La Banca augmenta el control sobre la informació de les persones consumidores.
imagen

(08.08.2016) El que escrius a Facebook o Twitter, la freqüència amb què actualitzes el teu perfil, la teva xarxa de contactes, els continguts als quals dónes 'likes'... fins a viure en un barri ric. Són els nous criteris de la banca per decidir si et concedeix un crèdit o no, un nou atac a la privacitat i la llibertat de les persones consumidores.

Pot ser que siguis de les quals, després de veure ‘Mr. Robot’, ja ets conscient dels perills als quals ens exposem a la xarxa, de la vulnerabilitat que suposa compartir les nostres dades a les xarxes socials. Però no tot és espionatge cibernètic alternatiu. Els mateixos bancs als quals ataca el protagonista de la sèrie s'han llançat obertament a la creació d'un algoritme que permet a les entitats financeres determinar, a través del perfil dels usuaris en xarxes socials, si una persona pagarà o no un préstec.

Així, les entitats, lluny de funcionar com la ‘nova banca’ que han promès ser per guanyar-se de nou la confiança de la clientela, han decidit apoderar-se de les tecnologies més avançades i agressives per actuar com la ‘banca de sempre’.

L'últim exemple, es diu Big Data Scoring, una empresa impulsada per la multinacional de targetes de crèdit MasterCard que ha creat un algorisme utilitzat pels bancs per decidir si concedeix o no un crèdit a una persona.

L'algoritme, posat en funcionament a principis de 2016, rastreja a internet el teu perfil: on vius, qui són els teus amics, els ‘likes’ de les teves xarxes, si tens compte en una xarxa professional, si la mantens actualitzada, etc. "Amb això es defineix si ets més favorable a pagar o no”, explica Robert Brunet, un dels responsables de l'empresa.

D'aquesta manera, la tasca que abans feia el responsable de la sucursal quan sol·licitàvem un préstec ara la fa una màquina que sembla passar per alt que el big data només és fiable si es mou a partir d'evidències, mentre que les xarxes socials mostren meres intencions no sempre reals. És més, l'aplicació de la banca es basa en classismes inadmissibles: per exemple, si vius en un barri ric, seràs un bon client i retornaràs el préstec; si vius en un barri pobre, ets un morós en potència: “És més factible que paguis si vius a Sarrià que a La Mina”, expliquen des del projecte.


BIG DATA: OR PER A la BANCA

No és la primera vegada que la banca intenta costi el que costi fer-se amb informació personal amb finalitats comercials. Amb motiu del compliment de la Llei 10/2010 de Prevenció de Blanqueig de Capitals –pensada justament contra el frau de les grans fortunes-, les entitats financeres han hagut de verificar la identitat dels titulars de tots els seus comptes, per a això bastava amb digitalitzar el DNI del client. No obstant això, aprofitant una ambigua normativa del Banc d'Espanya, s'ha donat carta lliure a la banca per proveir-se de no només del DNI, sinó d'informació susceptible d'utilitzar-se per a finalitats comercials, com la declaració de l'IRPF, nòmines o contractes de treball.

Resulta paradoxal que, després que la banca s'hagi saltat els controls legals que determinen la idoneïtat del client per vendre-li un producte –com demostren els fraus de les preferents, les clàusules sòl o directament la concessió d'hipoteques durant la bombolla immobiliària-, ara s'obstini a utilitzar mètodes tan intrusius i al marge de la regulació per classificar a una persona com a clienta “de risc” o no en relació al que apareix a les seves xarxes socials.

De nou, i encara que els principals deutors de la banca són grans empreses, s'assenyala a les petites estalviadores com les major causants de la morositat. Mentre, els bancs segueixen oferint productes tòxics i amb condicions abusives, com els interessos usurers de molts dels seus crèdits. I és que cada vegada més persones són víctimes d'aquests alts interessos que amaguen targetes ‘revolving’, crèdits ràpids i microcrèdits, concedits per ‘quiosquets’ aliens a tota supervisió però també per empreses dependents de la gran banca.


SÍ A INTERNET I A LES XARXES SOCIALS, PERÒ DE FORMA SEGURA

Per tot això és imprescindible que exercim un consum crític i responsable, també com a persones usuàries de xarxes socials i internet en general. Podem augmentar els nivells de privadesa de la nostra activitat a Facebook o Twitter modificant la configuració dels nostres comptes, o rebutjant les cookies, aquesta altra forma d'intrusisme en la nostra privacitat gràcies a la qual les empreses poden bombardejar-nos amb publicitat personalitzada. Aquí t'expliquem com esborrar del teu ordinador aquests arxius que s'instal·len en el navegador per ‘recordar' les nostres preferències.

Arribarà a existir l'aplicació que identifiqui els fraus bancaris abans de caure a les seves xarxes? Mentrestant, la millor arma que tenim les persones consumidores és la formació crítica i independent. Per a això, i de forma totalment gratuïta, la plataforma Online d'Educació Financera d'ADICAE ofereix una gran varietat de cursos mitjançant els quals aprenem a detectar clàusules abusives en els contractes i ofertes i com enfrontar-nos a elles.



Des d'AICEC-ADICAE volem que participis en la teva defensa i en la defensa organitzada de tots els consumidors. Com més siguem, amb més força defensarem els nostres drets! Contacta amb nosaltres i envia'ns un e-mail amb les teves propostes de participació.

AICEC en imatges

Últimes fotos de la galeria

Xerrada Desigualtat Financera - Juny 2019
Xerrada Desigualtat Financera - Juny 2019
Taller Aprofitament Alimentari - Maig 2019
Taller Aprofitament Alimentari - Maig 2019
Concentració Plataforma Afectades Banc Popular - Maig 2019
Xerrada

Actualment hi ha 245 fotografies a la Galeria d'Imatges.

Accedir a la Galeria d'Imatges

Segueix l'actualitat i participa en les nostres xarxes socials

Serveis de l'Associació

Asesoría on-line

ASSESSORIA AICEC-ADICAE
Faci les seves consultes a través de correu electrònic amb total confidencialitat al nostre equip d'assessors i rebi resposta en un temps rècord.

 
ADICAE - Asociación de Usuarios de Bancos, Cajas y Seguros de España
ADICAE Servicios Centrales: c/Gavín, 12 local, 50001 ZARAGOZA (España).
N.I.F. G50464932. Inscrita con el N° 5 en el registro de Asociaciones de Consumidores del Instituto Nacional de Consumo de España. Email