28/06/14. L'entitat nacionalitzada presenta beneficis de 532 milions d'euros però encara hi ha persones afectades per la mala comercialització de preferents i deute subordinat que, després de desproporcionades quitances, no han recuperat els seus estalvis i han vist com els arbitratges estaven totalment manipulats. L'Associació també posa de manifest que la desconfiança i les queixes cap a l'entitat augmenten, fet que evidencia la necessitat d'orientar-ne la gestió cap a un major respecte envers la clientela. Aquest fet també es constata amb el poc interès de les entitats espanyoles de cara al tercer intent de subhasta que se celebrarà el proper 16 de juliol. BBVA, Santander i CaixaBank s'han negat a assumir les pèrdues calculades en 1.400 milions d'euros.

Pocs dies després que la Comissió d'Investigació de Caixes del Parlament de Catalunya conclogués que la comercialització de les participacions preferents “podria complir els requisits d'allò que es pot considerar una estafa” encara són milers les persones afectades que no han recuperat el seus estalvis. La necessitat de posar remei definitiu a aquesta situació és una de les reivindicacions que l'Associació d'Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances de Catalunya (AICEC-ADICAE) ha portat avui a la Junta d'Accionistes de Catalunya Banc. L'Associació hi ha participat en representació de l'accionariat minoritari que ha volgut delegar-hi el seu vot i que, juntament amb una llarga llista de persones afectades, encara arrossega les conseqüències de la mala gestió dels directius de l'entitat. La comercialització de productes tòxics i la inclusió de clàusules abusives van ser els recursos que van utilitzar per intentar tapar, a costa de la clientela, els resultats d'una desastrosa gestió abans i durant la crisi.

La injusta gestió no ha solucionat els fraus i ha generat més desconfiança

A les injustes quitances als seus estalvis que van patir aquelles persones afectades per les participacions preferents (una mitjana del 61%) i el deute subordinat (un 40%) s'hi sumen els esbiaixats arbitratges que s'han demostrat ineficaços. L'Associació insistirà en la necessitat de trobar una solució extrajudicial que sigui beneficiosa per les persones afectades però, en vista de la ineficàcia fins a dia d'avui, mantindrà totes les demandes col·lectives als jutjats. El camp de l'estalvi-inversió no ha estat pas l'únic en què s'han comès barbaritats, també el finançament hipotecari, amb la inclusió de condicions abusives com les clàusules sòl o els clips, ha perjudicat greument a milers de persones que es troben amb la impossibilitat d'afrontar els pagaments.

La desconfiança generada amb aquesta gestió es fa evident amb la reducció de 3.006 milions d'euros dels dipòsits de minoristes, un descens del 7% respecte als 39.991 de l'any anterior. I no només es percep des de la clientela sinó que la mala gestió també repercuteix en el poc interès de les entitats espanyols de cara a la subhasta del proper 16 de juliol, així com també del mercat internacional. De fet, el tercer intent de subhasta podria ser que acabés com els dos anteriors, suspès, perquè els anàlisis del BBVA, Banco Santander i CaixaBank han descobert un forat addicional de 1.400 milions d'euros que no volen assumir. Aquesta quantitat respòn a una cartera hipotecària minorista valorada en 6.500 milions d'euros que el Fons de Reestructuració Bancària (FROB) va separar abans que s'iniciés la subhasta i que obliga l'Estat espanyol, és a dir, a la ciutadania, a assumir 3.000 milions més en pèrdues. Les entitats es distancien del procés de compra i, mentrestant, dels 52.000 milions del rescat total a la banca ja se'n donen per perduts 40.000, pagats de la butxaca de la gent.

Uns beneficis a costa de la clientela

Encara que Catalunya Banc presumeixi d'un benefici net de 532'2 milions d'euros el 2013 l'Associació vol recordar que l'entitat ha rebut 12.050 milions en ajudes públiques i que la seva taxa de morositat ha estat del 13%. Si hi ha beneficis haurien de servir per tornar els diners estafats. La nacionalització de l'entitat podria haver estat un bon motiu per apartar la política de resultats sostinguda a través dels abusos a la clientela però les males pràctiques segueixen vigents. Així ho constata l'increment del 42% de queixes i reclamacions el 2013 respecte l'any anterior, a més a més d'unes desorbitades comissions netes que han augmentat gairebé un 5%. Si es rebaixen comissions ha de ser a tota la clientela i no només als qui hi tenen una vinculació econòmica més elevada.

Els alts sous dels directius han de respondre a una gestió responsable i honesta que encari d'una manera eficaç i respectuosa la resposta a tots aquests casos en els quals la clientela n'ha sortit perjudicada i que ha deixat un panorama social preocupant. L'Associació seguirà treballant per la defensa i la formació de la ciutadania, però la responsabilitat d'educar per una capacitat crítica i responsable també rau en l'entitat i cal abordar-la com a mesura per evitar futures injustícies.