Taula Rodona 13 de setembre 2018 (Espai Veïnal Calàbria66)

Van participar:

AICEC-ADICAE

Elisabeth Boncompte (mediadora i doctorant UB)

Sergi Salavert (Coordinador segell EthSI)

Les assegurances suposen un 6% del PIB del estat espanyol, i tenen un impacte diari en la vida de les persones. Tot i així, la progressiva liberalització del sector de les assegurances i la cerca de grans rendibilitats han acabat tergiversant una eina de protecció social per convertir-la en una màquina de lucre que genera múltiples impactes socials, econòmics i mediambientals. És per això, que hem de conèixer quines polítiques hi ha darrere de cada una de les companyies i saber com reclamar en el moment en que no segueixin aquells criteris amb els que s’havien compromès.

Certament fins l’actualitat el sector de les assegurances sembla haver evitat el qüestionament crític entorn al consum, però és el moment de preguntar-se com podem accedir a alternatives ètiques i quins són els requisits mínims que han de complir: com la transparència, la comprensibilitat del contracte, en l’agilitat i eficiència del servei. A banda, l'orientació social en les inversions que realitzen també és rellevant, sobretot perquè les companyies asseguradores inverteixen en productes opacs, en sectors vinculats a mercats especulatius o en d’altres més segurs però nocius en termes socials i mediambientals.

En el segell #EthSi tenen un espai per poder fer arribar tota tipologia d'informació sobre companyies, des de productes concrets, inversions, experiències personals,.. Per aconseguir el màxim d'informació possible, i crear un coneixement general sobre l'àmbit de les assegurances. Entre altres coses, quan consumim en una asseguradora hem de tenir en compte aspectes més enllà del preu i les clàusules, com el comportament de les companyies i les condicions en que es troben les seves treballadores.

Les aliances entre banca i asseguradores estan a l’ordre del dia. A banda de compartir polítiques d’inversió, amb agressives campanyes de publicitat uns i altres aprofiten els respectius canals de distribució per oferir-se al client des d’una finestreta única. És una pràctic habitual que per reduccions en la quota de la hipoteca el banc pressioni per a que t’asseguris amb la companyia (i el contracte) que ells mateixos t’ofereixen. S’ha d’anar amb molt de cura perquè moltes vegades això en realitat acaba suposant un preu molt elevat pel servei realment prestat.

Els principals problemes que es presenten a les persones consumidores es poden resumir en dos àmbits: la informació prèvia a la formalització dels contractes i la resolució dels conflictes amb la companyia d’assegurances.

Pel que fa la primera, cal dir que les companyies d’assegurances utilitzen un llenguatge molt complicat i enrevessat, presentant una mancança de transparència en els seus contractes. Existeix una guia explicativa i divulgativa d’aquest llenguatge per simplificar-lo i fer-lo arribar a més persones, es troba en el web de la UNESPA: http://www.unespa.es/que-hacemos/autorregulacion/ …

Tampoc existeix cap tipus de model homogeni que permeti a les persones comparar pòlisses entre diferents companyies i valorar les prestacions que donen cada una de les ofertes. Aquest fet impedeix a les persones consumidores identificar aquelles cobertures que es volen contractar de debò i no adquirir pòlisses amb cobertures inferiors o superiors a les desitjades. La comercialització d'assegurances es presenta actualment en una venta de paquets tancats en condicions: on normalment o es contracten les prestacions més baixes i mínimes o obliga a les persones a contractar "paquets" amb prestacions més elevades, que moltes vegades ni vol ni necessita.

Cal dir que s’ha perdut en la darrera dècada una progressiva deshumanització de la comercialització d’assegurances que anteriorment sí que podien oferir les corredories d’assegurances.

El segon aspecte a tenir en compte en els abusos de les companyies d’assegurances són els conflictes sorgits a l’hora de resoldre sinistres. Tan en moments dels canvis de condicions, renovacions i baixes o els pèrits i solucions de sinistres.

La “barrera pericial” pot comportar un dels principals inconvenients per arribar a solucionar els conflictes amb les asseguradores, donat que moltes vegades amb les reclamacions no s'aconsegueix una resposta efectiva. Ja que el pèrit inicial prové de la pròpia companyia i poden sorgir conflictes d’interessos. Si la persona consumidora volgués realitzar un segon peritatge, però l’haurà de sufragar ella mateixa, fet que comporta que molta gent no ho pugui pagar o li suposi una despesa superior a la reclamada. Aquest fet comporta un gran prejudici a les persones consumidores ja que se’ns limiten els nostres drets a l’hora de reclamar.

De la mateixa manera succeeix en la solució dels conflictes per la via judicial. Ja que les companyies asseguradores no volen acceptar vies intermèdies no judicials que permetin la defensa dels interessos de les persones. El fet de haver de solucionar aquests conflictes mitjançant la justícia, comporten unes despeses que molta gent ni pot pagar o li suposa un esforç econòmic superior al reclamat. Actualment a nivell espanyol i nivell català de consum tenim la via de la mediació en consum, on les assegurances estan incloses. Però aquestes no volen accedir de manera voluntària a aquesta via. Les companyies asseguradores no tenen cap voluntarietat a l'hora d’una mediació en els conflictes amb els clients, el que suposa una eina dissuasòria, i segurament abusiva, que afecta a totes les persones consumidores.