(05.02.2016) La reforma de la normativa d'assegurances que va entrar en vigor l'1 de gener llança més ombres que llums: es rebaixa a un mes abans del venciment de la pòlissa el termini per avisar a la companyia d'una baixa (abans eren 2 mesos), però segueixen sense admetre's vies telemàtiques per fer-ho.

El Govern ha deixat passar una oportunitat històrica per reformar en profunditat la normativa per la qual es regeixen les companyies asseguradores al nostre país. La recent reforma de la Llei de Contracte de Segur, que va entrar en vigor l'1 de gener, llança més ombres que llueixes per les persones consumidores.

Un dels canvis importants a destacar és la reducció del termini de la persona consumidora per donar de baixa una assegurança abans que es renovi automàticament. I, és que el fet que una consumidora no pogués donar de baixa una assegurança si no ho comunicava amb almenys dos mesos d'antelació al venciment de la pòlissa, i per escrit, resultava una formalitat exagerada que causava situacions d'indefensió en les assegurades. Ara es disposa de més temps per comparar i buscar millors ofertes, en poder esperar fins a un mes abans que venci l' assegurança per comunicar la baixa.

La nova norma sí manté l'obligació que la companyia informi almenys dos mesos abans del venciment de la pòlissa de la seva intenció de modificar qualsevol de les condicions. Per això, abans d'acceptar qualsevol oferta o donar per bé el contracte en vigor, és convenient revisar les condicions, comparar altres opcions i consultar a una associació de persones consumidores independent com ADICAE, per poder negociar en les millors condicions.

Així, es modifica l'article 22.2, que queda redactat de la següent manera: "Les parts poden oposar-se a la pròrroga del contracte mitjançant una notificació escrita a l'altra part, efectuada amb un termini de, almenys, un mes d'anticipació a la conclusió del període del segur en curs quan qui s'oposi a la pròrroga sigui a la persona prenedora, i de dos mesos quan sigui l'asseguradora. L'asseguradora haurà de comunicar a la persona prenedora, almenys amb dos mesos d'antelació a la conclusió del període en curs, qualsevol modificació del contracte d'assegurança".

Si bé es tracta d'una bona notícia per als usuaris i les usuàries, el Govern ha deixat passar l'oportunitat d'adaptar aquesta imposició al segle XXI. En un context en el qual la majoria dels serveis poden contractar-se i donar-se de baixa telefònicament o per Internet, i en el termini de només uns dies, el fet d'obligar a l'usuari a notificar la baixa per escrit és excessivament burocràtic. Aquesta imposició, a més, aconsegueix un nivell d'absurditat màxim si tenim en compte que sí és possible modificar les condicions de les assegurances de manera telemàtica. A més, cal tenir en compte que la consumidora només pot tenir constància oficial que l'asseguradora ha rebut la notificació de la baixa si envia un fax amb justificant de recepció o certificació de contingut, o una carta certificada... amb els costos derivats d'això.

Exigua ampliació del contingut de la pòlissa

L'article 8.3 de la Llei també es reforma i pretén ampliar el contingut de la pòlissa “descrivint, de forma clara i comprensible, les garanties i cobertures atorgades en el contracte, així com respecte a cadascuna d'elles, les exclusions i limitacions que els afectin destacades tipogràficament”.

Es tracta d'una modificació molt general de la llei, i el temps dirà com s'aplica en la pràctica per les companyies. Si les exclusions segueixen apareixent al marge de les condicions particulars és fàcil que la persona consumidora continuï sense tenir informació d'elles per poder valorar la conveniència o no d'una determinada pòlissa.

Millores per als usuaris en les assegurances de salut

També s'amplia l'article 11 de la llei, al que se li afegeix un segon apartat, quedant redactat de la següent forma: “En les assegurances de persones el prenedor o l'assegurat no tenen obligació de comunicar la variació de les circumstàncies relatives a l'estat de salut de l'assegurat, que en cap cas es consideraran agreujament del risc”.

Aquesta reforma sí pot suposar una millora en els drets de les persones consumidores, ja que és freqüent que les companyies recorrin a la falta d'informació prestada per aquestes sobre el seu estat de salut per evitar fer-se càrrec de les indemnitzacions previstes en cas de sinistre. Encara així els problemes derivats de l'incorrecte emplenament dels qüestionaris de salut inicials, moltes vegades amagats per les companyies, podrien seguir provocant problemes a les consumidores. Hauria estat convenient la regulació d'un formulari o de qüestionaris uniformes que suposin una garantia per a l'assegurat/da.

Finalment, s'afegeix una nova secció cinquena, dins del títol III, denominada «Assegurances de decessos i dependència». En aquest cas, es concreten aspectes importants de les assegurances de decessos, com l'article 106 bis.3: “En cas de concurrència d'assegurances de decessos en una mateixa asseguradora, l'assegurador estarà obligat a retornar, a petició del prenedor, les quotes pagades de la pòlissa que hagi decidit anul·lar des que es va produir la concurrència”. Aquest apartat sí suposa un avanç per a les consumidores que en ocasions, per la mala comercialització d'algunes companyies o per la falta d'informació sobre la forma concreta per donar-se de baixa, es troben pagant durant un any sencer o part del mateix dues pòlisses d'assegurances de decessos.