Arxiu de notícies - AGOST 2016

 
Les antigues caixes d'estalvis destinen a obra social la tercera part del que invertien en 2008
imagen

(30.08.2016) Al 2015 les fundacions bancàries, que gestionen l'obra social de les antigues caixes d'estalvis, només van dedicar a l'obra social 717 milions, pels 2.059 que invertien en 2008. És urgent la creació d'un nou model de banca social que millori el tracte a la seva clientela i no comercialitzi indegudament productes tòxics o complexos a persones estalviadores.

Les antigues caixes d'estalvis, després de la reestructuració bancària convertides en 'fundacions bancàries', han vingut donant de costat a l'obra social des que va començar la crisi econòmica al 2008. Aquell any les entitats associades a la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvis (CECA) van invertir en obra social un total de 2.059 milions d'euros. No obstant això, al 2015 aquesta xifra va descendir a 717, segons dades oficials de la CECA. En set anys l'obra social de les caixes d'estalvis s'ha vist reduïda en un 66%.


Aquesta disminució de la inversió en obra social contrasta, no obstant això, amb els ingressos per comissions netes que van obtenir aquestes entitats l'any passat: 4.521 milions d'euros, un 4,3% més que l'obtingut al 2014 per aquest concepte. És a dir, inverteixen en obra social 6 vegades menys del que guanyen en comissions netes. A més els beneficis d'aquestes entitats, en 2015, van aconseguir els 2.950 milions d'euros.


Des de l'any 2013, quan va finalitzar el gruix de la reestructuració bancària a Espanya, les antigues caixes d'estalvis han obtingut uns beneficis de 9.878 milions d'euros. No obstant això, en aquest període, amb prou feines han invertit 2.197 milions d'euros en l'obra social. Lamentablement les noves entitats que van sortir després de l'enèsima reestructuració del sistema bancari espanyol semblen haver-se menjat el patrimoni fundacional de les caixes d'estalvis.


Una caixa d'estalvis amb vocació social i territorial, perfectament possible


L'Associació d'Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances (ADICAE) considera urgent la creació d'un nou model de banca social, i recorda que la millor inversió en 'obra social' que poden fer les extintes caixes d'estalvis és anul·lar les clàusules sòl i retornar els diners cobrats de més a la gent afectada, retornar els diners atrapats en productes tòxics com les participacions preferents, o rebaixar les seves sagnants comissions bancàries. Tot això suposaria que milions de famílies tinguessin menys problemes per arribar a final de mes, la qual cosa seria molt més efectiva que la majoria de projectes d''obra social' que financen les fundacions bancàries.


ADICAE considera que les fundacions de les caixes d'estalvis haurien de quedar-se part suficient de l'accionariat per desenvolupar l'obra social de les caixes i no deixar-les abandonades amb al·lusió a l'article 32 de la Llei 26/2013 de caixes d'estalvis i fundacions bancàries. L'Associació considera imprescindible impulsar canvis que obliguin a les entitats de crèdit a dotar un percentatge major dels seus beneficis a obra social, per aconseguir almenys el 45% dels mateixos, percentatge molt allunyat de la mitjana del 22% que han destinat en els últims 3 anys.


Així mateix ADICAE també aposta per nous nomenaments de patrons de les fundacions, que compleixin realment amb l'exposat en l'article 38 de la de la Llei 26/2013 de caixes d'estalvis i fundacions bancàries, que els defineix com el “màxim òrgan de govern i representació de les fundacions bancàries. Correspon al patronat complir les finalitats fundacionals i administrar amb diligència els béns i drets que integren el patrimoni de la fundació”. Els patrons de les actuals fundacions bancàries són una continuïtat arbitrària, caciquil i polititzada a més de ser aquelles persones que van portar a la fallida les caixes d'estalvis.


Dins d'aquests patronats, a més, ha d'haver-hi entitats representatives dels interessos col·lectius de la ciutadania i per això s'ha de tenir en compte a les associacions de persones consumidores, perquè exerceixin una funció especial de control del patrimoni de les caixes d'estalvis i que les accions que desenvolupi el patronat vagin encaminades cap a una veritable obra social.


