Arxiu de notícies - SETEMBRE 2015

 
Els consumidors catalans rebutgem els xantatges i les amenaces de la banca

Barcelona, 19 de setembre de 2015. Després de la greu ingerència feta ahir per les dos patronals que agrupen la banca espanyola (AEB) i les caixes d'estalvis (CECA) en motiu de les eleccions del proper 27 de setembre al Parlament de Catalunya, l'Associació d'Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances de Catalunya (AICEC-ADICAE) vol deixar clar que els consumidors rebutgem els xantatges i les amenaces de la banca a la ciutadania de Catalunya per orientar el seu vot.


 


La ingerència inèdita de la banca en l'actual panorama polític és una expressió més de com els poders financers utilitzen els seus tentacles per preservar els seus interessos. És indigne que en un sistema democràtic la banca intenti pressionar a la ciutadania, amb amenaces i xantatges, per dirigir el seu vot. Des d'AICEC-ADICAE, organització de consumidors i usuaris més representativa de Catalunya, en resposta als seus arguments, volem recordar que la banca està allà on pot maximitzar els seus beneficis i considerem absurds els arguments d'encariment i escassetat del crèdit en una possible Catalunya independent. Uns arguments que tornen a evidenciar l'estratègia d'espoli als consumidors que sempre han utilitzat.


 


Els consumidors fa temps que hem perdut la por als continuats abusos i injustícies de la banca i volem remarcar que seguirem lluitant contra totes les estafes i els abusos que ha comès i segueix cometent la banca fins que es faci justícia. La banca ha estat la gran culpable de la crisi financera que estem patint i som la ciutadania i les persones consumidores qui estem pagant la penyora de les seves irresponsabilitats delictives. A tall d'exemple, encara a dia d'avui, Caixabank segueix guanyant cada any 420 milions d'euros il·legítims per l'aplicació de les clàusules sòl als préstecs hipotecaris i Banc Sabadell 204 milions d'euros.


 


Finalment, fem una crida a la participació de la ciutadania el proper 27 de setembre i demanem que l'exercici del vot defugi d'amenaces de qualsevol tipus i sigui crític, responsable, solidari i lliure. AICEC-ADICAE, com no pot ser d'altra manera, respectarà la voluntat democràtica del poble de Catalunya i continuarà defensant els interessos dels consumidors catalans i europeus i treballant per la consecució d'un model bancari i financer just, democràtic i al servei dels interessos de les persones consumidores.

 
Representats polítics analitzen el model econòmic i de consum a les portes del 27S
imagen

Barcelona, 17 de setembre de 2015. AICEC-ADICAE, Associació d'Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances de Catalunya, organitza una taula rodona amb representants de les forces parlamentàries que concorren les eleccions del 27 de setembre per reflexionar sobre la protecció de les persones consumidores en les polítiques públiques i de consum. El públic dóna el punt crític necessari per al dinamisme de l'acte.

El consum és un tema transversal que les forces polítiques han de tenir en compte en el seu programa polític, sense que aquesta matèria quedi relegada en un segon pla. En plena campanya electoral, és essencial que els diferents partits i candidatures expressin, analitzin i reflexionin sobre el model econòmic i de consum, i així ho han fet gràcies a l'amena i interessant taula rodona organitzada per AICEC-ADICAE, en la que han assistit mig centenar de persones.

El President d'AICEC-ADICAE, Manuel Pardos, ha donat la benvinguda al públic i a les forces polítiques, i ha deixat clar que ADICAE que, com a organització social, no fa definicions polítiques ni té cap interès particular en el debat. Simplement, l'Associació d'Usuaris, Bancs i Assegurances reconeix la identitat nacional de Catalunya i recolza el dret a decidir. Per últim, ha demanat a tots els catalans que exerceixin el seu dret a vot de manera crítica, responsable, solidària i per suposat, lliure.

A l'acte, obert a tots, han participat: Junts pel Sí (Pere Aragonès), PSC (Pol Gibert) Catalunya Sí que es Pot (Juan José Cáceres Nevot), UDC (Jordi Bailach), Ciutadans (Jesús Galiano) i la CUP (Ricard Torné). El PP és l'únic partit que ha rebutjat la invitació.

