La fallida sistèmica i delictiva de les caixes d'estalvis
imagen

ADICAE és l'única organització que està present a les principals causes penals contra les caixes d'estalvis

Després de la publicació aquest dimarts de la sentencia de l'Audiència Nacional contra els responsables de Caja Castilla-La Mancha, l'associació de consumidors ADICAE difon el següent article per a la seva difusió als mitjans de comunicació i fa les següents precisions:

1. La fallida de les caixes d'estalvis, que representava el 50% del sistema financer espanyol, no pot quedar impune i lliure de càstig dels seus responsables, com indiquen els nuls resultats dels pocs processos judicials oberts.

2. L'últim exemple d'aquests “judici-farsa” és CCM: el cost de 9.000 milions d'euros pagats pels espanyols per rescatar la caixa equival a 29.970 euros de multa per cadascun dels acusats, que a la pràctica no trepitjaran la presó.

3. ADICAE s'ha personat als principals judicis penals contra els gestors de les caixes per exigir responsabilitats de presó.

4. Amb més de 300 directius de caixes imputats, cap ha acabat encara a la presó.

5. En la major part dels casos els responsables de les desaparegudes caixes han estat ‘premiats’ ocupant càrrecs de màxima responsabilitat als bancs que les han absorbit.

6. Aquest frau sistemàtic i generalitzat es va cometre a costa dels seus propis clients de tota la vida, als quals van arruïnar i van mentir amb productes tòxics. ADICAE crida als partits polítics, còmplices d'aquesta situació -després d'anys als òrgans de govern de les caixes-, a impulsar un gran procés de depuració de responsabilitats de tot un sector per evitar que aquesta impunitat incentivi nous fraus i abusos als consumidors.

 

Les caixes d'estalvi constituïen més de la meitat del sistema financer espanyol; la seva liquidació i la seva fallida tan estesa són motius suficients perquè s'obri una "causa general" contra elles, com reclama ADICAE. Després de quatre decrets de "sanejament financer", es va permetre la liquidació de les caixes d'estalvis amb l'aquiescència dels diferents governs, que complien els anhels de la banca, i sense depurar responsabilitats. ADICAE proposa aquesta causa contra les caixes d'estalvis i els seus gestors, dels quals més de 300 ja estan imputats.

L'obertura de múltiples processos contra Bankia, Nova Galicia Banc, CAM, Catalunya Banc, Caixa Castella-la Manxa, i altres querelles contra dirigents d'altres entitats com el Banc de València, Banca Cívica o Catalunya Caixa, etc., ha posat de manifest el desgovern generalitzat que imperava a les caixes d'estalvis espanyoles. ADICAE està present en totes aquestes causes obertes com a acusació particular i popular per demanar responsabilitats per la successió d'actuacions fraudulentes que es van realitzar amb la connivència dels diferents partits polítics, de cacics locals i empresaris de dubtosa reputació i passant per sobre de la seva pròpia normativa i estatuts. Els governs de Zapatero-Salgado i Rajoy-De Guindos no han sabut posar límit a aquesta situació malgrat les seves tèbies reformes i han permès que es liquidin les caixes, fent pagar a tots els espanyols les enormes quantitats del rescat.


Mala gestió i corrupció al govern de les caixes

Els procediments penals han revelat els negocis especulatius i interessos particulars dels qui han governat i gestionat les caixes d'estalvis els últims 25 anys. La normativa sobre aquestes entitats i els seus propis estatuts les van convertir en vedat de partits, fundacions, grups d'interès econòmic i alts executius. Els objectius socials es van anar corrompent per una estructura de govern que aïllava i “ningunejava” la representativitat dels impositors, els seus veritables amos. La conseqüència és que el control de les caixes va recaure en unes poques mans que van fer d'elles el seu niu per alimentar interessos particulars i partidistes.

