(30.08.2016) Al 2015 les fundacions bancàries, que gestionen l'obra social de les antigues caixes d'estalvis, només van dedicar a l'obra social 717 milions, pels 2.059 que invertien en 2008. És urgent la creació d'un nou model de banca social que millori el tracte a la seva clientela i no comercialitzi indegudament productes tòxics o complexos a persones estalviadores.

Les antigues caixes d'estalvis, després de la reestructuració bancària convertides en 'fundacions bancàries', han vingut donant de costat a l'obra social des que va començar la crisi econòmica al 2008. Aquell any les entitats associades a la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvis (CECA) van invertir en obra social un total de 2.059 milions d'euros. No obstant això, al 2015 aquesta xifra va descendir a 717, segons dades oficials de la CECA. En set anys l'obra social de les caixes d'estalvis s'ha vist reduïda en un 66%.

Aquesta disminució de la inversió en obra social contrasta, no obstant això, amb els ingressos per comissions netes que van obtenir aquestes entitats l'any passat: 4.521 milions d'euros, un 4,3% més que l'obtingut al 2014 per aquest concepte. És a dir, inverteixen en obra social 6 vegades menys del que guanyen en comissions netes. A més els beneficis d'aquestes entitats, en 2015, van aconseguir els 2.950 milions d'euros.

Des de l'any 2013, quan va finalitzar el gruix de la reestructuració bancària a Espanya, les antigues caixes d'estalvis han obtingut uns beneficis de 9.878 milions d'euros. No obstant això, en aquest període, amb prou feines han invertit 2.197 milions d'euros en l'obra social. Lamentablement les noves entitats que van sortir després de l'enèsima reestructuració del sistema bancari espanyol semblen haver-se menjat el patrimoni fundacional de les caixes d'estalvis.

Una caixa d'estalvis amb vocació social i territorial, perfectament possible

L'Associació d'Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances (ADICAE) considera urgent la creació d'un nou model de banca social, i recorda que la millor inversió en 'obra social' que poden fer les extintes caixes d'estalvis és anul·lar les clàusules sòl i retornar els diners cobrats de més a la gent afectada, retornar els diners atrapats en productes tòxics com les participacions preferents, o rebaixar les seves sagnants comissions bancàries. Tot això suposaria que milions de famílies tinguessin menys problemes per arribar a final de mes, la qual cosa seria molt més efectiva que la majoria de projectes d''obra social' que financen les fundacions bancàries.

ADICAE considera que les fundacions de les caixes d'estalvis haurien de quedar-se part suficient de l'accionariat per desenvolupar l'obra social de les caixes i no deixar-les abandonades amb al·lusió a l'article 32 de la Llei 26/2013 de caixes d'estalvis i fundacions bancàries. L'Associació considera imprescindible impulsar canvis que obliguin a les entitats de crèdit a dotar un percentatge major dels seus beneficis a obra social, per aconseguir almenys el 45% dels mateixos, percentatge molt allunyat de la mitjana del 22% que han destinat en els últims 3 anys.

Així mateix ADICAE també aposta per nous nomenaments de patrons de les fundacions, que compleixin realment amb l'exposat en l'article 38 de la de la Llei 26/2013 de caixes d'estalvis i fundacions bancàries, que els defineix com el “màxim òrgan de govern i representació de les fundacions bancàries. Correspon al patronat complir les finalitats fundacionals i administrar amb diligència els béns i drets que integren el patrimoni de la fundació”. Els patrons de les actuals fundacions bancàries són una continuïtat arbitrària, caciquil i polititzada a més de ser aquelles persones que van portar a la fallida les caixes d'estalvis.

Dins d'aquests patronats, a més, ha d'haver-hi entitats representatives dels interessos col·lectius de la ciutadania i per això s'ha de tenir en compte a les associacions de persones consumidores, perquè exerceixin una funció especial de control del patrimoni de les caixes d'estalvis i que les accions que desenvolupi el patronat vagin encaminades cap a una veritable obra social.

Per tot això ADICAE ha exigit a tots els grups polítics, en reunions de treball mantingudes en els últims mesos, l'engegada d'un nou model de caixa d'estalvi, contrari als abusos i els desequilibris que es van produir durant la bombolla immobiliària i dels quals els bancs tampoc són innocents. Una caixa d'estalvis amb vocació social i territorial, que doni la importància que es mereix al foment d'activitats productives sostenibles i al bon tracte de la clientela minorista, i que no comercialitzi indegudament productes tòxics o complexos a estalviadors del carrer, és perfectament viable i aconsellable.