El debat ha donat l'oportunitat, tant als polítics com als assistents, de debatre sobre si la protecció de les persones consumidores ha estat un dels eixos bàsics de les polítiques públiques i de consum. A més, cada representant ha donat la seva opinió sobre el millor model econòmic i de consum que s'hauria de desenvolupar.

Totes les forces, excepte Unió Democràtica, coincideixen que no s'han pres les mesures necessàries per evitar els errors del passat. “Les polítiques de consum sí que han estat suficients, el problema és que la gent no les coneix, només un 25% de la població sap que existeixen”, afirma Bailach. Argument totalment antagònic al que defensa Gibert “no han estat suficients, el model de capitalisme salvatge ha arribat a les caixes d'estalvi”. Aragonès, en canvi, destaca que les institucions amb competències no han desenvolupat polítiques i que “el crèdit al consum està creixent i pot derivar en la següent bombolla”.

D'altra banda, Torné manifesta que el problema és el sistema capitalista, “si no canviem aquest model és impossible canviar les polítiques públiques de consum”, mentre que Ciutadans expressa que “no s'han tallat els problemes, sinó que s'han anat enganxat pedaços”. Càceres Nevot prefereix posar l'accent en els angles morts que tenen les polítiques de consum, allò del que no es parla i que ha de canviar-se “fer fora a la gent de casa seva també és una política de consum”, afegeix. Per això apunta la importància de formar al consumidor, per evitar caure en els errors del passat, idea que també comparteix Galiano.

Els òrgans supervisors, encarregats de vigilar a les entitats per evitar que s'aprofitin d'aquesta falta de formació del consumidor, no han quedat exclosos del debat. L'acte ha servit per deixar en evidència aquestes institucions. “El Banc d'Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors obvien la regulació”, afirma el representant del PSC. D'altra banda, Aragonès proposa “dividir les funcions de supervisió macroeconòmica en l'àmbit financer i la protecció dels clients financers”, perquè sinó es pot produir un conflicte d'interès. La resolució extrajudicial de conflictes també ha tingut el seu protagonisme. Junts pel Sí està a favor de l'arbitratge, però defensa que “no ha de ser un substitut de la justícia”. Gibert i Bailach també creuen important la potenciació de la mediació i l'arbitratge.

No tots els participants tenen la mateixa idea de política de consum. Per a UDC les polítiques públiques de consum es basen en la “prevenció, la informació i la divulgació”. Galiano, coincideix en que la qüestió bàsica és la prevenció. La CUP, per la seva banda, defensa que el consum ha de ser “responsable, sostenible i accessible”, emfatitzant en aquest últim terme i portant-ho a una vessant més social, ja que “el problema és que no tothom té accés al consum per falta de recursos”. Nacionalitzar la banca, l'aigua i l'energia és una altra de les propostes de Torné.

El segon bloc de la taula rodona s'ha encaminat en propostes més específiques i de caire social. Ha quedat palès que la Llei de Segona Oportunitat és insuficient i que cal que sigui una alternativa real per a totes aquelles persones que es puguin acollir a aquesta llei.

La proposta de la formació de Torné en la vessant social va més enllà, plantejant una Renda de Garantia de Ciutadania, és a dir, una renda mensual de 650 euros que cobreixi les despeses mínimes del consumidor. Galiano contra argumenta aquestes declaracions al·legant que “som a l'Europa Occidental i el que cal és crear llocs de treballs”.

El debat independentista ha pres força en els últims minuts de l'acte. Les dues forces independentistes, la CUP i Junts pel Sí, coincideixen en que és necessari trencar amb l'estat espanyol. A més, els primers també advoquen per una fractura amb Europa. Per a Aragonès, les polítiques públiques no es poden canviar si no es disposen de les “eines necessàries”, en al·lusió a la creació d'un nou estat. En aquest sentit, Gibert discrepa i defensa que és “més partidari de canviar les coses que sortir-se d'elles”, referint-se també a l'estat espanyol i a Europa.

Després de l'exposició dels representants, arriba el torn del públic. Un públic crític i ansiós que ha aprofitat per plantejar dubtes i a més, ha retret la passivitat dels polítics a escala general en matèria de consum. Es tracta d'una temàtica en què ha d'haver-hi un consens, “els polítics heu d'estar units”, emfatitzava una assistent. Paraules les sabem dir tots/es, “el consumidor necessita solucions, fets i resultats”.