 

Operacions immobiliàries especulatives i incontrolades

Caja Castilla-la Mancha seria un exemple clar de dilapidació del patrimoni de les caixes d'estalvis en operacions ruïnoses. Des de l'arribada de Moltó a la presidència de CCM, l'entitat es va embarcar en una política immobiliària faraònica. Segons els informes dels administradors provisionals i del Banco de España, es van dur a terme operacions sense complir els procediments de solvència, i va haver-hi deficiències organitzatives i tècniques; fins i tot, operacions concedides a persones relacionades amb l'entitat, com a crèdits a diversos grups familiars per 459 milions d'euros.

Caixa Galicia i Caixanova també es van embarcar a l'aventura immobiliària amb participacions a Astroc i Sacyr i el pes del maó als seus balanços es va fer insostenible. La participació de Caixa Galicia a l'accionariat d'Astroc, amb la concessió de crèdits i la fallida de la sortida a borsa de la immobiliària, va suposar a l'entitat un crebant de 300 milions d'euros. Al seu torn, Catalunya Caixa es va unir al grup immobiliari Vertix per crear l'empresa Landomus (Vertix Procam) i que, segons recerques de la Fiscalia, va comprar terrenys molt per sobre del seu valor de taxació. Al moment de la seva liquidació, Landomus presentava un patrimoni negatiu de 165 milions d'euros.


Els sous indecents dels consellers

A la majoria de les entitats investigades en els procediments penals, els alts càrrecs manejaven les caixes d'estalvis com si fossin seves. El seu únic objectiu era assegurar-se grans jubilacions i indemnitzacions amb condicions econòmiques absurdes. A les caixes gallegues va haver-hi sous i prejubilacions milionàries dels seus directius amb contractes blindats elaborats per ells mateixos. Per tapar aquest espoli, els estats financers estaven replets de paranys comptables. L'acord de fusió de Caixa Galicia amb Caixanova el 2010, amb el vistiplau de la Xunta de Galicia, es va fer basant-se en unes comptabilitats que no reflectien la situació real. El cas de la Caixa d'Estalvis del Mediterrani és un altre exemple de falsejament de comptes, que va arribar a reflectir beneficis al 2010 quan realment estava perdent diners. La CAM també té causes obertes per la percepció de dietes abusives de diversos consellers.


L'espoli de les caixes a centenars de milers de clients

Davant els forats als seus comptes, moltes caixes van treure profit dels estalvis dels seus clients per salvar els nombres. Aquests productes es van col·locar indiscriminadament ocultant la veritable situació financera de les entitats en un context en el qual s'exigia més capital a les entitats de crèdit. Aquesta va ser una conseqüència del arraconament al qual van sotmetre als impositors les corruptes estructures de govern de les caixes i evidencia clarament el caràcter de pla preconcebut, al qual ni el Banco de España ni la CNMV van ser capaços de respondre.


Productes de risc per salvar el compte de les caixes

A Catalunya, l'aposta de Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manresa en relació a la bombolla immobiliària va fer que els seus comptes s'esfondressin. La ‘solució’ que van adoptar els seus gestors va ser comercialitzar de forma massiva productes financers abusius, com swaps hipotecaris (una aposta financera en la qual el consumidor acabava pagant més per la seva hipoteca) o obligacions subordinades i participacions preferents que computaven com a capital de qualitat als ruïnosos comptes d'aquestes caixes però que atrapaven a la perpetuïtat pràcticament els estalvis dels consumidors. Les caixes gallegues, per la seva banda, van dur a terme una estratègia similar, realitzant una venda de participacions preferents. Per a això van abusar de la confiança dels seus clients -molts d'ells tota la vida-, a través de l'àmplia xarxa de sucursals per tota la geografia gallega. No van dubtar a jugar amb la denominació dels productes. De la mateixa forma va succeir per exemple amb l'anomenada "hipoteca tranquil·la" que va comercialitzar Caixa Galicia i que tancava contractes parany “contra la pujada de l'euríbor”, que en el fons era un swap hipotecari.


Les quotes participatives de la CAM

La CAM va emetre també participacions preferents, deute subordinat i quotes participatives amb informació fictícia, alguna cosa que als procediments es va a posar de manifest, per captar inversors i finançar-se de nou. Tan sols en quotes participatives, van ser 54.000 els afectats de la caixa que van ser enganyats, ja que els van col·locar productes amb risc i molta escassa liquiditat. Després de la fallida de la CAM, les quotes van passar a valer 0 €. Amb la reestructuració bancària, el banc de Sabadell va absorbir a la CAM; ell és qui ha de respondre com a responsable civil subsidiari d'aquestes pràctiques fraudulentes de la caixa valenciana.


