Elke König sobre la compra per part del Banc Santander: "vam tenir sort". Els estalviadors no, per descomptat

La JUR eludeix aclarir quan va veure que els comptes del Popular eren ja insostenibles; AICEC-ADICAE critica l'opacitat de l'òrgan de resolució davant el frau a les persones estalviadores

König admet que en la JUR estaven convençuts que el Popular tenia problemes des de la supervisió prèvia realitzada pel Banc Central Europeu, en 2015. "Problemes de model de negoci i de valoracions de garanties", segons les seves paraules.

No obstant això, la JUR no aclareix en quin moment aquesta convicció es va transformar en alarma davant la situació financera del banc, informació que hagués estat molt rellevant per als milers d'estalviadors atrapats en la fraudulenta recapitalització de l'entitat. A pesar que, reconeix Konig, treballen mà a mà amb el BCE.

La responsable de la JUR mostra la seva convicció que amb la compra del Popular pel Santander a última hora "vam tenir sort". Les seves declaracions davant la premsa, allunyades de la deguda neutralitat exigible als reguladors financers, van ser l'inici d'una clara fugida de capitals i liquiditat que va acabar amb el banc i va volatilitzar els estalvis dels afectats, deixant-lo per un euro en mans del seu comprador.

Barcelona, 30 de setembre de 2021. "Sempre hi ha un equip de la JUR avaluant", treballant amb les dades que de manera constant recopila el Banc Central Europeu. En el cas del Popular, des de l'any 2014. Se sospitava que la situació del Banc Popular era molt pitjor del que reflectien els seus balanços. Però ningú va evitar que més de 300.000 petits estalviadors invertissin en l'entitat milers de milions d'euros que es van volatilitzar quan la JUR va iniciar el procés de resolució. I, al final, "vam tenir sort" que ho comprés el Santander.

AICEC-ADICAE considera il·lustratives, i desafortunades, aquestes declaracions de la responsable de la Junta Única de Resolució davant el jutge d'instrucció penal del Cas Popular. Unes declaracions que no aclareixen claus fonamentals sobre la recapitalització de l'entitat sobre l'esquena d'uns estalviadors absolutament desinformats. No ha aclarit la responsable de la JUR quan i qui van realitzar filtracions a la premsa que van poder provocar fugides de capitals que acabessin amb el banc.

Però el fet que la pròpia Junta de Resolució realitzés recerques internes confirma aquest extrem, mostra fins a quin punt els afectats van quedar absolutament indefensos davant el que ocorria amb el Popular, i assenyala a la pròpia institució europea, allunyada de la deguda neutralitat que la normativa li exigeix. AICEC-ADICAE assenyala que no serveix amb escudar-se en què les valoracions dels actius realitzades pel Popular estiguessin "distorsionades". Ni en què només el Santander tenia interès en un banc camí de la fallida. L'associació enlletgeix als supervisors espanyols i europeus que es podia haver fet alguna cosa abans, almenys evitar que els petits estalviadors invertissin en el banc sense conèixer la seva salut financera.

ADICAE, que representa a 1.200 afectats adherits a la querella, dóna veu a més de 300.000 consumidors, petits estalviadors amb un perfil d'estalvi minorista en la seva major part per sota dels 10.000 euros. L'associació recorda que tots ells van recapitalitzar una entitat financera amb greus problemes de liquiditat i solvència, confirmats per la pròpia Elke König. I que ho van fer sense conèixer detalls i informació rellevant que les institucions supervisores sí que semblaven conèixer.

En la querella penal s'imputen els següents delictes: estafa a inversors, delicte societari de falsedat de comptes, delicte contra el mercat de valors, administració deslleial, informació privilegiada i maquinació per a alterar el preu de les coses. Segons dades del propi Banc Popular recopilats per ADICAE, al tancament de 2016 un total de 230.278 accionistes (un 75,9% del total) de l'entitat tenien menys de 4.000 títols cadascun, i 289.566 mantenien carteres de menys de 10.000 accions (89,90% sobre el total).

La instrucció de la querella continuarà, almenys, fins el mes vinent de gener. El dijous, 30 de setembre, s'esperava també la declaració de l'exdirector de planificació de la JUR, Dominique Laboureix. No obstant això, la seva intervenció ha quedat ajornada fins al pròxim 14 d'octubre degut al temps dedicat per a la declaració de König, més llarga de l'esperat.