(28.07.2016) El president d’ADICAE, Manuel Pardos, assegura que la sentència del cas Afinsa certifica la "gran fallada de la Justícia i l'Estat de Dret" perquè, encara que es condemna a les persones responsables a retornar els diners a les persones afectades, la deterioració dels béns d'Afinsa fa que sigui improbable que aquestes recuperin la totalitat dels seus estalvis.

 La secció Primera de la Sala penal de l'Audiència Nacional ha condemnat a 11 dels 13 exdirectius d'Afinsa per delicte d'estafa agreujada, insolvència punible, delicte continuat de falsejament dels comptes anuals, blanqueig de capitals i delicte contra la Hisenda Pública a penes que en els casos més greus aconsegueixen els 12 anys de presó. El president d’ADICAE, Manuel Pardos, ha qualificat la condemna de “rebaixes d'estiu de l'Audiència Nacional i la Justícia espanyola, perquè ADICAE i la Fiscalia sol·licitaven 19 anys de presó per als afectats”.

El tribunal els aplica el tipus agreujat de l'estafa en valorar el perjudici massiu que va produir la companyia filatèlica. Es va tractar d'una de les estafes piramidals més rellevant coneguda pels nostres tribunals, amb 190.022 persones afectades, 2.438 creditors al moment de la intervenció (9 de maig de 2006) i 2.574 milions d'euros en el seu passiu i 150 milions de segells en els seus magatzems. En total els condemnats han estat condemnats a retornar a les persones afectades 2.574 milions d'euros.

No obstant això el més probable és que les persones afectades no rebin la totalitat dels seus diners per aquesta via perquè, tal com es pregunta el president de ADICAE, “com es cobren, si després de 10 anys només s'ha recuperat el 10% dels diners perquè s'ha deteriorat el patrimoni d'Afinsa per la crisi econòmica i immobiliària?”, en referència a les minses quantitats obtingudes mitjançant la venda dels béns de l'empresa en el concurs de creditors. “Aquesta sentència no soluciona gairebé gens per a les persones afectades, que només han cobrat un 10%. Segurament l'embargament dels béns dels acusats pot tenir algun efecte, però no massa”, reitera Pardos.

Una estafa que segons explica el tribunal va afectar a la classe mitjana, amb víctimes que en molts casos van perdre els estalvis que guardaven per a la jubilació o per fer front a situacions de crisis. Es va tractar d'un negoci fictici "sense cap sentit econòmic" basat en una sobrevaloració constant de segells que no tenien valor intrínsec. “És una gran fallada de la Justícia i l'Estat de Dret, 10 anys després no és ni un ni l'altre. El procediment que ha usat l'Audiència Nacional és vergonyós, ha causat nombrosos problemes a advocats i procuradors. No hi ha hagut Justícia pública i exemplar”, ha criticat el president d’ADICAE. A més els condemnats recorreran la sentència amb tota probabilitat.

La via política, l'única solució possible

ADICAE seguirà lluitant perquè s'engegui la solució aprovada al Congrés “per unanimitat de tots els partits, que hauria d'haver engegat ja el Govern del PP i haurà de fer-ho el proper Govern si volem que la Justícia representi alguna cosa real per a la ciutadania. Hem parlat amb tots els partits i segueixen estant d'acord amb la solució, i així ens ho van dir en les reunions que vam tenir a la passada campanya electoral. Això ha de complir-se i ser efectiu”, ha explicat Pardos.

La proposta consisteix, que el Ministeri d'Economia i Competitivitat, a través de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO), dirigeixi als qui ostenten la condició de consumidors i usuaris una oferta d'adquisició, per un determinat percentatge del seu valor nominal, de les quantitats reconegudes com a crèdit ordinari en els respectius procediments concursals en curs de Fórum Filatèlic, S. a., Afinsa Béns Tangibles, S.A. i Art i Naturalesa Gespart, S.L.

No es tracta d'una fórmula nova, ja que ja es va aplicar en un altre gran escàndol, com va ser el de la cooperativa Promoció Social d'Habitatges (PSV), i, a més, no tindria perquè produir increment del dèficit públic, ja que el ICO adquiriria un actiu en procediments concursals que, li suposa un desemborsament real equivalent menor al nominal dels actius que adquireix.