'estalvi; els productes bancaris bàsics, les comissions lligades a ells, i un llarg etcètera d'aspectes seran abordats en aquestes activitats, que podran seguir-se tant de manera en línia com des de les seus d’AICEC-ADICAE en tota Espanya (amb totes les garanties i mesures necessàries amb motiu de l'actual situació generada per la Covid-19).

Annex:

Reptes i propostes d’AICEC-ADICAE per a una educació financera crítica i eficaç per a les persones consumidores.

• Incloure els nous reptes econòmics als quals s'estan exposant les persones consumidores amb motiu de la crisi provocada per la Covid-19 i les possibles solucions en aquests reptes.

   

• Estar destinada no sols als més petits, sinó que haurien de tenir accés a una educació financera de qualitat joves, adults, persones grans i persones en situació de vulnerabilitat.

   

• Ser impartida per docents formats en economia ètica i crítica, amb la participació de les legítimes organitzacions de persones consumidores i usuàries i no com ara gairebé en exclusiva per empleats o ex-empleats de la banca.

   

• Incorporar tots els conceptes nous que estan sorgint en l'àmbit de l'economia i les finances (fintech, digitalització, criptomonedas, etc.) i parlar d'exemples de males pràctiques o casos abusius com les preferents, les clàusules sol o l’IRPH.

   

• Crear un grup europeu d'experts en educació financera, donada la globalització de l'activitat bancària i els processos de fusions esdevenidors, amb una representació adequada d'organitzacions socials, educatives i de persones consumidores.

   

• Aprovar una Llei que fixi i desenvolupi els principis i continguts de l'educació financera en general, així com les condicions per a importació a Espanya.

   

• Incloure com a obligatòria en la formació reglada una assignatura d'educació o economia financera des d'edats primerenques.

• Incorporar noves metodologies didàctiques a l'ensenyament de les competències financeres que afavoreixin un aprenentatge significatiu dels continguts i competències.

   

• Crear una comissió intersectorial per a l'elaboració del pròxim Pla d'Educació Financera que compti amb les associacions de persones consumidores.

   

• Crear una comissió paritària de la CNMV i el Banc d'Espanya amb associacions de persones consumidores especialitzades per a la revisió de les iniciatives i activitats que estan en marxa.

   

• Articular un programa d'educació financera adaptat a les diferents etapes de la vida per a la seva impartició a la resta de la població.

  
  

ADICAE prepara activament la resposta a la paradoxal sentència de l'Audiència Nacional sobre Bankia

La indignació dels afectats i de la ciutadania contrasta amb el mutisme de totes les institucions i supervisors designats com a “avalistes” per l'Audiència Nacional

La Junta Directiva nacional d’ADICAE i el Consell Jurídic de l'Associació estudien la resposta al que consideren, com va assenyalar el President d’ADICAE, “mil contradiccions de la sentència de l'Audiència Nacional”. Una sentència enfront de la qual estan considerant recórrer davant el Tribunal Suprem i fins i tot posteriorment, en el seu cas, acudir a la justícia Europea si el Suprem no interpreta la realitat dels danys causats per Bankia, insistint Manuel Pardos que “volem que hi hagi justícia amb els afectats; que es faci justícia real, econòmica, social i jurídica i no es quedi sense esclarir un fet tan greu com aquest".

Segons ADICAE és necessari que l'Alt Tribunal consideri el mal infringit a centenars de milers de famílies amb les preferents de les 7 caixes integrades en Bankia (convertides posteriorment en accions) i als 340.000 petits estalviadors accionistes, a més del mal infringit al patrimoni d'aquestes entitats socials que eren les Caixes d'Estalvis i en general a l'economia espanyola per l'enorme rescat operat respecte a Bankia.

En aquest sentit la Junta Directiva d’ADICAE vol declarar que el seu objectiu en el procés per la sortida a Borsa de Bankia va perseguir en tot moment i persegueix el necessari esclariment d'aquest enorme frau i la defensa dels drets de les persones consumidores i usuàries pels greus danys soferts i mal rescabalats, per sobre de la determinació de condemnes carceràries de cap persona, aspecte que correspon sobretot a la Fiscalia i a la sala Penal dels Tribunals i no a les associacions de persones consumidores.

Els danys ocasionats, segons destaca Manuel Pardos, President d’ADICAE, “es troben pendents de rescabalament en molts casos, mentre que en uns altres només han estat parcial i insuficientment compensats, tot això malgrat la sentència del Tribunal Suprem de 3 de febrer de 2016 que va concloure que la informació oferta per Bankia en la sortida a Borsa va ser incorrecta i inexacta en aspectes substancials, fet que posteriorment centenars de tribunals han reconegut igualment”.

ADICAE i els seus socis i sòcies, que detecten la indignació ciutadana precisament en aquest sentit que destaca l'Associació mes allà de condemnes personals que com s'ha dit competeixen especialment a la Fiscalia i els magistrats, està preparant una bateria d'enquestes i un altre tipus de consultes a les persones consumidores i la ciutadania en general a fi d'aconseguir que els objectius d'esclariment i de rescabalament encara pendent per a molts usuaris i usuàries acabin veient-se aconseguits.

Per a entrevistes o qualsevol qüestió vinculada amb la nota de premsa poden contactar amb el telèfon 607261951 o bé a través de l'email prensa@adicae.net.