 
Renfe apuja la comissió que cobra per comprar bitllets a finestreta en plena època estival
imagen

La companyia ha apujat el recàrrec que cobra per treure els bitllets a finestreta del 3,5 al 5,5% sobre el preu del bitllet. AICEC-ADICAE li recorda els seus drets en els viatges en tren i com defensar-los.

En ple període estival, amb més de 3 milions de viatgers utilitzant la línia ferroviària a l'estat espanyol i, en conseqüència, els serveis de Renfe, la companyia ha decidit elevar les despeses de gestió per vendre bitllets de tren a finestreta, passant del 3,5% al 5,5%. Un encariment del 2% en el preu dels passatges que no es correspon amb la millora en els serveis proporcionats per la companyia, ni per un augment de les despeses de gestió. Aquesta diferència afecta els bitllets dels trens d'alta velocitat (AVE) i trens de llarga distància (Altaria, Alvia, Euromed i Talgo).

RENFE hauria d'informar els usuaris d'aquests trens de la diferència de preu existent entre els bitllets comprats a l'estació i els dispensats per les màquines o per Internet.

Per tant, el simple fet de comprar i imprimir el bitllet a la taquilla de l'estació encareix el passatge en un 5,5% respecte de si s'adquireix per Internet o mitjançant les màquines automàtiques. Així doncs, Renfe intenta abocar els usuaris a utilitzar els canals de venda a distància enlloc de la finestreta, el que pot resultar molt còmode i avantatjós pels usuaris que estan acostumats a realitzar operacions de compra telemàtica, però no hauria de repercutir en un augment dels preus per adquirir el bitllet a finestreta.

Les opcions de compra 'online' i telefònica són opcions a favor de l'existència de canals diversos per a què el consumidor pugui escollir. Està molt bé que es millorin i impulsin aquests canals, però no s'ha de forçar a l'usuari a utilitzar-los encarint la venda presencial.

Aquest nou abús es suma als comesos per Renfe en els últims anys, com l'augment en les tarifes dels trens de Rodalies o regionals, o la supressió de més de 500 freqüències de trens que van afectar a quasi un milió d'usuaris.

Viatgi amb els seus drets com a consumidor

A més del preu, el consumidor no ha de perdre de vista els seus drets a l'hora de pujar-se a un tren. Renfe ofereix les condicions generals de tots els seus serveis, on es poden consultar els drets i obligacions dels viatgers.

En el cas dels retards en el viatge, a menys que la demora es produeixi per causes de força major, el Reglament de la Llei del Sector Ferroviari estableix indemnitzacions del 50% del bitllet per retard superior a 60 minuts i del 100% en cas de superar els 90 minuts.

Tot i així, per l'alta velocitat (AVE) i la llarga distància, Renfe assumeix voluntàriament fer front a indemnitzacions més àmplies. Als trens AVE Madrid-Sevilla, un retard superior a 5 minuts suposa la devolució del 100%. Per a la resta de trens AVE, una demora major a 15 minuts implica el reintegrament del 50%, i si es superen els 30 minuts, la devolució és del 100%.

Per a trens Alaris, Altaria, Alvia i Euromed el reintegrament és del 25% (més de 20 minuts de retard), 50% (40 minuts) i 100% (més d'una hora de demora).

 
Els fons perfilats: destapem els perills del 'producte estrella' de la banca
imagen

Davant la baixada dels tipus, la banca està trepitjant l'accelerador en la comercialització d'un tipus de fons mixtos anomenats fons perfilats. Són fons que inverteixen en altres fons, i on els consumidors poden perdre part dels seus estalvis. A més, tenen unes comissions més altes per la gestió activa que comporten.

Durant els últims mesos la banca s'ha llançat a comercialitzar els anomenats fons perfilats, una classe de fons mixtos que tenen una política d'inversió determinada per un perfil de risc predefinit, adaptats a cada tipus d'inversor. Són fons que inverteixen en altres fons, és a dir, són carteres de fons d'inversió agrupades en un sol fons. En un escenari en el que els tipus són vora el 0%, els fons mixtos, entre els quals es troben els fons perfilats, estan aglutinant la major part d'un creixement que, en termes bruts, supera els 6.700 milions d'euros davant els 4.800 de tota la indústria.