Per tot això ADICAE ha exigit a tots els grups polítics, en reunions de treball mantingudes en els últims mesos, l'engegada d'un nou model de caixa d'estalvi, contrari als abusos i els desequilibris que es van produir durant la bombolla immobiliària i dels quals els bancs tampoc són innocents. Una caixa d'estalvis amb vocació social i territorial, que doni la importància que es mereix al foment d'activitats productives sostenibles i al bon tracte de la clientela minorista, i que no comercialitzi indegudament productes tòxics o complexos a estalviadors del carrer, és perfectament viable i aconsellable.

 
La banca aprofita l'Euribor negatiu per derivar l'estalvi a productes complexos i posar clàusules abusives a les hipoteques.
imagen

(31.08.2016) Han començat a comercialitzar entre les persones estalviadores fons d'inversió per 'augmentar' la minsa rendibilitat dels dipòsits tradicionals, sense advertir de les característiques d'aquests productes ni del risc de pèrdues a curt termini. A més, tracten de blindar-se de l'Euribor en negatiu mitjançant la inclusió de 'clàusules zero' a les hipoteques.

Els bancs espanyols estan tractant d'aprofitar al màxim els tipus d'interès negatius, amb l'Euribor per sota del 0% des de fa ja mig any. Els tipus d'interès negatius afecten tant a la rendibilitat dels productes d'estalvi com al pagament de les quotes hipotecàries. En tots dos casos la banca està intentant treure profit d'aquesta situació.


Les entitats financeres estan intentant derivar l'estalvi popular a productes complexos i amb risc, com els fons d'inversió. ADICAE ha certificat que, almenys, Banc Popular, Ibercaja, CaixaBank, BBVA, Banc Santander i Bankia estan oferint fons d'inversió a persones estalviadores del carrer, sense els coneixements necessaris per conèixer el funcionament d'aquest tipus de productes. Ho fan, a més, quan les persones consumidores acudeixen a les sucursals a la recerca de dipòsits tradicionals, en una forma de venda que recorda a la comercialització massiva de participacions preferents.


Així, alguns bancs estan obligant a les persones consumidores a contractar aquests fons com a 'complement' a la rendibilitat dels dipòsits, però sense explicar que algun d'aquests fons tenen una rendibilitat anual negativa de fins al -41,55% TAE. A més, per contractar certs dipòsits cal que el consumidor inverteixi almenys la mateixa quantitat en un fons d'inversió, la qual cosa des del punt de vista de ADICAE és un abús en tota regla.


“Davant uns tipus tan baixos de remuneració de l'estalvi, la banca està incitant a les persones consumidores a agafar productes de risc. Recomanem a tothom que tinguin prudència, es conformin amb les baixes rendibilitats dels dipòsits i esperin al fet que els governs variïn la política econòmica i els tipus d'interès comencin a pujar”, recomana el president de ADICAE, Manuel Pardos.


Respecte a les hipoteques, els bancs estan tractant de blindar-se dels valors negatius de l'Euribor -actualment -0,40%- mitjançant la inclusió de noves clàusules abusives a les hipoteques, les denominades 'clàusules zero', que segueixen el mateix mecanisme de funcionament que les clàusules solc i tenen com a objectiu que el banc no acabi pagant al consumidor per un crèdit hipotecari. Tal com assenyala el president de ADICAE, Manuel Pardos, “si l'Euribor està en negatiu, els bancs haurien de pagar diners a les persones consumidores perquè aquestes són les regles del joc. Si els tipus pugen, els bancs no perdonen el pagament i, per tant, si baixen han de pagar”.


ADICAE considera que aquesta nova clàusula imposada per la banca és igual d'abusiva que les clàusules sòl. “Són un abús amb el qual la banca demostra la seva ambició de sortir guanyant sempre, en qualsevol circumstància i que, com en el cas de les clàusules sòl, acabarà sent tombat pels tribunals de Justícia”, adverteix el president de ADICAE.