El frau de les caixes va afectar a tot el territori nacional

Pràcticament la totalitat del territori nacional està esquitxat per un cas o un altre, la qual cosa evidencia que aquestes males gestions no eren casos aïllats, sinó maneres d'actuar sistemàtiques dels responsables de les entitats. Banca Cívica, fruit de la fusió de Caixa Canàries, Caixa Rural de Navarra, Cajasol i Caixa de Burgos, en són clars exemples. Les diferents caixes que van formar Banca Cívica van atrapar a milers de clients amb preferents i deute subordinat, i també van comercialitzar prop de 200.000 hipoteques amb clàusules sòl. Un altre exemple és el de Unicaja banc, grup sorgit de l'agrupament de Unicaja, Caixa de Jaén i Banc CEISS (Caixa Espanya, Caixa Duero). Unicaja, que tenia previst una sortida a borsa, i haurà de respondre per la comercialització de preferents per part del CEISS, ha estat condemnada a anul·lar clàusules sòl igual que el Banc Mare Nostrum, entitat fruit de la fusió de Caja Murcia, Caixa Penedès, Caixa Granada i Sa Nostra.


Sense una causa general a les caixes, tot podria repetir-se

Més enllà de les actuacions penals concretes, és evident que el fet que més del 50% del sistema financer d'un país s'arruïni enmig de falsedats i abusos als seus clients, exigiria una ‘causa general’. Això significa analitzar en profunditat les causes d'aquest desastre: els errors de regulació, el funcionament dels organismes reguladors durant els últims anys, el paper dels organismes reguladors (Banco de España i CNMV) i comunitats autònomes, qui s'han beneficiat d'aquesta liquidació de les caixes, amb Isidro Fainé, màxim responsable de La Caixa, com a major interessat...

L'objectiu és no solament posar en evidència als responsables d'aquest ruïnós fracàs, sinó evitar que tornin a repetir-se comportaments similars. Ara, la resta de les caixes d'estalvis s'han convertit en les anomenades ‘fundacions bancàries’. Un estrany híbrid que està dominat per les mateixes pautes i personatges que van portar les caixes a la ruïna. A mig termini, la destinació de molts bancs-caixa com Unicaja, Ibercaja… serà probablement 'ser menjats’ pels grans fons d'inversió internacionals i altres taurons financers (Santander, BBVA, etc.) que aniran entrant en el seu accionariat, diluint el paper de les fundacions i absorvint-les.



Des d'AICEC-ADICAE volem que participis en la teva defensa i en la defensa organitzada de tots els consumidors. Com més siguem, amb més força defensarem els nostres drets! Contacta amb nosaltres i envia'ns un e-mail amb les teves propostes de participació.

AICEC en imatges

Últimes fotos de la galeria

Visita cultural casa Viçenc - Juny 2019
Xerrada Desigualtat Financera - Juny 2019
Xerrada Desigualtat Financera - Juny 2019
Taller Aprofitament Alimentari - Maig 2019
Taller Aprofitament Alimentari - Maig 2019
Concentració Plataforma Afectades Banc Popular - Maig 2019

Actualment hi ha 246 fotografies a la Galeria d'Imatges.

Accedir a la Galeria d'Imatges

Segueix l'actualitat i participa en les nostres xarxes socials

Serveis de l'Associació

Asesoría on-line

ASSESSORIA AICEC-ADICAE
Faci les seves consultes a través de correu electrònic amb total confidencialitat al nostre equip d'assessors i rebi resposta en un temps rècord.

 
ADICAE - Asociación de Usuarios de Bancos, Cajas y Seguros de España
ADICAE Servicios Centrales: c/Gavín, 12 local, 50001 ZARAGOZA (España).
N.I.F. G50464932. Inscrita con el N° 5 en el registro de Asociaciones de Consumidores del Instituto Nacional de Consumo de España. Email