El passat 26 de juliol és va reunir per primera vegada la Comissió de Seguiment i Control sobre la devolució de les clàusules sòl al Congrés dels Diputats. ADICAE com a membre del Consell de Consumidors i Usuaris, i que en la seva representació,  hi va participar per denunciar la mala fe amb la que les entitats han estat actuant.

Amb la finalitat de donar visibilitat a aquestes males pràctiques des de l'Observatori de Seguiment i Vigilància de l'Associació, que van crear el 21 de gener, hem realitzat un estudi que podeu llegir aquí. El titular que se'n desprèn és clar i no gaire encoratjador: A Catalunya només s'han processat afirmativament 1 de cada 4 reclamacions. No obstant, aquesta és una fotografia estàtica. Per aquest motiu, en aquest escrit us expliquem què s'ha de fer al respecte, quina evolució han tingut els bancs i de quina manera responen.

Hi ha denegacions amb una carta del banc explicant que la clàusula era transparent, però això és fals ja que el Tribunal Suprem ja es va pronunciar sentenciant que les clàusules sòl no eren transparents, i si eren abusives. D'altres esmenten que no t'hi pots acollir per una sèrie de motius, sense especificar exactament quin és; fet que contradiu el mateix Reial Decret ja que si es denega la reclamació s'ha d'especificar el motiu. En aquests casos s'ha de reclamar.

Les persones que han rebut propostes afirmatives es poden trobar amb els següents inconvenients:

BBVA: no desglossa correctament els càlculs fets per ells, pel que quan hi ha algun tipus d'error no es poden detectar en el seu quadre.

CaixaBank: Fins juny havia respòs afirmativament a molt poques persones, però des de finals d'aquest mes hem detectat un augment de les propostes afirmatives.

Banc Sabadell: Està responent a moltes persones, però alerta no envia la resposta al seu client, sinó que ho fa a través dels comercials d'oficina i no acostumen a donar la resposta oficial del banc amb l'objectiu de fer una negociació sense ensenyar els càlculs.

Popular: El Banc ha desaparegut, però hem detectat des de que es va atorgar al Santander una voluntat del retorn que fins ara no s'havia vist. Pel que totes aquelles persones que tinguin, negatives o males propostes poden intentar demanar una reconsideració. Els seus desglossaments són com els del BBVA, molt poc transparents.

CajaMar: Contesta afirmativament a quasi totes les reclamacions i el seu desglossament acostuma a estar ben fet.

Bankia: Contesta afirmativament a moltes reclamacions, segurament el banc que més a retornat, ja que és públic.

KutxaBank: Realitza un desglossament molt poc transparent sense especificar conceptes i no acostuma a incloure els interessos legals del diner.

Convé  recordar que les persones consumidores tenim el dret de demanar la devolució en efectiu i no tenim cap obligació d'acceptar cap proposta particular de l'entitat si no ens interessa. De la mateixa manera que no hi ha cap plaç per contestar en aquelles propostes de devolució en efectiu, ja que els bancs acostumen a exigir temps de contestació, quan ells són els primers en incomplir-los. Això és degut a l'interès que tenen en una contestació precipitada i poc meditada que els afavoreixi a ells.