A més la banca s'està bolcant amb la venda d'hipoteques a tipus fix que aconsegueixen fins a un 3,90% de tipus d'interès. No obstant això, al mercat es troben hipoteques a tipus variable amb un diferencial d'Euribor + 1% el que, tenint en compte que l'Euribor està al -0,40%, fa que les hipoteques a tipus fix siguin fins a 7 vegades més cares, mensualment, que les de tipus variable.


ADICAE recomana als futurs hipotecats que tinguin en compte que l'Euribor no sempre serà tan baix, i recordin que va arribar al 5’36%. A això cal sumar-li el diferencial, per la qual cosa cal que les persones consumidores ho negociïn amb diferents bancs fins a aconseguir un el més baix possible.

 
La banca es bolca en les hipoteques a tipus fix, amb quotes mensuals fins a 7 vegades més altes que les d'interès variable
imagen

(31.08.2016) La banca ofereix hipoteques a tipus fix que aconsegueixen fins a un 3,90% de tipus d'interès. No obstant això, al mercat abunden hipoteques a tipus variable amb un diferencial d'Euribor + 1% el que, tenint en compte que l'Euribor està al -0,40%, fa que les hipoteques a tipus fix siguin fins a 7 vegades més cares, mensualment, que les de tipus variable.

La banca està trepitjant l'accelerador de les hipoteques a tipus d'interès fix. Amb l'Euribor en valors negatius des de febrer d'aquest any, i sense superar el 1% des de juliol de 2012, els beneficis pels crèdits i préstecs hipotecaris es ressenten per al sector. Fruit d'això, a la pujada generalitzada dels diferencials dels últims anys, s'uneix ara un summe interès de la banca per col·locar a les persones consumidores hipoteques a tipus fix... molt més cares que les hipoteques a interès variable.

El 80,4% de les hipoteques constituïdes al maig (última dada disponible de l'Institut Nacional d'Estadística) segueixen sent a tipus variable, davant d'un 19,6% a tipus fix però, en aquest sentit, s'observa un augment de la contractació d'hipoteques a tipus fix ja que la mitjana d'aquestes hipoteques contractades al 2015 era del 8,45%. I és que els bancs promocionen especialment les hipoteques a tipus fix, tant a les seves pàgines web com en les seves sucursals físiques. Segons un estudi de camp realitzat per ADICAE, s'observa com hi ha un descens en els diferencials en les hipoteques a tipus variable respecte a anys anteriors, però amb un augment en les condicions de vinculació per aconseguir una rebaixa del tipus d'interès.

Així, per exemple, a la Hipoteca Variable de Banc Santander, complint totes les condicions el banc ofereix un diferencial de l'1,75% pels dos primers anys -al setembre de 2014 era del 2,85% per al primer any- i posteriorment Euribor + 0,99% -al setembre de 2014 era Euribor + 1,89%-. Davant d'aquesta baixada s'observa un augment de les vinculacions exigides per aplicar aquests diferencials. Mentre al setembre de 2014 aquest banc exigia domiciliar nòmina o pensió per import superior a 2.000 euros, domiciliar 3 rebuts, realitzar 3 usos de la targeta de crèdit i contractar una assegurança de la llar, ara exigeix domiciliar nòmina o prestació per desocupació d'almenys 2.000 euros mensuals, pensió de 600 euros al mes, pagament d'autònoms d'almenys 250 euros o ajudes de la PAC per un import mínim de 3000 euros anuals, domiciliar almenys 3 rebuts, utilitzar 6 vegades les targetes del banc en els 3 mesos anteriors a la revisió del diferencial, i contractar una assegurança de la llar i una altra de vida.

En quant als préstecs hipotecaris a tipus fix, s'observen uns tipus d'interès més atractius que en èpoques passades. Ara és relativament senzill trobar hipoteques a tipus fix entorn del 2-2,5%, complint les bonificacions. No obstant això, tenint en compte que el valor actual de l'Euribor és -0,40%, fa que les hipoteques a tipus fix arribin a ser fins a 7 vegades més cares, mensualment, que les hipoteques a tipus d'interès variable.