En posar els seus diners en aquests productes, el consumidor no queda exempt de certs riscos, com les fluctuacions de les rendibilitats i les altes comissions. A més, com en tots els fons d'inversió, es deixa en mans del gestor les decisions de compra i venda sense la seva autorització.

Els fons perfilats, sota diferents noms comercials (FonCaixa Equilibrio, Cartera Óptima Prudente, Santander Select Moderado, etc), inverteixen en altres fons i diversifiquen la inversió, adaptant-se al perfil de risc de l'inversor. El consumidor, en lloc de tenir una cartera d'inversió amb dos fons en renda fixa, altres dues en renda variable i un altra mixta, per exemple, contracta un fons d'inversió perfilat i es desentén de qualsevol gestió. En aquest cas, seran els gestors els que prendrien les decisions de comprar o vendre d'acord al perfil de risc de l'inversor.

Aquest producte no garanteix el capital. A més, la seva rendibilitat dependrà dels fons als que es destinin els estalvis i el risc que assumeixi el client. Així doncs, un mateix fons pot destinar el 10% de la inversió a Borsa Europea, un altre 10% a renda fixa, un 5% a renda variable... Per exemple, en el cas del Banc Santander, té la seva gamma de fons mixtos anomenats 'Santander Select', que es divideixen en 'Prudent' (inversió en renda fixa del 90% i en renda variable del 10%), 'Moderat' (70% destinat a renda fixa i 30% a renda variable, o 'Decidit' (50% a renda fixa i 50% renda variable) depenent del perfil del risc que vulgui assumir el consumidor. Trobem similars denominacions en gairebé totes les entitats que comercialitzen aquests productes.

Des de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) s'insisteix que aquests productes “són susceptibles de patir pèrdues, depenent de la fluctuació del mercat i dels valors que es negociïn en el fons”, i recalca que els clients han de “llegir bé el fullet del fons en qüestió, assegurar-se que està dipositat davant la CNMV i examinar el nivell de risc que, a la primera pàgina dels fullets, acostuma a estar valorat en una escala de l'1 al 7”.

Vigila amb les altes comissions

Encara que els fons on inverteixen aquests productes estan fets a mida del perfil de risc, el client ha de tenir clar que la inversió no està garantida, per la qual cosa el consumidor pot perdre part dels seus estalvis. A més, la rendibilitat tampoc és segura, ja que els fons tenen rendibilitats fluctuants i tant poden estar molt altes com baixes o, fins i tot, acumular rendibilitats negatives. Per conèixer la rendibilitat que pot obtenir, el consumidor només pot prendre com a referència les rendibilitats d'anys anteriors. Encara que aquestes rendibilitats passades no garanteixen les rendibilitats futures, són l'única dada per saber si la gestora del fons és competent o no.

Una altra dada a tenir en compte són les comissions, que podrien fer disminuir la rendibilitat final de manera important. A l'hora d'implicar una gestió activa, les comissions en els fons perfilats són altes, situant-se entre el 0,6% i el 2%. També, es cobren dos tipus de comissions: la comissió de gestió i la de dipòsit. No cal oblidar que els consumidors que tinguin estalvis en un fons han de tributar tant els guanys com les pèrdues patrimonials obtingudes de la venda de les participacions o del reemborsament de la inversió.

L'entitat té l'obligació d'aportar la informació precontractual amb aquestes dades, realitzar les explicacions adequades i informar clarament sobre el risc de cada fons abans de la contractació.

 
ADICAE acorrala el Banc d'Espanya amb proves de la doble comissió i la denuncia al Banc Central Europeu
imagen

L'Associació d'Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances, ADICAE, va acudir el passat 27 d'agost al Banc d'Espanya on va fer entrega de les 349.533 signatures de consumidors que reclamen la prohibició de la doble comissió als caixers.

El fet que en ple estiu i en només unes setmanes s'hagin recollit centenars de milers de signatures és una mostra que els consumidors estan disposats a recolzar la campanya iniciada per ADICAE per plantar cara a aquest nou abús i llençar el que el president d'ADICAE, Manuel Pardos, qualifica com a una “guerra contra la 'guerra de les comissions'”, en al·lusió a les diferents posicions que la banca espanyola està adoptant.

