Febrer 2018

El 16 i 23 de gener vam organitzar dues taules rodones sobre les ombres de les herències i els testaments, per debatre sobre els dubtes, les trampes i les coses a tenir en compte abans de fer un testament o heretar. Per aquelles persones que no vau poder assistir-hi vam entrevistar al ponent d’aquestes jornades, Albert Fetscher, amb les preguntes que van tenir més interès per els assistents.

- A qui afecta la legislació catalana sobre les herències?

El dret civil de Catalunya s’aplica a totes les persones que tenen el veïnatge civil català, que són aquelles persones nascudes de pares amb veïnatge civil català o adoptades per persones que també el tenen o aquelles que resideixin continuadament a Catalunya durant dos anys sempre que manifestin al Registre Civil la voluntat d'adquirir-la. També ho seran aquelles persones que portin més de 10 anys residint contínuament a Catalunya.

- I si els pares són de veïnatges diferents?

Les persones nascudes de pare i mare amb veïnatges civils diferents poden optar per qualsevol dels dos en arribar a la majoria d'edat.

- Quins béns formen part part d'una herència?

Els béns Immobles com cases, pisos, locals, places de pàrquing, terrenys o els bens mobles que pot ser qualsevol cosa, diners, accions, cotxes... . També es poden heretar drets pendents de realitzar per la persona que ha mort com opcions de compra i crèdits pendents de cobrar; o també, els deutes clar, tant amb l’Administració, amb Bancs o amb altres persones.

- Quins tipus de testaments existeixen?

Poden haver-hi testaments oberts, redactats davant un notari i testaments tancats on el testador escriu el seu testament, el signa en totes les fulles i el tanca dins d’una coberta que no es pugui obrir si no és trencant-la. El lliura a un notari, informant que és un testament. El testament tancat s’obrirà quan li acreditin al notari la defunció del testador. També existeix el testament hològraf escrit a mà pel testador, signat en totes les pàgines, identificant lloc i data de l’atorgament. No obstant, li ha de donar valor un notari. Caduquen als 4 anys de la defunció, és a dir, si no li dóna valor el notari i l’accepten dintre del termini no serà vàlid.

- Quina és la figura de l’hereu?

L’hereu és aquella persona que adquireix els béns i els drets de l'herència, se subroga en les obligacions del causant que no s'extingeixen per la mort i, a més, ha de complir les càrregues hereditàries.

L'hereu adquireix l'herència amb l'acceptació, però els efectes d'aquesta es retrotrauen al moment de la mort del causant.

-Una empresa pot ser hereva?

Poden ser hereus tant les persones físiques com les jurídiques. Existeix una total llibertat de testar. Quan els hereus són a títol universal, s'entén que és tot per a totes. Si la persona que hereva ha mort abans que el causant, el substitueixen els seus fills si el causant no ha previst cap altre tipus de substitució. Tot i que l’hereu ho és sempre.

- Què em pot demanar una entitat financer per acreditar que sóc l’hereu d’uns productes bancaris?

El banc ens pot demanar que acreditem ser oficialment els hereus, és a dir, que ens demani una còpia del testament per acreditar la condició d’hereu i de què sóc hereu. D’altra banda, també ens demanaran les últimes voluntats. I que hagis pagat els impostos corresponents. En principi amb això ja en tindrien prou.

- Què és la successió intestada?

Doncs això succeeix en el moment en que no hi ha cap testament vàlid. Per tant és el cas que contempla la llei i està regulat. En aquests casos, seran hereus els fills tant matrimonials com no matrimonials i els adoptats i el cònjuge o parella tindrà l'usdefruit de tots els bens.

- Què és el llegat?

Segons la definició del Diccionari de la llengua catalana el llegat és: «Disposició per causa de mort que implica una adquisició de béns a títol particular». És a dir, tot allò que el difunt ha ordenat a favor de diverses persones els correspon per parts iguals. Si el legatari mor abans que el causant i aquest no diu res, seran legataris els fills del legatari. Pot ésser objecte de llegat tot allò que pugui atribuir al legatari un benefici patrimonial i no sigui contrari a la llei. Es pot deixar en llegat l’usdefruit d’un bé.

Si el legatari repudia (no accepta) el llegat, el bé torna a l'herència i passa a ser pels hereus.

- En els testaments també es parla del terme «legítima», què és?

La legítima confereix als fills o ascendents del difunt el dret a obtenir en l'herència un valor patrimonial. El dret a llegítima neix en el moment de la mort del causant. Es presumeix que la llegítima és acceptada mentre no s'hi renuncia. El dret a percebre la legítima es transmet als hereus del legitimari. Són legitimaris tots els fills del causant per parts iguals. Si els causant no té fills, són legitimaris els progenitors per parts iguals.

- A quina part tenen dret els legitimaris?

La quantia de la llegítima és la d’un quart del valor dels béns de l'herència en el moment de la mort del causant menys els deutes i les despeses de la darrera malaltia i de l'enterrament. S'han d'afegir el valor dels béns donats els darrers 10 anys abans a la mort i el resultat dividir-lo pel número de fills. L'hereu és qui ha de pagar la legítima. La pot pagar en diners o béns de l'herència.

- Abans has parlat del «usufructuari», què és exactament?

L'usdefruit és el dret d'usar i gaudir de béns aliens, és a dir que no són teus. Els usufructuaris han de respectar la destinació econòmica del bé i, en l'exercici del dret, s'han de comportar d'acord amb les regles d'una bona administració. Els usufructuaris que deterioren els béns usufructuats responen dels danys causats.

- I llavors, quins deures té una persona usufructuaria?

Les despeses de conservació, manteniment, reparació ordinària i subministrament dels béns usufructuats, i els tributs i les taxes de meritació anual són a càrrec dels usufructuaris. Els usufructuaris de finques hipotecades no han de pagar el deute garantit amb la hipoteca.

- Què passa si la meva parella no em posa com hereu o hereva?

D’això se’n diu la quarta viudal i és que el cònjuge vidu o el convivent en parella estable (sense necessitat d’estar cassats, però es testificar que porten anys visquen junts) que no tingui els recursos econòmics suficients per a satisfer les seves necessitats té dret a obtenir la quantitat que calgui per a atendre-les, fins a un màxim de la quarta part de l'herència. S'ha de tenir en compte el nivell de vida de què gaudia durant la convivència i el valor de l'herència, també la seva edat, l'estat de salut, els salaris o rendes que estigui percebent, les perspectives econòmiques previsibles i qualsevol altra circumstància rellevant. L'hereu o les persones facultades per a fer el pagament poden optar per fer-lo en diners o en béns de l'herència.

- Però si la meva parella no m’ha deixat l’habitatge en herència i el seu valor és més que la quarta part de la que tinc dret, haig de marxar de casa?

Durant l'any següent a la mort, el supervivent no separat que no sigui usufructuari universal del patrimoni té dret a continuar utilitzant l'habitatge conjugal i a ésser alimentat a càrrec d'aquest patrimoni, d'acord amb el nivell de vida que havien mantingut els cònjuges i amb la importància del patrimoni.

- Per acabar, un tema que a molta gent li preocupa, què hem de fer amb l’impost de successions?

S’ha de presentar i pagar dintre dels 6 mesos posteriors a la defunció. Es pot demanar pròrroga de 6 mesos més per a presentar-lo, però llavors s’hauran de pagar interessos de demora. Cal dir per això, que actualment no és un impost tan elevant com antigament. De fet, l’impost que pot suposar els imports més alts és la plusvàlua municipal i no pas el de successions.