A més continua la dinàmica de la 'publicitat enganyosa' en el sentit que, en les publicitats de les entitats, apareixen diferencials atractius però que en realitat estan condicionats en la pràctica totalitat de casos a la contractació de múltiples productes vinculats i comissions que augmenten considerablement el cost final del préstec.

 

Per més informació, clica aquí

 
Alerta per les persones estalviadores: La banca canvia els dipòsits per fons d'inversió de risc.
imagen

(08.08.2016) La banca espanyola continua oferint productes inadequats a les persones estalviadores, a més més a més, oferint informació esbiaixada en molts dels casos. ADICAE ve constatant aquests fets en els últims mesos mitjançant la seva tasca d'informar-se i comparar productes, i que un dels equips d'Agents Actius de Consum (AAC) de l'Associació ha constatat a peu de sucursal. A continuació teniu una breu llista del que hem trobat.

CaixaBank ho ven tot, i li és igual a qui.

“Si ho necessites tenim hipoteques molt bones”, “crec que el que t'interessa realment és un PIA, perquè estalviïs per al futur”, “aquest fons d'inversió et vindrà molt bé”. Aquestes frases podrien ser normals en una negociació amb un banc... si hem preguntat per hipoteques, plans de pensions o fons d'inversions. Però no si ho hem fet per un compte corrent o un dipòsit.

CaixaBank no va tenir objeccions a treure a relluir la seva línia de fons d'inversió i les seves PIAS (pla de pensions privat) quan li preguntem per un dipòsit a termini fix perquè, segons ells, “el millor és diversificar”, encara que tinguis 27 anys i la jubilació t'arribi dins de 40 anys, o encara que 120 dels seus 217 fons d'inversió, tinguin una rendibilitat negativa acumulada en els últims 12 mesos, algun d'ells com el CaixaBank Borsa Espanya 150 del -35,42%.

L'únic dipòsit 'normal' que ens van oferir tenia una rendibilitat del 0,10%, que podia augmentar fins al 0,50% si es domiciliava la nòmina, pensió, prestació per desocupació; 3 rebuts; realitzar 3 compres mensuals amb una targeta de CaixaBank; i, a més, contractar un nombre igual o superior de productes i serveis als quals ja tingués contractats a l'inici del dipòsit. Amb totes aquestes condicions, el més probable és que les comissions derivades de tots aquests productes s'acabin menjant gran part de l'augment de la rendibilitat promesa per CaixaBank.

Banc Popular: Ofertes a bolígraf i productes per a rics.

Una targeta de visita de la interventora i una quartilla, amb informació escrita en boli bic blava. És l'única cosa que va aconseguir el nostre equip d'AAC en una de les sucursals de Banc Popular que va visitar. Ni fullets, ni molt menys informació precontractual tal com marca la llei. En aquests papers s'explicava que, per eliminar les comissions, calia tenir ingressats almenys 60.000 euros. També s'oferia un producte estructurat -sense especificar el nom-, meitat fons d'inversió, meitat dipòsit a 13 mesos, amb una rendibilitat màxima del 2,25% TAE.

En una altra sucursal sí que van oferir la informació precontractual tal com marca la legislació. El seu producte estrella era un dipòsit bonificat que aconseguia una rendibilitat de l'1,25% TAE si domiciliaves la teva nòmina i almenys 3 rebuts. Un altre dels seus productes, el Dipòsit Bienvenida, només era apte per qui estigués disposat a dipositar més de 60.000 euros.

Aquesta visita va servir per constatar que el Banc Popular utilitza els seus dipòsits com a ganxo perquè les persones estalviadores contractin altres productes de risc. Tal és el cas del 'Dipòsit Summa Rendibilitat', venut com “un gran dipòsit” que dóna una rendibilitat de l'1,25% TAE. No obstant això, no s'explica amb claredat que, per contractar-ho, s'obliga a l'usuari a invertir la meitat dels seus diners en un fons d'inversió, dels quals s'ofereixen 9. El Banc Popular no especifica cap característica d'aquests fons, ni la seva rendibilitat, ni les inversions que realitzen, ni les empreses immerses en ells. ADICAE ha constatat a la web del banc que tots ells tenen rendibilitat acumulada negativa en l'últim any, algun com per exemple el Eurovalor Mixt 70, del -11,28% TAE. És a dir, sumant la rendibilitat del dipòsit i la del fons d'inversió, el més probable és que l'usuari acabi perdent diners...

