Juan Hdez. Vigueras, autor entre altres llibres, de Els lobbies financers, tentacles del poder. Clau Intel·lectual (2013)

Al final, l'Associació Espanyola de Banca, el gran lobby bancari, va guanyar la batalla per la modificació de la legislació hipotecària enfront dels jutges degans i de les organitzacions ciutadanes que van portar la seva veu al Congrés, perseguint normes més justes i humanitàries pels milers de desnonaments hipotecaris de mates de les facilitats creditícies de bancs i caixes, que no van controlar els seus riscos.

I a la primavera de 2013 l'actual Govern va convocar a un grup d'experts per estudiar la sostenibilitat del sistema de pensions públiques. I per a aquest estudi d'interès general, hi van acudir experts del sector privat: de les asseguradores Aviva, Mapfre i de la seva patronal Unespa, com també personatges de la banca. No sorprèn que la nova legislació resultant hagi reduït les pensions i promogui indirectament plans de pensions privats, perquè l'ampliació de mercat global de les assegurances és un objectiu del món financer.

Més encara, en els darrers anys de greus problemes financers, la premsa va informar dels contactes directes a Madrid del Rei Juan Carlos, del president del Govern i d'altres autoritats amb els màxims directius de l'Institut de Finances Internacionals, el principal lobby financer mundial amb seu a Washington. Aquest Institut va intervenir en el disseny polític i legislatiu de la conversió de les caixes d'estalvi en bancs (sense intervenció dels electors) i en la creació del “banc dolent” (la societat mercantil Sareb) per alliberar als accionistes de la banca dels actius tòxics (solars i urbanitzacions invendibles, etc.) amb càrrec als contribuents espanyols.

Són tres exemples vius de com actuen al nostre país els lobbies que defensen els interessos bancaris i financers.

Certament, els lobbies o grups d'interès formen part de les democràcies avançades. Grups econòmics, sindicats, ONG, esglésies, etc., deixen sentir, o ho intenten, la seva pressió davant els governs per mitjans legals o no per imposar els seus interessos particulars. A les societats democràtiques es tendeix a la proliferació d'aquests grups d'interessos de tot tipus. I la complexitat dels assumptes públics ha donat lloc a lobbies especialitzats com agències de professionals, gabinets jurídics o de comunicació estratègica, associacions gremials o professionals que ofereixen estudis, informes, contactes o altres prestacions per compte d'altri per influir davant els governants o davant l'opinió pública.

La influència o pressió que exerceix qualsevol lobby o grup d'interès és directament proporcional al poder que representa, sigui pels recursos dels quals disposa, pel seu pes en l'opinió pública o per la capacitat de la mobilització ciutadana. Aquest poder dependrà de factors molt diversos, entre ells, de la rellevància social que tinguin els interessos que defensa i dels recursos que disposin els qui exerceixin les activitats de lobby, siguin econòmics, organitzatius o intel·lectuals.

Per aquest motiu les activitats de pressió política dels grups financers tenen un abast difícilment comparable al que pugui tenir qualsevol altre grup d'interès encara que sigui també d'abast mundial. Els lobbies que serveixen a la banca o als grups financers acumulen mitjans de tot tipus (diners, coneixement expert, vinculacions socials, etc.) superiors als dels governs. A més, les seves organitzacions estan connectades a nivell internacional perquè els mercats financers són globals. També, en la mesura en què s'ha liberalitzat l'activitat financera i s'han eliminat els controls i la supervisió estatal que sempre ha exercit el poder polític sobre la banca (enfront de la llibertat d'innovació i de creació de nous productes per a l'estalvi) el ciutadà queda sovint indefens, sense la desitjable protecció de l'Estat. I és que la banca financera globalitzada genera riscos, gairebé sempre ocults, per al consumidor o petit estalviador i fins i tot per al sistema, com ens ha ensenyat l'experiència recent.

De la UE hauríem de saber que els lobbies financers tenen un pes específic en l'elaboració de les directives bancàries i financeres. Dels 30.000 lobbistes que ronden per Brussel·les, s'estima que entre 700 i 2.000 són professionals altament qualificats dels grans bancs com Goldman Sachs o Deutsche Bank que, com a experts, participen en els comitès de la Comissió europea pels estudis i informes previs a les decisions plasmades a les directives que, aprovades pel Consell de caps d'Estat i de govern, són tramitades als Parlaments sense cap mena de debat i es converteixen en lleis nacionals. És per aquest motiu que, gairebé sempre, els interessos ciutadans queden relegats davant els interessos dels grans grups financers.

Per tant, és urgent que hi hagi una ciutadania activa, informada, critica i més organitzada per a la defensa dels seus interessos en matèria de gestió dels diners.