La discriminació de gènere en el sector bancari dificulta a les dones l'accés als serveis bancaris
imagen

Març 2019

 

Al voltant del 8 de març convé posar de relleu que les desigualtats arriben al tracte de les entitats financeres, que contrasten amb més severitat la situació familiar de les dones. Es demana a les dones en major mesura que acreditin l’empresa en la qual treballen i es proporciona més assessorament en les atencions als homes (62.5%) que no pas a les dones (12.5%).

L'accés al consum per a la majoria de la població ha estat a través de la compra de béns necessaris per a la reproducció de la vida. En les nostres societats patriarcals i heteronormatius, les dones s'han vist forçades a assumir les càrregues domèstic-familiars i dins de les mateixes es troba el consum. La cura i manteniment de la llar i la família implica necessàriament la realització d'una sèrie de compres i consums. Des de situacions més o menys precàries, des de moments històrics on cap més parlar d'autoconsum que de consum pròpiament, fins a les èpoques actuals de sobreconsum, les dones han estat les encarregades de comprar i elaborar els productes i mercaderies necessaris per a tota la família.

D'altra banda i de la mateixa forma l'imaginari social de la masculinitat es fonamenta a ser el cap de família, és a dir aquell que és responsable de procurar a la unitat familiar la renda monetària per a adquirir els béns i serveis necessaris per a la subsistència de la llar. Això representa que majoritàriament l'home és qui administra i representa a la família en la gestió de la renda i el patrimoni i no precisa l'autorització de la dona per a comprar, vendre, deixar, hipotecar o avalar. És a dir, com més esporàdica és la compra d'un bé o servei però més significació social tingui, l'home adquireix més pes en la decisió en l'execució de la compra. En altres paraules, les compres que es realitzen amb major freqüència i són necessàries per al benestar de la llar formen part del treball quotidià de les dones.

En aquest sentit, en el sector financer, en la mesura en què els productes contractats es compliquen, les dones perden autonomia. La titularitat dels crèdits, plans de pensions i productes d'inversió de les parelles corresponen en major percentatge als homes, sent això més evident pel que fa a les inversions (32,7% dels homes enfront del 17,3% de les dones) (SETEM, 2016). Aquests últims i els plans de pensions són productes sobre els quals els homes tenen un paper més decisiu tant pel que fa a la cerca d'informació com a la presa de decisió final.

Un altre eix de desigualtat es pot veure a l’hora de sol·licitar un préstec, on les dones s’han de veure amb més barreres que els homes principalment per tres diferents factors.

En primer lloc, a la masculinització o feminització del projecte que es vol finançar. El caràcter més o menys feminitzat dels projectes empresarials impulsats per dones pot repercutir en la consideració que les entitats financeres realitzen a l'hora d'avaluar el seu risc, interès o viabilitat. Si estan molt feminitzats i són molt petits, solen ser considerades poc interessants com a negocis per la seva menor rendibilitat. La seva viabilitat es tendeix a avaluar negativament. Si, per contra, apunten al desenvolupament de projectes “masculinitzats” liderats per dones, l'estereotip que aquestes tenen menys competències per a afrontar-lo amb èxit tendeix a generar dubtes respecte de la viabilitat d'aquest.

En segon lloc, també representen una barrera per a les dones les polítiques de crèdit de les entitats financeres. Aquestes polítiques no exclouen formalment a la dona que, en aquest sentit i de manera general, està emparada pel marc legal (almenys als països considerats desenvolupats) però, més enllà de les directrius, la veritat és que la manera en la qual s'apliquen pot condicionar el tracta que les entitats donen a les dones. La manera de triar els grups objectius preferents, en alguns casos, pot estar esbiaixada pel gènere. Els criteris del risc de crèdit poden tenir, així mateix, el mateix biaix de gènere a l'hora d'avaluar les operacions. Això es pot traduir en majors exigències, costos més alts o exigència de contractar productes associats.

Finalment, la bretxa salarial, una variable determinant que incideix en la capacitat de les dones per a accedir al crèdit a causa dels límits d'endeutaments establerts per les entitats financeres per a evitar que el o la clienta utilitzi un percentatge superior dels seus ingressos mensuals destinats a aquest concepte. De fet, així ho explica el mateix BBVA, en el seu informe del 2014 sobre les pensions i els hàbits d'estalvi orientats a la jubilació a Espanya.

Des de l’Associació creiem essencial que aquestes desigualtats desapareguin fonamentalment amb una millor formació a les persones consumidores, amb especial èmfasis en els col·lectius vulnerables; dones, joves, nouvinguts i gent amb formació reglada baixa, i amb mesures polítiques pel millorament de la situació les dones en els espais productius i una disminució de les tasques reproductives.


( más información )


Des d'AICEC-ADICAE volem que participis en la teva defensa i en la defensa organitzada de tots els consumidors. Com més siguem, amb més força defensarem els nostres drets! Contacta amb nosaltres i envia'ns un e-mail amb les teves propostes de participació.

AICEC en imatges

Últimes fotos de la galeria

Visita cultural casa Viçenc - Juny 2019
Xerrada Desigualtat Financera - Juny 2019
Xerrada Desigualtat Financera - Juny 2019
Taller Aprofitament Alimentari - Maig 2019
Taller Aprofitament Alimentari - Maig 2019
Concentració Plataforma Afectades Banc Popular - Maig 2019

Actualment hi ha 246 fotografies a la Galeria d'Imatges.

Accedir a la Galeria d'Imatges

Segueix l'actualitat i participa en les nostres xarxes socials

Serveis de l'Associació

Asesoría on-line

ASSESSORIA AICEC-ADICAE
Faci les seves consultes a través de correu electrònic amb total confidencialitat al nostre equip d'assessors i rebi resposta en un temps rècord.

 
ADICAE - Asociación de Usuarios de Bancos, Cajas y Seguros de España
ADICAE Servicios Centrales: c/Gavín, 12 local, 50001 ZARAGOZA (España).
N.I.F. G50464932. Inscrita con el N° 5 en el registro de Asociaciones de Consumidores del Instituto Nacional de Consumo de España. Email