La qüestió s'agreuja amb el 'Dipòsit Doble Estalvi', amb una rendibilitat màxima del 2,25% TAE. Però, per contractar-ho, cal invertir el mateix o més en un dels fons d'inversió anteriorment esmentats i, a més, un pla de pensions de la gamma Europopular, dels quals tots menys un tenen rendibilitat negativa acumulada en l'últim any, amb el cas més escandalós del 'Europopular Espanya', que acumula una rendibilitat negativa del -19,96% en els últims 12 mesos.

Els ruïnosos fons de BBVA, Banc Santander i Bankia.

“Per obtenir més rendibilitat pels teus diners de forma segura i controlada per experts, inverteix en fons d'inversió”, és el que ens diuen directament al BBVA. I ho diuen sense embuts perquè el millor dipòsit que ens ofereixen només té una rendibilitat del 0,05% TIN. Això sí, el BBVA també amaga la rendibilitat dels seus fons d'inversió en la 'negociació' a les seves oficines... perquè, de no fer-ho, hauria de dir que 138 dels 194 fons que comercialitza té una rendibilitat anual negativa. El cas més sagnant és el del BBVA BORSA EUROPA FINANCES , FI, que té una rendibilitat anual del -41,55%.

Per la seva banda, el Banc Santander, directament, ha eliminat la informació dels dipòsits de la seva pàgina web i, en les seves sucursals, és impossible que no ens parlin d'un altre producte que no sigui el Compte 1,2,3 o dels seus fons d'inversió, amb els quals “es redueix el risc d'invertir en un sol actiu, bo o acció accedint a diferents mercats i actius en condicions més favorables a les quals tindria en cas d'accedir de forma individual”. Això sí, tampoc indiquen que el 62% dels seus fons d'inversió tenen una rendibilitat anual negativa.

Finalment Bankia va intentar col·locar-nos tot tipus de productes. Com a novetat, van tractar de vendre'ns els seus 'dipòsits en espècie'. En lloc de la rendibilitat... als nostres AAC els donaven robots de cuina, bateries, olles de pressió... a canvi que els deixis almenys 2.100 euros durant com a mínim 24 mesos. El dipòsit 'normal' més rendible que van oferir aconseguia el 0,70% TAE. I també va intentar col·locar fons d'inversió, encara que el 44% de la seva cartera té també una rendibilitat negativa en els últims 12 mesos...

Abans de contractar, informa't!

La persona consumidora no ha de deixar-se influenciar per l'opinió interessada de la persona comercial del banc. Si desitja que l'entitat li ofereixi una informació sobre un producte que vol contractar i l'única cosa que li ofereixen és publicitat, no cal conformar-se i cal exigir que li expliquin totes les condicions econòmiques per escrit. En cas que li facin realitzar un test, és que es tracta d'un producte de risc a causa que la llei obliga a realitzar aquest procés. Vigili les despeses i comissions, ja que és una informació que els bancs acostumen a ometre.

No es precipiti i compari diferents ofertes abans de signar o contractar. Si tens dubtes, vine a AICEC-ADICAE abans d'arricar perdre part dels estalvis.

 
La Banca augmenta el control sobre la informació de les persones consumidores.
imagen

(08.08.2016) El que escrius a Facebook o Twitter, la freqüència amb què actualitzes el teu perfil, la teva xarxa de contactes, els continguts als quals dónes 'likes'... fins a viure en un barri ric. Són els nous criteris de la banca per decidir si et concedeix un crèdit o no, un nou atac a la privacitat i la llibertat de les persones consumidores.