Aquests gairebé 350.000 suports, recollits a la plataforma Change.org, representen la unió de la lluita dels ciutadans colze a colze amb ADICAE: 91.963 d'aquestes signatures s'han recaptat directament per la petició d'ADICAE al Banc d'Espanya, i les altres 263.725 reclamen al BBVA que no instauri el doble càrrec, i ho exigeixen mitjançant la petició a Change.org per María Luisa Arranz, una consumidora crítica i responsable que té la valentia de rebel·lar-se contra el seu propi banc: “Si el BBVA segueix endavant, molts dels seus clients deixaran de ser-ho. A més, és veritat que són moltes signatures, però es multiplicaran perquè som molts els indignats”.

Campanya contra l'abús de CaixaBank

En aquest acte, Pardos va presentar a més una denúncia contra CaixaBank on acredita casos de consumidors que des de març passat pateixen el doble càrrec: la comissió aplicada per CaixaBank i l'aplicada per l'entitat emissora de la targeta. D'aquesta forma, ADICAE força a l'organisme dirigit per Luis María Linde a intervenir, malgrat l'intent del supervisor de “mirar cap a un altre costat”, al·legant no tenir constància de l'aplicació efectiva de dues comissions a una mateixa retirada d'efectiu.

En la denúncia ADICAE sol·licita la prohibició expressa d'aquesta comissió, que s'obligui a l'entitat presidida per Isidre Fainé a retornar les quantitats cobrades i que es sancioni a l'entitat per l'abús comès, ja que “una de les principals funcions actuals del Banc d'Espanya és la protecció dels usuaris, encara que CaixaBank mai l'ha pres seriosament”, afirma Pardos.

Reclama amb l'aplicació online

Els consumidors que hagin pagat aquesta comissió de 2 euros per treure diners en els caixers de CaixaBank, ja disposen d'un mecanisme per reclamar la devolució dels seus diners: una senzilla aplicació 'online' que permet sol·licitar a l'entitat la quantitat cobrada il·legalment i injustament.

Després d'emplenar un breu formulari i adjuntar la imatge del justificant bancari que mostri el càrrec de 2 €, l'usuari envia en un sol clic una queixa a CaixaBank i s'uneix automàticament a la reclamació col·lectiva d'ADICAE per exigir la devolució dels diners. L'aplicació, accessible des de la portada del web i les xarxes socials de l'Associació, també es pot utilitzar en telèfons i dispositius mòbils.

El formulari s'adaptarà per atendre els ciutadans que siguin víctimes de la doble comissió en els caixers del BBVA i el Santander, contra els quals ADICAE cursarà denúncies i reclamacions col·lectives en el cas que aquests dos bancs compleixin la seva promesa de secundar a l'entitat presidida per Isidre Fainé.

Les tres entitats posseeixen gairebé la meitat dels caixers de tot el país (el 44%), amenaçant els estalvis i el dret a disposar d'efectiu d'una gran part de la població espanyola. CaixaBank està guanyant milions des de març gràcies a aquesta comissió i el BBVA i el Santander mantenen la seva intenció d'unir-se, malgrat que el Banc d'Espanya va recordar –de forma vaga i confusa– que es tracta d'una comissió il·legal i que la Comissió Europea ha demanat explicacions a instàncies de les denúncies d'ADICAE.

Denúncia davant el BCE

ADICAE ha remès també al Banc Central Europeu una denúncia contra el Banc d'Espanya, destacant la seva inoperància i desistiment de funcions en una pràctica impulsada per La Caixa amb la finalitat d'augmentar els ingressos amb una comissió abusiva, fet que evidencia “la falsedat que el sistema financer espanyol torni a ser de Champions” malgrat el costós procés de sanejament i reestructuració finançat amb diners públics.

Els ingressos obtinguts amb aquestes comissions il·legals estarien alterant els comptes dels bancs en el seu propi benefici, la qual cosa suposa un element desestabilitzador i ocultador dels seus balanços. De fet, gairebé un terç dels seus beneficis del passat any van procedir d'ingressos derivats de les comissions bancàries. “Aquesta comissió i el fet que altres entitats hagin decidit emular a CaixaBank expressen la mala situació del sector bancari a Espanya”, afirma Pardos, “i el descrèdit absolut que com a supervisor, el Banc d'Espanya s'ha guanyat fins i tot entre els propis bancs”.

El president d'ADICAE va afegir que “el governador del Banc d'Espanya va enganyar en seu parlamentària quan va assegurar que actuaria si comprovava l'aplicació d'una doble comissió”, ja que “sabia perfectament que ja estava ocorrent”.

És important recordar que l'associació de consumidors manté activa la seva campanya de recollida de signatures a Change.org i tornarà a interposar les denúncies que siguin necessàries davant les institucions estatals i comunitàries fins a acabar amb aquest abús de la banca.

 
Arxiu de notícies


Des d'AICEC-ADICAE volem que participis en la teva defensa i en la defensa organitzada de tots els consumidors. Com més siguem, amb més força defensarem els nostres drets! Contacta amb nosaltres i envia'ns un e-mail amb les teves propostes de participació.

Últimes notícies i esdeveniments

02-12-2016 7 passos per consumir de forma crítica i responsable i no caure en el consumisme del Black Friday, el Cibermonday o les festes de Nadal
(2.12.2016) Recomanem en 7 senzills passos practicar un consum crític i responsable, planificat, intel·ligent i d'acord a les possibilitats i necessitats reals, amb el doble objectiu d'aconseguir el màxim estalvi sense caure en la irresponsabilitat consumista, que pot conduir a l'endeutament.

02-11-2016 "NO ÉS LA POLÍTICA, SÓN ELS MERCATS"
Manuel Pardos, membre del Consell Consultiu de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), més enllà de la politització del càrrec i el suposat buit de poder, considera que "Elvira Rodríguez i els seus antecessors no han fet la suficient força perquè la CNMV fos una institució vertaderament forta i amb mitjans per vigilar als mercats i protegir a les persones consumidores."

28-09-2016 La vinculació de productes financers a la contractació de préstecs hipotecaris
És una pràctica habitual dels bancs que al costat de la contractació del préstec hipotecaris imposin a la persona consumidora un gran nombre d'altres productes si vol accedir a determinades condicions de finançament. Comentem en aquest article la legalitat d'aquesta pràctica. Aquestes obligacions de contractació són nombroses i de divers tipus: pòlisses d'assegurança (incendi, amortització...) domiciliació de la nòmina o rebuts, subscripció de plans de pensions, contractació de targetes de

31-08-2016 Vueling aplica malament les compensacions pels retards en els seus vols i retorna a la gent afectada menys diners del que deuria
La companyia aèria no està aplicant correctament el Reglament Europeu 261/2004 i està retornant a les persones afectades pels seus injustificables retards del mes de juny menys de la meitat dels diners que els correspondria.

08-08-2016 Durant les vacances no te la juguis i viatja sempre amb els teus drets.
A l'estiu, amb les vacances de pel mig, augmenta significativament el consum en sectors com el comerç, l'hostaleria, el transport o l'oci. Això ajuda a crear el caldo de cultiu idoni per als abusos a les persones consumidores i usuàries. Recents exemples com la fallida de l'operador turístic Low Cost Travel Group -que ha deixat a 20.000 turistes sense vacances a Balears- o els retards de Vueling així demostren.

AICEC en imatges

Últimes fotos de la galeria

Assemblea informativa clàusula terra 13.07.2016
TAST Social - Tarragona
TAST Social - Tarragona
TAST SOCIAL - Tarragona
Trobada Estatal 26N
Trobada Estatal 26N

Actualment hi ha 145 fotografies a la Galeria d'Imatges.

Accedir a la Galeria d'Imatges

Segueix l'actualitat i participa en les nostres xarxes socials

Serveis de l'Associació

Asesoría on-line

ASSESSORIA AICEC-ADICAE
Faci les seves consultes a través de correu electrònic amb total confidencialitat al nostre equip d'assessors i rebi resposta en un temps rècord.

 
ADICAE - Asociación de Usuarios de Bancos, Cajas y Seguros de España
ADICAE Servicios Centrales: c/Gavín, 12 local, 50001 ZARAGOZA (España).
N.I.F. G50464932. Inscrita con el N° 5 en el registro de Asociaciones de Consumidores del Instituto Nacional de Consumo de España. Email