Pot ser que siguis de les quals, després de veure ‘Mr. Robot’, ja ets conscient dels perills als quals ens exposem a la xarxa, de la vulnerabilitat que suposa compartir les nostres dades a les xarxes socials. Però no tot és espionatge cibernètic alternatiu. Els mateixos bancs als quals ataca el protagonista de la sèrie s'han llançat obertament a la creació d'un algoritme que permet a les entitats financeres determinar, a través del perfil dels usuaris en xarxes socials, si una persona pagarà o no un préstec.

Així, les entitats, lluny de funcionar com la ‘nova banca’ que han promès ser per guanyar-se de nou la confiança de la clientela, han decidit apoderar-se de les tecnologies més avançades i agressives per actuar com la ‘banca de sempre’.

L'últim exemple, es diu Big Data Scoring, una empresa impulsada per la multinacional de targetes de crèdit MasterCard que ha creat un algorisme utilitzat pels bancs per decidir si concedeix o no un crèdit a una persona.

L'algoritme, posat en funcionament a principis de 2016, rastreja a internet el teu perfil: on vius, qui són els teus amics, els ‘likes’ de les teves xarxes, si tens compte en una xarxa professional, si la mantens actualitzada, etc. "Amb això es defineix si ets més favorable a pagar o no”, explica Robert Brunet, un dels responsables de l'empresa.

D'aquesta manera, la tasca que abans feia el responsable de la sucursal quan sol·licitàvem un préstec ara la fa una màquina que sembla passar per alt que el big data només és fiable si es mou a partir d'evidències, mentre que les xarxes socials mostren meres intencions no sempre reals. És més, l'aplicació de la banca es basa en classismes inadmissibles: per exemple, si vius en un barri ric, seràs un bon client i retornaràs el préstec; si vius en un barri pobre, ets un morós en potència: “És més factible que paguis si vius a Sarrià que a La Mina”, expliquen des del projecte.


BIG DATA: OR PER A la BANCA

No és la primera vegada que la banca intenta costi el que costi fer-se amb informació personal amb finalitats comercials. Amb motiu del compliment de la Llei 10/2010 de Prevenció de Blanqueig de Capitals –pensada justament contra el frau de les grans fortunes-, les entitats financeres han hagut de verificar la identitat dels titulars de tots els seus comptes, per a això bastava amb digitalitzar el DNI del client. No obstant això, aprofitant una ambigua normativa del Banc d'Espanya, s'ha donat carta lliure a la banca per proveir-se de no només del DNI, sinó d'informació susceptible d'utilitzar-se per a finalitats comercials, com la declaració de l'IRPF, nòmines o contractes de treball.

Resulta paradoxal que, després que la banca s'hagi saltat els controls legals que determinen la idoneïtat del client per vendre-li un producte –com demostren els fraus de les preferents, les clàusules sòl o directament la concessió d'hipoteques durant la bombolla immobiliària-, ara s'obstini a utilitzar mètodes tan intrusius i al marge de la regulació per classificar a una persona com a clienta “de risc” o no en relació al que apareix a les seves xarxes socials.

De nou, i encara que els principals deutors de la banca són grans empreses, s'assenyala a les petites estalviadores com les major causants de la morositat. Mentre, els bancs segueixen oferint productes tòxics i amb condicions abusives, com els interessos usurers de molts dels seus crèdits. I és que cada vegada més persones són víctimes d'aquests alts interessos que amaguen targetes ‘revolving’, crèdits ràpids i microcrèdits, concedits per ‘quiosquets’ aliens a tota supervisió però també per empreses dependents de la gran banca.


SÍ A INTERNET I A LES XARXES SOCIALS, PERÒ DE FORMA SEGURA

Per tot això és imprescindible que exercim un consum crític i responsable, també com a persones usuàries de xarxes socials i internet en general. Podem augmentar els nivells de privadesa de la nostra activitat a Facebook o Twitter modificant la configuració dels nostres comptes, o rebutjant les cookies, aquesta altra forma d'intrusisme en la nostra privacitat gràcies a la qual les empreses poden bombardejar-nos amb publicitat personalitzada. Aquí t'expliquem com esborrar del teu ordinador aquests arxius que s'instal·len en el navegador per ‘recordar' les nostres preferències.

Arribarà a existir l'aplicació que identifiqui els fraus bancaris abans de caure a les seves xarxes? Mentrestant, la millor arma que tenim les persones consumidores és la formació crítica i independent. Per a això, i de forma totalment gratuïta, la plataforma Online d'Educació Financera d'ADICAE ofereix una gran varietat de cursos mitjançant els quals aprenem a detectar clàusules abusives en els contractes i ofertes i com enfrontar-nos a elles.

 
Arxiu de notícies


Des d'AICEC-ADICAE volem que participis en la teva defensa i en la defensa organitzada de tots els consumidors. Com més siguem, amb més força defensarem els nostres drets! Contacta amb nosaltres i envia'ns un e-mail amb les teves propostes de participació.

Últimes notícies i esdeveniments

02-12-2016 7 passos per consumir de forma crítica i responsable i no caure en el consumisme del Black Friday, el Cibermonday o les festes de Nadal
(2.12.2016) Recomanem en 7 senzills passos practicar un consum crític i responsable, planificat, intel·ligent i d'acord a les possibilitats i necessitats reals, amb el doble objectiu d'aconseguir el màxim estalvi sense caure en la irresponsabilitat consumista, que pot conduir a l'endeutament.

02-11-2016 "NO ÉS LA POLÍTICA, SÓN ELS MERCATS"
Manuel Pardos, membre del Consell Consultiu de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), més enllà de la politització del càrrec i el suposat buit de poder, considera que "Elvira Rodríguez i els seus antecessors no han fet la suficient força perquè la CNMV fos una institució vertaderament forta i amb mitjans per vigilar als mercats i protegir a les persones consumidores."

28-09-2016 La vinculació de productes financers a la contractació de préstecs hipotecaris
És una pràctica habitual dels bancs que al costat de la contractació del préstec hipotecaris imposin a la persona consumidora un gran nombre d'altres productes si vol accedir a determinades condicions de finançament. Comentem en aquest article la legalitat d'aquesta pràctica. Aquestes obligacions de contractació són nombroses i de divers tipus: pòlisses d'assegurança (incendi, amortització...) domiciliació de la nòmina o rebuts, subscripció de plans de pensions, contractació de targetes de

31-08-2016 Vueling aplica malament les compensacions pels retards en els seus vols i retorna a la gent afectada menys diners del que deuria
La companyia aèria no està aplicant correctament el Reglament Europeu 261/2004 i està retornant a les persones afectades pels seus injustificables retards del mes de juny menys de la meitat dels diners que els correspondria.

08-08-2016 Durant les vacances no te la juguis i viatja sempre amb els teus drets.
A l'estiu, amb les vacances de pel mig, augmenta significativament el consum en sectors com el comerç, l'hostaleria, el transport o l'oci. Això ajuda a crear el caldo de cultiu idoni per als abusos a les persones consumidores i usuàries. Recents exemples com la fallida de l'operador turístic Low Cost Travel Group -que ha deixat a 20.000 turistes sense vacances a Balears- o els retards de Vueling així demostren.

AICEC en imatges

Últimes fotos de la galeria

Assemblea informativa clàusula terra 13.07.2016
TAST Social - Tarragona
TAST Social - Tarragona
TAST SOCIAL - Tarragona
Trobada Estatal 26N
Trobada Estatal 26N

Actualment hi ha 145 fotografies a la Galeria d'Imatges.

Accedir a la Galeria d'Imatges

Segueix l'actualitat i participa en les nostres xarxes socials

Serveis de l'Associació

Asesoría on-line

ASSESSORIA AICEC-ADICAE
Faci les seves consultes a través de correu electrònic amb total confidencialitat al nostre equip d'assessors i rebi resposta en un temps rècord.

 
ADICAE - Asociación de Usuarios de Bancos, Cajas y Seguros de España
ADICAE Servicios Centrales: c/Gavín, 12 local, 50001 ZARAGOZA (España).
N.I.F. G50464932. Inscrita con el N° 5 en el registro de Asociaciones de Consumidores del Instituto Nacional de Consumo de España. Email